24·01·22 | 06:30
La Salut Mental és un tema que la
pandèmia de Covid ha posat sobre la taula, pot ser una de les poques coses
bones que el virus pot aportar a la societat. Coincideix amb la Marató de TV3
sobre el tema. A les comarques gironines tenim molt a dir.
Per un model comunitari: El model comunitari
s’ha de basar en la sectorització del territori i en l’externalització dels
pacients que resten a institucions psiquiàtriques (ex manicomis) degut a que la
institucionalització és una fatalitat que xafa les diferències dels individus
sota una jerarquització múltiple i ritus repetits.
S’ha de passar de l’estigma de la
reclusió a la dignitat de la integració.
El model el va crear el psiquiatre
reusenc Tosquelles a França al Psiquiàtric de Saint Alban a on va anar a parar
després de la guerra civil espanyola (gener 1940).
Els sectors són unitats territorials que
en el cas de Catalunya en alguns casos poden coincidir amb una comarca o amb
dos-tres comarques properes. El número d’habitants d’un sector poden ser al
voltant de 100.000.
Cada sector ha de disposar de l’equip
terapèutic propi: psiquiatres, psicòlegs clínics, treballadores socials,
infermers, administratius, auxiliars de clínica, monitors. En quant a
estructures físiques independents: Centre Salut Mental Adults (CSMA), CSM
Infanto Juvenil (CSMIJ), Centre Atenció i Seguiment Drogodependències (CAS),
Centre de Dia, Habitatges Tutelats on els pacients viuen sols.
Segons el lloc de residència els
pacients aniran al CAP o Consultori de la seva ABS. És per aquest motiu que un
psicòleg clínic ha d’anar a les diferents ABS del sector per donar suport al
personal facultatiu, parlar de casos concrets, i de forma puntual veure un
pacient o inclús fer teràpia grupal. Però la idea d’un psicòleg clínic visitant
pacients al CAP a horari complert, no té sentit.
Aquest psicòleg, com a mínim, un dia a
la setmana estarà a la reunió al CSM on es parla de casos i on el facultatiu
que va un dia a la setmana a la Unitat d’Aguts de l’Hospital informa de
l’evolució dels pacients ingressats. D’aquesta forma es conserva l’atenció
longitudinal.
Els auxiliars, monitors i altres
professionals han de fer atenció domiciliària.
Si en el Sector hi ha un Hospital
General, un psiquiatre ha d’atendre les interconsultes dels facultatius de
l’Hospital sobre malalts ingressats.
També un psiquiatre del sector corresponent
haurà d’acudir a les interconsultes del metge de la presó.
També es podria (?) atendre ingressats
de Residències Geriàtriques Públiques.
També la creació d’empreses de treball
per malalts mentals (Fageda, Drissa, etc,)
Hospitalització: Els pacients quan
ingressin han de fer-ho a una Unitat Psiquiàtrica d’un Hospital General. Aquest
Hospital ha de disposar, de forma independent, de llits psiquiàtrics per
malalts menors d’edat, altres per processos de desintoxicació, en aquest últim
cas quasi millor que intervingui també un facultatiu de Medicina Interna.
Tots els psiquiatres dels sectors que
tinguin l’edat, seria desitjable que fessin guàrdies de psiquiatria a
l’Hospital General, lliurant al dia següent.
Les subjeccions mecàniques (que tenen
protocols per escrit) només es poden evitar amb contractació de més auxiliars
psiquiàtrics. Tot i que també es precisa un canvi de mentalitat.
Els malalts de llarga estada, és un tema
a redefinir, ja que es poden externalitzar i inserir en la societat. El tema però
no és fàcil i es pot fer de forma gradual.
Malalt psiquiàtric crònic ingressat és
el malalt que els psiquiatres no el veuen sovint.
Per una psiquiatria 100% pública: Al Barcelonès més de
40 empreses privades estan concertades per CatSalut. Tampoc a Tarragona a on
l’empresa privada Pere Mata acapara quasi la totalitat de l’assistència
psiquiàtrica.
Lleida també té una part de
l’assistència psiquiàtrica privatitzada, concertada.
En aquestes tres territoris no serà
fàcil la desprivatització. Però cal recordar que el 5 d’agost de 1936 la
Generalitat va nacionalitzar Pere Mata. Aquí queda dit.
A les comarques gironines l’empresa
pública IAS dona tota l’atenció psiquiàtrica. No hi ha psiquiatria concertada.
Aquest model no va ser prou destacat a l’ultima Marató de TV3, podria ser degut
als molts interessos de la concertada i privada a la resta de Catalunya.
Un altre tema és el compliment de la
decisió per unanimitat de tots els partits a la Comissió de Salut del
5/12/2019, equiparació de les condicions laborals de tots els treballadors
públics de la sanitat. Es pot utilitzar el TREBEP per fer de tots els
treballadors sanitaris, Empleats Públics.
Els sindicats han de negar-se a negociar
amb UCH i CSSC el conveni SISCAT (amb acomiadament lliure). No serà fàcil.
Però si tots els partits estan d’acord
no ha de ser impossible.
El tema Covid: La salut mental ja
fa anys, per no dir sempre, que està mal assistida.
Si les condicions socials són
determinants en la salut en general, molt més en la salut mental que pateix
sempre l’estigma.
«El suïcidi és, normalment, un símptoma,
d’una malaltia mental relacionada amb les circumstàncies de la vida» (Blanca
Sarró 1984).
El tema dels suïcidis i el Covid s’han
d’aclarir, el número de suïcidis a Catalunya i a Espanya augmenta cada any des
de 2009 de forma sostinguda. No és difícil veure la relació amb la crisi
econòmica amb el retrocés provocat per les polítiques d’austeritat adoptades a
partir del 2008. La resposta a la crisi econòmica ha mostrat una manca de
priorització de les polítiques d’igualtat quan aquestes entren en conflicte amb
altres prioritats econòmiques.
Si que és destacable el malestar psíquic
provocat per la pandèmia, angoixa, ansietat, trastorns de l’alimentació, abús
de tòxics i autolesions sense finalitat suïcida. Principalment en adolescents.
Com sempre, la dona, ha estat més
afectada per aquests malestars, ja que el gènere en els trastorns afectius
sempre afecta més a la dona pel sistema heteropatriarcal i capitalista en el
que vivim.
TEMES
·
salut mental-
·
salut
·
Comarques gironines
·
Covid
