.jpg)
Ja fa
temps que el feminicidi, assassinat
d’una dona per raons sexistes, és un problema que ens colpeja massa sovint i
sembla que no trobem solucions adequades al drama. Va ser Diana Russell, una activista
feminista sudafricana, qui va començar a utilitzar la paraula.
Queda clar que l’origen és el masclisme o sexisme de la població. També la misogínia que és
l’antifeminisme. En la literatura medieval la misogínia era un tòpic
molt conreat ( L’Espill, el Llibre de les dones)
La ciència, fins al segle XIX, donava una explicació
biològica sobre la pretesa inferioritat femenina. La discriminació contra la dona ha estat
present en la vida quotidiana i de manera legal,
és a principis del segle XX quan van començar a desaparèixer les barreres
amb l'accés a l'educació universitària, a
determinades professions, el dret a votar
(1971 a Suïssa), etc.
La desigualtat entre homes i dones en el
sentit intel·lectual no existeix.
L’aparició del feminisme i la lluita de
les dones contra les desigualtats es basa en la igualtat de drets de la dona i
del home.
Actualment
el problema és que el masclisme està molt present en els actuals adults ja que estava
a l’educació que hem rebut la majoria, a l’escola i a casa. No es salven tampoc
la majoria de dones.
A
finals dels anys 50 l’actriu Sara Montiel, a la pel·lícula “El ultimo cuplé” cantava una cançó, “És mi hombre” que deia “.....si
me pega me da igual, es natural....”. Famosa es la pel·lícula de Steven
Spielberg de 1985 “El color púrpura”,
un masclisme criminal als EE.UU. dins la societat afrodescendent.
La ja
desapareguda Montserrat Roig, va anar a Llofriu a fer una entrevista a Josep
Plà, “Perquè vol escriure tenint aquestes
cames tan boniques” li va deixar anar el geni masclista.
Fa poc
ens hem embafat amb el cas Rubiales, el petó (piquito) robat i la sacsejada d’ous. Clars símptomes de masclisme.
El que ens hagin embafat els mitjans no li treu la importància de que puguem
veure a on som. Els que encara reconeixem el nostre masclisme resistent a la
teràpia, ens recorda alguna situació que ens fa avergonyir tot i el temps que
ha passat.
Els
feminismes estan dividits. El Partido Feminista de España, que formava
part d’Izquierda Unida i la seva presidenta, Lidia Falcon, activista
antifranquista amb estada a la presó, va ser expulsat de I.U. per la no
acceptació de la Llei Trans.
Els
grups feministes, a casa nostra, quasi sempre es tracta de grups unisex, format
per dones amb bon nivell cultural, no racialitzades, laiques (la
multiculturalitat es dolenta pel feminisme?) i sense masses problemes
econòmics. Mayobre, estudiant J. Butler, caracteritzava
la categoria dona «com una ficció
unitària i excloent que sota la pretensió d'universalitat, imparcialitat i igualtat
només representa les dones heterosexuals, blanques i de classe mitjana dels
països occidentals» .
Normalment
aquest grups tenen la idea de que només hi ha homes i dones. Tot el que no
estigui en aquest dos grups són excepcions malaltisses (malgrat que l’OMS i altres institucions ho
neguin). Accepten l’existència dels LGB, però consideren anormals els ITQ+.
El
problema de la violència de gènere va per llarg, el porno s’ha afegit, però no
és la causa principal. La violència del mascle es molt superior al de la femella
(Bourdieu). I el capital eròtic es molt superior el de la femella que el del
mascle (Hakim)
Segons
l’OMS (Estàndards d’Educació Sexual per
Europa i principis orientadors pel la violència de gènere), les bases a
partir de la qual podem lluitar contra aquest tràgic fenomen són:
a) Educació sexual.- L’educació sexual ha de començar en el moment
del naixement, no inclou només els aspectes físics, emocionals, aspectes
relatius a la interacció sexual i els contactes sexuals; sinó també una
varietat de altres aspectes, com l'amistat o confiança sentimental, la
seguretat i l’atracció. Si utilitzem el concepte de forma àmplia, podrem
entendre perquè, a diversos països, l'educació sexual comença als primers
nivells d’escola primària. Els grups d’edat són:
0-4, 4-6, 6-9, 9-12, 12-15, i 15 o més. Quan de forma oficial comença al nivell
secundari, en general, la definició de “contactes sexuals” és molt més estreta.
Aquesta diferència a la definició també explica per què a alguns països es
prefereix el terme "educació afectiu sexual" o termes similars per
referir-se a "educació sexual".
b)
accés universal a la salut i cobertura universal de salut i equitat
c)
drets humans
d)
sensibilitat a les qüestions de gènere i igualtat a les diversitats culturals i
ètniques
e)
enfocament de la totalitat del curs de vida
f)
resposta integral
g)
participació comunitària
h)
autonomia i apoderament de les supervivents
i) involucrant
els homes
bell hooks : “la presa de consciència feminista dels homes
és tan essencial per al moviment revolucionari com els grups de dones” .
“El feminisme es per a tothom” Ed. Tigre de Paper
