SANITAT I ECONÒMIA

 

Europa i el neoliberalisme

El neoliberalisme manté els fonaments de el liberalisme, que es resumeixen en propietat privada, lliure mercat i lliure comerç. En què rauria la diferència? La diferència estaria en què el neoliberalisme absolutitza el creixement econòmic al convertir-lo en un objectiu en si mateix, el que deixa de banda el discurs moral reformista del liberalisme clàssic. A diferència del liberalisme clàssic, el neoliberalisme veu amb desconfiança la recerca de la igualtat social, ja que considera que les diferències socials són les que dinamitzen l'economia.

Les polítiques neoliberals es defensen assumint la política pública com una mesura de gestió motivada exclusivament per criteris tècnics, ocultant el caràcter ideològic que tota decisió política necessàriament conté. La Unió Europea com a institució encarna en bona mesura aquest projecte, exerceix una dura disciplina sobre els comptes públics nacionals dels Estats membres emparant-se en el principi d'Estabilitat Pressupostària.

                                  Sistemes de Sanitat

Tradicionalment hem parlat de 4 sistemes de Salut: Bismarck, Beveridge, Semashko i Assegurança Privada. Tots tenen les seves avantatges i el seus inconvenients, excepte el d’Assegurança Privada que és el sistema d’EE.UU. i que deixa a la majoria de població sense cobertura. El Bismark ( Alemanya, França, etc.) es paga en el contracta de treball i l’Estat és el gestor entre els afiliats i les empreses que donen el servei sanitari públic; eximeixen (a Alemanya) a les persones que guanyen més de 49.000€/any de pagar al sistema públic i poden contractar una empresa privada; un 10% de la població està en aquesta situació. El Beveridge (Anglaterra, Espanya, etc.), és l’Estat qui paga l’atenció sanitària a tothom amb els impostos, conviu amb les empreses sanitàries privades que en aquests moments veuen la sanitat com un bon negoci; si no fos pel barreig amb lo privat, seria el millor. El Semashko (URSS, Cuba, ex-satèl·lits i alguns asiàtics), el Govern ho controla tot, no hi ha privada, ni possibilitats de negociar amb el Govern, Actualment està canviant molt. Cuba te un bon nivell sanitari però molt pobre en recursos, el menjar en els hospitals el solen portar els familiars i també en alguns casos la roba del llit. 

La pandèmia i les polítiques sanitàries

A Catalunya la pandèmia ha demostrat la qualitat del nostre personal sanitari i el desastre dels nostres dirigents polítics. Inclús un dirigent polític quan ha fet de metge epidemiòleg ho ha fet bé, però tornarà a la política per carregar-se l’ICS. Els activistes sanitaris hem d’aprofitar el moment o els neoliberals acabaran de liquidar la sanitat pública, des del Cercle de Salut (Bohigas, José Maria, Arqués etc.) ja parlen de revertir la “privadofòbia”, ells també veuen l’oportunitat.

Ni Europa, ni España, ni el proper Govern Català ens ho posaran fàcil. Però desprès de l’Avantprojecte de Llei Comín, de  la Llei  Aragonés i la nova ubicació de l’Hospital Trueta, hem d’estar animats. 

Tendències econòmiques que afecten a la Salut

Ja em parlat del neoliberalisme imperant. Aquesta situació ha implicat un fugida del Dret Administratiu, a Catalunya l’atenció sanitària ha passat, en molts casos, a la gestió privada a base de Consorcis, Empreses Públiques (IAS per ex.) i Fundacions.

Passem de l’acrònim XHUP a SISCAT, ja hem perdut la P de públic.

Llei 8/2007 (Govern del Tripartit): Es crea l'Institut Català de la Salut com a entitat de dret públic de la Generalitat, que actua subjecte a dret privat, tot i que el control financer i auditoria recau sobre la Intervenció General de la Generalitat.

El 2012 es fa la “reformulació”  de l’ICS seguin a Price Waterhouse.

Els PERTE ens avisen de la intenció del Partit Socialista de crear les APP’s (Associacions Públiques-Privades) per gestionar els milions que arribaran de Europa per lluitar contra la pandèmia. No fan cas del informe del Tribunal de Comptes Europeu nº 9 de 2018.

 

La divisió del feminisme, culpa de Podemos

 

El feminisme dividit per la llei trans, de la ministra Montero. Tenen por dels homes que es faran passar per dones.

Si les dones sempre han sigut discriminades per el patriarcat i maltractades pel masclisme (molt present encara) i el capitalisme ( la prostitució femenina es un dels primers negocis del mon), quin home vol ser dona? Doncs algun aprofitat.

Per exemple en l’esport, en els lavabos de senyores, i en espais només de dones per atacar-les impunement. No podem ni pensar com s’aprofitarien de les lesbianes.

Hi haurà homes que es faran passar per dones que  buscaran trobar un bon marit i fundar una família més o menys masclista i patriarcal. Hem de seguir analitzant la família patriarcal com un dels llocs en els quals de manera central es materialitza la subordinació de les dones.

Naturalment les dones/dones i sortiran perdent, els lavabos més bruts, més perill d’agressió sexual, menys podis en el esport, a les lesbianes els hi donaran gat per llebre i menys possibles marits, doncs les feministes acostumen a casar-se

Com a consol els “puteros” quedaran fotuts i no augmentarà la venda de Satisfyer.   

Som pobres a l’Escala?

 

La resposta es que hi ha de tot. Pobres, benestants i rics. Això passa per tot arreu. El problema es el nivell de desigualtat i els seus motius.

La lògica de competitivitat a través de l’especialització del territori en el turisme ha impulsat la degradació de les condicions socioeconòmiques de la població, i concentrat el gruix del benefici econòmic en poques carteres empresarials dels mons immobiliari i turístic.

El turisme segueix sent privilegiat i promocionat per l’administració pública, segueix generant beneficis privats i no redistribuïts a través de l’apropiació de recursos públics i l’ús intensiu del sòl urbà, extraient de forma il•legítima un valor de l’espai.

Baixos salaris, lloguers alts, sanitat sobreexplotada, aglomeracions. Fets aparentment deslligats, l’augment de preus del lloguer i les operacions financeres que estan duent a terme el mon immobiliari i turístic son fenòmens que es troben interrelacionats.

Durant els debats a les eleccions municipals és va demanar redistribuir els beneficis privats als recursos públics (IBI). Les subvencions a aquest impost poden no perjudicar a persones amb pocs recursos (però tots propietaris). De fet ja es va fer amb les superfícies comercials més grans, augmentant l’impost. Però es pot fer a el 10% dels que més paguen d’IBI. Pot semblar una animalada, però el que estem fent ara amb el turisme es la concentració dels beneficis i la socialització dels costos

La activitat productiva va augmentant, cada any al nostre poble es guanyen mes euros, per dir-ho clar, més milions d’euros. Això es dolent? No, es bo. Per tot-hom ? Per la majoria ? No només es bo per una minoria.

Com ho sabem lo  que acabo de dir? Doncs perquè el  nostre Govern de la Generalitat ens ho diu. Dels 32 pobles de més de 5.000 habitants que té Girona, l’Escala esta al nº 28 si els ordenem pels diners que tenen les famílies per gastar o estalviar. Qui es l’últim (32)? Lloret de Mar i el penúltim (31)? Castelló d’Empúries-Empuriabrava. Quina característica tenen el dos municipis? Molt de turisme.

Qui es el primer, el que les famílies tenen més per gastar? : Girona (1). Perquè es més gran ? No, perquè hi treballa molta gent amb sous molt baixos i no viuen a Girona. I a on viuen, majoritàriament? A Salt que es pobre (30), aquí no te la culpa el turisme de Salt pràcticament inexistent, però sí el turisme de Girona.

Que podem fer  l’Escala? El professor Niño Becerra, provocador, diria que els pobres de l’Escala se’n vagin a viure a un altre poble. Dels 10 més ben situats econòmicament el més proper es Celrà (7), quasi a 40 km. Però si no venen a treballar desprès ens empobriríem els que no som pobres.

El turisme que tenim s’aguanta si creem pobres? Sembla que si, doncs el nº 29 per sota nostre es Roses i el 27 per sobre, es Castell-Platja d’Aro.

Ho saben a l’Ajuntament això? I tant són els que ho saben millor. I que faran ? Tornar a recollir els vots necessaris per mantenir-se. I els que deien de pujar l’IBI i que el turisme era una mica verinós ? Ja els han fotut fora del partit, que  s’han cregut

5 març 2020

 

La oc(k)upació d’habitatges

 

                                                                                                                                      No hi ha dia que a els diaris, TV’s o ràdios no es parli del problema: “ocupes”/“okupes”. Farem una visió de dalt a baix.

S'admet cada vegada més que la política d'habitatge s'ha d'integrar amb altres polítiques en els àmbits de la salut, l'educació i la regeneració urbana. 

La manca d'habitatge és la manifestació més acerba de l'exclusió social.

Les causes de l'augment de les persones sense sostre són variades, però entre elles s'inclouen els índexs elevats de famílies desnonades per no poder pagar l’hipoteca, la immigració sobtada, els MENAS (menors estrangers no acompanyats) que als 18 anys la Generalitat ja no se’n fa càrrec,  l'augment dels percentatges de dissolució de famílies, l'augment de l'atur (especialment entre els joves).

Holanda compta amb el major parc de lloguer social d'Europa (35%), seguit d'Àustria i Regne Unit (tots dos amb el 21%). Per la seva banda, Espanya, únicament presenta un 1% de la seu estoc d'habitatge destinats lloguer social o protegit, situant-se així en el lloc 25 dels 27 països de la UE., davant de Letònia i Grècia (Font: Observatorio Vasco de la Vivienda) A nivell de Comunitats Autònomes, Catalunya inverteix en habitatge menys del 1% (0,8%) de la despesa total, per sota de Madrid, Navarra i Euskadi (Font: Ministerio de Hacienda 2016).

Un cop explicat això anem a les lleis; Art. 33 de la Constitución Española; dret a la propietat privada, però sempre que no hi hagi un interès social superior (https://app.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=33&tipo=2) Qui determina aquest interès és un jutge.                                                                                       

Art.47(CE) https://app.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=47&tipo=2) hi ha un dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat, essent els poders públics els encarregats que això s’acompleixi i d’evitar l’especulació del sòl.

En principi hem d’estar contra l’ocupació perquè seria infringir lleis. Qui decideix si s’infringeix una llei? altre vegada un jutge. A la PAH de l’Escala hem tingut dos judicis penals per ocupació, tots dos amb absolució dels ocupants, que continuen allà on estaven. Segons Idescat  en el municipi hi ha mes de 900 habitatges buits (2 anys sense ningú empadronat i no utilitzats ), dels quals mes de 300 son habitables (segons SER·GI, 2017) , difícilment els jutges podien condemnar. Passaven el problema al municipi. Ara els bancs i grans tenidors ja han aprés a anar per lo Civil.

Actualment no sabem els habitatges ocupats, , el 2017 eren 47 (SER·GI). Ara podrien ser el doble?. Tenim noticies de segones residencies afectades, d’actuació de DESOKUPA, amb un alt cost pel propietari. Hi ha un munt de lleis (Llei 24/2015, Decret Llei 1/2020, el Real Decreto Ley 6/2020, la Llei 4/2016 vigent des de l'1/05/2020) que permeten arreglar el problema. No passa així amb el COVID-19.

Estem satisfets de l’actuació de la Policia, dels Jutjats, dels veïns i inclús d’alguns Bancs (¡).

Volem pensar que el Govern Municipal, enfeinat ara pel virus, amb tants problemes per solucionar, i amb l’empenta que han agafat, segur que no en deixen cap per resoldre. Amen.

 

La sanitat pública 100% Què vol dir

Lluís Ciprés Paltré 22.06.2020 | 06:00

Quan la Generalitat de Catalunya va adjudicar l'ABS de l'Escala, que afecta 8 pobles més, a l'empresa Eulen, empresa privada amb ànim de lucre, fèiem campanya dient a la gent que ens havien privatitzat l'assistència. «Haurem de pagar ?», era la pregunta clàssica, en dir-los que no, ja es desentenien del problema. Teoria de Boi Ruiz: «Si no pagueu és públic». Però si ja hem pagat per endavant, i algú guanya diners, ho fan amb la nostra salut.

La Sanitat Pública amb el model Beveridge (economista anglès que el va explicar al 1942) és el que tenim a l'Estat, obliga a pagar per endavant la prestació sanitària a base d'impostos obligatoris. Qui mor sense haver estat mai malalt, ha pagat impostos dels que ell no se n'ha aprofitat. El que té una malaltia greu (que precisi un trasplantament, per exemple,) segurament amb els seus impostos no podria pagar la seva assistència al llarg de la vida.

Si l'administració concerta amb una empresa privada, aquesta empresa vol guanyar diners i els guanya dels que nosaltres hem pagat per avançat amb els nostres impostos.

Un altre tema és quan es concerta una empresa sense ànim de lucre, o economia social. Sense ànim de lucre vol dir que no hi ha persones que aportin capital per treure un rèdit. Tenim a les comarques gironines fundacions, empreses religioses i una EBA amb una espècie d'economia social. I una empresa privada amb ànim de lucre que està concertada en el Sistema Integral Sanitari de Catalunya (SISCAT), Clínica Girona. Fa negoci amb la nostra salut.

Les Fundacions no tenen ànim de lucre. Els mana un Patronat, format per l'alcalde del municipi i persones important de la comarca. Les més properes a on jo visc són la Fundació Privada Salut Empordà (amb l'hospital de Figueres, el sociosanitari Bernat Jaume, la ABS de l'Escala i Salut Empordà Healthcare) i la Fundació Hospital de Palamós Mossèn Miquel Costa, amb hospital de Palamós, Centre Sociosanitari Palamós Gent Gran, 4 ABS (Palamós, Palafrugell, la Bisbal i Torroella de Montgrí) Servei de Gerència i Direcció Tècnica de la Fundació Palafrugell Gent Gran i Clínic Costa Brava. A totes dues Fundacions els 90% d'ingressos els provenen de CatSalut, és a dir, dels nostres impostos.

El Clínic Costa Brava de Palamós i Salut Empordà Healthcare de Figueres atenen privadament a qui vulgui, en els mateixos edificis dels seus hospitals. És el que en diem el fenomen de les dues cues. Els metges no cobren massa però el Director General de Figueres va cobrar 129.000 € el 2017. I la gran majoria de directors gerents dels centres concertats cobren més que els 115.517,04 € de la consellera de Salut i algun a Barcelona, més que els 153.235,50 € del president de la Generalitat. Ja no diem a on queda el president del Govern d'Espanya amb 84.845 €. Els directors de Centres Concertats viuen bé cuidant la nostra salut, els sanitaris i els polítics (xifres de 2020) no tant.

L'EBA Albera Salut de Peralada. Les EBAs són entitats de base associativa, amb missió de servei públic i independents dels poders públics, que gestionen serveis de protecció de la salut i d'atenció sanitària finançats públicament (CatSalut). La remuneració del soci no es basarà en el nombre d'accions o participacions que ostenti, sinó en la feina realitzada. El 51% de les accions han de ser, com a mínim, 3 treballadors de l'EBA (25% com a màxim cada un), la resta d'accions poden ser d'empreses sanitàries sense especificar.

La Llei 5/2011, de 29 de març, d'Economia Social diu: «S'anomena economia social el conjunt de les activitats econòmiques i empresarials, que en l'àmbit privat duen a terme aquelles entitats que persegueixen bé l'interès col·lectiu dels seus integrants, bé l'interès general econòmic o social, o tots dos».

Salus Infirmorum és un cas especial, pel Règim Especial Religiós. Es basa en una espècie d'Economia Social, i que si hi ha guanys són per a l'Entitat Religiosa, no hi ha capitalistes. El Instituto de Religiosas de San José de Gerona, creat per una llagosterenca, va sortir a una llista de depositants al Banc HSBC de Suïssa. Res a dir l'Economia Social permet guanyar diners als treballadors. Diners dels nostres impostos.

Tots els nombrats fan medicina privada en el mateix espai que la pública.

Sanitat 100% pública seria que no manessin els Patronats a les Fundacions (l'alcaldessa de Berga va dissoldre la Fundació Privada Sant Bernabé i la va cedir a CatSalut). Que a les clíniques privades fessin només medecina privada. Que les entitats religioses fessin medicina privada i catequesi. Desaparició de les EBAs.

Que les dos Patronals de les concertades Unió Catalana d'Hospitals i Consorci de Salut i Social de Catalunya no negociessin cap conveni, que ho fes CatSalut i un sol conveni o estatut per tots els sanitaris públics. Així ho va decidir, per unanimitat la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya el 05/12/2019. Però ai les comissions...

Trueta, resposta a l'Alcaldessa

Lluís Ciprés Paltré 15.01.2020 | 00:11

Puc estar d'acord amb la construcció d'un nou hospital tot i l'enorme despesa que s'ha fet últimament a l'actual Trueta. La disputa territorial entre Salt i Girona (Domeny) només l'han creat l'Ajuntament que vostè presideix i el sindicat CCOO. Sabem que vostè és advocada i experta en temes immobiliaris i la presidenta del Comitè d'Empresa de l'hospital, de CCOO, infermera i advocada. Això dona més volada als seus arguments.

Recollir firmes està molt bé, jo ho havia fet moltes vegades, entre el personal d'un hospital, però té el valor que té. Els meus arguments són d'un metge jubilat, que va treballar per l'ICS a la Residència Álvarez de Castro en el temps d'en Franco, quan encara no estava jerarquitzada, i que era MIR (Metge Intern Resident), que volia dir que tenia llit i tots els àpats pagats a la mateixa Residència. Setmanes abans de la mort del dictador, vaig marxar. Després de tot un periple per places de l'ICS, vaig acabar l'especialitat de Psiquiatria al Clínic. Vaig fer oposicions (tot i passar a laboral) per psiquiatre a la Diputació de Girona i vaig treballar fins que es va crear l'IAS i el trasllat del Sta. Caterina a Salt, i després la jubilació. Durant anys, als 90, vaig tornar al Trueta a fer Interconsultes. Conec, doncs, els dos hospitals. També soc Diplomado en Gestion Hospitalaria y Economia Médica, en aquell temps l'únic títol que, tot i que no el demanaven, servia per ser director d'hospital. Mai ho vaig ser, ni ho vaig intentar, ni tan sols cap de servei. Per CCOO, vuit anys al Comitè d'Empresa de la Xarxa Salut Mental, l'únic metge. Intentava equiparar les condicions laborals de l'IAS a l'ICS, naturalment no ho vàrem aconseguir. La UGT tenia majoria i ells estaven per entrar a la XHUP, l'actual SISCAT.

Vostè diu que ha exposat els seus arguments. Potser a la premsa, però que jo sàpiga a cap espai de debat obert a tothom. Per contra, els de l'altra alternativa vàrem fer un debat obert el 8 de juny de 2017 a la Punxa de Girona, organitzat per la CUP, que presentava l'acte, i amb representació a la taula d'un cap de servei del Trueta, d'una sanitària sindicalista del CATAC i un exgerent d'hospitals i tècnic en infraestructures sanitàries. A la sala, públic variat i presència del president i la secretària del Col·legi de Metges.

Diu que s'ha d'escoltar els professionals sanitaris: sembla que 78 metges del Trueta i del Sta. Caterina (molts caps de serveis) han signat a favor de la ubicació a Salt per motius tècnics i per l'espai més gran. Naturalment que els càrrecs públics elegits democràticament també han d'intervenir en el debat.

Vostè diu que a la Conselleria de Salut li varen dir que encara que es construïssin al costat un seria de l'ICS i l'altre de l'IAS i que es mantindrien les idiosincràsies del personal. Sobre aquest tema li suggereixo que busqui al canal del Parlament de la Comissió de Salut del dia 5 de desembre del 2019. Tots els partits, inclòs el seu, representat pel Sr. Guinó, varen posar-se d'acord amb l'equiparació de les condicions laborals de tot el personal de l'ICS i del SISCAT (on hi ha l'IAS) i no semblava que fos a la baixa.

El seu discurs sobre el personal ve influenciat per la posició de CCOO, una posició de por impròpia del sindicat al qual he estat afiliat més de 40 anys. Un sindicat no pot tenir por de perdre el seu estatus laboral, ha de lluitar per millorar-lo, i en el cas que parlem, si pot, donar suport a l'equiparació a l'alça amb altres col·lectius. Em varen cridar de CCOO a Girona (jo ja estava jubilat de metge, però no de l'activisme sanitari), vaig parlar amb el Sr. Compte, secretari general, la presidenta del CE, i una altra persona que coneixia només de vista del Trueta. Els hi vaig dir que no tinguessin por. No els va agradar. Al cap d'unes setmanes em fan arribar per un company sindicalista de Barcelona que vagi a la seu de Laietana. Vaig amb ell i em rep la secretària general de Sanitat i una altra companya que coneixia. No em deixo convèncer i presento la baixa del meu sindicat.

Sobre la disminució de la plantilla, és part de la por. Jo estic segur que augmentarà. «Perdrem una porta d'Urgències?», diu vostè. Val més una de completa que dues d'incompletes. Posi'm a la ubicació que vulgui a la mateixa distància dels dos hospitals. A la nit, si se m'infla un testicle, on hi ha uròleg de guàrdia? Si perdo de cop la visió d'un ull, a quin hospital vaig? Si la meva parella entre en delirium tremens, on la porto? A mi la Clínica Girona que es posi allà on els seus capitalistes vulguin.

Gràcies per donar-me l'oportunitat de contestar-li, tot i que vostè no es pot recordar de mi, ens coneixem, i la tinc per una persona empàtica i agradable en tots els sentits.

Les llistes d’espera sanitàries

El tema de les llistes d’espera no és una exageració, pensem en la dona de Palafrugell que va entrar a Urgències de l’Hospital de Palamós el 15 de novembre de l’any passat hi després de esperar 7 hores sense assistència va morir. En el triatge que es fa a l’arribar a UCIES, tenia un temps màxim d’espera de 60 minuts i a més té d’estar  contínuament informada del temps d’espera i  avaluada periòdicament per evitar que la seva situació empitjori, cosa que posarà en marxa tots els mecanismes per no retardar la seva avaluació mèdica definitiva. Per la seva part, l'hospital va emetre un comunicat en el qual va reconèixer que el temps d'espera en aquell moment era «superior al normal» i que s'hauria hagut de fer una «reavaluació mèdica per comprovar el nivell d'urgència de la pacient». De tota manera, el cap d'urgències va considerar que la dona hauria mort encara que hagués rebut atenció mèdica (noticies ccma.cat). Diagnòstic: no era immortal.

L’última setmana de novembre de 2018 es varen fer 5 dies de vaga a l’Atenció Primària promoguda per Sindicat de Metges i CGT. Una metgessa del nostre CAP va declarar al canal10Empordà, que la situació a la nostra ABS era insostenible i inadmissible. Al demanar hora pel metge de capçalera poden trigar fins a 3 setmanes, quan el protocol de Primària determina un màxim de 48 hores. Hem de tenir en compte que hi ha dos tipus de pacients, els preocupadíssims que per poca cosa volen veure el metge i els molt descuidats que quan els veu el metge els diu “tenia que haver vingut molt abans”. Aquets últims s’hi juguen la vida.

A més de la sobrecàrrega de treball, les treballadores  es queixen de pèrdua del poder adquisitiu. El Director General de Fundació Privada Salut Empordà   (la nostra ABS, i l’Hospital de Figueres) cobra 132.081€/any, més de 11.000€/mes, segons eldiario.es, 29/11/ 2018.

Un exemple documentat del 2019 a l’Escala: l’espera pel metge capçalera el mes de juliol, entre una i dos setmanes. El 27 de juliol el metge  demana visita ordinària a Oftalmologia de l’Hospital de Figueres, el desembre encara no han donat visita, després de reclamar per telèfon donen hora pel 2 abril 2020. El temps màxim per visita ordinària a especialista és de 90 dies, segons CatSalut, en aquest cas sòn 250 dies. Temps mitja en aquest hospital per aquesta especialitat 154 dies (https://catsalut.gencat.cat/ca/coneix-catsalut/acces-sistema-salut/llistes-espera/consultes-externes-especialitats/consulta/)

Naturalment això fa que la gent es passi a la privada que és el que interessa al Govern de la Generalitat.

És normal que la utilització de Mútues Privades, recomanació que va fer l’ex-conseller de Salut Boi Ruiz en la seva primera entrevista a TV3, 11-01-2011, vagi augmentant.

Persones concertades amb una Mutua Privada segons GenCat.

2010: 1.907.125 (25,55% de la població total)

2016: 2.057.393  (27,34% de la població total )

Això no passa a la Fundació Privada Hospital de Palamós a on l’espera mitjana prevista per la mateixa especialitat es de 13 dies (¡¡¡¡). Clar que allà pagant pots anar al Clínic Costa Brava, que és al mateix edifici de l’Hospital i hi visiten els mateixos metges,  la gent que pot, paga. Això ho va aconseguir una ex-consellera de la Generalitat que ara treballa a aquest Hospital.

Els dos Hospitals Públics de Girona, Trueta i Sta. Caterina, tenen una previsió d’espera per la mateixa especialitat molt inferior a la de Figueres,  però superior a la de Palamós.

Que en pensa de tot això l’Alcalde de l’Escala, Patró de la Fundació Privada Salut Empordà ?