miércoles, 24 de agosto de 2022

Turisme i l’Escala

 L’Escala ha prosperat econòmicament amb l’arribada del turisme.

El llibre “Guia de la Costa Brava” de Josep Pla de 1945 fa una descripció del poble amb una dependència total de la pesca de la sardina i l’anxova. Es veritat que quan es pescava s’eixugaven els deutes dels pescadors a les botigues de queviures. També teníem les vinyes i els horts.

Lourdes Boix “ Imatges i Records”, 1995: per la pesca hi va haver barques a “la Platja” fins el 1962, boters/barrilers, corders, espardenyers, modistes i  fabriques de punt. Producció de vi de les vinyes, avui desaparegudes. Ara tenim un turisme que ha trencat  l’equilibri econòmic, urbanístic i social.

Com constatava Josep Pla, «ens estan destruint el país davant els nostres ulls, i l’estan destruint amb una frivolitat, un desvergonyiment, una intensitat i rapidesa absolutament inaudits».

Sant Feliu de Guíxols va ser el primer Ajuntament (1957) a construir una plaça de toros pensada per als visitants. La van batejar España Brava

La prosperitat econòmica ha trencat l’equilibri, l’equitat i ha creat una divisió social, es ben veritat. Hi ha persones que tenen els immobles, els negocis, botigues, hostaleria etc. i les persones que nomes tenen la seva força de treball.

Tornaríem enrere ? Es clar que no. Però les desigualtats son flagrants. Banc d’Aliments, Serveis Socials desbordats, Càritas a tot gas.

La pandèmia ha sigut llegida pels polítics com un accident i hem tornat a la mateixa conducta de sempre, treball precari, habitatge precari amb oc(k)upacions no tan sols d’entitats financeres, si no també de segones residencies.

I mentre uns escalencs, d’una o altre manera ens enriquim amb el turisme, el turisme viu dels altres escalencs. Tenim un terç de la població empadronada d’origen estranger, molt més de la meitat d’aquesta població es de l’Africa, de Sud-Amèrica i dels països del Est (Xifra)

Quan parlem de turisme de qualitat, volem dir de gent rica, que potser gasten més, però el repartiment es el mateix, uns escalencs viuen del turisme (40%) i tenen el 70% dels recursos econòmics. I el turisme viu dels altres (60%) que tenen el 30% dels recursos  del poble (Fedea,2016)

Si que es veritat que últimament tenim alguns (pocs) empadronats amb un alt nivell econòmic, que han fet pujar la Renda Familiar Disponible per Habitant de 12.000€, al 2015 a més de 15.000€ el 2019 (Idescat). Però ja sabeu l’acudit dels pollastres i l’estadística. 

En les persones que han d’anar al CAP el turisme fa que les esperes siguin més llargues, no es compleix el contracte de CatSalut-Fundació Privada Empordà i tot el personal te d’atendre tant els “targeteros” com als privats.

L’habitatge, degut al turisme,  fa que els preus de lloguer per tot l’any (poc freqüents ) són molt elevats. Hi ha molt lloguer turístic legal i il·legal. Això perjudica a les famílies mes pobres que no poden pagar aquests lloguers i als joves que volen independitzar-se dels seus pares.

Els preus, en general, també son més alts que en altres poblacions no turístiques. Si el volum de turistes és elevat es produirà una forta pressió sobre les infraestructures i serveis públics dels ajuntaments, que afectarà, entre d'altres, tasques de sanejament i neteja viària, seguretat ciutadana, trànsit i neteja de platges.

Cal recordar que la participació dels Ajuntaments als Tributs de l'Estat es realitza en funció de la població resident i no sobre la base de la població assistida del municipi.

Possibles solucions: Taxa turística ? Augment impostos als propietaris ? De totes formes la liquidació del pressupostos de l’Àrea Social de l’Escala no va arribar al 50% (2020).

lunes, 22 de agosto de 2022

VIOLENCIA MASCLISTA


 La violència no es deu a trets singulars i patològics d'una sèrie d'individus, sinó a una manera cultural de definir les identitats i les relacions entre els homes i les dones. La violència masclista es produeix en una societat que manté un sistema de relacions de gènere que perpetua, la superioritat dels homes sobre les dones i assigna diferents atributs, rols i espais en funció del sexe.

Els feminismes sempre han sigut un moviment important per la lluita contra l’heteropatriarcat. La primera feminista, Olympe de Gouges va ser guillotinada el 1793.

La Sociologia ens ajuda a intentar un anàlisi de aquesta violència masclista:

Segons Bourdieu (1930-2002): a partir de la divisió sexual del Treball, s'atorga a l'home el poder de dominar la dona, aquesta violència simbòlica estructura les relacions desiguals entre els gèneres, un conjunt d’hàbits, percepcions i esquemes de relació que  reprodueixen les asimetries en les relacions entre homes i dones. Hi ha formes estructurals que limiten les possibilitats de pensament i d'acció que s'imposen a les oprimides i per tant també als que lluiten pel seu alliberament, com els moviments feministes.

Així, a la perpetuació del domini masculí hi concorre el treball permanent d'Institucions com la Família, l'Església, l'Escola o l'Estat: hi operen mecanismes encarregats de mantenir l'ordre dels sexes,  persistint la dominació sobre les dones en, entre d'altres, la permanència de la dona a l'àmbit domèstic. L'anàlisi i l'acció política que reconegui l'oposició masculí/femení en aquestes institucions podrà contribuir, a llarg termini, a la seva progressiva eliminació.

Bourdieu parla del Capital econòmic, social, cultural i simbòlic que considera acaparats pels homes. I la sociòloga Catherine Hakim (1948-), parla del “Capital eròtic” superior en la dona i de la crònica Insatisfacció Sexual dels homes. És molt criticada pels feminismes.

Si repassem una sèrie d’activitats on la violència i la força física poden esser útils, trobem una més gran participació dels homes:                                                  

Forces Armades d'Espanya: El 2018 el percentatge            de dones era del 12,7%, superava el de la mitjana dels països de l'OTAN, que era del 10,9%.

Mossos d'Esquadra El percentatge de dones agents no arriba al 22%.

Presons: A Catalunya hi ha 511dones privades de llibertat d’un total de 7.746 persones. No arriba al 7%.

Suïcidis: Catalunya any 2020, homes 414, dones 142. Una dona per cada 3 homes.

Esports: En les competicions oficials, els equips i les proves són per homes o per dones. No hi ha barreja. Es famós el cas de les Olimpíades de Barcelona, el 1992, al “tir al colomí”, que era mixta i la medalla d’or va ser per una dona. Hi va haver rebombori. Des de llavors separació homes i dones.

Encara que el paper del moviment feminista ha estat i serà significatiu per la defensa de les dones, és important avaluar què,  al seu interior, es mantenen formes de dominació masculina: autoritarisme, patriarcalisme, competència, exclusió i automenyspreu.

Tot aquest problema reclama urgentment una Educació Sexual Integral, no centrada sobre els potencials riscos de la sexualitat ja que aquest enfocament negatiu és sovint atemoridor per a nens i adolescents. D'altra banda, no respon a la seva necessitat d'informació o adquisició d'habilitats.

L’educació sexual, en el moment actual va a càrrec dels companys (com a la meva època) i d’Internet                            A Catalunya no tenim una Llei d’Educació Sexual Integral, com França o Portugal.

Educació sexual dels 0 a 100 anys. La gran esperança es la Consellera Tània Verge que sembla disposada a afrontar el tema. Li desitgem molta sort i encerts.