viernes, 16 de enero de 2026

URBASER O NO SER

https://www.canal10.cat/video/27510-l-nia-directa-12-01-2025 


L'Alcalde una mica enfadat amb URBASER.

Adjunto una informació de la Madrid, 26 de enero de 2015:

"en el contrato de limpieza viaria y jardinería, FCC, CESPA y URBASER

acordaron repartirse la licitación"

En concreto, el Consejo ha decidido imponer las siguientes multas:

1. URBASER, S.A. y SERTEGO SERVICIOS MEDIOAMBIENTALES,

S.L.U. (pertenecientes al Grupo ACS): 23.289.036 euros


En canvi a Cadaques es varen presentar URBASER i una empresa valenta i l'Ajuntament va triar la segona. URBASER naturalment va recorrer y el  Tribunal Català de Contractes del Sector Públic en la sessió de 16 de maig de 2024  per unanimitat dels membres desestima el recurs presentat per URBASER.

Olè per l'Ajuntament de Cadaques


Tenim molts més antecedents d'URBASER però ho deixarem aqui. Als escalencs sembla que no ens interessa aquesta empresa. Actualment si anulem el contracte (que es pot fer) en Trump ens pot castigar doncs es una empresa californiana.













lunes, 15 de diciembre de 2025

Zero al carrer, volen casa pel 47

El passat dimecres a la secció Alcaldia de Radio l'Escala ( https://www.radiolescala.cat/audio/50649-alcaldia-10-12-25) quan es va parlar de les persones que dormen al carrer al nostre poble, unes quantes amb alguna dona i menors, va dir que anessin a Serveis Socials que els enviarien a La Sopa (Girona) o a Figueres. A Figueres que jo sapigue no hi ha cap centre per passar les nits. Contrariament La Sopa si que la conec molt bé i en tinc molt bon records de quan treballava a Salt i si algun rodamons acababa a UCIES i no presentaba criteris d'ingres hospitalari trucava, fos la hora que fos la nit) i al venir de la meva empresa sempre em deien que ja hi podia anar, li asseguraven una dutxa menjar i llit per una nit. Si no estava empadronat a Girona ja no el derivaven a Serveis Socials i se li aconsellava que tornés al seu municipi. Si era de Girona el valoraven Serveis Socials i decidien si es podia quedar de forma temporal a la Sopa o el que fos. No comparem els rodamons amb els escalencs. Els rodamons escalencs mai seran  rodamons al seu poble.

 1.       El carrer no és un destí: és una emergència social i sanitària.

2.       Negar allotjament no redueix el sensellarisme: el desplaça i el fa més cruel.

3.       La causa principal és l’habitatge inassolible i la fallida de prevenció.

4.       Tothom entra al sistema amb regles clares: antiguitat i vulnerabilitat.

5.       Dones, salut greu i gent gran tenen via ràpida per urgència vital.

6.       Fer-ho arreu del territori evita que els serveis es concentrin en una sola ciutat.

7.       L’habitatge dispers integra: no crea guetos.

8.       La baixa exigència és un pont curt cap a habitatge, no un aparcament.

9.       Acompanyar és evitar recaigudes: és més humà i més eficient.



En última instància, el compromís que les corporacions locals haurien d'haver fet efectiu a partir del principi de proximitat no sembla haver-se complert. En el seu lloc, es segueix delegant al sector no lucratiu una responsabilitat pública mai del tot assumida. De tal sort que encara que en teoria la Xarxa d'Atenció a PSH formi part del sistema Públic de Serveis Socials, a la pràctica, al no haver-se garantit uns nivells mínims d' atenció, cobertura, etc. sempre apareixerà com un àmbit poc desenvolupat i en posició secundària respecte dels altres.




viernes, 28 de noviembre de 2025

Que vol dir turisme de Qualitat. Index de possibles actuacions

 


(publicat en el nº novembre-desembre, nº458)


En l’article anterior sobre Qualitat del turisme, ja quedava clar (coincidíem dos col·laboradors) el diagnòstic que les xifres estadístiques ens situaven com un dels pobles mes pobres de l’Alt Empordà i de Girona. Molts ho trobaran exagerat, però es que les estadístiques parlen de tots els empadronats, i les desigualtats als nostre poble son molt grans (segons l’Index de Gini  l’Escala té  33,20; a Ripoll, amb els mateixos habitants, és de 27,50, quant més alt és el nº més desigualtats).

Farem nomes un Index de temes per millorar:

Mobilitat:

Fora Automòbils en el casc antic.

 En el casc antic només podran circular els cotxes dels residents del casc. El vehicles que tinguin garatge propi portaran l’ adhesiu. Els serveis públics, els repartidors ja tenen el seu horari. Els taxis a qualsevol hora.  Les persones residents del casc que no tinguin garatge, portaran un altre adhesiu i tindran els aparcaments blaus del casc a un preu mínim (1€/dia ?)    Tots els aparcaments fora del casc antic, seran de pagament, a un preu assequible. L’espai del carrer es de tots els ciutadans, inclosos els que no tenen cotxe.

Vianants

 Les voreres petites seran eliminades. El vianant te prioritat a tot el casc. Per aconseguir això s’utilitzarà la senyal de trànsit oficial S – 28.

Neteja:

Resolució del contracte d’ Urbaser. No cal explicar motius. Ni com es fa.

Mentrestant “agents cívics”, buscats al SOC, salari mínim, formació de unes poques hores. Quan siguin maltractats o no segueixin les seves instruccions, trucaran a la Policia Municipal.

Habitatges turístics:

Compliment del Decret Llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic. Possible solució al tema de l’ habitatge.

IBI

En aquest context, el consistori pot estudiar la possibilitat d’incentivar l’empadronament i l’ús residencial permanent mitjançant mesures sobre l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), i alhora desincentivar la desocupació o l’ús turístic massiu del parc d’habitatge.

 L’Ajuntament pot aprovar, dins del seu pressupost, una línia d’ajuts o subvencions destinada a persones empadronades que acreditin la residència habitual i paguin l’IBI com a propietaris o llogaters.

Aquest mecanisme:

  • No altera el tipus ni les bonificacions de l’IBI.
  • Es fonamenta a la Llei 38/2003, que pot establir criteris socials (empadronament, nivell d’ingressos, ús com a residència habitual, etc.).

      L’ article 72.4 de la T.R.L Reguladora d'Hisendes Locals, on es disposa que «dins dels límits resultants del que disposen els apartats anteriors, els ajuntaments podran establir, per als béns immobles urbans, exclosos els d'ús residencial, tipus diferenciats atenent els usos establerts a la normativa cadastral per a la valoració de les construccions, fins un 10% més.

Fer complir el contracte a Fundació Salut Empordà:

A la pàgina 21 del contracte de 2006, 25 Gestió de Serveis, el 25.4 “Els particulars que no siguin beneficiaris de la Seguretat Social o d’altre sistema d’assistència sanitària pública podran utilitzar els serveis de l’ABS concedida, mitjançant l’abonament de les corresponents tarifes, L’atenció a aquests usuaris s’haurà de fer a través de mitjans no afectats a la prestació de l’atenció dels usuaris per compte del CatSalut

Sindicatura de Comptes: “ la signatura de les clàusules addicionals als convenis subscrits entre el CatSalut i les entitats del sector concertat es fa “de manera extemporània, fet que les converteix en “actes nuls de ple dret”, (maig 2025)

Diari de Girona: “En el cas de les comarques gironines, tots els hospitals comarcals excepte el d'Olot el tenen caducat des del 2021 i, en el cas de l'hospital comarcal de la Garrotxa ho està des de l'any passat. Els hospitals afectats són el de Campdevànol, el de Palamós, el de Figueres, el de Blanes i Calella, el Santa Caterina i també l'Institut Català d'Oncologia de Girona.” (Juliol 2025) 

Per sort a l’Escala tenim  el femcap associació nova, amb ganes de treballar i podrem parlar. De moment ho deixem aquí.

Laboral:

Complir els Convenis. Sobretot a l’Hosteleria. Tenint en compte el problema de les dones “Kellys”.  Però no tan sols. Tenim la sort que el dia 10 d’ octubre a les 18 hores tenim una xerrada  sobre el tema amb representants dels dos sindicats mes importants del país. Des de el punt de vista tecnològic, el proper any serà fàcil controlar els horaris a distancia.

 

 

La S - 28



miércoles, 29 de octubre de 2025

El Govern català aprova la creació de la unitat antidesnonaments (Jordi Oliveres-El Triangle )





El Govern ha aprovat la creació de la unitat antidesnonaments després de l’acord amb els Comuns. El nom oficial és Servei de Protecció i Estabilitat Residencial (SPER). Oferirà una intervenció integral a persones i unitats de convivència en situació de risc de pèrdua del seu habitatge habitual o que l’hagin perdut per raó d’impossibilitat de pagar el lloguer, execució hipotecària, finalització de contracte o qualsevol altra circumstància vinculada a la relació entre el salari i el preu de l’habitatge.

Aquesta intervenció s’articula al voltant de la prevenció, la gestió i la contenció de la pèrdua de l’habitatge amb una resposta coordinada i integrada entre l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, les administracions locals, les entitats del tercer sector, els professionals i la resta d’agents com ara apis, propietaris o administradors.

Amb la finalitat de garantir el dret a l’habitatge, la dignitat i el benestar de les persones, aquesta intervenció integral inclou la prevenció de la pèrdua de l’habitatge; l’activació de mecanismes per a la contenció; l’acompanyament en cas de pèrdua de l’habitatge; el treball coordinat per facilitar alternatives disponibles i, finalment, el suport econòmic i jurídic personalitzat.

El servei de Protecció i Estabilitat Residencial també preveu el desplegament territorial amb la inclusió, com a mínim, de 50 efectius (referents d’acompanyament per a l’habitatge) durant el primer semestre de 2026. 




 



viernes, 17 de octubre de 2025

Que vol dir “Turisme de Qualitat”

 







Quan aquest llibre fou concebut, el país era un pur paradís geogràfic que coneixien, a part els qui hi vivien, molt pocs iniciats. Després la Costa Brava ha entrat en el corrent turístic que tothom sap i una vertadera riuada humana, d'unes proporcions desorbitades, s'hi ha projectat damunt” Josep Pla “Guia de la Costa Brava

“Però per aconseguir un turisme de més qualitat cal que hi hagi també més qualitat en el servei i, en conseqüència, en les seves condicions de treballEditorial diari Ara.1/6/2025

 

Turisme ve d’una paraula francesa que vol dir volta “Tour” que deu venir del llatí. Dons en català diem “anem a donar una volta”, que pot ser una volta pel poble o una volta per Europa.

O sigui que turista és la persona que dona voltes, el sol fet de donar voltes ja ens acosta a fer alguna despesa, prendre un cafè o una cervesa, comprar una samarreta original etc. Si la volta és molt llarga amb canvi del lloc a on residim podem fer turisme a Catalunya a Espanya o a qualsevol lloc del mon.

En principi hem de tenir temps i diners. Tan una cosa com l’altra depèn de la quantitat.

El obrers solen tenir un mes de vacances a l’any. Els treballadors precaris ni això. Altres treballadors poden tenir més temps lliure, anys sabàtics etc.

Hi ha un grup que no treballa en res fix, però viatge molt, els de la motxilla i espardenya.

Un altre grup és el dels rics que treballen poc i tenen molt temps i diners, es possible que hagin treballat  i els hi ha anat de primera (industrials, artistes, etc.). Poden viure en cases amb piscina, en urbanitzacions tancades amb vigilància, etc.

El turisme es considera sovint com un sector o activitat econòmica, el turisme s’engloba dins del sector terciari de l’economia, que es dedica a la prestació de serveis. Inclou activitats com allotjament, transport, restauració, lleure i entreteniment. Aquestes activitats es desenvolupen al voltant dels viatges i l'estada de persones fora del lloc de residència habitual.

A diferencia de la Industria el turisme no produeix béns tangibles. Però si econòmics, tot i que normalment mal repartits.

La qualitat ja és més difícil d’explicar, un turista d’espardenya que visita tot un dia Empúries, que menja un bocata i beu una litrona, dorm a la platja i l’endemà agafa la SARFA i se’n va a Figueres a veure el Museu Dalí, i després fen autoestop va al Monestir de Ripoll, etc. Te qualitat aquest turisme? No és turisme cultural?

 

I els que mengen un arròs groc amb una sangria a una terrassa de la Rambla? No ens sembla turisme de qualitat. Però l’arròs tampoc deu tenir qualitat. Ni la sangria.

Però pel nostre poble turisme de qualitat és el que gasta molts diners. I amb molts diners li hem de donar qualitat, encara que hi ha excés de construcció  el paisatge és atractiu amb el mar (sense molins), i el clima es bo tot i la tramuntana. I la gent som força normals.

Hi ha un tema que hem de destacar, que els territoris que més s’han especialitzat en aquesta activitat són els que passen per una recessió més profunda, Lloret de Mar, Castelló d’Empúries, Roses, l’Escala, etc, estan a la cua dels pobles de més de 5.000 habitants de la província de Girona en Renda per Habitant (segons Idescat).

Potser en un segon capítol podem donar idees de què es pot fer per augmentar la qualitat del nostre turisme que passarà per augmentar la qualitat de molts serveis, d’un augment de la despesa pública, canvis en la mobilitat, noves tecnologies en el mon laboral.

Però no podem conformar-nos en un turisme “low cost”, com diu l’economista Miquel Puig.

També els turistes tindran de fer més despesa i ja tindrem la qualitat.

                                                                                

 

 

miércoles, 17 de septiembre de 2025

L'esfondrament del mite que el dret a l'habitatge (art. 47 CE,) era un dret de segona categoria.

 

 L'habitatge és un dret subjectiu constitucional i legalment reconegut i exigible judicialment. L'Ajuntament de l'Escala ja té un cas als tribunals. Que es reconegui aquest dret no vol dir que el Sistema Judicial proporcioni un habitatge, però si que recordarà al Poder Públic corresponent les seves obligacions i això es un pas molt important.

 El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha corroborat en la seva interlocutòria de 16 de juliol de 2015, assumpte C-539/14, § 49, que aquesta disposició de la Carta Social no garanteix el dret a l'habitatge, sinó el “dret a una ajuda social i a una ajuda d'habitatge”, a en el marc de les polítiques socials basades a l'art. 153 del Tractat de funcionament de la Unió Europea.

 En aquest marc de la nostra realitat social, cal recordar que, d’acord amb l’article 47 de la Constitució, i 26 de l’Estatut, hi ha a Catalunya, com és sabut, un “dret” a l’habitatge. No es tracta d’un mer principi general o mandat programàtic, sinó d’un dret que suposa les obligacions dels poders públics de posar-hi els mitjans (respectar, protegir, garantir i promoure) i també de resultats, cosa que no sempre implica inversions econòmiques, com veurem, d’acord amb el que estableix la normativa vigent.

Dret fonamental propiciada per una entesa àmplia de la seva eficàcia jurídica a la jurisprudència del TEDH i les decisions d'òrgans de control internacional dels tractats.

 Nota Informativa Nº 52/2024 a la STC 79/2024 de 21 de maig maig, Tribunal Constitucional Gabinet del President Oficina de Premsa.

És d'especial interès el canvi radical que conté  Fonament Jurídic, 3 de la Sentència sobre l'art. 47 CE i l'art. 149.1.1 CE. Segons el TC, els compromisos internacionals d'Espanya en matèria de drets humans confirmen l'existència d'un dret a l'habitatge, reconegut també a diversos estatuts d'autonomia, i sobre aquest dret pot incidir l'art. 149.1.1 CE establint les condicions bàsiques. Dret subjectiu (constitucional i exigible, establint obligacions de mitjans) que una part més moderna de la doctrina jurídica,  ja havia reconegut, davant de la insostenible postura tradicional de considerar-lo un simple principi rector.

La tutela acabada del dret a l'habitatge només es pot fer mitjançant la seva reclamació judicial ordinària.

En un proper article, donarem totes les passes que les persones afectades tenen de fer. No es molt complicat, però son unes quantes. I per persones precàries econòmicament, gratuïtes.