Presó per castigar o per reinserir?

Només uns punts per deixar el tema obert:

“El temps a la presó ha de servir per reeducar, reinserir i preparar per al retorn a la vida en llibertat” (Secreteria General de Instituciones Penitenciaries.Ministerio del Interior. Gobierno de España)

Article 25.2 de la Constitució:  “Les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social ......”

Julia Shaw, psicòloga criminalista (La Vanguardia 05/09/2019): “La nostra infinita capacitat per fer mal fa que el crim sigui humà.No ens ajuda a entendre’l qualificar als assassins de monstres inhumans”

Concepcion Arenal: “Obriu escoles i es tancaran presons”

Secretaria General de Instituciones Penitenciarias (2017) “Documentos Penintenciarios 16” : “Las probabilidades de reincidencia de los internos se incrementan al aumentar el tiempo de estancia en prisión”.

Consejo General del Poder Judicial: “Màs del 58% de los presos lo son por delitos contra el patrimonio y la salud pública”. O sigui robatoris y drogues. Persones pobres normalment.

El càstig pels delictes ha anat baixant de crueltat en el temps, de forma progressiva i sense pausa. Recordem lo que explicava Foucault dels suplicis (Segles XVII i XVIII) :

"La pena de mort comprèn tota mena de morts: uns poden ser condemnats a ser penjats, uns altres al fet que els tallin la mà o la llengua i els pengin a continuació; altres, per delictes més greus, a ser trencats vius i a expirar en la roda, després d'haver-se'ls desllorigat; altres, a ser desconjuntats fins que arribi la mort, altres a ser ofegats i altres a ser cremats vius” 

Ara als països democràtics no hi ha suplicis i en alguns persisteix la pena de mort (EE.UU.)

Anem a les presons. A l'Estat espanyol la presó perpètua va ser abolida per la Constitució Espanyola del 1978. La Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, vigent a partir de 2015 (“llei mordassa”), recupera la presó permanent (revisable) deixant per tant en mal lloc la possibilitat de reinserció del condemnat. Els percentatges de gent que estan a favor de la presó perpètua i inclús de la pena de mort per segons quins crims, son mes elevats del que creiem (Gallup).

La presó no seguirà existint en el futur només com a model de càstig de l'activitat delictiva, tal com la coneixem avui dia. Si la presó va tenir el seu origen en un moment històric determinat, per una sèrie de circumstàncies concretes, arribarà, de la mateixa manera, a tenir també un final. Comparem els interns del maig de 2010 (76.951) amb la mitjana de 2018 (50.871) (Ministeri del Interior)

 La pena privativa de llibertat es pot complir en règim d'extrema severitat, o en un règim de benevolència quan el reu compleix la pena no només en centres oberts o no penitenciaris sinó, fins i tot, en el propi domicili amb el corresponent control de l'Administració penitenciària. Això últim, ho possibilita la tecnologia, que ha avançat, prou, perquè, en gran nombre de casos, la pena de privació de llibertat pugui anar evolucionant cap a formes de limitació de la llibertat menys perjudicials per als penats i les seves famílies i més adequades a la finalitat correctora i reeducadora de la pena, tal com mana la nostra Constitució.

L'estada al medi carcerari comporta, normalment, l'inici d'una carrera criminal. En un futur pròxim la tendència ha d'estar en el suport dels règims oberts, perquè reinserir fora de la societat té poc sentit, atès que l'ambient negatiu que es respira en els recintes carceraris pot perjudicar qualsevol acció positiva encaminada a la finalitat resocialitzadora de la pena.

El compliment de la pena al exterior passa per monitorar  amb radiofreqüència, GPS y per la xarxa mòbil de vigilància electrònica.

Recordem que cada vegada s’accepten conductes que abans eren delictes: avortament, homosexualitat, nudisme, adulteri etc.

La presó té de ser un Centre de Tractament, tancat, dels que han delinquit, tal com diu la Constitució. Y tal com va passar amb alguns manicomis, el tractament, en molts casos s’ha de fer a la Comunitat. I, si cal, el reingrés.

El personal de les presons és clarament insuficient (els sindicats Acaip, CCOO y UGT a  Pontevedra viva.com  parlen de " decadència total i absoluta" del sistema de presons).

Al setembre de 2010, Acaip (sindicat de personal de presons) denuncia 130 interns morts per sobredosi en les 83 presons espanyoles.

Però la misèria no es només dels interns a Espanya. Es dediquen 1.806€/mes per intern. A Noruega 9.167€/mes.

Tindrem tractaments específics per assassins en sèrie i delinqüents sexuals. I els tractaments, com en altres àmbits, poden fracassar.

ELS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS L’ESCALA 2020

Cada any igual. No hi ha manera que el Govern Municipal, reconegui la quantitat de diners dedicats a l’Assistència Social. No pot ser que no dominin les normes sobre pressupostos i em costa pensar que menteixen.

Les normes venen donades per l’Estat, (última modificació, text consolidat):

 

Consta amb caràcter general de 3 nivells de desagregació, el 3er. nivell que consta de 3 dígits es el que indica “a que van destinades les despeses”. Es tipifica un grup de programes:

 • 231. Assistència social primària

En aquests programes s'imputen les despeses dutes a terme per l'ajuntament per desenvolupar l'assistència social primària: la promoció de la igualtat de gènere, promoció i reinserció social de «marginats» (Així ho detalla l'ordre!);  prestació de serveis a les persones dependents i d'assistència social, residències de gent gran i altres de naturalesa anàloga; l'avaluació i informació de situacions de necessitat social i l'atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social.

Els pressupostos tenen d’estar exposats 15 dies al Ajuntament després de la seva publicació al BOP ( 8 novembre), però no els exposen perquè ningú va a consultar-los. En cas d’anar-hi sereu ben tractats per Intervenció, només cal dir que ho  demaneu com escalenc, quan us preguntin  el motiu de la demanda.

Tot això ho explico, perquè un any més, estic cansat de sentir  pels nostres mitjans de comunicació inexactituds sobre el tema. Aquest any la consigna es que es dedica un 5% (si, el que va provocar la baixa del  regidor d’ICV, fa 4 anys) a l’Atenció a les Persones. Home.....posats a dir es dedica un 100% del pressupost a l’atenció a les persones. Que faríem sense Policia, sense el personal del Consistori, sense la recollida de residus per part de l’empresa xinesa, o el servei d’aigua de la multinacional francesa i tants altres serveis. Curiosament a l’Atenció a les Persones, en aquest pressupost, si dediquen 5.000€, correctament classificat amb el  codi 231 (pagina 7 del pressupost de despeses, últim paràgraf).

Bé, el total del pressupost es de 24.484.781,46€. El total dedicat a Atenció Social (Atenció a Persones “marginades” i altres) es de 760.593,90€, exactament un 3,10% del total.

Per acabar repassem el pressupostat en aquest tema en % i la liquidació corresponent ( ): 2015= 2,41% (1,57%), 2016= 3,21%(2,01%), 2017= 3,05 (2,59%), 2018= 4,11%(2,73%), 2019= 5% (sense liquidar encara) i 2020= 3,10% (naturalment sense liquidar)

Fonts: BOE, BOP, Pressupostos en paper, Web de l’Ajuntament de l’Escala.

L’únic que he fet jo es sumar les quantitats del codi 231 i fer una regla de tres. Espero que no m’hagi “esbiaixat” molt. Dic el mateix que diu la Web de  l'Ajuntament, a veure si ens aclarim.

Feminismo andaluz y renta básica: una alianza necesaria

Firma: Pura Sánchez

03/11/2019

Qué pasaría si recibiera una renta básica suficiente e individual una jubilada, con pensión no contributiva de 392 euros; una joven estudiante, con una pensión de orfandad de 195 euros; una madre de dos hijos, que se dedica a la prostitución; una mujer divorciada con una pensión compensatoria de 500 euros mensuales y dos hijos a su cargo; una mujer de mediana edad, con un largo currículo de hormiga laboriosa, que debe hacer frente a su sustento y a su vejez; una inmigrante que realiza un trabajo no cualificado, que es tanto como decir esclavo… Qué pasaría si recibiera una renta básica suficiente una empleada doméstica, que cobra a 10 euros la hora, una kelly, a quien se paga 3 euros por arreglar una habitación de hotel, una chica con diversidad funcional, que está tratando de independizarse, con una pensión que no alcanza los 400 euros mensuales, una mujer gitana, vendedora ambulante, una jornalera del campo, que tiene que mendigar jornales para alcanzar un subsidio de miseria…

Precisamente por la situación real que padecen las mujeres en Andalucía, ratificada una y otra vez por la tozudez de los informes micro y macro económicos, es urgente plantear la conveniencia de la renta básica desde una perspectiva encarnada, que explicite lo que queremos decir cuando afirmamos que la pobreza tiene rostro de mujer. Porque este ejercicio de concreción tendría la virtud de poner en su sitio muchos argumentarios y estudios de salón, que en poco se acercan a la realidad de las personas.

El feminismo también debe sentirse interpelado por esta cuestión y pensar en las mujeres de carne y hueso. Es comprensible que, desde los feminismos se tema que la implantación de la renta básica refuerce los estereotipos y el lugar de “no poder” que actualmente ocupan mayoritariamente las mujeres, ahondando la división sexual del trabajo existente. Es comprensible que se piense si la implantación de la renta básica pueda provocar una caída de la participación femenina en el ámbito mercantil y un incremento de su presencia en el ámbito doméstico, aumentando de este modo la situación de desprotección y vulnerabilidad de las mujeres. Pero sospecho también estas y otras reticencias están lastradas por algunos planteamientos que es urgente superar.

En primer lugar, los feminismos al menos en Andalucía, no acaban de superar una cierta sacralización de la idea del trabajo remunerado; en el fondo, se piensa que si el trabajo remunerado aliena es porque se hace en malas condiciones. Sin embargo, hace mucho que el trabajo remunerado dejó de ser el billete para que las mujeres abandonaran la domesticidad. El trabajo asalariado ha empoderado a los hombres trabajadores, pero no a las mujeres trabajadoras, que siguen siendo pobres, salarialmente y en recursos.

Es más, se sigue pensando en el trabajo asalariado y en la familia como cuestiones alternativas, cuando ambos ámbitos son instrumentos disciplinarios para el mantenimiento de la división sexual del trabajo.

En segundo lugar, se sigue invocando una idea poco crítica de la igualdad, sin preguntarse con quiénes queremos igualarnos y en qué.

En el fondo, sobre algunas de estas reticencias planea la vieja y patriarcal desconfianza en las mujeres, que no es otra cosa que su no consideración como sujetas políticas, con derecho y capacidad de decidir como sujetas soberanas.

De manera general, la propuesta de una renta básica universal, incondicional, suficiente e individual, en principio quizás no tenga en sí misma potencialidad género-transformativa suficiente, sin embargo, sería un punto de partida para un cambio estructural, teniendo en cuenta que sería necesario abordar la eliminación de la división sexual del trabajo y los mecanismos y estructuras que sostienen la desigualdad de género. Una redistribución radical de la renta, como es esta renta básica de la que hablamos (y no cualquiera de los subsidios ya implantados con mayor o menos extensión), tiene que ir acompañada también de una redistribución de los tiempos de trabajo reproductivo y de cuidados, así como de una redistribución de las oportunidades. También es necesario, particularmente en el caso de las mujeres, que entendamos el concepto de pobreza no solo en términos monetarios, sino de tiempo y de emociones (el desánimo ante el presente, el miedo y la incertidumbre ante el futuro).

Hablamos, por tanto, de un cambio de paradigna, que requeriría cambios en lo cultural, pero también en ideológico, afectando a los esterotipos patriarcales. Necesitamos entender, como dice Federici, que “la violencia contra las mujeres es un sabotaje de la lucha anticapitalista”, para comprender las posibilidades de la implantación de la renta básica en esta lucha contra la violencia, que es patriarcal y capitalista.

Una de las señas de identidad del feminismo andaluz debería ser precisamente la reivindicación de la renta básica, tanto porque las mujeres andaluzas padecen un alto grado de pobreza de todo tipo, como por el hecho de que su implantación sería un instrumento para que lxs sobrantes, mayoritariamente mujeres, se articularan como sujetas soberanas, con un mayor grado de autonomía, de capacidad de decidir sobre la vida, el tiempo y los deseos, individuales y colectivos.

En definitiva, el feminismo andaluz, que pensamos y necesitamos como una potente herramienta transformadora, debe aspirar a construir el sujeto político que reclame la renta básica como el derecho a tener garantizada la supervivencia.

Urge que el feminismo andaluz dé un paso más: si en estos años de crisis empujadas por la necesidad de sobrevivir, nos hemos hecho expertas en la creación de redes de resistencia y solidaridad, ahora es el momento de pasar a la ofensiva, sin idealizar estos espacios a los que nos ha empujado la miseria capitalista para sobrevivir. Hay que pensar un sujeto político reclamante de la renta básica construido como un sujeto soberano, en lo individual y en lo colectivo. Avancemos en la construcción del feminismo andaluz construyéndonos como sujetas soberanas, con capacidad de decisión para hacernos con el timón de la propia vida. La renta básica no es la renta mágica, pero representa una oportunidad de desatar el nudo que liga nuestros deseos a nuestras necesidades.

Fuente: https://portaldeandalucia.org/opinion/columnas/feminismo-andaluz-y-renta-basica-una-alianza-necesaria/

LES “CASES” PEL SEU NOM: L’ empresa especuladora A.D.N. i L’ Escala.

BY ASCLEPI · 30 D'OCTUBRE DE 2019

L’Escala – Empúries. Dimecres 30 – 11 – 2019. Per Fènix. TRAMUNTANA VERMELLA.

Fins els mesos de Setembre i Octubre d´enguany, i encara es continua, s´ha lluitat per la conservació de la casa Lluís Albert, situada al Passeig Lluís Albert 4.

L’altra dia la respresentant de Candidatura de Progrès (alies Partit dels Socialistes) va defensar la destrucció del Patrimoni arquitectònic de Catalunya. Amb la manida excusa de que “és propietat privada” l’equip municipal socialista escalenc i els seus “hooligans supporters” han donat llum verda a la destrucció de la casa del Passeig Lluis Albert, la darrera casa que quedava, testimoni del passeig pintat i reflectit en les fotografies dels grans fotògrafs del segle XX com l’Esquirol. Testimoni del passeig que va veure les primeres manifestacions del turisme

.

Les persones escalenques que estaven a la Comissió que va decidir que aquesta arquitectura a Cadaqués mereixia ser declarada “Bé patrimonial local a protegir”, per contra han decidit que a l’Escala pot ser condemnada a l’enderroc. De res haurà valgut estigui inventariada com a “Patrimoni arquitectònic de Catalunya”. Aquí, algú “molt més savi” ha fet córrer “el bulo” de què no paga la pena conservar-la. Què per tant la societat propietària original – una d’aquestes societats que diuen es fan amb la finalitat de reduir impostos –  va tenir totes les facilitats per vendre-la per la mòdica quantitat de dos milions d’euros a l´empresa especuladora voltor ADN. Això sí, prèviament es va preocupar “d’arreglar les coses” per donar-li la seguretat que la podria enderrocar per construir un edifici vulgar d’apartaments amb el que podrà, al menys, duplicar la inversió.

El que sap greu és que algunes persones s’ho han volgut creure, qui sap si no és perquè aquella societat propietària original està formada per hereus d’una família amb pedigrí i que ha estat triada com ensenya del poble.

Però, com pot ser que s’hagi estat produint aquesta destrucció massiva del patrimoni arquitectònic, arqueològic i paisatgístic, quan qui majoritàriament ha governat el poble és un partit que es defineix com progressista, que se suposa que, en cas de conflicte defensa els interessos col•lectius per sobre dels privats.

L’alcalde ha manifestat literalment i sense ruboritzar-se, que la casa es pot enderrocar perquè està catalogada però no protegida. Però no ha dit per què no està protegida, quan ja constava en un catàleg que havia estat encarregat per l’ajuntament. NO ha dit que aquest catàleg NO va quedar aprovat sinó “dormint” en un calaix, precisament quan ell era regidor d’urbanisme de l’ajuntament. Ell és doncs el primer responsable. Per salvar-la nomès caldria que es declarès “Bé d’Interès Local” en un ple de l’ajuntament. Però en el poble s’especula que potser la raó d’aquest “oblit” te a veure amb el fet que una de les persones de la societat, que s’ha beneficiat de la venda a la societat especuladora ADN, era en aquell moment la persona que coordinava l’àrea d’urbanisme. Un càrrec de confiança que havia estat anomenat com a tal a dit pel primer alcalde socialista del poble i que havia estat renovat continuadament.

Jordi E.Escalera.

L’ Escala 08 d´Octubre 2019.

Carta al Síndic de Greuges de l’Escala

El passat dia 17 de maig un Jutjat de Figueres va anar al carrer Figueres del nostre poble, per fer el llançament (fer fora de casa a algú) d’una família marroquina: mare i dos fills, un d’ells amb tetraplegia i usuari de una cadira de rodes motoritzada. Varen acudir a més de la Comitiva Judicial, agents dels MM.EE. i de la Policia Municipal. El motiu era la finalització del contracte de lloguer i el no pagament del lloguer des  de que havia finalitzat el contracte i la família s’havia negat a abandonar l’habitatge per falta de alternativa de nou habitatge.

La família ingressava uns 1.200€/mes (aproximadament) sumant la invalidesa del noi (900€) i la paga a la mare com a cuidadora (300€) 

Avisats del dia i la hora vàrem acudir un bon nombre d’escalencs, membres de la PAH, membres dels partits polítics que varen treure representació (excepte CP i JxCat), membres del grup de suport  de la CUP i altre gent sense afiliació coneguda. Al final la Comitiva Judicial  va decidir per donar temps a trobar un habitatge alternatiu suspendre el llançament fins el dia 22 de juliol. Nosaltres coneixedors de com funciona el tema vàrem decidir que el Jutjat ja havia fet prou i que el 22 dimecres no tornaríem a entorpir la feina de la Comitiva Judicial ni  de les Policies que per cert varen fer un desplegament enorme (camions tallant carrers, presencia del cap dels Mossos de la zona ubicat a Roses). Jo hi vaig anar a veure-ho i a fer alguna foto.

Vaig parlar amb el propietari del habitatge, un Sr. de Torroella de Montgrí que te molts habitatge i locals,  desprès  de parlar amb la seva advocada, acceptava fer un nou contracte que no arribava als 400€/mes,  però volia cobrar tots els mesos atraçats.  Naturalment  ho  vaig comunicar al Ajuntament  que també havien contactat amb ell.

A els llançats els hi vàrem dir que anessin a la Casa de la Vila que també era a casa seva. Una vegada vist que no hi  havia solució ens vàrem manifestar a la Plaça del Ajuntament, amb eslògans i algun cartell. El llançament era a les 8’30 del matí i la estada a la Plaça va durar fins a les 23-24h, no ho recordo bé perquè mentrestant vaig anar a un debat sobre economia a la TV com representant de la llista de la CUP, i vaig  muntar un número del que no me’n penedeixo  tot i que vaig demanar excuses. Tornar cap a la plaça i un ocellet ens va dir la casa que podíem ocupar. Un altre dia parlarem del “pàjaro”.

Ja tenim l’habitatge alternatiu i gratis.

Per la tarda, jo no hi era present devia estar a la TV, un policia municipal  va demanar el DNI a un manifestant  per           “ impedir el pas de veïns i vianants a la via pública”, art. 94.d “Ordenança de Convivència Ciutadana” . De veritat no conec a cap vianant que no podes travessar  el carrer Pintor Joan Massanet, com diu l’Instructora, advocada del Consistori. La Policia per evitar la mala imatge desviava els cotxes i no els deixava baixar per el c/Enric Serra, i el  mateix el c/ Pintor Joan Massanet  no els deixava arribar al Ajuntament. No era problema de cotxes, ja que no s’esmenta l’apartat c) de l’article 94. A més l’agent actuant no va donar cap explicació al multat, al estil llei “mordassa”, contravenint  l’art. 10.b  de la "Llei de Policies Locals de Catalunya".

El que si va ser evident es que es va incomplir de la “Ordenança de Convivència Ciutadana”: concretament l’article 11 PROTECCIÓ DEL CONSISTORI ALS DESVALGUTS: “La corporació municipal i les seves autoritats, dins els límits de la seva competència i dels mitjans al seu abast, atendran i auxiliaran les persones desvalgudes en especial atenció a aquells que habitin permanentment en el terme municipal” Tetraplegia, situació de vulnerabilitat certificada pel propi Ajuntament. Això es el que reclamàvem els concentrats a la Plaça.

Acaba amb un delicte d’usurpació (245.2 Codi Penal)

Les felicitacions que va rebre l’Alcalde per no intervenir,  segurament li varen aportar vots.

Podem lligar l’article 11 de l’Ordenança amb el 195 del Codi Penal: De la omisión del deber de socorro 1. El que no socorriere a una persona que se halle desamparada y en peligro manifiesto y grave, cuando pudiere hacerlo sin riesgo propio ni de terceros, será castigado con la pena de multa de tres a doce meses

Però això últim es cosa de juristes.

L’endemà de les municipals

Gran victòria de la candidatura CP, formada per moltes persones de l’anterior candidatura del PSC. No queda més que felicitar la candidatura i a l’Alcalde. Han actuat “pel bé del poble”, del poble dels que tenen dret a vot que son aproximadament un 70% de les persones censades al poble majors de 18 anys.

A destacar que JxCat continua baixant a nivell municipal, al 50%, 2 regidors

ERC es manté amb els 3 que ja va treure fa 4 anys, la seva escissió, Gent de l’Escala en treu un. Sense escissió haguessin pujat una mica més, però sense formar part del gran èxit d’ERC a nivell català.

Els Comuns, entren al  consistori sense ser necessaris per fer majories com li va passar al 2015 amb ICV-EUiA, amb un regidor. No tenen altre cosa que fer que defensar amb contundència polítiques d’esquerres tant necessàries en el nostre poble empobrit i desemparat pel Govern, Ja saben que és  pràcticament impossible comptar amb ERC (l’únic partit supervivent del anterior consistori, o com a mínim, l’únic partit que no li ha calgut maquillatge com els actors de “Polònia” per semblar una altre cosa).

De la “Gent de l’Escala”, el candidat que ha entrat, de entre el 0 i el 10 del eix dreta/esquerra es situa al 5. Ja esta tot dit.

L’incansable regidor, abans del PP, va aconseguir ressuscitar un partit “Nosaltres” que no ha entrat. Però jo sempre he admirat la seva capacitat de feina.

La CUP després d’eliminar la llavor de lo que tenia d’esser la CUP de l’Escala, “Independència i després ja en parlarem”, forma un equip variat, amb gent molt preparada en àmbits científics, mediambiental i política extra-parlamentaria que no van a les llistes. No  s’ho poden permetre, les llistes son per la tropa. 

Dels que van a les llistes: sindicalistes molt valuosos, rebotits d’altres agrupacions, anarquistes i no masses independentistes. “Primer les persones i després ja en parlarem. L’element fonamental de tota comunitat som les persones que vivim el  present, per important que sigui tot allò altre.

Ja en la TV parlem clar, fort i fora de to en algun cas. Indignació, substancies o histrionisme mal portat? Però veritats inqüestionables. Som pobres, si tenim en compte tota la població.

L’Ajuntament no te vergonya que escalencs es quedin al carrer, sense sostre. El dimecres al matí ho varen demostrar. Son conscients,  els del Govern que si no actuen així els vots aniran a la dreta pura i dura i en canvi ells son una dreta suau.

Hem perdut aquest projecte  rupturista a l'Ajuntament, hem perdut aquest contrapès a les polítiques neoliberals

El resultats els hi donen la raó.

I els que no ho veiem així, al racó de pensar

lluis cipres paltre, l’Escala 27/5/2019

Les xifres dels perdedors de les eleccions municipals

Una cosa son els resultats operatius de la comtessa electoral municipal que a l’Escala es més clar que l’aigua de Sorea (Suez, multinacional francesa que fa negoci). Una majoria absoluta sobrada del CP que no precisarà de trànsfugues com la legislatura passada. Han aplicat el “Roma no paga a traïdors”. Entre els altres crec que podem considerar-los perdedors. ERC es la menys perdedora, però em sembla que no han participat de la gran victòria a Catalunya del seu partit. Els més perdedors la CUP (però amb millor percentatge que a Barcelona, 4,23% i 3,9%) i els Nosaltres (Nos). De la GentEscala (Gl’Es) no sabem com ho veuen però el 3-1 davant ERC, els deu amargar una mica l’alegria d’estar representats al consistori. Cosa que també suposo que deu passar en l’estrena dels Comuns (COM). Tot i que el sol fet de tenir representació pot ser molt important si estan disposats a treballar des de darrera.

Anem a les xifres:

Totals:

Habitants del poble: 10.417 (100%)

Habitants majors d’edat (ME): 8.787 (84,35%, del poble)

Cens electoral: 6.423 (61,65% del poble))

Habitants ME sense dret a vot: 2.364 (26,90% ME)

Votants: 4.010 (62,43% del cens electoral i 45,63% dels ME)

Per partits:

   Vots    Regidors    %vots emesos    %cens electoral     %ME

Nos         71       0                1,79                            1,10           0,80

CUP     168       0                4,23                             2,61           1,91

Com     232       1                5,84                             3,61           2,64

Gl’Es   327       1                 8,22                             5,09           3,72

JxCat  510       2                 12,83                            7,94           5,80

ERC    566       3                 14,24                           8,81           6,44

CP     2007     10                 50,48                         31,24          22,84

Vet aquí els números.

(Font: Resultats electorals oficials, Idescat, Foro-Ciudad.com)

Naciones Unidas vuelve a señalar los déficits de España en la protección del derecho a la vivienda y a la salud

Tras varios años de implementación de las medidas de austeridad en el contexto de la crisis económica, España todavía no ha realizado una evaluación exhaustiva y con consulta a las personas afectadas sobre los impactos de estas medidas, su proporcionalidad y temporalidad y su posible finalización.

·         La ausencia de responsabilidad de las empresas ante violaciones de derechos humanos también aparece en el punto de mira de Naciones Unidas.

Amnistía Internacional acaba de tener acceso a las recomendaciones públicas del Comité de derechos económicos, sociales y culturales de Naciones Unidas (Comité DESC) sobre el grado de cumplimiento de España del Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales, un instrumento internacional ratificado por España hace 41 años.

Marta Mendiola, responsable del trabajo sobre estos derechos en Amnistía Internacional, que estuvo recientemente en Ginebra durante el período de examen sobre España de este Comité DESC, ha asegurado: “Es una buena noticia que Naciones Unidas le pida a España que asegure que las medidas de austeridad respeten los derechos humanos así como que exija que se haga una evaluación exhaustiva de sus efectos sobre las personas y se evalúe la posibilidad de concluir estas medidas”.

“En España la protección jurídica de estos derechos es menor que la que tienen los derechos civiles y políticos, empezando por la Constitución, lo que ha dejado a los derechos sociales a la intemperie de la batería de medidas de austeridad aplicadas durante las últimas legislaturas. El gobierno español insiste en que la recesión está superada, pero las medidas de austeridad persisten y con ello persisten las dificultades para acceder a estos derechos de una parte importante de la población ”.

Vivienda

En cuestiones como el derecho a la vivienda, Naciones Unidas expresa su preocupación por el insuficiente porcentaje de vivienda social en España, que no supera el 2% del total, los precios excesivos de la vivienda, así como la falta de protección adecuada de los derechos de las personas inquilinas con respecto a las propietarias en el mercado de alquiler.

En relación con los desalojos, el Comité DESC destaca que falta un marco legislativo que establezca requisitos y procedimientos adecuados para llevarlos a cabo y que incorpore, entre otros, los principios de razonabilidad y proporcionalidad, asegurando que las personas afectadas tengan acceso a vivienda alternativa.

“Desde Amnistía Internacional hemos señalado en numerosas ocasiones la ausencia de ese marco legislativo adecuado, en un contexto en el que entre 2013 y 2017 se han producido en España 312.361 desalojos. Seguir como hasta ahora, sin legislación ni cauces procesales que protejan el derecho a la vivienda, es una clara vulneración de derechos humanos”, insiste Mendiola.

El Comité DESC reclama a España que asegure una coordinación adecuada entre los tribunales y los servicios sociales locales para brindar una protección adecuada a las personas que puedan quedarse sin hogar como resultado de un desalojo.

Salud

“Sobre el derecho a la salud, Naciones Unidas se sitúa del lado de las organizaciones de la sociedad civil, como Amnistía Internacional y muchas otras, que hemos exigido una reforma del Real Decreto Ley de 2012 que garantice a todas las personas que estén en España, independientemente de su situación administrativa, una asistencia sanitaria; es decir, Naciones Unidas exige la universalidad del derecho a la salud, que se ha visto menoscabado en España en los últimos seis años de vigencia de este Real Decreto, que ha tenido un efecto claramente regresivo”.

El Comité DESC destaca que falta una evaluación exhaustiva sobre el impacto que ha tenido la aplicación del Real Decreto en el disfrute del derecho del más alto nivel posible de salud y pide llevar a cabo las reformas necesarias para garantizar la disponibilidad, accesibilidad, asequibilidad, aceptabilidad y calidad de los servicios y atención de salud.

Empresas

Por último, en relación con la responsabilidad de las empresas ante la vulneración de derechos humanos, Marta Mendiola concluye: “Naciones Unidas resalta la existencia de lagunas legales en España que no garantizan el cumplimiento de la obligación de debida diligencia y recuerda que las empresas deben identificar, prevenir y mitigar los riesgos de violaciones de derechos humanos”.

“Se trata de un avance importantísimo. Las empresas no pueden ser meras espectadoras o beneficiarias de la realidad, son una parte de la misma y, como tal, tienen obligaciones que cumplir, también en materia de derechos humanos”.

///FIN

Ángel Gonzalo
Responsable de Medios de Comunicación
Amnistía Internacional España

Carta a l‘Alcalde de l’Escala

Sr. Alcalde, em permeto donar-li uns consells per tenir un bon resultat electoral:

Últimament, visitador assidu de bars com és un servidor, trobo escalencs,  (“escalencs, escalencs, escalencs”)  com va dir un prohom del poble a Radio l’Escala, que em comenten que així com els “xarnegos” (paraula que ja esta amortitzada) d’abans varen venir a treballar per fer un poble millor, els “moros” venen només a buscar ajuts i a treballar poc, i que si van a Serveis Socials, tot es per ells.

Una dona andalusa que porta molts anys a l’Escala i que parla castellà “porque esta en España” em va dir que la propera vegada que anés a Serveis Socials (es una persona que rep ajut de la PAH) es posaria un mocador al cap perquè  “si eres mora te lo dan todo” quan jo li vaig dir que creia que això no era cert em va contestar que “ tendriamos que echarlos a todos,  que vayan a su país”. Un servidor,  que a vegades gasto mala llet tot i que no en bec mai, li vaig contestar que a lo millor tenia raó i que els 3 vegades escalencs pot-ser tindrien de fotre a fora els simplement escalencs, moros i cristians, però que seria mes just començar pels que varen arribar primer. Des de llavors no em parla. I jo content.

Ahir en un lloc de begudes dos escalencs em deien el mateix, però a més que lo que volen els moros es apoderar-se ells de la nostra terra. Ho deien en serio, i un d’ells em va dir que li havia confessat un company de treball moro. Jo recordo que Al Qaeda ja parlava de la reconquista del Al Andalus.

Tot això, vet aquí, que me ve al cap després que divendres, moros, cristians,  una regidora de l’Ajuntament (ERC), i gent sense afiliació coneguda vàrem aturar el llançament  judicial per part dels Mossos i Municipals (llançament al carrer) d’una dona i dos fills, un d’ells tetraplègic.

Algú es va cuidar a fer córrer que el tetraplègic es dedicava des de la seva cadira motoritzada a vendre “droga” i que tot-hom ho sabia.

Ostres, potser que els Mossos i els Municipals  es dediquessin  a detenir i denunciar “camells” per contes de llançar al carrer, un dia plujós, a una mare i els seus dos fills, un tetrapléjic,

Sr. Alcalde,  si troba habitatge pels moros, perdrà vots dels 3 vegades escalencs i em temo que també dels nomes una vegada escalencs. Si deixa que la Justícia, que es dedica a multar-lo a vostè i a mi, faci la seva feina amb l’ajut dels que no atrapen camells, no perdrà cap vot. Entre altres coses perquè als “moros” no els deixem votar.

Desitjant que no em faci cas, el saludo atentament i li desitjo que no tregui majoria.

Prop de la fi de la legislatura municipal

Legislatura convulsa. Anem a pams.

El PSC – CP

Era el favorit, a la meva “porra” d’un bar veí (“El Yate”) li vaig donar 8 regidors, els que va treure.  Podria ser molt crític amb la seva política (només recordaré la d’habitatge i serveis socials), però sincerament no veia alternativa menys dolenta, o per ser bon noi, més bona. Recordar que un partit polític que va treure representació ENTESA (ICV-EUiA) i una associació que algun dia tindrem de reconèixer la seva enorme tasca al poble (normalment enfrontada amb l’Equip de Govern), la Plataforma Afectats Hipoteca (PAH), varen demanar per vies diferents la dimissió del Govern dels regidors d’Habitatge i Serveis Socials. Un va abandonar el seu partit per seguir en el Govern, l’altre prové d’una llista (Escalencs Independents)  formada per un ex-regidor del PP (DEP).  Naturalment no ens varen fer cas.

En les properes eleccions repeteixen nº 1. A mi no em fa cap nosa, al contrari, te possibilitats de “descentrar-se” i anar una mica a l’esquerra. Llista amb gent coneguda del poble.

Però no repeteixen el nom del partit PSC-CP, treuen la primera part. Segurament tindran de sentir-se que son els del 155. Jo no ho faré. Però crec que el canvi els posa en evidència.

El regidor no adscrit va de 14 i la regidora  de Serveis Socials de suplent. Tema tancat. És el reconeixement als serveis prestats.

En el resum del programa “congelar impostos i taxes” això sempre queda bé. Però podria augmentar un 50% l’IBI dels 900 habitatges buits (habitables o no); no se si tenen clar la definició d’habitatge buit. L’estany de Poma, com a mínim el nomenen, però el deixen per la propera legislatura.

De totes formes no es un partit que sol complir el que diu, jo en tinc experiència (documentada)

CiU

Treu 4 regidors, també encertat a la meva “porra” pública. Tot i que en el nucli antic del poble es respirava aire de victòria.

Un terrabastall. Primer abandona el candidat nº 3, per motius personals, sembla que justificats, casualitat o no l’actual cap de llista anava de nº 5. Més endavant aquest canvi sembla que provoca la sortida de la nº 1, la reemplaça la nº 6. Continuem amb el nº 2, el conec poc, coneixia molt a la seva família, A mi em semblava  un bon orador als plens. I confesso que no entenc el problema de la “desembarcada” dels militars. Jo si m’hagués enfadat seria amb els militars per muntar “numerets”  pels turistes, el “Glorioso Ejercito Español”. En el 2on. problema que va tenir, que era el de llogar el càmping a uns clients que eren Guàrdies Civils i que venien a complir ordres, tampoc veig que els negocis de l’Escala hagin d’evitar servir a la Guardia Civil. Parlant l’altre dia amb un company del meu grup d’ara, em va dir “es que nosaltres som hijos del cuerpo” . Deu ser això. Quan marxa ocupa la plaça la nº 11, es veu que la gent de la llista no els hi agradaven tants canvis. De tal manera que només una regidora queda dels 4 que varen entrar.

A mi el nº 1  de JxCat, el considero una persona preparada, molt correcta i educada en les seves intervencions al ple. Crec tenir bona relació i amb va fer el favor de voler debatre en el CER sobre la Renda Bàsica Universal, amb la que jo estic una mica obsessionat. Contràriament al que ell preveia la majoria del públic estava al seu costat.

El nº 2 un bon professional de la Medecina i bona persona. Em quedo aquí, tot i que en el resta de la llista hi tinc amics i “coneguts”.

Sobre el tarannà polític del grup, no en diré res, completament oposat al meu, només seria criticar per criticar.

ERC 

També ho vaig encertar a la “porra”. Varen passar d’un regidor  a tres, no esta malament. Conec als tres. Una oposició correcta, però massa suau, amb acords amb el govern en alguns punts i no en altres.

Tots els partits representats avui al Ajuntament han passat per la PAH i els hi agraïm, però ERC va tenir la delicadesa d’anar a casa d’una família quan faltaven pocs dies pel llançament, que al final vàrem poder evitar.

El que ha passat desprès ha sigut una jugada, jo diria que legal, però feta amb zero companyonia. No em va agradar gens. ERC té ara aquest estigma que veurem si el sap superar. De nº 1 hi va la productora de l’escissió.

El resum del programa, en tot el respecte, banalitats. Com deia un amic meu (avui en una situació penosa) en un article satíric a “l’Escalenc”: Tot pel bé del poble

ENTESA-(ICV-EUiA)

Un desastre total. No es rar que ho encertes també a la “porra” Ja en el moment de fer la llista va haver-hi discrepàncies, però portades amb educació. Uns veiem el risc que Podemos, que en aquell moment estava exultant, es presentés. Vàrem creure que era necessari avançar-nos ja que la ideologia era molt semblant. Altres ho trobaven una collonada, al final de tot aquest procés vàrem abandonar el grup i Podemos no es va presentar. Però es va crear un partit nou Guanyem l’Escala i es va presentar Escons en Blanc (100 i 70 vots) que no varen treure cap representant. La idea era portar la nova gent a l’Entesa, però no era ben vist pel nº1 d’aquelles eleccions i pel que d’alguna manera era el “delegat” del partit a l’Escala. A Girona la Sra. que formava part del binomi que manava a Catalunya em va retreure que volgués incorporar Podemos. Vaig tenir la satisfacció uns mesos desprès de recordar-li el retret, quan ICV ja estava junt amb Podemos (En Comú Podem, Catalunya si que es Pot).

Si haguéssim tret 370 vots com al 2011 ( em vàrem treure 300), també entrava un sol regidor. Passés el que passés el nostre nº1, era el mateix que ara coneixem millor.

En la llista actual m’agrada el triple capdavanter (es normal som amics i coincidim amb moltes idees). La resta de llista molts cognoms estrangers (ho dic com positiu, doncs son el 33% d’escalencs) i membres de la PAH.

El resum del programa destacar la remunicipalització dels serveis bàsics, que ja vàrem pactar amb el PSC l’anterior formació de Govern (“fer estudis” deia) i que ni uns ni als altres han (hem?) fet. Poca cosa més a destacar

PP

El meu únic fallo a la “porra”, ni donava 0, i 1 a Guanyem. Tot i baixar de vots, va entrar l’ànima del PP escalenc, que estava darrera la regidora anterior. Home treballador políticament, sap les normes i no s’espanta per estar sol. Defensa amb tranquil·litat les seves idees.

Problemes amb el PP, més que amb el PP, amb el representant a Girona del partit, l’obligat a buscar un partit  “dorment” i ha aconseguit fer una llista. Treballador ja ho he dit.

Del resum del programa totalment en contra: comença per baixar impostos a un dels pobles amb més desigualtats.

GENT de L’Escala

L’escissió d’ERC amb més components de l’anterior llista de ERC (6) que la pròpia ERC (4). Ja hem parlat de la forma que es va produir, que ja he dit que era legal però no quedava gaire bé.

De nº 1 l’anterior nº 3, de nº 2 l’anterior nº 1, dos empresaris amb èxit.

El resum del programa, com es natural parla de emprenedoria, tema important al nostre municipi. El resta com deia abans:  “ Tot pel bé del poble”

No m’estranyaria que fessin millors resultats que l’ERC.

CUP   

                                                                       

Aquí em serà difícil ser imparcial.

Feia temps que descontent amb la política dels Comuns (imposició a les llistes de la demarcació de Girona, per 3 vegades, del nº 1, des de Barcelona). Postura ambigua amb la Sanitat 100% pública, ja els hi anava bé la concertada amb control (?) públic. Deute immens amb “la Caixa” que liquidant-ho tot encara quedaven uns 5 milions d’euros, jo preferia anar a lloguer i que “la Caixa” es fotés el deute. Vaig abandonar el partit que ja no era el PSUC, ni ICV, amb pena però amb bona relació amb els companys de l’Escala i alguns de Girona.

A l’Escala va sorgir un Grup amb ideologia d’esquerres, ecologista, feminista radical, preocupats pel patrimoni material i immaterial, independentistes de diferent intensitat. Al varen  batejar “Grup Espores”. Ens va semblar que la CUP era un bon vehicle polític. Vàrem fer diverses reunions amb persones de l’Escala que la CUP ja oficial dels voltants ens va indicar. Eren joves (comparats amb nosaltres) i el que em va semblar que la seva doctrina era : “Tot es resumeix en una idea Independència de Catalunya i tot el demés ja ho anirem fent”. En una reunió vaig parlar dels molts de quilòmetres de carrers de l’Escala que no complien els mínims de la Llei Reguladora de Bases Locals. Un alcalde de les rodalies va dir que si teníem que parlar de carrers marxava de la reunió. No crec que aquella gent ens voti.

Tenim gent preparada en diversos temes: socials, arqueològics, mediambientals, en lleis, en sanitat, gent gran (això no te massa mèrit perquè en som uns quants de certa edat), patrimoni, immigració, habitatge, etc.

La majoria poc coneguts, alguns ni van a la llista i d’altres ni  ni  viuen a l’Escala, si a les rodalies.

Si ens escolten, o més ben dit, ens fem escoltar, podríem fer un bon resultat.

Tenint en compte que per nosaltres el més important es formar grup obert permanent, actiu en els temes del poble i també de la zona. De eleccions ja en tindrem.

26 abril 2019