domingo, 31 de marzo de 2019

Turisme i desigualtats


El turisme ha canviat el nostre poble d’una forma excepcional i en poc temps. Tradicionalment dedicat a la pesca, en particular de l’anxova i la sardina, actualment centra la seva activitat en el turisme, una industria que vol inversió i rendiment. Si es cuida i s’autolimita, podem tenir un turisme familiar, fidel i que no entorpeixi la vida normal dels vilatans i dels propis turistes. Hem de tenir en compte que es una industria que no es pot deslocalitzar, però pot arruïnar-se si disminuïm la qualitat dels seus valors positius.

Perquè quedi clar el que penso: jo no desitjo que vingui més gent l’estiu, però si que es vagi repartint al llarg de tot l’any.

Tenim massa totxo i els 900 i pico de habitatges buits (encara que molts ja no son habitables ara), donen capacitat de rehabilitació sobrada pel futur e inclús per esponjar el territori com passa al voltant de l’església. La rehabilitació va ser aconsellada pel tècnic de SER·GI,  davant l’obre nova. Aquest problema no és només de l’Escala, en les conferències sobre  “l’Escala poble/ciutat” l’arquitecta Itziar Gonzalez va explicar que al acabar la carrera va fer el “jurament hipocràtic” que mai faria obra nova.

Tal com està el mon crec que hem d’anar a un creixement de les persones i a un decreixement de les intervencions que malmetin la nostra casa, la Terra.
El turisme ha fet menys pobres als escalencs que anàvem a comprar a fiar i es pagava quan hi havia bona pesca. Inclús ha produït  un bon nombre de famílies benestants, i potser algun milionari en euros. Jo m’alegro  i tampoc amagaré, que com tants d’altres, a més de treballar tota la vida (però amb tendència a malgastar) el que tinc prové més de la herència de la meva família que del meu treball. El francès Piketty ho explica bé en “El capital del segle XXI”, quan parla de les desigualtats.

El 1986 érem 4.720 habitants, el 2011, 10.554. Ara sembla que ens hem estabilitzat i per mi es bo.

Les obres noves han passat de 358 el 2004 a 14 el 2017, passant pel zero de 2011.

Aquesta frenada fa que les xifres d’atur hagin augmentat quasi el doble amb 10 anys. Tot i que ara s’estabilitzen amb tendència a la baixa.

El turisme fa augmentar els preus dels lloguers i no tots els escalencs tenen casa pròpia i els preus en general La mitjana del preu de lloguer per tot l’any el 2018 a l’Escala ha sigut de 523€/mes, superior a Girona (511) i a Ripoll (369).

Parlo de Girona i Ripoll perquè dels 32 municipis de més de 5.000 habitants de les comarques gironines, son el 1er. i el 2on. més rics. L’Escala està all lloc 26, per darrera de Palafrugell i per davant de Tossa, Platja d’Aro, Roses, Castelló d’Empúries i Lloret de Mar que es el més pobre. Tots pobles turístics. Sorpresa? Cap. El turisme fa mes rics als rics utilitzant molta ma d’obra que son els més pobres. Hem de llegir a Piketty i desfer les desigualtats. Com ? Només hi ha una manera. Veurem que ens proposen els partits a les properes municipals.

(Dades de Xifra, Idescat i Habitatge Generalitat Catalunya)


jueves, 28 de marzo de 2019

LGTBI, per molts anys


A petició del Grup Parlamentari Comunista el 26 de desembre de 1978, avui fa 40 anys, es va excloure la homosexualitat, , de la Ley de Peligrosidad  y Rehabilitación Social de 4 d’agost de 1970 que substituïa a la Ley de Vagos y Maleantes de 15 de juliol de 1954.

Fins fa 40 anys els homosexuals eren castigats amb multes i fins a 5 anys de presó per perillosos per la societat i atemptat contra la moral nacional-catòlica, contra la família, contra la propietat privada (?) i els associaven als comunistes. Es calcula que uns 3.000 varen rebre represàlies i uns 1.000 varen ser empresonats i internats en manicomis per la seva rehabilitació. La gran  majoria eren homes i transsexuals doncs les lesbianes estaven totalment invisibilitzades, només hi ha un cas documentat d’una dona empresonada per lesbiana.

No s’havien beneficiat de l’amnistia de 1977. Al 1979 ja estaven tots fora de la presó.

A alguns els varen convèncer  que eren  malalts i acudien voluntàriament ( o pressionats per la família) a teràpies aversives en règim ambulatori.

El 1983 es va derogar l’escàndol públic. El 1995 va ser derogada completament la Ley de Peligrosidad Social. La Llei de Protecció de Dades de 1999 declara confidencials els arxius policials amb aquestes dades.
El 2005 es va aprovar la Llei del Matrimoni Homosexual.
El 10 d’octubre de 2014 la Generalitat de Catalunya aprova la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres (encara diem transsexuals) i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
La Generalitat el passat 9 d’octubre ha implantat el Decret 219/2018, amb la creació del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals.

Queden clars els casos de Lesbianisme (L), homosexuals masculins (G de gays), espero que també el cas dels Bisexuals(B), amb els diferents graus ben estudiats per Kinsey.

Gènere es com se sent una persona i sexe és el que es veu. Els transsexuals o Transgènere (T) son persones que el seu gènere no coincideix amb el seu sexe. Cos d’home en una persona que se sent dona o al revés. Més freqüent sempre el primer cas que el segon. Crea tant malestar i patiment que l’estudi mèdic, cirurgia, tractament hormonal, i posterior seguiment ja entra a la Sanitat Pública. A Andalucia, la primera Comunitat Autònoma,  des de 1999, a Catalunya des de 2006, Murcia va ser l’ultima Comunitat Autònoma el 2016. Aquest problema ja comença de petits, als 3-4 anys amb les seves actituds en els jocs etc.

El tema dels Intersexuals (I) es dóna ja en el moment del naixement, els genitals son ambigus, estan entre els d’un nen i els d’una nena. Actualment encara no hi ha protocols unificats en els Hospitals sobre el que s’ha de fer, tampoc en el camp del Dret.

Un altre dia parlarem dels Queer (Q), “els raros”  (Butler i Forcades)

lluis ciprés, 26 desembre 2018

miércoles, 15 de agosto de 2018

LA MATILDE, LA CARMEN, EL TÈCNIC D’HABITATGE I LA SALUT DEL POBLE


L’Ajuntament va presentar el passat mes de març un informe encarregat a la Fundació SER·GI sobre els habitatges buits.

El canal10 de TV escrivia: Dels 15.000 habitatges que té l'Escala, 272 són pisos buits 

“Dels 15.000 habitatges que hi ha a l'Escala, 272 són pisos buits. D'aquests, 80 pertanyen a bancs i uns 170 serien propietat de persones estrangeres, és a dir, molt probablement segones residències” 
De segones residencies a l’Escala en tenim 9.929 (Idescat), i són habitatges utilitzats a temporades per gent no empadronada al poble i habitatges turístics. Pisos buits són els que no hi ha ningú empadronat, i porten, com a mínim, dos anys desocupats, sense causa justificada, consumint menys 6m3 d’aigua al any. No hi ha manera que quedi clar això.
Tenir habitatges buits (segons definició Generalitat) és un incompliment de la Llei Catalana d’Habitatge i inclús de la Constitució Española, però ja estem cansats de dir-ho i comprovar el cas que ens fan. Ara bé quan aparques malament, després clatacak t’apliquen la Llei, hi diuen “es la Llei.....” Hi ha incompliment de la funció social del habitatge, tant preocupat que està el Govern pels temes socials...
En el Ple de 29 agost de 2011 ja es va proposar la subhasta de la casa Matilde Espinosa i de l’immoble de Carmen Serrats Brunet (també un vitalici). Sabeu qui era la tal Carmen? doncs la parella del pintor Ramis. I ara diuen que no es pot vendre perquè es s’ha de museïtzar ( es podria fer masoveria urbana). Però sembla que un cop morta la Sra. Carme va fer un document que impedia la venda de l’immoble i que volia la seva museïtzació. Si no és post-mortem no s’entén que ja el 2011 el consistori pogués subhastar “can Ramis”
La Salut Pública es defineix com el conjunt organitzat d’actuacions dels poders públics i de la societat mitjançant la mobilització de recursos humans i materials per protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància dels efectes dels temes socials sobre el benestar físic i psíquic (OMS) .

 Així mateix, també s’ha d’entendre que la salut de la població, depèn, en gran part, dels factors estructurals i ambientals, com ara l’educació o la seguretat, però també de factors lligats als estils de vida, com el consum de tabac i altres drogues, l’activitat física, l’alimentació i condicions de l’habitatge. De fet, l’augment de l’esperança de vida que s’ha produït en el darrer segle a Catalunya s’atribueix en bona mesura a la millora de les condicions d’higiene, alimentació, habitatge i treball, tot i que els progressos en el vessant assistencial també hi ha contribuït de manera decisiva, però menys.

La Carta d’Ottawa per a la Promoció de la Salut (OMS, 1986) defineix la promoció de la salut com el “procés polític i social global que inclou no solament les accions adreçades directament a enfortir les habilitats i les capacitats de les persones, sinó també adreçades a modificar les condicions socials, ambientals i econòmiques, amb la finalitat de mitigar-ne l’impacte en la salut pública i individual”. Des d’aquest punt de vista, el concepte de promoció de la salut és un concepte positiu que posa l’èmfasi en els recursos socials i personals, així com en les capacitats físiques. Per tant, la promoció de la salut no és només responsabilitat del sector sanitari sinó que implica un ampli ventall de sectors.

La Declaració d’Adelaida (OMS, 2010) fa referència a la importància d’incorporar la perspectiva de salut en totes les polítiques (STP) atès que es pot intervenir sobre els determinants de la salut des de sectors que no són el sanitari (educació, medi ambient, urbanisme, serveis socials, entre d’altres).

La Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) de l’Escala es 70,2, en relació ala RFDB mitjana de Catalunya que es posa com a referència a 100  . Estem inclús per sota la RFDB mitjana de la nostra comarca, tal com va explicar en una magistral i sorprenent conferència a l’Alfolí de la Salt l’ex-alcalde de Figueres, l’economista  Sr. Armangué.

Aquesta situació de pobresa relativa del nostre poble en vers els pobles de la resta de Catalunya  i de la nostra comarca no és coneguda per molts escalencs, ni sembla que el consistori tingui masses ganes de fer-ho notar. Venem la cara A del poble i procurem no fer massa visible la cara B, la de les 47 famílies “ocupes” ( no faig servir la k perquè la majoria ho son per causa social),  la precarietat laboral (tenim 300 persones inscrites a les llistes de l’atur en ple Juliol; font: Xifra), aquesta reserva fa que les condicions de treball i els compliments de contractes..........:” si no et va bé en tinc 300 que s’esperen” això diria algun empresari maliciós que per sort a l’Escala no en tenim. O bé l’estat de neteja de la cara B que un escalenc tossut, vell rocker, posa constantment en evidència a les xarxes i programa sortides a Riells de Dalt, amb cert èxit, per visitar aquests barris, després convida a anxoves i beure. Però inclús en la cara A, algun altre tossut (a qui conec massa bé) ha intentat amb un èxit relatiu fer complir l’ordenança de l’Ajuntament sobre neteja. L’han batejat com ”guerra dels contenidors”, algun dia en parlarem.

M’allargo massa i tot ve del cabreig de la noticia del passat ple, de que es posa a subhasta la Casa Matilde, propietat de l’Ajuntament, per dedicar els diners que en treguin a “lloguer social”. Recordem que el Tècnic d’Habitatge de SER·GI que va presentar el treball, per cert força bo (excepte no parlar del patrimoni d’habitatges de l’Ajuntament, perquè estan fora de la Llei), a la pregunta de si obra nova (La Closa del Llop, recordeu), venda o rehabilitació, va respondre clarament “REHABILITACIÓ”. És un Tècnic d’Habitatge, que prou coneixem.

Mentre tant a l’Escala hem convocat una plaça de Tècnic d’Habitatge (3 vegades) amb resultar nul. Perquè serà ?

domingo, 20 de mayo de 2018

A un any de les eleccions municipals


Falta “només” un any per les municipals al nostre poble. En parlem? Som-hi.

Recordem els regidors que varen sortir l’any 2015: 8 Socialistes, 4 CiU, 3 ERC, 1 ICV-EUiA i 1 PP.

El Govern es va formar amb el PSC i ICV-EUiA. 9 regidors, majoria. Mes endavant per incompliment d’un pacte per escrit entre Victor Puga i Angel Rodriguez, aquest últim al no voler deixar el Govern a petició del seu  partit va passar a “regidor no adscrit”.

Els pressupostos de 2018 varen ser aprovats només pels 9 membres del Govern tota l’oposició en bloc va votar en contra. Les  raons de ERC, que altre anys havia votat a favor es: “per no dedicar 1€ a lloguer social”(web ERC). El govern diu que ha augmentat un  28% la quantitat dedicada a les persones. En uns pressupostos, el 100% es dediquen a les persones. El vot en contra de CiU (o PDeCAT) estava condicionat a la no acceptació, entre altres, d’una residència pública per gent gran. Del PP no farem cap comentari.
Quan es parla de la quantitat dedicada a les persones, entenc a les persones amb risc d’exclusió. Si no tot el pressupost es dedicat a totes les persones: policia, neteja.........

En quan pago de ? de la web del Ajuntament surt un 3,27% de Serveis Socials ( que es el que considerem dedicat al col·lectiu de persones que pateixen dificultats econòmiques). Comparat amb el  3,05% del any 2017, l’augment es d’un 7% i no de un 28% com diu el Govern. El pacte abans esmentat a l’any 2015 preveia la dedicació d’un 5% dels pressupostos a Serveis Socials

Es presentaran tots els partits actuals?

PSC crec que sí, inclús no m’imagino un canvi de nom, i crec que amb el mateix nº 1.

PDeCAT pot canviar de nom però es presentarà, i també crec que amb l’actual nº 1, tot i no ser un independentista pur però amb una posició intel·ligent sobre el tema.

A ERC, estan molt animats, i també crec que amb el mateix nº 1 que ha demostrat que és el verdader líder del grup.

ICV-EUiA, està als Comuns, amb Xavier Domènech de President de Podemos. A l’Escala crec que faran llista, no sé si faran primàries, el seu posicionament serà molt més a l’esquerra que fins ara, crec que poden entrar al Ajuntament, pot ser amb una dona de nº 1. Però encara no han treballat per tenir una llista de gent implicada.

El PP va obtenir uns resultats desastrosos el 21-D. El seu nº1, persona preparada i treballadora, crec que no es resident a l’Escala i jo diria que tindrà difícil fer llista si Ciutadans en fa.

Ciutadans el 21-D va passar per davant d’ERC al  nostre poble. M’estranyaria que ningú volgués aprofitar aquesta situació. Segurament a compte del PP. Es el tema que més poca informació tinc, però sé que hi ha moviments.

La CUP te una forma de treballar sense presses. A l’Escala, de moment, no han tret el cap com a partit polític, tot i que hi ha gent que treballa pel poble, sobretot en temes mediambientals i preservació de espais històrics. Menys en polítiques socials, però no hem de descartar que no entrin en el tema. Quan han fet algun acte públic (Pça. Catalunya) els oradors no eren de l’Escala, bona afluència de públic i bons discursos. Falta un líder que combregui amb la vessant independentista,  i amb una política de veritable esquerra (no a aquesta Europa, no OTAN, política social a dojo....). Però encara estant en un procés de catequesis, i els hi costa acceptar apòstates Si es pressenten, segur que entren al Ajuntament. Hi fan falta. 



lunes, 26 de marzo de 2018

L’Escala, problemes d’Habitatge i l’Informe SER·GI


Al mercat lliure és natural la victòria del fort i legítima l’aniquilació del feble” Eduardo Galeano, escriptor.


L’informe ens confirma les xifres d’IDESCAT en el total d’habitatges, habitatges principals i habitatges secundaris. Ens aporta un número d’habitatges turístics (uns 1900)  xifra que donem per bona segons les nostres dades.

Desmenteix, per contra, el número d’habitatges buits segons IDESCAT (993) ja que amb els seus filtres els en dona 272, (80 de Entitats Financeres i Grans Tenidors i 192 de particulars). No discutirem la xifra, és suficient per solucionar el problema greu d’habitatge que tenim. No podem tenir cases sense gent i escalencs sense casa, sí, és un eslògan però els eslògans moltes vegades resumeixen el problema.

Trobem a faltar a l’informe, els habitatges buits propietat de l’ Ajuntament que no compleixen la llei de que les propietats no tenen sentit sense una finalitat social (Constitució Espanyola, art. 33) i que tenen d’estar en condicions d’habitabilitat (Llei d’Habitatge de Catalunya, art. 5). La resposta de l’Ajuntament  és la mateixa que ens donen els Bancs quan els hi demanem que lloguin els pisos buits, “no pot ser, els tenim en venda” .

Segons el Govern Municipal vol vendre patrimoni (Can Ramis a vegades es vol vendre, i d’altres museïtzar, Ca la Matilde es vol vendre, etc.). Amb aquests diners es construiria un bloc de pisos a la Closa del Llop. “Sobre qüestions d'habitatge, Víctor Puga va avançar que en els propers mesos s'han de tancar els serrells per a poder construir un bloc de pisos a la Closa del Llop destinat a lloguer a preus assequibles i també per a lloguer social”  (Radio l’Escala 14-11-2017). O sigui un gueto. Que no recordem el problema a França d’aquest sistema?

L’Informe SER·GI aconsella: “L’administració local hauria de contemplar l’opció de tanteig i retracte en les seves polítiques d’habitatge.”pàg. 25. L’Ajuntament fins ara no s’havia plantejat el tema i no seguien les subhastes judicials ni les del propi Ajuntament. Alguna empresa immobiliària de l’Escala ha aconseguint cases en bon estat, amb espai verd, per un xifra ridícula com a bé embargat per adjudicació directa.

En el tema de les ocupacions il·legals, la PAH de l’Escala durant aquest 5 anys de treball en té 22 de registrades, totes per motiu social (no polític/ideològic). D’algunes fa temps que no en sabem res, les altres sempre són en edificis de Bancs o Fons d’Inversió i amb algunes estem negociant lloguers socials. Hem tingut un judici penal (Abanca com a denunciant), amb absolució, però vàrem passar uns mals dies, sobretot el matrimoni acusat,  els testimonis i els membres de la PAH també. Hem tingut algun cas d’ocupació d’habitatges de particulars, però no acceptem aquests casos. L’informe SER·GI parla de 47 habitatges ocupats, segur que és cert i s’hi ha algun error seria que han quedat curts.

Les propostes de SER·GI són apropiades i possibles, els bancs ja sabem que són difícils de pelar, recorren, etc. etc., però al final en altres municipis han hagut de cedir. La llei és la llei.

La proposta en el díptic de l’Ajuntament tindrà poc recorregut si no s’especifica que el que llogarà l’habitatge serà l’Administració. El que dóna entendre el díptic es una especie d’Avalloguer que ja fa anys que s’utilitza però que en el cas del nostre poble, poca cosa ens solucionarà en els casos amb més pobresa. L’aplicació del Decret 74/2015, article 15:”...... i mitjançant el programa de cessió d’habitatges a l’Administració pública que és qui el lloga al destinatari final.........”

Propietari..................Administració...............Llogater

El preu té d’esser una mica més baix que el preu standard de la zona. Però les subvencions i la seguretat valen la pena.

Esperem que a partir d’ara l’Ajuntament ens tracti, en els que lluitem per aquest tema, com ens han tractat alguns jutges i alguns bancs, que sorprenentment (sobretot en el segon cas) ha estat de forma empàtica.

Esperarem el nou tècnic d’habitatge, llàstima que en la primera convocatòria quedés deserta (exp. 2018/598).




domingo, 18 de febrero de 2018

Per una CUP seductora



La CUP es defineix como socialista, feminista, independentista i dels Països Catalans. Els països catalans estan representats en el mapa:





L’independentisme ha de passar a ser expansionista, de moment només tenim dret a votar per Catalunya a les 4 províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). Aquest expansionisme, lliga amb l’Internacionalisme del partit  com a forma de relació igualitària, anticolonial i fraternal entre pobles, per la gestió comuna dels afers generals i per la superació dels conflictes internacionals. I això és l’independentisme, no dependre del capital, del patriarcat, i defensar els drets polítics, primer del nostre poble (Països Catalans) i continuar, si podem amb l’expansionisme i defensar drets polítics d’altres pobles germans (Còrsega, per exemple) amb aquest independentisme expansionista m’hi trobo bé. Amb un independentisme que es limita a lo possible, que és redueix en el seu territori, no.
 D’acord que la política ha d’esser independent (Sartori) i que l’Estat ha de desaparèixer (Marx).
Defensar el territori de les agressions, tot el territori possible, si no estaríem en un jardinet.
Democràcia participativa i directa. Dret a l’autodeterminació dels pobles.
Redistribució de la riquesa (Renda Bàsica Universal ). Equitat amb igualtat d’oportunitats.
Llibertat sexual, política de gènere. Reconeixement del treball sexual i del treball reproductiu. Equitat de gènere com a camí cap a una igualtat.
Defensa de les llengües, la cultura, les tradicions acceptades i llibertat religiosa.  
I socialisme. Avui  un socialista no pot buscar el progrés en el joc de les preocupacions patriòtiques, quan en el món sencer  està plantejada la lluita per l’equitat, contra el capitalisme. Tenen de desaparèixer les distincions de frontera, de llengua o de raça, per lluitar tots els treballadors precaris, les classes mitjanes empobrides i el proletariat del món sencer.


jueves, 15 de febrero de 2018

L’Ajuntament de l’Escala, el problema de l’ habitatge i les lleis

La Constitució Espanyola diu en el seu article 47Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne i adequat” i en fa a l’Administració la responsable d’aconseguir-ho.

L’article 33 de la mateixa CE diu que el dret a la propietat privada ve delimitat per la “funció social” que es faci de la propietat.

El 128 de la CE diu “1. Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l’interès general.”

El 10 diu “2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constitució reconeix s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya”. Naturalment la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 consagra el dret a l’accés a un habitatge digne.

La resposta a les afirmacions anteriors ja la sabem: “la Constitució ,..... la Constitució, .....els Drets Humans, hi ha tantes coses que no es compleixen.........” però intenteu no pagar una multa de tràfic al poble i veureu que no és fàcil sortir-se’n.

Fem un apropament. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 contempla la obligació dels poders públics de facilitar l’accés dels ciutadans a un habitatge digne ( arts. 26 i 47)

La Llei d’Habitatge de Catalunya de 2007 en vigor actualment, Article 5 Compliment de la funció social.... “2. Hi ha incompliment de la funció social de la propietat d'un habitatge o un edifici d'habitatges en el supòsit que: a) Els propietaris incompleixin el deure de conservació i rehabilitació de l'habitatge...... b) L'habitatge o l'edifici d'habitatges estiguin desocupats de manera permanent i injustificada.

I per acabar un article de la mateixa llei al que mai tindríem d’arribar: Article 6 Acció públicaTots els ciutadans, en exercici de l'acció pública en matèria d'habitatge, poden exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa administrativa el compliment de la legislació en matèria d'habitatge i de les disposicions i les mesures establertes pel planejament urbanístic referides a l'habitatge.

Patrimoni d’habitatges de l’Ajuntament de l’Escala:Casa M.E., c/ Roses 27, Casa Ronda Padró 22, Edifici Avinguda Montgó, Apartament 23 Edifici Alex-La Clota, Casa R. c/ Perxel 36. (informació de la web de l’Ajuntament de l’Escala).

Quan anem a l’Ajuntament reclamant la rehabilitació d’aquests habitatges desocupats de manera permanent, per fer lloguer social,  la resposta és  “estan en venda”. La mateixa i exacta resposta que ens donen els Bancs quan els hi demanem un habitatge permanentment desocupat perquè el posin a lloguer.
Esperem que molt aviat aquest problema amb el Govern Municipal s’arreglarà, tenim motius per no desesperar-nos amb la dotzena de famílies amb menors que fan d’“okupes” d’habitatges de bancs. De l’oposició només podem dir que ens han dit bones paraules, però cap tipus de mobilització que és el que fa que los coses es moguin, valgui la redundància