Resposta a l’ article de la Directa: “La medicalització de la vida quotidiana: qué passa amb el TDAH ?” de Pilar Gómez del 15-03-16

Ja hi tornem. La segona onada d’ antipsiquiatria (la primera anarcocomunista i aquesta pijoprogre ) ataca de nou.

1er.: parla de medicaments una persona que no en pot prescriure. Tothom té dret a parlar de tot, només faltaria.

2on.: El citat document de consens el firmen 111 entitats, en el nom de 30 de les quals apareix la paraula psicoanàlisi, d’altres Freud o Jung. Moltes més son gabinets particulars de psicoteràpia. El psicoanàlisi, desgraciadament, encara no està cobert per la Sanitat Pública.

3er.: També es veritat que hi ha entitats amb prestigi demostrat com la AEN, CAP’s i d’altres que conec bé. Partits polítics: dels progressistes només falta Podemos. Hi ha la CUP, EUiA, BCNencomú i una agrupació d’ICV. Cap partit de la vella política. PP, PSOE, C’s, CDC, ERC. La cosa queda clara que es tracta de gent progressista.

4art.: “no existeixen marcadors biològics que evidenciïn aquesta causalitat” parlant del TDAH. Vaja com amb la esquizofrènia, que potser també deu ser un invent.

5e.: Molts dels autors de la guia del Departament de Salut tenen conflictes d’interessos. Però pràcticament tots treballen a la Sanitat Pública.

6e.: “la toxicitat dels fàrmacs pel TDHA” expressada per l’ Institut Català de Farmacologia, és ben certa. Recordem però que el Director de l’ esmentat Institut defensa que el medicament que ha enviat més gent al cementiri es l’àcid acetil salicílic (Aspirina)

7e.: Els tractament ambulatoris obligatoris no existeixen.

8e.: El poder econòmic de les industries farmacèutiques fa por, com el de les automobilístiques, les d’ armament i les financeres

9e.: Però l’autora no diu si el TDAH existeix o és un invent. I en cas  d’existir, si en alguns casos es pot prescriure metilfenidat ( a 3€ aproximadament la capça, tot i que hi ha presentacions mes cares)

10è.: Una cosa es el sobrediagnòstic, la sobremedicalització, que com el seu nom diu son errors. Però una altra cosa es donar informació que pot fer dubtar els pares dels nens afectats (ben diagnosticats) i ben medicats. Això es una imprudència.

Res més.

lluís ciprés paltré, metge-psiquiatre jubilat

subscriptor de la Directa

l’Escala 19 de març 2016

EL PROBLEMA DE LES AMBULÀNCIES A L’EMPORDÀ

El gener d’aquest any va començar a fer-se càrrec del Transport Sanitari Urgent (TSU) i no Urgent (TSNU) a la Regió Sanitària de Girona (totes les comarques gironines excepte la Cerdanya, més el Alt Maresme) l’empresa privada Transport Sanitari de Catalunya SLU. que te la seu central a Barcelona i una única seu a Girona (Puigcerdà). La empresa va guanyar el concurs de CatSalut per un import anual de 214.385.380,61 €, per 10 anys. El cost a la Regió Sanitària de Girona es de 25.278.444,26  € anual.

Des de un principi els vehicles del TSNU , varen presentar problemes per el seu estat d’envelliment. El personal esta descontent i tenen molts problemes per anar als llocs a l’hora (visites, rehabilitació, trasllat malalts donats d’alta dels hospitals etc. etc.) i els pacients a vegades tenen esperes de moltes hores.

El TSU a les nostres Àrees Bàsiques (l’Escala, Palafrugell, Torroella de Montgri/l’Estartit i La Bisbal) ha sofert una disminució sensible de la cobertura per atenció i trasllat, veiem per Àrees Bàsiques:

-         ABS l’Escala: Es perd el reforç de 12 hores/dia d’una ambulància SVB (Suport Vital Bàsic, amb dos tècnics sanitaris) durant la temporada d’estiu

-         ABS Torroella/l’Estartit: El reforç de 24 hores de la temporada d’estiu d’una SVB, passa a 12 hores/dia. Es perd, doncs, 12h/dia durant la temporada d’estiu

-         ABS Palafrugell: Es perd el reforç de 12 hores/dia d’una SVB durant la temporada d’estiu.

-         ABS La Bisbal: Es perd la cobertura de 24 hores d’una SVB, i passa a 12 hores/dia tot l’any.

En aquest cas es guanya, a la Bisbal, un Vehicle Intervenció Ràpida (VIR) no apte pel transport de pacients, amb un metge i un tècnic. Aquest metge abans anava amb una ambulància de Suport Vital Avançat (SVA amb un tècnic sanitari, un infermer/a i ell), tenien la base a Palamos. Ara a Palamós al SVA  hi va un tècnic i un infermer/a.

Els metges del VIR es queixen que davant un malalt greu, si es te de posar una via (medicació intravenosa) ho te de fer ell (temps que perd) que si te de traslladar-lo a un Hospital te d’avisar a la SVA o a una SVB. Que l’infermera del SVA davant els malalts greus, te de demanar permís al metge del VIR per posar una medicació. Essent difícil pel metge l’autorització quan no te el malalt davant.

A les dos comarques (Alt i Baix Empordà) l’únic VIR es el de La Bisbal.

Bestial afectació del Transport Sanitari Urgent, sobretot a l’estiu i amb una zona de gran turisme.

lluis cipres

Marea Blanca l’Empordà/Marea Blanca Catalunya

  

Resposta al article de la Directa “Sobreviure al sistema psiquiàtric” Ramon Gonzalez, 02/03/2016

“Ingressos forçosos”

Tots els ingressos forçosos tenen de ser comunicats al Jutjat de Guardia abans de 24 hores. El jutge acudeix al centre acompanyat per el Secretari Judicial i un Metge Forense. S’entrevisten a soles amb el malalt i decideixen si el ingrés forçós és o no adequat..

“....Em vaig quedar allà tres dies, sol, lligat al llit.....”

Lligar un malalt (contenció mecànica) es molt desagradable, però es fa en tots els hospitals del mon ( no només a les unitats de Psiquiatria). Pacients amb demència crònica o transitòria (efectes postanestesia), que s’arranquen les vies per rebre medicació, que poden agredir altres malalts o saltar per la finestra etc. En aquests casos es pot seguir el manual: “Contención mecànica. Restricción de movimientos y aislamiento. Manual de uso y protocolos de procedimiento” de J.A. Ramos Brieva, Ed. Masson (1999)

“Practiques de dubtosa validesa clínica com la teràpia electroconvulsiva (TEC)*”

L’estudi que es referencia es un estudi de dos psicòlegs, quan el TEC sempre te d’esser prescrit i practicat per un metge psiquiatre.

“La terapia electroconvulsiva (TEC) es uno de los tratamientos disponibles para atender a las personas con trastornos mentales graves, que ha probado su eficacia, efectividad y eficiencia según ha quedado reflejado en varias guías clínicas de ámbito internacional.” “Guía de buena práctica clínica sobre la teràpia electroconvulsiva” Generalitat de Catalunya – Departament de Salut (2014)

“...reafirmen la relació entre salut mental i factors com la classe social i el gènere  “

Els determinants socials de la salut afecten a la salut en general no tan sols a la mental.

El DSM es un llistat de trastorns promogut per les companyies asseguradores d’Estats Units. Tots els psiquiatres som conscients d’això. No es un llibre per estudiar Psiquiatria. Però sempre que es vol parlar malament de la Psiquiatria, crítica que es necessària, es parla del DSM.

El TDAH existeix o es un invent ? Esta sobrediagnosticat ? Es possible, però es sospitós que quan es parla de TDAH es parli del medicament “Concerta” que pot valer 99€ la capça i no es parli de “Rubifen” que no arriba als 5€ la capça i que es exactament el mateix producte: metilfenidat. Sobrediagnosticar es un error, prescriure les presentacions més cares del mateix medicament es un altre error. Ara negar que existeix el TDAH es un error terrible que fa patir als pares que sí que creuen que el seu fill te un problema important i que veuen que amb el tractament millora. Que els medicaments son una droga ? I tant ¡ Que son perillosos ? I tant ¡ El medicament que mes morts ha fet a la humanitat es el àcid acetil salicílic (la simpàtica Aspirina).

Aquesta societat esta malalta, i amb això coincideixo amb l’article i entre tots em d’intentar de cuidar-la. Però de malalties mentals, com de físiques, ni haurà sempre. Menys si millorem els determinants socials.

lluis cipres paltre. metge-psiquiatre jubilat. Subscriptor de la Directa

l’Escala 08-03-16 dia de la Dona Treballadora