sábado, 16 de diciembre de 2017

Els proveïdors d’Atenció Primaria

Una manera de privatitzar es utilitzar criteris de gestió privats mantenint la titularitat pública..

La aprobación de la Ley 15/97 de Nuevas Formas de Gestión en la Sanidad (con los votos de PSOE, PP, PNV, CiU y CC) abrió el camino legal que permitía transformar el sector público sanitario en un mercado y, en consecuencia, en una oportunidad de negocio más. “ CAS Madrid

Estructura de la primària a Catalunya

REGIONS SANITARIES (7):

1.Alt Pirineu i Aran
2.Lleida   
3.Camp Tarragona 
4.Terres de l’Ebre 
5.Girona   
6.Catalunya Central 
7.Barcelona  

           ABS’s per Sectors Sanitaris: 27

Alt Pirineu i Aran: 8

Aran (1)
-1 EBA (Aran)
Alt Pirineu(7)                                                                                                             -1 Fundació Hospital de Puigcerda
- 6 ICS
Lleida: 23
- 21 ICS
         - 2 Empresa Pública (Gestió de Serveis Sanitaris)

 Regió Sanitaria Camp de Tarragona:33

Alt Camp Conca de Barberà: 4
-1 EBA ( Atenció Primaria Alt Camp SLL)
-3 ICS
Tarragonès Baix Penedès: 16
-6 Fundació Centres Assistencial i d’Urgències
-1 EBA (Tarragona 8 Muralles)
-9 ICS       
Baix Camp Priorat: 13
-5 Fundació Privada Sagessa Salut
-8 ICS

Terres del Ebre: 11
-                    11 ICS

Regió Sanitària Girona :41

Girona Nord:20
-1 EBA
-4 Fundació Hospital de Palamós
-2 Fundació Hospital de Olot
-1 Fundació Hospital de Campdevànol
-1 Fundació Salut Empordà
-11 ICS
Girona Sud: 21
-3 Consorci Salut Maresme i la Selva
-3 Institut Assistència Sanitària (empresa pública)
-15 ICS

 Regió Sanitària Catalunya Central:38

Anoia: 9
-1 Consorci Sanitari Anoia
-8 ICS
Osona: 11
-2 EBAS
-9 ICS
Solsonès- Bages- Buerguedà: 18
-1 Fundació Pública Comarcal
-2 Fundació Privada Althaia
-15 ICS

Regió Sanitària Barcelona: 222

Baix Llobregat Nord: 7
-1 Mutua Terrasa
-6 ICS
Vallés Oriental: 19
-1 Projectes Sanitaris i Socials, S.A.(La Roca)
-18 ICS
Vallés Occidental Oest: 15
-5 Consorci Sanitari de Terrassa
-8 Mutua de Terrassa
-2 ICS
Vallés Occidental Est: 21
-1 Corporació Sanitaria Parc Taulí
-20 ICS
Barcelona Ciutat Vella: 5
-1PAMEM
-4 ICS
Barcelona Sant Marti: 10
-1 PAMEM
-9 ICS
 Barcelona Les Corts: 3
-1 Consorci AP Salut Esquerre Eixample
-2 ICS
Barcelona Sants Montjuic: 8
-1 EBA
-7 ICS
Barcelona Sarrià Sant Gervasi: 5
-3 EBAS
-2 ICS
Barcelona Eixample: 10
-2 Consorci Sanitari Integral
-2 Consorci AP Salut Esquerre Eixample
-2 EBAS
-4 ICS
Barcelona Gracia: 5
-1 EBA
-2 PAMEM
-2 ICS
Barcelona Horta Guinardó: 7
-1 EBA
-6 ICS
Barcelona Nou Barris: 10
-1 Vitae SAU (CSC)
-9 ICS
Barcelona Sant Andreu: 6
-6 ICS
Alt Penedès Garraf: 11
-1 Consorci Serveis Persones Vilanova i G.
-10 ICS
Baix Llobregat Centre, Litoral, l’Hospitalet de Llobregat: 43
-2 Consorci Sanitari Integral
-1 Consorci Castelldefels Agents de Salut
-39 ICS
Barcelona Nord Maresme: 37
-7 Badalona Serveis Assistencials S.A.
-3 Consorci Sanitari Maresme
-27 ICS


RESULTATS:


Total 376 ABS:

291 ABS  ICS                                                                                                    71 ABS ALTRES EMPRESES
EBAS: 14
FUNDACIONS PRIVADES:8
FUNDACIÓ PÚBLICA: 1
SOCIETAT ANÒNIMA: 2
CONSORCIS: 10
EMPRESES PUBLIQUES: 2
MUTUA: 1
PAMEM: 1

Nota:
Lo que queda clar es que precisem un sòl conveni de treballador públic per tots els treballadors de la Assistència Primària. Quan parlem d’Hospitalària i del Tercer Sector tornarem a tocar el tema. “Una sola Sanitat un sòl Conveni” és el mes Urgent per un Servei Nacional de Salut de Catalunya. I un tema fonamental en el conveni, en l’acomiadament improcedent el treballador pot triar entre la indemnització o la reincorporació (no passa això amb els laborals).

LLISTAT D’ENTITATS PROVEÏDORES(40)
        - ICS(1)
         - FUNDACIONS PRIVADES(8)
-Hospital de Puigcerdà                                                                    
-Centres Assistencials i d’Urgències                                          
-Sagessa Salut                                                                                  
-Hospital de Palamós                                                                   
 -Hospital d’Olot                                                                                   
-Hospital de Campdevànol                                                               
-Salut Empordà                                                                              
-Althaia  
- FUNDACIÓ PÚBLICA: (1) 
         - Comarcal (Solsonés)
- SOCIETATS ANÒNIMES(2)                                                                        - Projectes Sanitaris i Socials  (La Roca Vallés)                                                       - Badalona Serveis Assistencials
- CONSORCIS:(10)
- Salut Maresme i la  Selva                                                                           
- Salut Esquerre Eixample                                                           
- Sanitari Integral                                                                                  
- Vitae SAU                                                                                 
- Serveis Persones Vilanova i Geltrú                                                      
- Castelldefels Agents de Salut                                                         
- Anoia                                                                                       
- Terrassa                                                                                              
- Parc Taulí                                                                                  
- Maresme
- EMPRESES PÚBLIQUES:(2)
- Institut Assistència Sanitària (Girona)                                                                   - Gestió de Serveis Sanitaris (Lleida)
- MUTUA(1)
            - Terrassa
- PAMEM (Barcelona)(1)
- EBAS(14)


lunes, 9 de octubre de 2017

Nota de premsa de la PAH de l'Escala


NOTA DE PREMSA. RELACIONS PAH – AJUNTAMENT DE L’ESCALA


L’Ajuntament de l’Escala, després de mesos d’incompliment de les reunions pactades i de promeses propagandístiques com els 60 habitatges, d’insensibilitat davant del que representa per a una família estar en una situació il·legal i del que suposa pel desenvolupament de la personalitat dels nens estar estigmatitzats com a diferents per ser ocupes, ens va convocar a una reunió amb l’Alcalde. Prèviament, se n’havien saltat quatre. Després de la reunió subcontractà la part d’Habitatge dels Serveis Socials a l’empresa SER.GI. Aquesta va proposar celebrar una xerrada-debat a la Sala d’Actes de l’Ajuntament el passat 27 de juny, explicant el diagnòstic i el pla d’actuació del tema de l’habitatge al nostre poble. El consistori ho va rebutjar enèrgicament i va dir que es faria després de l’estiu. Ha passat l’estiu i el problema continua agreujant-se. Actualment s’estan finalitzant els lloguers socials dels bancs aconseguits fa tres anys. De manera que les entitats bancàries estan notificant a les famílies – que segueixen en situació de vulnerabilitat – que si no paguen a preu de mercat seran llançats al carrer.

El dimecres 27 de setembre va tenir lloc una Mesa d’Habitatge. De part de les entitats, hi assistiren representants de la PAH i de Càritas, i de la part de l’Ajuntament el Secretari per aixecar acta, la regidora de Serveis Socials, el regidor d’Habitatge i la treballadora de SER.GI. Sabem que els dos regidors no tenen capacitat de decisió (un grup del poble va demanar la dimissió d’ambdós fa un temps i la PAH s’hi va adherir), i com es va demostrar amb la xerrada-debat, a SER.GI no li fan cas. Davant la no assistència de l’Alcalde els representants de la PAH abandonarem la reunió.

És intolerable que l’Ajuntament de l’Escala tingui com a mínim quatre habitatges de la seva propietat i que no els posi a lloguer «perquè no estan en condicions». La seva obligació és posar-los en condicions (Llei 18/2007, art. 5. - funció social de la propietat, art. 30. - deure de conservació i rehabilitació de l’habitatge). Tampoc ha complert ni utilitzat les eines jurídiques següents:

- Llei 18/2007
- Llei 22/2010
- Decret 141/2012
- Decret 75/2014
- Llei 1/2015
- Llei 14/2015
- Llei 24/2015
- Llei 4/2016 (substitueix els articles suspesos de la 24/2015)

Davant de tots aquests fets, la PAH ha decidit:

- Demanar la dimissió de la regidora de Serveis Socials i del regidor d’Habitatge.
- Només assessorarem (no actuarem) en cas d’ocupació de pisos buits de bancs, atès que no volem fer la feina a l’Ajuntament.
- En els propers llançaments de persones en risc d’exclusió social, si no hi ha habitatge municipal, donarem suport a ocupar edificis públics i en cas de conflicte amb la Policia estarem al costat dels llançats assumint totes les conseqüències.
- Portarem a terme accions de desobediència i manifestació per sorpresa, que molesti al Govern municipal.
- Només acudirem a una Mesa d’Habitatge si hi ha l’Alcalde o una persona amb poder de decidir i si prèviament l’Alcalde ha signat un document en el que es comprometi a que cap escalenc es quedarà sense habitatge. Descartem hostals i pensions.

1 d’octubre 2017 ¡Volem decidir també els drets socials!

La PAH de l’Escala.




miércoles, 23 de agosto de 2017

Els psiquiatres, els polítics i els que manen de veritat

Totes les persones tenim una personalitat. Des de la psiquiatria s'estudien els Trastorns de la Personalitat que son 1) el paranoide, 2) l'esquizoide, 3) el disocial, 4) el de inestabilitat emocional (impulsiu o límit), 5) l'histriònic 6)l’obsessiu, 7) l’ansiós, 8) el dependent i es pot afegir un calaix de sastre de trastorns específics (trastorn narcisista) i amb els inespecífics (Classificació Internacional de Malalties -10, Trastorns mentals i del comportament).

Un grup de 35 psiquiatres de EE.UU. han enviat una carta al "New York Times" alertant “dels greus problemes d'estabilitat emocional" del president Trump. Tot això sense haver-lo visitat mai i trencant la Regla Goldwater de 1973 establerta a EE.UU. desprès que el candidat Goldwater va ser considerat inapte per ser president del país per més de 1.000 psiquiatres que no l’havien visitat mai.

Últimament un diari espanyol han entrevistat al Dr,  Rojas Marcos, psiquiatre, que treballa des de fa molts anys a EE.UU, i a la pregunta de com veu al sr. Trump no fa cap diagnòstic i es limita a donar una opinió sense connotacions psiquiàtriques. Això es el correcte.

Fa anys un psiquiatre català famós, va fer per TV un diagnòstic de Sadam Hussein quan encara era viu. No recordo que va dir però si que parlava com psiquiatre i em va sorprendre que aquest professional, a qui conec, ho fes.

Sabem de la relació de Churchill, Bush fill i Boris Yeltsin amb l’alcohol. Hitler (era) i Trump (és) abstemi.

Lo de Clinton amb la becaria. Abans a Espanya es deia estupro, i ara pot ser abús sexual art. 181.3 del Codi Penal “....quan el consentiment s’obtingui fent prevaldre una situació de superioritat manifesta del responsable  sobre la víctima”. President/becària.

De la cortisona que prenia John Kennedy per la malaltia d’Addison i que aquest medicament pot provocar hipomania, amb hiperactivitat i hipersexualitat.

El coronel Gadafi, amb els seus vestits, barrets, ulleres i les seves amazones envoltant-lo. No seria difícil de posar-li també un trastorn de personalitat molt corrent.

Hitler que prenia 40 comprimits diaris, entre ells amfetamines, segons els escrits del seu metge Morell. Però no sabem l’efecte sobre les seves decisions.

Berlusconi amb el  seu “bunga bunga”. Empresari d’èxit i president del govern italià una colla d’anys.

Podria continuar, però el que vull dir es que la Psiquiatria, i per tant els psiquiatres no poden desqualificar un polític que encara viu, i utilitzant la psiquiatria ( en minúscula) per desqualificar-lo. No es la seva feina.

Al mon esta ple de persones especials, suposant que totes les persones no siguem especials i no tinguem les nostres coses que o bé es veuen des de l’exterior o no es veuen però nosaltres les sentim.

Jo no em preocuparia massa de la part psiquiàtrica de Trump, que a lo millor no te cap diagnòstic, cosa difícil a EE.UU amb el nou DSM-V, i si el té no ho sabem i que molts grans governants, artistes i empresaris d’èxit i científics ( John Nash) han tingut problemes i han tirat endavant fent bones coses.

A mi no em fa por Trump. Amb fa por el sistema polític neoliberal del que sembla no tinguem alternativa excepte la Renda Bàsica Universal que no és ni molt menys la solució del problema.

En resum, aquesta gent no mana, els que manen son els  promotors del sistema neoliberal que tenim avui al mon i que els hi dona un rendiment increïble (222 milions d’euros per un jugador de futbol). El Sr. Trump no pot accionar el botó vermell, si no te el permís de l’elit que mana. Abans el matarien, simulant un accident o amb un instrument com en Lee Harvey Oswald en el cas Kennedy. 

agost 2017


lunes, 21 de agosto de 2017

Tots som escalencs ? O tenia raò George Orwell?

El 10 de juliol passat, vaig agafar “vacances” fins passat l’estiu en la meva col·laboració amb la Plataforma Afectats Hipoteca de l’Escala (PAH)  per discrepàncies amb les relacions amb l’Ajuntament, sobretot amb la Mesa d’Habitatge. També per considerar innecessària l’externalització dels Serveis Socials en el tema de l’habitatge, contractant la Fundació SER·GI.

Estic convençut que el consistori alguna cosa farà que puguem aplaudir” deia en la nota del 10 juliol, amb referia durant l’estiu.

Han passat tres setmanes del mes d’agost i de moment tot continua igual, però encara estem a l’estiu.

“ Insensibilitat de lo que representa per una família estar en una situació il·legal, lo que representa pels menors d’edat davant els seus companys. Ser ocupa es ser “diferent”. Això deia en la meva nota en que agafava vacances.

Desprès d’uns  fets que ens porten a tots a pensar en una bona integració de persones que venen d’altres països i evitar guetos, la reflexió pot ser: què hagués passat si els cognoms de les persones que estan en la il·legalitat al nostre poble fossin: Piqué, Vidal, Alba, Busquets, Masip, Deulofeu, Suárez o Samper. En cavi que passa si els cognoms son: Munir, Turan, Bounou, Moussa, Djetei, Omar, Andzouana o Uche ?

No crec que haguéssim esperat “passat l’estiu” per començar a solucionar el problema, tenint el poble centenars de habitatges buits tot l’any propietat de bancs i alguns habitatges propietat de l’Ajuntament.



agost 2017

jueves, 17 de agosto de 2017

Els meus referendums.Addenda

Oblidava el Referèndum Espanyol sobre la Constitució Europea del any 2005 i el Referèndum Català sobre l'Estatut de Catalunya el 2006. En els dos amb vaig abstenir per indiferència.

agost 2017

miércoles, 9 de agosto de 2017

Els meus referèndums

A la meva vida he tingut tres ocasions de votar en un referèndum: al 1978 el de la Constitució Espanyola, el 1985 en el de l’OTAN i el 9-N el 2014. En les tres ocasions no vaig votar, em vaig abstenir.

La abstenció sempre es un mecanisme opac, que pot ser degut a diferents motivacions.

La Constitució, era un cop acabada la dictadura, amb el suport del Partit Comunista que havia sigut legalitzat i del que era, com a mínim simpatitzant, i crec que fins i tot militant  tot i que mai vaig tenir el carnet del PSUC. Estava satisfet pel tema de “regions i nacionalitats”, per l’ús social en últim termini de la propietat, pel dret al treball, a la vaga i per altres raons similars. Però el fet de la Monarquia i del Monarca franquista no ho podia acceptar. I la llei del mínim esforç em va portar a l’abstenció i no al vot en blanc o el vot nul. No va ser una abstenció bel·ligerant ni indiferent.

L’OTAN, “de entrada no” havia dit Felipe Gonzalez. Jo havia fet tot el possible per obtenir l’exclusió del Servei Militar per motius de salut (un varicocele que encara conservo i que mai m’ha molestat). Al cap d’un o dos mesos al Hospital Militar de Zaragoza ho vaig aconseguir (“inútil temporal”). I encara en l’època franquista però prop dels 30 anys a la Clínica Militar de Girona vaig passar a “inútil total”. De fet no vaig enganyar ni al uròleg de Zaragoza ni al tinent coronel ( o comandant) de Girona. Els dos m’ho varen fer saber de paraula. Era al final del franquisme. Amb aquests antecedents vaig aplicar també el mínim esforç i no vaig anar a votar. Però aquesta si va ser una abstenció bel·ligerant.

El 9-N de 2014, militant ja feia anys d’ICV, vaig creure que la democràcia era quelcom més seriós que el que es va fer aquell dia. He parlat de la meva militància, perquè el duo que manaven a ICV el sr. Herrera i la sra. Camats, si que varen anar a votar i varen explicar inclús el sentit del seu vot, si/no el sr., i si/si la sra. La meva abstenció aquí també va ser bel·ligerant.

Agost, 2017



(Proper capítol: El referèndum del 1 d’octubre)

lunes, 10 de julio de 2017

Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca de l’Escala: una experiència maravellosa

Era el novembre de 2012 quan a la Biblioteca de l’Escala ens va venir a fe una xerrada la Marta Afuera de la PAH de Girona.

Ja havíem llegit el llibre de l’Ada Colau i el seu marit.

Ven aviat vàrem començar a reunir-nos setmanalment a casa de l’Albert un noi, professor de Història a qui li agrada la política i la seva dimensió social. Vàrem començar a fer feina, cada vegada més. Al final el pis es va fer petit i l’Ajuntament ens va cedir un espai a can Masset.

La cosa va anar a més, amb desnonaments pràcticament setmanals, però nosaltres evitàvem el llançament (parlant clar, ningú anava al carrer). Es va incorporar gent nova. Alguns d’ells no puc deixar de nombrar-los, com la Joana i en Josep Lluis, amb una preparació tècnica i una capacitat d’ensenyar inesgotables. No vull rebaixar mèrits als altres, tots disposats a col·laborar. Des de qui es cuida del tema econòmic ( no cobrem res, però necessitem diners i ningú ens subvenciona) com els que es cuiden del tema ocupa (amb c no amb k).

L’assistència a les accions molt diverses, per mi ha anat molt bé, en canvi  la resta de companys creuen que com que no hi participa la majoria hi ha freeriders ( en espanyol polizones). Els que, modestament, hem practicat activisme en altres temps sabem que sempre som una minoria i, que sí, que hi ha molts freeriders de tal manera que ja es un tema que si ha de contar. Com també molta gent ha abandonat, entre ells les dos primeres portaveus de la Plataforma. Tot això es d’una normalitat absoluta.

Continuaria amb celebracions de aniversaris de la PAH, amb els dolços del Marroc, cants i fins alguna dansa, però no acabaria.

Tècnicament la feina de la PAH es impecable. Políticament no hem sapigut fer complir a l’Ajuntament amb la llei, sí, sí la llei. I a sobre alguna desqualificació a alguna persona en concret. Incompliment de les reunions pactades. Promeses propagandístiques incomplertes (els 60 habitatges, etc.). Insensibilitat de lo que representa per una família estar en una situació il·legal, lo que representa pels menors d’edat davant els seus companys. Ser ocupa es ser “diferent”.

Primer ens varen convocar per una reunió amb l’Alcalde després de saltar-sen 4 (no  l’Alcalde en aquest cas). Després de subcontractar la part d’habitatge dels Serveis Socials a una empresa SER·GI ( subcontractar: es paga un preu a una empresa que paga menys de lo que rep a els treballadors que fan la feina, en aquest cas una treballadora, que a més treballa bé).
  
Jo que era de la Comissió d’Activisme vaig proposar no anar a la reunió fins que es treies una dona i els seus dos fills d’una pensió, que no es la forma de col·locar a la gent després  d’un llançament, o de que vingués a la reunió setmanal algun regidor del govern. No era demanar massa, la meva proposta va ser rebutjada democràticament, i varen anar a la reunió, mes promeses. Altres propostes de accions que jo creia que el Ajuntament no aguantaria, no va caldre ni votar pràcticament, feien riure.

L’ultima jugada del Ajuntament va ser que va rebutjar enèrgicament la proposta de l’empresa SER·GI de fer una xerrada-debat a la Sala d’Actes de l’Ajuntament pel passat 27 de juny, explicant el diagnòstic i el pla d’actuació del tema del habitatge al nostre poble. El Consistori va dir que després de l’estiu. Es van fer propostes d’accions, però cap va arribar ni tant sols  a ser votada. Sembla que la PAH en el tema d’activisme també li va bé les vacances de l’estiu. Les accions necessiten públic i, quan millor que l’estiu?

En fi, sense cap sentiment de rancúnia, jo deixaré la PAH fins passat l’estiu. Suposo que els companys continuaran. L’agost es inhàbil pels jutjats (tema que no he explicat però que hem treballat molt i amb molts bons resultats) i em sembla que som millor tractats pels jutges que pels regidors del nostre poble.

En fi, bona feina a la PAH. Estic convençut que el consistori alguna cosa farà que puguem aplaudir.

Fins el 26 de setembre, passat l’estiu, al lloc, dia i hora de sempre.

Una forta abraçada


  

viernes, 30 de junio de 2017

Guanyar perdent, Ferrando “El Tigre de Elche”

Catalunya perdrà el combat del referèndum davant l’Estat espanyol. La majoria de gent ho sabem, inclús molts dels que diuen que es votarà, que guanyarà el si i que serem independents.

Ferrando “El tigre de Elche” era un boxejador que l’any 1965 es va enfrontar a Robinson Garcia, boxejador cubà amb un palmarès extraordinari. Els dos eren noctàmbuls i portaven mala vida. Els amics de Ferrando li dèiem que el cubà li fotria una pallissa que seria un escàndol. Però ell deia “me ha dicho Bernabeu ( el seu preparador) que perdiendo saldre ganando”.


El combat va ser a 8 assalts i en Ferrando el va perdre per punts, li va quedar una cara com un mapa, tal com es veu a la fotografia.



Després del combat que va aguantar dret i rebent de valent, l’hi varen caure sucosos contractes.

Va arribar a boxejar amb Fred Galiana, campió d’España i d’Europa, també va acabar el combat, perdent clar, però aguantant tot el combat. Va fer diners desprès del combat amb Robinson Garcia. Naturalment s’ho va petejar tot amb dones, alcohol etc. etc., però va ser la seva opció, va morir als 57 anys.

Al final el referèndum de Catalunya del 1 d’Octubre serà una manera de guanyar perdent.
 
Després del 1 d’Octubre en tornarem a parlar de Ferrando “El Tigre de Elche”, i a lo millor del torero Guerra (“Guerrita”)

domingo, 25 de junio de 2017

SALUT A TOTES LES POLÍTIQUES

“Aquella nit, la seva mare va estar a punt de portar-la a urgències perquè una estranya picor no la deixava dormir. L’insomni, la depressió i l’estrès, que de vegades adopta la forma d’una dermatitis atòpica, són freqüents en menors i adults amb aquesta espasa de Dàmocles .” La Vanguardia,24/06/2017, sobre desnonaments


L’Ajuntament de l’Escala, en un acte d’externalització (outsourcing) en els Serveis Socials, va contractar el maig-2017  l’empresa SER·GI, pel tema de l’Habitatge.

Fa dos setmanes les companyes de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca (PAH) de l’Escala anunciaven que el proper dia 27 de juny el responsable del tema d’Habitatge de SER·GI explicaria la situació  al nostre poble sobre lloguers, hipoteques, ocupacions i el pla que l’empresa te previst aplicar. Que ho faria a la Sala d’Actes de l’Ajuntament i de forma pública.

Em va semblar que l’Ajuntament no podia afrontar aquesta realitat de forma pública ja que el seu deure social estava en números vermells. M’explicaré:
Moltes famílies ocupen de forma il·legal habitatges, amb l’angoixa que provoca la situació i de fet una de les famílies, el matrimoni, no els nens, ja han tingut de comparèixer a judici a Figueres pel delicte penal d’usurpació. Aquesta angoixa es transmet als nens  (calculem una dotzena de menors d’edat). A més en algun cas tant els adults com els nens son criticats per la situació i això sobretot en la mainada és un clar problema de salut. En altres casos, per sort, els veïns els hi donen suport

Aquesta setmana em fan saber que l’acte està suspès. Per desgràcia la vaig encertar.

Si algú creu que exagero puc donar més explicacions inclús sobre el terreny. I també explicar de quina forma tan senzilla es pot solucionar el problema. Què fa falta?: Voluntat política.

La persona que treballa per SER·GI, fa bé la feina. Donem-l’hi ànims. Però suposo que depèn de la política del Consistori.

Que és tema de salut pública no hi ha dubte, mireu el núm. 1 del gràfic de la Declaració de Shanghai sobre la Promoció de la Salut ( novembre de 2016). I la sanitat no és competència de l’Ajuntament, però la Salut sí és competència i incumbència.

Bon estiu.

domingo, 11 de junio de 2017

Hospital Trueta, quo vadis? 2

Dijous dia 8 de juny, vàrem tenir l’oportunitat de debatre públicament a “la Punxa” de Girona, sobre la ubicació d’un nou Hospital Trueta. Agrair al Grup Municipal de la CUP de Girona, l’organització de l’acte. D’els altres grups municipals no en vàrem sentir la veu, crec que no hi eren.

La Taula la presentava el regidor Lluc Salellas, que va tenir força feina i encert en la moderació de l’acte.

Primer va intervenir Carme Major, infermera i delegada sindical que va posar sobre la taula la necessitat de no perdre més llocs de treball, i que si hi ha canvi de les relacions laborals sempre ha de ser a l’alça.

Desprès va ser el torn  del Dr. Brugada, Cap del Servei de Cardiologia dels dos Hospitals (Trueta i Sta. Caterina), una intervenció magnifica, amb un powerpoint que aclaria els espais de les dos principals opcions, Domeny i Salt, que amb arguments difícils de rebatre apostava per l’opció de Salt amb un nou Trueta al costat de Santa Caterina i amb la incorporació de la Facultat, IdibGi (investigació biomèdica ), EUSES (fisioteràpia i medecina de l’esport que ja està al costat de Sta. Caterina). Això també permetria que totes les urgències, independentment de la seva complexitat, s’atenguessin al mateix lloc, cosa que ara no passa. Tot en terrenys municipals.

Va tancar la intervenció de la taula  Àngel Guevara, metge, enginyer industrial i gestor sanitari. Amb només dos pinzellades va situar la sanitat en el seu lloc dins la salut, que no és tan important com en general creiem, només és un 10% dels factors que intervenen en la salut; la resta: treball, condicions econòmiques, estils de vida i codi postal (a Barcelona la esperança de vida és 10 anys superior a Sant Gervasi que a Nou Barris, amb el mateix sistema públic), és un problema de voluntat política. També va prioritzar l’ús dels quiròfans per la tarda abans de construir-ne de nous.

Les intervencions del públic varen ser interesants, la majoria a favor de l’opció Salt, una minoria opinava que el  més important és que es faci un nou Trueta, que els hi era igual el lloc. I alguns o potser només algun?   vàrem sortir amb un ciri trencat, al pensar que un cop criticades les idees localistes, podíem parlar de la Sanitat en general, consorcis, fundacions privades, Barna-Clínic, Clínic- Costa Brava, condicions laborals etc. També de  l’acomiadament que és perfectament possible en el personal estatutari sempre que ho digui un jutge. Però si el jutge diu que no, tornen al seu lloc de treball sense indemnització possible, cosa que sí passa en el règim laboral. (IAS règim laboral, ICS règim estatutari).

Estic pensant en dos metges del Trueta que varen ser acomiadats de forma improcedent, per donar suport a una companya que va arribar a les altures del sistema sanitari català. Tots dos es varen  jubilar al Trueta. Si al jutge se li porten els paper clars, com usuari que és de la sanitat,  no vol caure en mans d’un metge que mereixi l’acomiadament, i el concedeix.

Resumint, magnífica jornada sobretot per la qualitat de la taula. El públic, bé, però molt minoritari. Llàstima.

Esperem els defensors de l’opció Domeny (amb terrenys particulars i municipals) que segur que estaran a l’altura.

lluís ciprés paltré, metge, psiquiatre, diplomat en  gestió hospitalària i economia mèdica, ex-treballador dels Hospitals Trueta i Santa Caterina, afiliat a CC.OO                                                            

lunes, 29 de mayo de 2017

Hospital Trueta, quo vadis?

He sigut treballador en plantilla de l’Hospital Trueta (Residència Álvarez de Castro, en aquella època) i de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS)            ( Hospital Psiquiàtric de Salt, en una altra època).

L’Hospital de Santa Caterina atén com hospital de categoria 1 a la població de 7 ABS (Anglès, Arbúcies, Cassa de la Selva, Salt, Santa Coloma de Farners, Sils i Hostalric) 144.000 persones. Situat dins el Parc Martí Julià, disposa de tots els Serveis de Psiquiatria (inclosa una Unitat d’Aguts dins l’Hospital General) per tota la regió sanitària de Girona.

L’Hospital Trueta atén com hospital de categoria 1 a la població de 7 ABS ( Banyoles, Celrà, Santa Clara [1], Can Gibert del Pla [2], Vilarroja [3], Sant Gregori [4] i Sarrià de Ter) 156.000 persones.

Com Hospital de referència nivell 2a i 2b a tota la Regió Sanitària de Girona, quasi 800.000 persones.

La distància entre el centre de Girona i les dos ubicacions actuals és pràcticament la mateixa. L’accés no té dificultats a cap dels dos llocs (Sortida O, Sortida S de l’ A-7).

Hi ha trasllats de malalts d’un Hospital a l’altre. Pacients per valoració psiquiàtrica del Trueta a Sta. Caterina (les interconsultes de psiquiatria al Trueta són poques hores a la setmana). I pacients que necessiten nivell 2a/2b de Sta Caterina al Trueta (Unitat Crítics, Neurocirurgia 24h., Unitat de Crítics pediàtrics, Cirurgia general pediàtrica 24h,  etc. etc.)

Personal (metges sobretot) que perden temps en desplaçaments d’un a l’altre Hospital, ja que tenen Serveis compartits.

No cal ser arquitecte ni enginyer per deduir que  seria molt més rendible si els dos Hospitals estiguessin propers:

Serveis: Radiodiagnòstic, Medecina nuclear, Anàlisis clínics, Anatomia Patològica.
Unitats Especials: Radioteràpia i Hemodiàlisi.
Serveis Centrals:  Farmàcia, Medecina preventiva i Esterilització i desinfecció.
Serveis generals Administratius: Gerència i Direccions, Administració General, Admissió i Documentació, Informàtica.
Serveis generals hotelers: aquí la llista es llarguíssima.
Serveis generals al personal: Vestidors, Agents socials.
Serveis generals al pacient: Atenció a l’usuari, Serveis Religiosos, Botigues etc.

L’Hospital Trueta podria reforçar el seu paper de nivell 2b, ja que el nivell 1 podria ampliar-se més al Sta. Caterina.

En fi hi ha molts treballs sobre estructures sanitàries que ningú ha posat sobre la taula.

Tampoc està de més recordar que durant uns 8 anys Salt i Girona eren el mateix municipi. Encara que només sigui per recordar que no estem parlant de realitats molt polaritzades. Crec que encara es celebren les festes locals als dos municipis conjuntament.

Posicions diverses

Per una part el Conseller de Salut diu que del Nou Trueta l’últim que es decidirà és la ubicació. Salt, Girona, Sarrià ? Només per això caldria demanar-li la dimissió.

L’alcaldessa de Girona, l’empàtica Sra. Marta Madrenas, defensa la ubicació a Domeny. No vol que el seu municipi es quedi sense Hospital. Moltes altres explicacions no les conec.

El Dr. Brugada cap de Cardiologia del Trueta i del Sta. Caterina defensa un Campus de Salut a Salt, amb Facultat, IDBGI (que ja hi és). Sembla que altres caps de Servei li donen suport.

El Col·legi de Metges dóna suport a la idea de Salt.

L’Ajuntament de Salt diu que la decisió ha de ser tècnica i no política (sembla una reacció assenyada) però ja te els terrenys reservats per si calen.

Els Sindicats d’Infermeres i CC.OO (el meu sindicat de tota la vida) estan per Girona Nord. UGT treu importància a la ubicació. A CC.OO Sanitat Barcelona que tenen unes dirigents acabades d’aterrar, però amb ganes de treballar, creuen que tot es una maniobra per privatitzar. Ja els hi vaig dir que si volen privatitzar (o eliminar els estatutaris) i els sindicats no es revolten, privatitzaran a Salt, a Domeny o a les Illes Medes si el fan allà.

La CUP té les idees més clares i vol que les condicions dels treballadors s’unifiquin a l’alça ( una sanitat pública, un conveni), i que la ubicació és un tema de tècnics en infraestructures sanitàries.

Campus de Salut com el nou Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, el Karolinska traslladat sense problemes d’Estocolm a Solna, una ciutat a un quants quilometres de la capital , són exemples per contemplar.

Defenso un sistema en el que l’estructura faciliti la comunicació, no un que la dispersi. No és un problema d’organització; és un problema de model.

I sobretot trobo a faltar opinions de persones acreditades en estructures sanitàries (arquitectes, enginyers i metges bregats en infraestructures)

Per una sanitat publica al 100% i per un sol conveni pels treballadors sanitaris (a l’alça, naturalment)

lluis cipres paltre
Sanitari jubilat, ex-treballador del Trueta, ex-treballador de l’IAS, ex-estatutari en excedència, règim laboral al jubilar-me, afiliat a CC.OO. Sense massa coneixements tècnics d’infraestructures sanitàries, voto per Salt

maig 2017