jueves, 28 de marzo de 2019

LGTBI, per molts anys


A petició del Grup Parlamentari Comunista el 26 de desembre de 1978, avui fa 40 anys, es va excloure la homosexualitat, , de la Ley de Peligrosidad  y Rehabilitación Social de 4 d’agost de 1970 que substituïa a la Ley de Vagos y Maleantes de 15 de juliol de 1954.

Fins fa 40 anys els homosexuals eren castigats amb multes i fins a 5 anys de presó per perillosos per la societat i atemptat contra la moral nacional-catòlica, contra la família, contra la propietat privada (?) i els associaven als comunistes. Es calcula que uns 3.000 varen rebre represàlies i uns 1.000 varen ser empresonats i internats en manicomis per la seva rehabilitació. La gran  majoria eren homes i transsexuals doncs les lesbianes estaven totalment invisibilitzades, només hi ha un cas documentat d’una dona empresonada per lesbiana.

No s’havien beneficiat de l’amnistia de 1977. Al 1979 ja estaven tots fora de la presó.

A alguns els varen convèncer  que eren  malalts i acudien voluntàriament ( o pressionats per la família) a teràpies aversives en règim ambulatori.

El 1983 es va derogar l’escàndol públic. El 1995 va ser derogada completament la Ley de Peligrosidad Social. La Llei de Protecció de Dades de 1999 declara confidencials els arxius policials amb aquestes dades.
El 2005 es va aprovar la Llei del Matrimoni Homosexual.
El 10 d’octubre de 2014 la Generalitat de Catalunya aprova la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres (encara diem transsexuals) i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
La Generalitat el passat 9 d’octubre ha implantat el Decret 219/2018, amb la creació del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals.

Queden clars els casos de Lesbianisme (L), homosexuals masculins (G de gays), espero que també el cas dels Bisexuals(B), amb els diferents graus ben estudiats per Kinsey.

Gènere es com se sent una persona i sexe és el que es veu. Els transsexuals o Transgènere (T) son persones que el seu gènere no coincideix amb el seu sexe. Cos d’home en una persona que se sent dona o al revés. Més freqüent sempre el primer cas que el segon. Crea tant malestar i patiment que l’estudi mèdic, cirurgia, tractament hormonal, i posterior seguiment ja entra a la Sanitat Pública. A Andalucia, la primera Comunitat Autònoma,  des de 1999, a Catalunya des de 2006, Murcia va ser l’ultima Comunitat Autònoma el 2016. Aquest problema ja comença de petits, als 3-4 anys amb les seves actituds en els jocs etc.

El tema dels Intersexuals (I) es dóna ja en el moment del naixement, els genitals son ambigus, estan entre els d’un nen i els d’una nena. Actualment encara no hi ha protocols unificats en els Hospitals sobre el que s’ha de fer, tampoc en el camp del Dret.

Un altre dia parlarem dels Queer (Q), “els raros”  (Butler i Forcades)

lluis ciprés, 26 desembre 2018

No hay comentarios:

Publicar un comentario