Que vol dir “Turisme de Qualitat”

 

“Quan aquest llibre fou concebut, el país era un pur paradís geogràfic que coneixien, a part els qui hi vivien, molt pocs iniciats. Després la Costa Brava ha entrat en el corrent turístic que tothom sap i una vertadera riuada humana, d'unes proporcions desorbitades, s'hi ha projectat damunt” Josep Pla “Guia de la Costa Brava”

“Però per aconseguir un turisme de més qualitat cal que hi hagi també més qualitat en el servei i, en conseqüència, en les seves condicions de treball” Editorial diari Ara.1/6/2025

 

Turisme ve d’una paraula francesa que vol dir volta “Tour” que deu venir del llatí. Dons en català diem “anem a donar una volta”, que pot ser una volta pel poble o una volta per Europa.

O sigui que turista és la persona que dona voltes, el sol fet de donar voltes ja ens acosta a fer alguna despesa, prendre un cafè o una cervesa, comprar una samarreta original etc. Si la volta és molt llarga amb canvi del lloc a on residim podem fer turisme a Catalunya a Espanya o a qualsevol lloc del mon.

En principi hem de tenir temps i diners. Tan una cosa com l’altra depèn de la quantitat.

El obrers solen tenir un mes de vacances a l’any. Els treballadors precaris ni això. Altres treballadors poden tenir més temps lliure, anys sabàtics etc.

Hi ha un grup que no treballa en res fix, però viatge molt, els de la motxilla i espardenya.

Un altre grup és el dels rics que treballen poc i tenen molt temps i diners, es possible que hagin treballat  i els hi ha anat de primera (industrials, artistes, etc.). Poden viure en cases amb piscina, en urbanitzacions tancades amb vigilància, etc.

El turisme es considera sovint com un sector o activitat econòmica, el turisme s’engloba dins del sector terciari de l’economia, que es dedica a la prestació de serveis. Inclou activitats com allotjament, transport, restauració, lleure i entreteniment. Aquestes activitats es desenvolupen al voltant dels viatges i l'estada de persones fora del lloc de residència habitual.

A diferencia de la Industria el turisme no produeix béns tangibles. Però si econòmics, tot i que normalment mal repartits.

La qualitat ja és més difícil d’explicar, un turista d’espardenya que visita tot un dia Empúries, que menja un bocata i beu una litrona, dorm a la platja i l’endemà agafa la SARFA i se’n va a Figueres a veure el Museu Dalí, i després fen autoestop va al Monestir de Ripoll, etc. Te qualitat aquest turisme? No és turisme cultural?

 

I els que mengen un arròs groc amb una sangria a una terrassa de la Rambla? No ens sembla turisme de qualitat. Però l’arròs tampoc deu tenir qualitat. Ni la sangria.

Però pel nostre poble turisme de qualitat és el que gasta molts diners. I amb molts diners li hem de donar qualitat, encara que hi ha excés de construcció  el paisatge és atractiu amb el mar (sense molins), i el clima es bo tot i la tramuntana. I la gent som força normals.

Hi ha un tema que hem de destacar, que els territoris que més s’han especialitzat en aquesta activitat són els que passen per una recessió més profunda, Lloret de Mar, Castelló d’Empúries, Roses, l’Escala, etc, estan a la cua dels pobles de més de 5.000 habitants de la província de Girona en Renda per Habitant (segons Idescat).

Potser en un segon capítol podem donar idees de què es pot fer per augmentar la qualitat del nostre turisme que passarà per augmentar la qualitat de molts serveis, d’un augment de la despesa pública, canvis en la mobilitat, noves tecnologies en el mon laboral.

Però no podem conformar-nos en un turisme “low cost”, com diu l’economista Miquel Puig.

També els turistes tindran de fer més despesa i ja tindrem la qualitat.