Era el novembre de 2012 quan a la Biblioteca de
l’Escala ens va venir a fe una xerrada la Marta Afuera de la PAH de Girona.
Ja havíem llegit el llibre de l’Ada Colau i el seu
marit.
Ven aviat vàrem començar a reunir-nos setmanalment a
casa de l’Albert un noi, professor de Història a qui li agrada la política i la
seva dimensió social. Vàrem començar a fer feina, cada vegada més. Al final el
pis es va fer petit i l’Ajuntament ens va cedir un espai a can Masset.
La cosa va anar a més, amb desnonaments pràcticament
setmanals, però nosaltres evitàvem el llançament (parlant clar, ningú anava al carrer).
Es va incorporar gent nova. Alguns d’ells no puc deixar de nombrar-los, com la
Joana i en Josep Lluis, amb una preparació tècnica i una capacitat d’ensenyar
inesgotables. No vull rebaixar mèrits als altres, tots disposats a col·laborar.
Des de qui es cuida del tema econòmic ( no cobrem res, però necessitem diners i
ningú ens subvenciona) com els que es cuiden del tema ocupa (amb c no amb k).
L’assistència a les accions molt diverses, per mi ha
anat molt bé, en canvi la resta de
companys creuen que com que no hi participa la majoria hi ha freeriders ( en espanyol polizones). Els
que, modestament, hem practicat activisme en altres temps sabem que sempre som
una minoria i, que sí, que hi ha molts freeriders
de tal manera que ja es un tema que si ha de contar. Com també molta gent
ha abandonat, entre ells les dos primeres portaveus de la Plataforma. Tot això
es d’una normalitat absoluta.
Continuaria amb celebracions de aniversaris de la
PAH, amb els dolços del Marroc, cants i fins alguna dansa, però no
acabaria.
Tècnicament la feina de la PAH es impecable. Políticament
no hem sapigut fer complir a l’Ajuntament amb la llei, sí, sí la llei. I a
sobre alguna desqualificació a alguna persona en concret. Incompliment de les
reunions pactades. Promeses propagandístiques incomplertes (els 60 habitatges,
etc.). Insensibilitat de lo que representa per una família estar en una
situació il·legal, lo que representa pels menors d’edat davant els seus
companys. Ser ocupa es ser “diferent”.
Primer ens varen convocar per una reunió amb l’Alcalde
després de saltar-sen 4 (no l’Alcalde en
aquest cas). Després de subcontractar la part d’habitatge dels Serveis Socials
a una empresa SER·GI ( subcontractar: es paga un preu a una empresa que
paga menys de lo que rep a els treballadors que fan la feina, en aquest cas una
treballadora, que a més treballa bé).
Jo que era de la Comissió d’Activisme vaig proposar
no anar a la reunió fins que es treies una dona i els seus dos fills d’una
pensió, que no es la forma de col·locar a la gent després d’un llançament, o de que vingués a la reunió
setmanal algun regidor del govern. No era demanar massa, la meva proposta va
ser rebutjada democràticament, i varen anar a la reunió, mes promeses. Altres propostes de accions que jo creia que el
Ajuntament no aguantaria, no va caldre ni votar pràcticament, feien riure.
L’ultima jugada del Ajuntament va ser que va
rebutjar enèrgicament la proposta de l’empresa SER·GI de fer una xerrada-debat
a la Sala d’Actes de l’Ajuntament pel passat 27 de juny, explicant el
diagnòstic i el pla d’actuació del tema del habitatge al nostre poble. El
Consistori va dir que després de l’estiu. Es van fer propostes d’accions, però
cap va arribar ni tant sols a ser
votada. Sembla que la PAH en el tema d’activisme també li va bé les vacances de
l’estiu. Les accions necessiten públic i, quan millor que l’estiu?
En fi, sense cap sentiment de rancúnia, jo deixaré
la PAH fins passat l’estiu. Suposo que els companys continuaran. L’agost es
inhàbil pels jutjats (tema que no he explicat però que hem treballat molt i amb
molts bons resultats) i em sembla que som millor tractats pels jutges que pels
regidors del nostre poble.
En fi, bona feina a la PAH. Estic convençut que el
consistori alguna cosa farà que puguem aplaudir.
Fins el 26 de setembre, passat l’estiu, al lloc, dia
i hora de sempre.
Una forta abraçada
