Tot esmorzant

 Repasso els resultats de les eleccions d’ahir. Ho farem a base de punts importants segons el meu parer:

1.- Majoria absoluta del CP, com fins ara.

2.- La mes baixa participació que jo recordo en unes municipals. Sempre una mala noticia per la democràcia. A tot Catalunya ha baixat, però a l’Escala més de la meitat d’escalencs amb dret a vot  no han participat. Ho bé els polítics no han mobilitzat o la ciutadania ja li està bé la situació del poble. A favor d’això seria que el partit que ha governat fins ara ha més que quadruplicat en regidors i més que triplicat en nº de vots als partits seguidors.

3.- Els partits que estaven representats han perdut vots, els que més Junts un 44%. Només un ha crescut, tal com preveia i ho deia en públic, Gent de l’Escala sota el paraigües de la CUP. A part de portar gent potent (els 3 primers ex-regidors) i la resta gent popular i prou coneguda al poble. Però la sensació de que la CUP no hi tenia massa a veure que donava la Gent, crec que seria un error continuar amb el dissimulo que a mi em sembla detectar. Hi ha un vot jove que el necessiten. Un 23% de creixement està més que bé.

4.- Possibles decepcions Junts i ERC, en política les divisions sempre són caríssimes. I en els dos casos cal recordar a uns l’existència del PDCAT i als altres la de Gent. Jo ja fa temps que pateixo a nivell d’España per la divisió de les esquerres i l’alternativa que hi ha.

5.- El cas dels COMUNS, ja porten seguides diverses eleccions municipals amb pèrdua de vots, però tenen un sòl de votants que els hi permet tenir la mínima representació. És des de ja fa temps la llista que inclou més persones nascudes a l’estranger i que el voluntariat dels d’aquí fa que tinguin el partit com a referent. A l’Escala més del 33% dels empadronats són nascuts a  l’estranger. Patia per una possible pèrdua de representació.

6.- Entra amb força un nou partit, Alternativa x l’Escala, dic en força perquè dos representants és un bon inici. La nº 1 i la seva parella han passat per molts partits, sense acabar de trobar-ne un que els hi agradés. N’han fet un a mida. Són qualificats  d’espanyolistes. També de dretes. Jo conec els dos i no em molesta gens la seva presencia al Ple. Ja tindrem temps de parlar del que fan.

7.- El nº 1 de la candidatura de VOX, també el conec, quan era regidor era dels que més treballava. Amb 16 vots més hagués entrat ell al Ple, a costa del CP que hagués perdut la majoria absoluta. Aquí hi haurà opinions per tots els gustos.

8.- Per acabar, un  tema personal, vaig anar de nº 7 a la llista del Partit del Treball (comunista/comunista) per Torroella de Fluvià. M’ho va demanar un company activista que ens ha ajudat molt (tema sanitari, etc.) i no m’hi vaig poder negar. Vaig patir molt perquè tinc certa amistat amb el veterà Alcalde del PSC (PSC, sense complexes). Però la nostra llista va tenir només 3 vots ( rieu, rieu), amb una participació a  l’alça del 76%. Felicitats, Pere, Alcalde de Torroella de Fluvià.

 

 

El debat de 6 alcaldables

 

Sense xarxa a sota comentaré el debat d’ahir de 6 alcaldables.

6 no 7. El de Vox ja sap que els vots que recollirà són els vots de la gent emprenyada amb la política, els que utilitzaran aquella vella consigna de Herri Batasuna a les eleccions europees de “donde màs les duela”.

D’entrada vaig trobar a faltar una condemna al enviament d’armes a Ucraïna dels partits implicats en el Govern d’España i de Catalunya. No val dir que les coses que depassen l’àmbit local no interessen, ja vàrem veure com amb l’aplicació del 155 a Catalunya el PSC de l’Escala va passar a CP.

Em refereixo a ERC, CP i Comuns.

Seria bo que, sobre tot el CP, aprengués que tots els diners del pressupostos son per l’Atenció a les Persones, sigui la Policia, la major part del personal que treballa al Ajuntament, el canvi de la gespa del camp de futbol etc. etc. En canvi Serveis Socials son uns diners dedicats a les persones necessitades, a les dependents que no poden pagar-se les cures, als precaris econòmicament, als que viuen en habitatges sense títol habilitant, als que no poden adquirir el menjar necessari, etc. etc. Aquest temes, inclòs naturalment el personal que s’hi dedica, porten sempre el codi 231 davant. Es una quantitat que mai ha arribat al 5% del total, i que a sobre no s’executa del tot. El dels Comuns tenia tota la raó i no jugava amb xifres tal com se li va dir, varen perdre un regidor elegit l’any 2015 que no va obligar a l’anterior Alcalde a complir el 5% signat en un document, i va continuar per raons personals al Govern del llavors PSC.

Sobre el Parc Eòlic les posicions son diferents. A favor el CP, també a favor, amb alguns condicionants, Comuns i ERC, en contra clarament Gent i Junts. Alternativa per l’Escala va subratllar la feinada que hi ha per fer, a nivell més local, amb medi ambient i reciclatge i consum energètic. Un dels components de la llista i parella de l’alcaldable ja em va sorprendre agradablement en un debat al mateix Canal 10 el mes d’agost passat a la Punta a on va qualificar el nostre sistema de vida de “depredador” i tirava per les tesis del decreixement.

En el tema d’habitatge, poques idees amb força. A les 12 de la nit del dia del debat entrava en vigor la “Ley de la Vivienda”  que canviarà bastant el futur del tema, es una llei criticada per la dreta i per la extrema esquerra. Però no podem amagar que es favorable als més desvalguts. Curiosament ni una paraula per part dels intervinents. Sí que es varen retreure el patrimoni immobiliari de l’Ajuntament en venda, Cala Matilde venuda per 180.000€, i Can Ramis.

Mentrestant des de Serveis Socials i la funcionaria que ara porta Habitatge, el 4art intent, decidien enviar a Girona a la SOPA (que en principi només atenent Girona i Comarca) a una parella de sense sostre que fa mesos viuen al carrer, ja identificats per la Policia. El noi va voler intervenir i el “conducator”, amb molta ma esquerra el va frenar. La Policia, ja preparada, de forma assenyada va tornar a fer el seu servei, més ma esquerra.

També es va parlar, no massa, de descentralitzar els actes culturals ( Xalem, Camp dels Pilans).

Els únics que varen posar veto a aliances va esser Gent de l’Escala: No als del 155.

De la Sanitat gestionada per Fundació Privada Salut Empordà cap comentari.      

Per acabar, tots els candidats, ideologia a part, semblen persones competents.

 

L’habitatge i la nova legislatura municipal a l’Escala

El dia 21 d’abril es va celebrar al CER una xerrada/debat sobre el tema de les ocupacions d’habitatges sense títol habilitant. El motiu era el desè aniversari de la PAH del nostre poble.

Com a co-fundador de la PAH voldria agrair a la Junta del CER, la seva col·laboració. També als participants de la mesa: el sots-inspector dels MM.EE. responsable de la Comissaria de l’Escala, el responsable de ImmoHabitat, i  la tècnica de Càritas. La cadira de representació del Govern de l’Ajuntament va quedar buida. Però per primera vegada en un debat sobre habitatge va estar present a primera fila del públic l’Alcalde i dos tècniques de Serveis Socials de l’Ajuntament. Estem molt agraïts de la seva participació, no hi estàvem acostumats.

Voldria aclarir  alguns conceptes sobre habitatge que moltes vegades no queden clars als medis de comunicació.

Tipus d’ocupació:

-        Social, per precarietat econòmica

-        Política, per portar a terme accions, xerrades, vídeos, festivals diversos etc.. A l’Escala no conec cap cas d’aquest tipus, però potser recordareu el “Banc  Oc(k)upat” del barri de Gràcia a Barcelona, i actualment els edificis “El Kubo” i “La Ruina” del barri Sarrià/Sant Gervasi de Barcelona.

-                               Delicuencial, s’utilitza l’espai per fer activitats il·legals (drogues, prostitució, festes etc.).

Altres situacions que també son considerades ocupacions, no compleixen les característiques d’ocupar un habitatge sense títol habilitant. Per exemple ara es parla de “lloguerocupació”, en aquest cas hi ha un document signat per las parts, i el que passa es que una part deixa de complir el pacte signat, sigui un contracte de lloguer o bé una hipoteca.

L’ocupació d’un habitatge que és el domicili d’algú o inclús segona residència, és una ocupació clarament delictiva “violació de domicili” i sempre és delicte, cosa que no passa amb l’ocupació social d’un habitatge que no es domicili, ni segona residencia, que  es qualifica com “usurpació”  i que a vegades pot no ésser delicte en base al «in extrema necessitate omnia sunt communi» de Tomàs d’Aquino encara existent al nostre Codi Penal (art. 20.5).

Actualment hi ha pocs problemes amb les hipoteques però es previsible que amb el augment dels interessos bancaris, tornin a augmentar. Si que hi ha problemes de no poder pagar el lloguer o de contractes de lloguer finalitzats i l’arrendatari no marxa.

L’Ajuntament te dos documents sobre el problema: un de 2017 de SER.GI i un altre de 2021 d’APROP. Els documents ens informen de més de 100 habitatges buits, ningú empadronat, no són d’ús turístic, ni segona residencia. Idescat informa de més de 900 habitatges buits, però en el treball sobre el terreny dels autors dels informes esmentats, estarien entre més de 100 i 200 els habitatges buits habitables. La quantitat d’ocupacions segons els informes és d’un centenar, la majoria socials.

Sobre les ocupacions hem de distingir els que tenen el certificat de vulnerabilitat de Serveis Socials i els que no. I també els empadronats i els que no ho estan.

Ara hi ha una moratòria pels desnonaments, però un cop la Ley de la Vivienda sigui aprovada pel Senat, començarà el degoteig, via civil no penal, dels llançaments, és a dir, “al carrer” els desnonats. Aquesta llei, tot i que no ho impedeix al 100%, farà difícil deixar algun escalenc que viu i treballa al poble, al carrer.

Les Administracions han de solucionar el problema. Tenint en compte els preus dels lloguers i davant el poc èxit (volgut?) dels lloguers amb  el suport de l’Ajuntament, només es pot fer una cosa:  que l’Ajuntament llogui habitatges per tot l’any  com arrendatari (el millor arrendatari per un propietari), amb el permís del propietari per rellogar l’habitatge a una persona vulnerable, però que pagarà el que marca la llei 24/2015 ( art. 5.7.a))

Això no surt car perquè l’Ajuntament pot cobrar el 60% del lloguer a la Generalitat + el que paga la persona vulnerable. Per un lloguer de 600€, l’Ajuntament li costa aproximadament uns 120€/mes.

I si aplica bé les lleis, el problema de l’habitatge no li representarà una despesa. Però fins ara no s’ha posat en pràctica.   

1 de maig, avui

https://youtu.be/CHr_hcrh0Kw 

Glòria Poyatos

#dia1demayo Pero hay un trabajo invisible que sostiene la vida, sin el que no existiría ni la economía ni la política ni el "mercado de trabajo".Urge darle valor social, económico y curricular para caminar hacia una sociedad más corresponsable e igualitaria #CuidaresTrabajo