domingo, 11 de agosto de 2019

Carta al Síndic de Greuges de l’Escala


El passat dia 17 de maig un Jutjat de Figueres va anar al carrer Figueres del nostre poble, per fer el llançament (fer fora de casa a algú) d’una família marroquina: mare i dos fills, un d’ells amb tetraplegia i usuari de una cadira de rodes motoritzada. Varen acudir a més de la Comitiva Judicial, agents dels MM.EE. i de la Policia Municipal. El motiu era la finalització del contracte de lloguer i el no pagament del lloguer des  de que havia finalitzat el contracte i la família s’havia negat a abandonar l’habitatge per falta de alternativa de nou habitatge.

La família ingressava uns 1.200€/mes (aproximadament) sumant la invalidesa del noi (900€) i la paga a la mare com a cuidadora (300€) 


Avisats del dia i la hora vàrem acudir un bon nombre d’escalencs, membres de la PAH, membres dels partits polítics que varen treure representació (excepte CP i JxCat), membres del grup de suport  de la CUP i altre gent sense afiliació coneguda. Al final la Comitiva Judicial  va decidir per donar temps a trobar un habitatge alternatiu suspendre el llançament fins el dia 22 de juliol. Nosaltres coneixedors de com funciona el tema vàrem decidir que el Jutjat ja havia fet prou i que el 22 dimecres no tornaríem a entorpir la feina de la Comitiva Judicial ni  de les Policies que per cert varen fer un desplegament enorme (camions tallant carrers, presencia del cap dels Mossos de la zona ubicat a Roses). Jo hi vaig anar a veure-ho i a fer alguna foto.

Vaig parlar amb el propietari del habitatge, un Sr. de Torroella de Montgrí que te molts habitatge i locals,  desprès  de parlar amb la seva advocada, acceptava fer un nou contracte que no arribava als 400€/mes,  però volia cobrar tots els mesos atraçats.  Naturalment  ho  vaig comunicar al Ajuntament  que també havien contactat amb ell.

A els llançats els hi vàrem dir que anessin a la Casa de la Vila que també era a casa seva. Una vegada vist que no hi  havia solució ens vàrem manifestar a la Plaça del Ajuntament, amb eslògans i algun cartell. El llançament era a les 8’30 del matí i la estada a la Plaça va durar fins a les 23-24h, no ho recordo bé perquè mentrestant vaig anar a un debat sobre economia a la TV com representant de la llista de la CUP, i vaig  muntar un número del que no me’n penedeixo  tot i que vaig demanar excuses. Tornar cap a la plaça i un ocellet ens va dir la casa que podíem ocupar. Un altre dia parlarem del “pàjaro”.

Ja tenim l’habitatge alternatiu i gratis.

Per la tarda, jo no hi era present devia estar a la TV, un policia municipal  va demanar el DNI a un manifestant  per           impedir el pas de veïns i vianants a la via pública”, art. 94.d “Ordenança de Convivència Ciutadana” . De veritat no conec a cap vianant que no podes travessar  el carrer Pintor Joan Massanet, com diu l’Instructora, advocada del Consistori. La Policia per evitar la mala imatge desviava els cotxes i no els deixava baixar per el c/Enric Serra, i el  mateix el c/ Pintor Joan Massanet  no els deixava arribar al Ajuntament. No era problema de cotxes, ja que no s’esmenta l’apartat c) de l’article 94. A més l’agent actuant no va donar cap explicació al multat, al estil llei “mordassa”, contravenint  l’art. 10.b  de la "Llei de Policies Locals de Catalunya".

El que si va ser evident es que es va incomplir de la “Ordenança de Convivència Ciutadana”: concretament l’article 11 PROTECCIÓ DEL CONSISTORI ALS DESVALGUTS: “La corporació municipal i les seves autoritats, dins els límits de la seva competència i dels mitjans al seu abast, atendran i auxiliaran les persones desvalgudes en especial atenció a aquells que habitin permanentment en el terme municipal” Tetraplegia, situació de vulnerabilitat certificada pel propi Ajuntament. Això es el que reclamàvem els concentrats a la Plaça.

Acaba amb un delicte d’usurpació (245.2 Codi Penal)

Les felicitacions que va rebre l’Alcalde per no intervenir,  segurament li varen aportar vots.

Podem lligar l’article 11 de l’Ordenança amb el 195 del Codi Penal: De la omisión del deber de socorro 1El que no socorriere a una persona que se halle desamparada y en peligro manifiesto y grave, cuando pudiere hacerlo sin riesgo propio ni de terceros, será castigado con la pena de multa de tres a doce meses

Però això últim es cosa de juristes.