Queer’s

 El 26 de Desembre de 2018 vaig escriure un article, “LGTBI, per molts anys” per celebrar els 40 anys de la despenalització de la homosexualitat. Explicava els trets d’aquestes persones i acabava dient: Un altre dia parlarem dels Queer (Q), “els rars”.

El 22 de juny passat  va fer 40 anys de la llei del divorci.

El dia 29 de juny passat es va presentar l’Avantprojecte de Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets LGTBI. Una limitació d’aquesta llei és que les persones s’han de definir com homes o dones i no tenen possibilitat de definir-se com un tercer sexe (que a part de les persones que no se senten ni homes ni dones, faria falta pels intersexuals no intervinguts quirúrgicament ). Tot arribarà.

“Queer” en anglès vol dir estrany o rar. Era utilitzat com un insult en tema sexual: maricon, marimacho, bollera, travesti, puta etc. Pretenia reunir tots els senyals d'allò abjecte, desplaçat per la injúria fora de l'espai social, el "queer" estava condemnat al secret i la vergonya. Va caldre esperar fins a mitjans dels anys vuitanta del passat segle perquè, empesos per la crisi del Sida, un conjunt de microgrups decidissin reapropiar-se de la injúria "queer" per fer-ne un lloc d'acció política i de resistència a la normalització.

Les neurociències ens demostren que no hi ha un cervell masculí i  un cervell femení, que tots els cervells tenen matèria masculina i femenina barrejada.  No arriba al 8% els cervells clarament masculins i cervells clarament femenins (Lila McLellant, Quartz, 2017). Podríem situar el sexe al cervell i no per sota de la cintura? Els genitals i l’anus tenen també  funcions excretores.

Encara ara, el sexe és un fet biològic objectiu, en la gran majoria dels casos. Trobem persones amb testicles i altres amb ovaris. Però en la realitat neixen criatures que l’obstetra no sap dir si és nen o nena, l’ONU els valora com un 1% dels casos, pràcticament com els pèl-rojos. Són els Intersexuals que inclús poden tenir testicle i ovari. Ens queda estudiar els gens que poden ser XX (dona) o XY (home), però també casos de barreja inesperada (3 gens o inclús només 1 gen) segons els estudis de Klinefelter i Turner, ben coneguts pels estudiants de medecina. Molts d’aquests casos són intervinguts de petits, de comú acord el metge i els pares que naturalment quan veuen la situació solen afectar-se molt. No és mutilació genital aquest fet? Molts d’ells, de grans, s’han queixat d’aquest tema. En principi pensàvem que la mutilació genital era cosa de països africans.

Hem d’acceptar que hi ha temes sexuals no visibles; un d’ells el desig sexual, que pot ser hetero, homo, bi o no tenir-ne. Kinsey feia set grups de persones en quan desig sexual, un de clarament hetero, un altre de clarament homo, i els altres 5 de barreja d’homo i hetero. Algunes persones d’aquests 5 grups practicaven la bisexualitat, no cal estranyar-se, una alcaldessa d’una ciutat important de Catalunya ho va fer públic. Mes endavant Kinsey va afegir-hi el grup asexual, sense desig.

Un altre tema sexual no visible és el gènere que és com se sent una persona, a part del sexe gonadal, genètic, hormonal etc, en aquest grup hi ha els Transexuals.  

Moltes persones d’aquests grups variats es consideren queer’s, són revolucionaris del sexe.

EL CONTEXT ACTUAL DE LA SANITAT

 

El neoliberalisme d’avui dia ve a mantenir els mateixos fonaments del liberalisme, que es resumeixen en propietat privada, lliure mercat i lliure comerç. En què rau la diferència? La diferència estaria en què el neoliberalisme absolutitza el creixement econòmic i en una competitivitat falsejada com a eina d’aquest creixement. Al convertir-lo en un objectiu en si mateix, deixa de banda el discurs moral-reformista del liberalisme clàssic i monopolitza la significació del terme “creixement”, referint-lo prioritàriament a l'economia. A diferència del liberalisme clàssic, el neoliberalisme veu amb desconfiança la recerca de la igualtat social i s'hi posiciona en contra, ja que considera que les diferències socials són les que dinamitzen l'economia i el progrés.

La Unió Europea (UE) com a institució exerceix una dura disciplina sobre els comptes públics nacionals dels Estats membres, emparant-se en els tractats o directives i en el principi d'estabilitat pressupostària,. Amb la compra de les vacunes l’escàndol de l’opacitat ha tornat a produir-se mentre la ciutadania i els moviments socials ho contemplen indignats. La salut pública queda un cop més sotmesa al lucre i la mercantilització de la indústria farmacèutica.

Espanya dedica a l’activitat sanitària pública un 6,4%  del seu PIB. Quan comparem la despesa d’Espanya amb els països de la UE del seu nivell (Regne Unit, França....) està per sota (6,4% versus 7,3%). A Catalunya, a partir de les retallades del govern d’Artur Mas i amb Boi Ruiz de conseller de Salut, les xifres se situen a la cua de l'estat (5,2%)

L'impacte del COVID-19 és devastador. La crisi de dimensions i gravetat desconeguda i una autèntica prova d’estrès que ningú sap esquivar, ni Europa, ni Espanya, ni Catalunya. I des de la autosuficiència inicien una cadena d'errors i horrors en la gestió en els que sovint encara persistim. Ara, el repartiment de 140.000 M€ per finançar projectes d'empreses que col·laborin amb l’Estat repetint la idea-mantra de la bondat de la col·laboració públicaprivada. I malgrat dictàmens del Tribunal de Comptes Europeu (Informe 9/2018) que desaconsellen aquesta forma col·laborativa per opacitat, retards, encariments i corrupcions.

La pandèmia ha demostrat la qualitat del personal sanitari malgrat la precarietat i les males condicions laborals. En l’activisme per la salut hem d’aprofitar el moment en què la necessitat d’una bona sanitat pública és un sentiment popular per frenar una nova onada privatitzadora. Si no troben oposició, els nostres gestors, aconsellats pels poderosos lobbys neoliberals, acabaran per reduir la sanitat pública a un conjunt de serveis de tipus beneficència per a les classes empobrides i una sanitat per a pobres és una pobre sanitat.

Als moviments i les lluites, com la present Marea Blanca de Catalunya (MBC) i les diverses entitats predecessores que la van impulsar no ens ho han posat fàcil, però les lluites ja han aconseguit fer passes en la bona direcció, incloses autèntiques victòries tan importants com ocultades als mitjans del sistema. A títol breu d'alguns records: l’aturada del copagament de “l’euro per recepta”, la aturada del desenvolupament del Consorci de Lleida, la retirada del projecte VISC+ que posava al mercat el “big data” sanitari, la retirada dels estatuts del Consorci del Parc Salut Mar i de la macro privatització de serveis públics coneguda com a Llei Aragonès,  la cessió de l'església de la Misericòrdia pel nou CAP del Raval o la nova ubicació de l'Hospital Trueta. Recentment, el Departament de Salut ha hagut de cancel·lar el contracte amb Ferroser (filial de Ferrovial) pel rastreig de COVID degut a les fortes pressions socials i polítiques.

A mitja legislatura municipal a l'escala

 A la meitat del mandat municipal de la Candidatura de Progrès de l’Escala

En primer lloc reconèixer, altre vegada, el gran resultat d’aquesta candidatura, anomenada d’aquesta forma per més de 155 raons. Victòria legítima i ben treballada pel partit PSC.

El típic seria agafar el programa electoral i repassar les propostes. Però encara no feia un any de la victòria, va aparèixer la terrible pandèmia que encara patim. No podem doncs exigir un programa fet sense comptar amb la desgràcia que ens va caure a sobre. La situació era molt difícil pel Govern, d’entrada tots teníem que donar-li suport.

Però sense repassar el programa sí que podem fer algunes reflexions: 

Sanitat:

Els responsables de la vacunació anti-COVID al poble (Fundació Privada Salut Empordà, Ajuntament i CatSalut) mereixen una sincera felicitació per l’organització i atenció de les persones.

Sense deixar el tema, aquesta setmana un regidor de l’Ajuntament ha criticat l’actuació de l’ABS per possibles conductes privatitzadores, amb resposta enèrgica de l’Alcalde negant-ho. Discussió absurda quan parlem de la Fundació Privada Salut Empordà. Però el tema és massa interesant per no dedicar-hi un monogràfic. 

Urbanisme:

Casa Passeig Lluis Albert

Tristesa enorme per l’enderrocament de la casa del Passeig Lluis Albert, 4-5, catalogada per la Generalitat com Patrimoni Arquitectònic Català, però sense que l’Ajuntament el protegís com bé cultural d’interès local (BCIL). Actualment en construcció de 26 apartaments luxosos, amb 26 pàrquings i piscina al terrat. 

Davant aquest cas difícil d’entendre, però amb detalls com a mínim curiosos, un escalenc va demanar informació per escrit a l’Ajuntament, sense obtenir cap resposta. Intervé l’òrgan de control de la Generalitat (GAIP), utilitzat masses vegades per escalencs davant la falta de l’obligada resposta: Resolució 694/2019 de 31/10. “Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani”  

És un dels efectes desagradables del turisme especulatiu. Una actuació incomprensible  de l’Ajuntament, al menys fins ara…

 

Un altre cas, l’enderrocament de l’edifici del Restaurant el Petit Princep del Riells, un cost econòmic per l’Ajuntament que no podem valorar, multa inclosa.

 Habitatge  

 El Govern, dels pressupostos de 2020 sobre l’habitatge, només ha executat un 58,78%, 56.193,68€, alguns particulars escalencs han fet esforços econòmics a l’hora de cobrar lloguers.

Els 180.000€ per la venda de ca la Matilde ( c/ Roses 27) que va cobrar l’Ajuntament suposem que estan a l’espera. 

Des del  passat mes de desembre l’empresa de Figueres “Aprop” treballa sobre el tema d’Habitatge (dilluns, dimarts i dimecres, matí), per contactar truqueu a Serveis Socials. De moment no tenim noticies de nous habitatges per lloguer social (ja fa temps que en tenen 2, en servei). Sis mesos que treballa l’empresa, esperem  resultats. El treball de SER.GI de 2017 recomanava, entre moltes altres coses: rehabilitació d’habitatges, acudir al tanteig i retracte de les subhastes i el treball de la Mesa Municipal d’Habitatge. SER.Gi va cobrar, però no han seguit les seves recomanacions. 

L’any 2019 en l’apartat “lloguers de pisos socials”, es varen pressupostar 53.280€ dels que es varen gastar només un 22,57%. El 2020 baixa a 36.280€ dels quals es varen gastar només el 29,9%. Pel 2021, el pressupost és el mateix que el de 2020, sembla que no es té en compte les conseqüències de la pandèmia. 

Actualment  degut al treball previ de la PAH i dels Serveis Socials, els informes de vulnerabilitat eviten desnonaments fins el 9 d’agost. Però, un moment o altre els propietaris recuperaran, prop de 100 habitatges ocupats sense títol habilitant. A on aniran aquestes famílies? Que recomanarà “Aprop”? Se li farà el cas que es va fer a  SER·GI ? 

En els pressupostos de 2021 es dedica a Serveis Socials i Ocupació un 4,37% del pressupost, sempre per sota del 5% que a l’any 2015 va signar l’Alcalde perquè el Regidor d’ICV-EUiA entrés al govern. Al no complir, el Regidor va tenir que donar-se de baixa del partit per poder continuar al Govern. 

La quantitat de diners dedicats al personal de Serveis Socials el 2021 es el mateix que la de 2020.

Policia municipal, Seguretat

El Cap dels Mossos d’Esquadra, Sr. Trapero, va dir fa poc: “La Policia no som els responsables de la pandèmia social que tenim i tindrem” 

Transparència  municipal

Abans de les eleccions de 2019 estàvem al 86%, ara al 50%. La transparència és un tema que dóna idea de la qualitat democràtica d’un municipi. Ens diuen que els municipis del voltants semblants al nostre estan igual, no és veritat. Comproveu Roses, Castelló d’Empúries i Torroella de Montgrí a http://www.mapainfoparticipa.com/index/mapa/ de La Universitat Autònoma de Barcelona. 

Diuen que hi ha el més important a la web del municipi i que l’altre 50% no és important. No som els escalencs els que hem de jutjar que ens importa o no? Millor un 100% com Cassà de la Selva o Llagostera.

Deixem ‘ho aquí, de moment.

 

 

Un any

Fa un any que vaig enviar un escrit a "l'Escalenc" per si el volien publicar. Ho han fet, però aquest any 2021 en el nº de gener-febrer.

Tinc la sensació que en el proper número es parlarà molt d’aquest any que ha passat de la nostra vida, però no m'en puc estar de parlar-ne.

Primer, el virus. Els científics encara discuteixen si es pot considerar un esser viu. Viu o inert ens ha canviat la vida.  O potser la vida es això que passin virus, pestes, guerres. Quasi diria que es això, "c'est la vie". Tots coneixem gent afectada i gent que ha passat a l’altre barri. Acollonits a estones fem una vida diferent, però vida a la fi i al cap.

Desprès tenim el personal sanitari, que ha patit, que ha emmalaltit i uns quants han traspassat. Se’ns deia que teníem la millor sanitat del món i lo que teníem eren els millors treballadors sanitaris. El sistema ha fallat per falta de personal, per falta de recursos i per falta d’organització. Molts sanitaris han marxat a l’estranger i d’altres a las comunitats limítrofes (Aragó, Valencia, etc.) que els tractaven millor. En una recent reunió del Col·legi de Metges de Girona, el Cap d’Intensius del Trueta i Sta. Caterina, el director de les ABS’s de Besalú i Olot, la Cap de Medecina Interna de l’Hospital de Palamós i un metge investigador, tots demanaven més recursos pel futur. Es consolaven i deien estar molt cansats. A tots ells, incloent-hi els administratius i netejadores, gràcies de tot cor. El proper dia 10 de març, els sindicats més lluitadors ( CATAC-CTS, CGT, USO, FAC, PSI, Infermeres Cat., CSC i COS) han convocat vaga amb el lema #ESTEMFARTES . Els sindicats majoritaris (responsables en part, dels convenis actuals) no l’han convocat, de moment.

Per curiositat si llegiu a “La Vanguardia” del dia 1 de març l’article d’Andy Robinson sobre Cuba, veureu com amb menys recursos econòmics, es pot tenir un sistema sanitàri eficient (recursos/resultats).

Els efectes socioeconòmics ja es fan sentir a l’Escala, tenim  619 persones registrades a l’atur el febrer de 2021, un 27,1% més que el gener de 2020. Contractes de treball signats el gener de 2020: 246, per 87 el gener de 2021. Els Serveis Socials, Banc d’Aliments i Habitatge ens poden explicar com van. El poble  pre-COVID ja era tremendament dur i desafiant per a moltes persones, de manera quotidiana.

Degut a la pandèmia moltes persones residents a Barcelona han vingut a viure a l’Escala (“El Pais” 30/8/2020 i “Diari de Girona” 1/3/2021). Com totes les desgràcies la pandèmia pot portar oportunitats. Persones que poden fer teletreball normalment tenen  un cert nivell econòmic i seran exigents amb els serveis municipals i amb els serveis en general. No són de sol, platja i sangria. Tenim una oportunitat, amb una més gran conscienciació social i política del fet que no hi ha horitzó possible sense una superació del model actual.

El resultat de les eleccions catalanes sembla que provocaran un Govern amb polítiques més a l’esquerra, més socials.

Els aldarulls dels últims dies, sobretot a Barcelona, ja no tenen massa a veure amb el raper. Hi ha malestar social i violència. Cal afrontar el problema de forma global, tant els símptomes com l’etiologia.