domingo, 31 de marzo de 2019

Turisme i desigualtats


El turisme ha canviat el nostre poble d’una forma excepcional i en poc temps. Tradicionalment dedicat a la pesca, en particular de l’anxova i la sardina, actualment centra la seva activitat en el turisme, una industria que vol inversió i rendiment. Si es cuida i s’autolimita, podem tenir un turisme familiar, fidel i que no entorpeixi la vida normal dels vilatans i dels propis turistes. Hem de tenir en compte que es una industria que no es pot deslocalitzar, però pot arruïnar-se si disminuïm la qualitat dels seus valors positius.

Perquè quedi clar el que penso: jo no desitjo que vingui més gent l’estiu, però si que es vagi repartint al llarg de tot l’any.

Tenim massa totxo i els 900 i pico de habitatges buits (encara que molts ja no son habitables ara), donen capacitat de rehabilitació sobrada pel futur e inclús per esponjar el territori com passa al voltant de l’església. La rehabilitació va ser aconsellada pel tècnic de SER·GI,  davant l’obre nova. Aquest problema no és només de l’Escala, en les conferències sobre  “l’Escala poble/ciutat” l’arquitecta Itziar Gonzalez va explicar que al acabar la carrera va fer el “jurament hipocràtic” que mai faria obra nova.

Tal com està el mon crec que hem d’anar a un creixement de les persones i a un decreixement de les intervencions que malmetin la nostra casa, la Terra.
El turisme ha fet menys pobres als escalencs que anàvem a comprar a fiar i es pagava quan hi havia bona pesca. Inclús ha produït  un bon nombre de famílies benestants, i potser algun milionari en euros. Jo m’alegro  i tampoc amagaré, que com tants d’altres, a més de treballar tota la vida (però amb tendència a malgastar) el que tinc prové més de la herència de la meva família que del meu treball. El francès Piketty ho explica bé en “El capital del segle XXI”, quan parla de les desigualtats.

El 1986 érem 4.720 habitants, el 2011, 10.554. Ara sembla que ens hem estabilitzat i per mi es bo.

Les obres noves han passat de 358 el 2004 a 14 el 2017, passant pel zero de 2011.

Aquesta frenada fa que les xifres d’atur hagin augmentat quasi el doble amb 10 anys. Tot i que ara s’estabilitzen amb tendència a la baixa.

El turisme fa augmentar els preus dels lloguers i no tots els escalencs tenen casa pròpia i els preus en general La mitjana del preu de lloguer per tot l’any el 2018 a l’Escala ha sigut de 523€/mes, superior a Girona (511) i a Ripoll (369).

Parlo de Girona i Ripoll perquè dels 32 municipis de més de 5.000 habitants de les comarques gironines, son el 1er. i el 2on. més rics. L’Escala està all lloc 26, per darrera de Palafrugell i per davant de Tossa, Platja d’Aro, Roses, Castelló d’Empúries i Lloret de Mar que es el més pobre. Tots pobles turístics. Sorpresa? Cap. El turisme fa mes rics als rics utilitzant molta ma d’obra que son els més pobres. Hem de llegir a Piketty i desfer les desigualtats. Com ? Només hi ha una manera. Veurem que ens proposen els partits a les properes municipals.

(Dades de Xifra, Idescat i Habitatge Generalitat Catalunya)


jueves, 28 de marzo de 2019

LGTBI, per molts anys


A petició del Grup Parlamentari Comunista el 26 de desembre de 1978, avui fa 40 anys, es va excloure la homosexualitat, , de la Ley de Peligrosidad  y Rehabilitación Social de 4 d’agost de 1970 que substituïa a la Ley de Vagos y Maleantes de 15 de juliol de 1954.

Fins fa 40 anys els homosexuals eren castigats amb multes i fins a 5 anys de presó per perillosos per la societat i atemptat contra la moral nacional-catòlica, contra la família, contra la propietat privada (?) i els associaven als comunistes. Es calcula que uns 3.000 varen rebre represàlies i uns 1.000 varen ser empresonats i internats en manicomis per la seva rehabilitació. La gran  majoria eren homes i transsexuals doncs les lesbianes estaven totalment invisibilitzades, només hi ha un cas documentat d’una dona empresonada per lesbiana.

No s’havien beneficiat de l’amnistia de 1977. Al 1979 ja estaven tots fora de la presó.

A alguns els varen convèncer  que eren  malalts i acudien voluntàriament ( o pressionats per la família) a teràpies aversives en règim ambulatori.

El 1983 es va derogar l’escàndol públic. El 1995 va ser derogada completament la Ley de Peligrosidad Social. La Llei de Protecció de Dades de 1999 declara confidencials els arxius policials amb aquestes dades.
El 2005 es va aprovar la Llei del Matrimoni Homosexual.
El 10 d’octubre de 2014 la Generalitat de Catalunya aprova la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres (encara diem transsexuals) i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
La Generalitat el passat 9 d’octubre ha implantat el Decret 219/2018, amb la creació del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals.

Queden clars els casos de Lesbianisme (L), homosexuals masculins (G de gays), espero que també el cas dels Bisexuals(B), amb els diferents graus ben estudiats per Kinsey.

Gènere es com se sent una persona i sexe és el que es veu. Els transsexuals o Transgènere (T) son persones que el seu gènere no coincideix amb el seu sexe. Cos d’home en una persona que se sent dona o al revés. Més freqüent sempre el primer cas que el segon. Crea tant malestar i patiment que l’estudi mèdic, cirurgia, tractament hormonal, i posterior seguiment ja entra a la Sanitat Pública. A Andalucia, la primera Comunitat Autònoma,  des de 1999, a Catalunya des de 2006, Murcia va ser l’ultima Comunitat Autònoma el 2016. Aquest problema ja comença de petits, als 3-4 anys amb les seves actituds en els jocs etc.

El tema dels Intersexuals (I) es dóna ja en el moment del naixement, els genitals son ambigus, estan entre els d’un nen i els d’una nena. Actualment encara no hi ha protocols unificats en els Hospitals sobre el que s’ha de fer, tampoc en el camp del Dret.

Un altre dia parlarem dels Queer (Q), “els raros”  (Butler i Forcades)

lluis ciprés, 26 desembre 2018