En primer lloc destacarem que es varen presentar set
partits polítics, quan en les anteriors eleccions només se’n varen presentar
cinc i tots cinc varen obtenir
representació.
Farem un anàlisi de les set formacions començant per
la que va obtenir menys vots fins a la que en va obtenir més.
Escons
en blanc
Va néixer d’unes persones que estaven a ICV i
d’altres que s’hi varen incorporar abans de les eleccions. Totes contraries al
pacte de govern de PSC-ICV i amb ganes de renovació de la llista de ICV-EUiA.
Cap d’aquestes persones, però, va voler encapçalar la llista i fer unes
primàries obertes amb un cens electoral
propi. Tampoc des de ICV hi havia unanimitat per les primàries obertes.
Aquestes persones no trobaven a les llistes de l’Escala un partit alternatiu i
varen crear Escons en Blanc (EB) que esta instaurat a tot l’estat espanyol.
L’idea d’EB es fer palès que hi ha uns individus que
no troben una opció adequada al seu pensament polític, i al mateix temps que
aquesta postura tingui l’opció democràtica d’expressar-se a les urnes de tal
manera que se li pugui adjudicar un escó. Que deixaran buit. El seu ideari es
que hi hagi opcions polítiques per tot-hom i
que la gent ho expressi democràticament amb el vot i que si es prou
important tingui representació simbòlica. Es un vot en blanc amb representació.
Segons els promotors el seu ideal en les eleccions que es presenten es que
treguin zero vots i que hi hagi un 100% de participació. El ideari sembla una
exigència democràtica obsessiva però no es una mala idea per pressionar als
partits o associacions que es presenten.
A l’Escala varen treure 71vots per 48 de blancs de
veritat. Crec que ja es tot un èxit. A Foixà, no gaire lluny de casa nostre,
tenien dos escons el 2011 i ara s’han quedat amb un.
Aquets 71 vots, a part d’ICV, provenen segurament del
vot en blanc i del nul ( que han baixat quasi a la meitat en relació a 2011, de
150 a 87) i de tots els altres partits. No sembla en canvi que vingui de l’abstenció
que s’ha mantingut igual.
Guanyem
l’Escala
El naixement va venir de l’idea que Podemos es
menjarà ICV-EUiA . Vàrem decidir posar-lo en marxa. Aquesta vegada jo mateix
amb algun nou adherit a ICV i amb algun afiliat a EUiA, vàrem ser els
promotors. Reunions cada setmana a la Plaça Tahrir ( o Sol d’en Saguer, o
Victor Català). Bon debat polític, alguna presència friqui que va durar poc,
però en general força interessant.
Desprès de l’experiència es molt comprensible que Podemos no es volgués
presentar a les eleccions municipals.
Al final es va deixar Podemos per més endavant i per
falta de consens i es va voler crear una agrupació d’electors. Faltaven 500
firmes, a l’hora de buscar-les alguns deien que en tenien moltes però no les
volien fer públiques. En aquest punt els que pensàvem que seria una bona manera
de provocar primàries a ICV-EUiA amb un cens propi de mes de 500 persones,
vàrem abandonar el grup i deixar fer el seu camí, mantenint una bona relació
perquè la política no s’acaba mai.
Els 100 vots es un resultat pobre, la campanya
pràcticament inexistent, es pot adduir que no tenien medis, que és veritat,
però era una candidatura per anar a buscar les persones i no es va fer.
Els vots venen d’ ICV, del PP i del PSC, que han perdut vots (101 concretament el PP).
CiU que es qui més n’ha perdut no crec que n’hagi aportat masses.
PP
Entra al Ajuntament tot i perdre 101 vots més de la
tercera part dels que tenia. Te un cap de llista que es prepara els temes i es
bel·ligerant. Donarà joc a l’oposició. Queda clar que al poble hi ha un
romanent de vots del partit d’España que son fidels. Jo creia que Guanyem els
hi faria més mal. No per l’eix esquerra/dreta si no per l’eix nacionalista
espanyol. Residual però amb representació.
Amb 1.000 vots més al poble que les eleccions
europees, baixen més de un 3% de vots. El factor local els perjudica.
ICV-EUiA
Perdem un regidor. És el resultat previst a les
opinions dels interessats amb la política. A les “porres” conegudes també era el resultat mes abundant. Cap sorpresa
doncs. Hi havia por de perdre la representació al Ajuntament per alguns
pessimistes i esperança de conservar els dos regidors pels més optimistes. El creixement
estava descartat per tothom.
Es va anar a “salvar
els mobles” i com sol passar sempre, es perd alguna cosa. Amb la situació
social i política es tenia que fer una campanya de sortir al carrer cada dia, a
bars, places, i explicar lo de la fiscalitat progressiva i progressista. Això
últim no pot ser només la tarifació social de les taxes. Es tenia que parlar
dels multipropietaris (bancs, immobiliàries, inversors especuladors d’habitatges
etc.) però això era arriscat i perquè funcionés calia una feina feixuga. Es va
anar a salvar els mobles, a buscar l’empat. Hem perdut un regidor i no veig
clar la capacitat de la coalició per exigir una deriva a l’esquerra del PSC per
entrar al govern. I a l’oposició serà difícil anar d’acord amb PP o CiU. Hem de
començar a treballar de cara a les properes municipals i el 27-S ens ha de
estimular a fer-ho. Confluència d’esquerres o millor, confluència dels de
baix. Molta pedagogia política i això es feina i no sé la capacitat que tenim.
Amb 1.000 vots més al poble que les eleccions
europees, mantenen un 8 per 100, pujant
70 vots. El factor local no els perjudica.
ERC
Triplica els regidors, i duplica quasi els vots i el
percentatge. Una oposició bel·ligerant (més que la de Convergència) i un equip
pels programes de ràdio tv, també bel·ligerant i variat.
Un cop explicat lo anterior, hem de recordar que a
tots els pobles en aquest moment hi ha gent que només tenen al cap la
independència de Catalunya. “Primer la
independència i desprès tot lo altre” se sol sentir en tertúlies. Els que
així pensen nomes podien votar a ERC. CiU no dona la credibilitat necessària en
aquest tema. Han rebut vots de CiU, de PSC i de ICV-EUiA, que en tots tres
partits hi ha independentistes de veritat.
Amb 1.000 vots més al poble que les eleccions
europees, baixen un 13% el percentatge de vots. Al factor local sembla que els
perjudica.
CiU
Una oposició molt col·laboradora amb els temes que
creien que eren bons pel poble. No han fet oposició sense sentit. Només varen
fallar en el tema de la moció de l’ABS, crec per ordres superiors. Aquesta
col·laboració no va agradar a una part de la militància local i varen decidir
un canvi radical d’estil i de persones a la llista. No els ha sortit bé, tampoc
ha ajudat els estires i arronses per encapçalar la llista. La situació de CiU
en aquestes eleccions no era bona. Quedava clar qui feia i desfeia les successives
llistes. Al final varen optar per que l’encapçales una persona jove, sense
experiència política però amb un tarannà afable i no agressiu, però el
problema, que no era gens fàcil, ja no tenia solució. Han perdut un regidor, però
son la segona força i tindran la cap de l’oposició. Per la CiU actual, crec que
no és un mal resultat. Tenen un vot fidel que no es planteja el mai el canvi.
Però necessiten els vots volàtils per guanyar o fer un millor resultat.
Amb 1.000 vots més al poble que les eleccions
europees, baixen un 8% el percentatge de vots, però només perden 25 vots. Una
mica el factor local els pot perjudicar, però sembla que potser es més el
factor nacional.
PSC
El resultat esperat, sense canvis en el nombre de
regidors, ni en el percentatge i número de vots.
Una retirada del alcalde tal com va prometre. Deixa
al seu lloc el primer tinent d’alcalde, jove, format, amb experiència política
i empàtic amb la gent. Resta de la llista amb alguns nous noms però amb el
resta de gent que estaven ja al Ajuntament. Renovació parcial que es la bona i una
campanya acceptable. Les porres i les opinions han encertat plenament.
No té la majoria absoluta que es una molt bona
notícia, si els 9 regidors restants saben jugar bé els trumfos. Tenen la
investidura de l’alcalde assegurada per
ICV-EUiA. Veurem si estan a disposats a pactar amb un altre grup, o ja donen
per fet que serà ICV-EUiA qui voldrà governar amb ells. Veurem si l’esquerre
verda sap valorar-se. De totes formes governar amb minoria no seria gens
difícil.
Amb 1.000 vots més al poble que les eleccions
europees, quasi quintupliquen el número total de vots i augmenten un 30% el
percentatge.
El cas més clar de que el factor local es clau en les eleccions
municipals.
