La oc(k)upació d’habitatges

 

                                                                                                                                      No hi ha dia que a els diaris, TV’s o ràdios no es parli del problema: “ocupes”/“okupes”. Farem una visió de dalt a baix.

S'admet cada vegada més que la política d'habitatge s'ha d'integrar amb altres polítiques en els àmbits de la salut, l'educació i la regeneració urbana. 

La manca d'habitatge és la manifestació més acerba de l'exclusió social.

Les causes de l'augment de les persones sense sostre són variades, però entre elles s'inclouen els índexs elevats de famílies desnonades per no poder pagar l’hipoteca, la immigració sobtada, els MENAS (menors estrangers no acompanyats) que als 18 anys la Generalitat ja no se’n fa càrrec,  l'augment dels percentatges de dissolució de famílies, l'augment de l'atur (especialment entre els joves).

Holanda compta amb el major parc de lloguer social d'Europa (35%), seguit d'Àustria i Regne Unit (tots dos amb el 21%). Per la seva banda, Espanya, únicament presenta un 1% de la seu estoc d'habitatge destinats lloguer social o protegit, situant-se així en el lloc 25 dels 27 països de la UE., davant de Letònia i Grècia (Font: Observatorio Vasco de la Vivienda) A nivell de Comunitats Autònomes, Catalunya inverteix en habitatge menys del 1% (0,8%) de la despesa total, per sota de Madrid, Navarra i Euskadi (Font: Ministerio de Hacienda 2016).

Un cop explicat això anem a les lleis; Art. 33 de la Constitución Española; dret a la propietat privada, però sempre que no hi hagi un interès social superior (https://app.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=33&tipo=2) Qui determina aquest interès és un jutge.                                                                                       

Art.47(CE) https://app.congreso.es/consti/constitucion/indice/titulos/articulos.jsp?ini=47&tipo=2) hi ha un dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat, essent els poders públics els encarregats que això s’acompleixi i d’evitar l’especulació del sòl.

En principi hem d’estar contra l’ocupació perquè seria infringir lleis. Qui decideix si s’infringeix una llei? altre vegada un jutge. A la PAH de l’Escala hem tingut dos judicis penals per ocupació, tots dos amb absolució dels ocupants, que continuen allà on estaven. Segons Idescat  en el municipi hi ha mes de 900 habitatges buits (2 anys sense ningú empadronat i no utilitzats ), dels quals mes de 300 son habitables (segons SER·GI, 2017) , difícilment els jutges podien condemnar. Passaven el problema al municipi. Ara els bancs i grans tenidors ja han aprés a anar per lo Civil.

Actualment no sabem els habitatges ocupats, , el 2017 eren 47 (SER·GI). Ara podrien ser el doble?. Tenim noticies de segones residencies afectades, d’actuació de DESOKUPA, amb un alt cost pel propietari. Hi ha un munt de lleis (Llei 24/2015, Decret Llei 1/2020, el Real Decreto Ley 6/2020, la Llei 4/2016 vigent des de l'1/05/2020) que permeten arreglar el problema. No passa així amb el COVID-19.

Estem satisfets de l’actuació de la Policia, dels Jutjats, dels veïns i inclús d’alguns Bancs (¡).

Volem pensar que el Govern Municipal, enfeinat ara pel virus, amb tants problemes per solucionar, i amb l’empenta que han agafat, segur que no en deixen cap per resoldre. Amen.