Zero al carrer, volen casa pel 47

El passat dimecres a la secció Alcaldia de Radio l'Escala ( https://www.radiolescala.cat/audio/50649-alcaldia-10-12-25) quan es va parlar de les persones que dormen al carrer al nostre poble, unes quantes amb alguna dona i menors, va dir que anessin a Serveis Socials que els enviarien a La Sopa (Girona) o a Figueres. A Figueres que jo sapigue no hi ha cap centre per passar les nits. Contrariament La Sopa si que la conec molt bé i en tinc molt bon records de quan treballava a Salt i si algun rodamons acababa a UCIES i no presentaba criteris d'ingres hospitalari trucava, fos la hora que fos la nit) i al venir de la meva empresa sempre em deien que ja hi podia anar, li asseguraven una dutxa menjar i llit per una nit. Si no estava empadronat a Girona ja no el derivaven a Serveis Socials i se li aconsellava que tornés al seu municipi. Si era de Girona el valoraven Serveis Socials i decidien si es podia quedar de forma temporal a la Sopa o el que fos. No comparem els rodamons amb els escalencs. Els rodamons escalencs mai seran  rodamons al seu poble.

 1.       El carrer no és un destí: és una emergència social i sanitària.

2.       Negar allotjament no redueix el sensellarisme: el desplaça i el fa més cruel.

3.       La causa principal és l’habitatge inassolible i la fallida de prevenció.

4.       Tothom entra al sistema amb regles clares: antiguitat i vulnerabilitat.

5.       Dones, salut greu i gent gran tenen via ràpida per urgència vital.

6.       Fer-ho arreu del territori evita que els serveis es concentrin en una sola ciutat.

7.       L’habitatge dispers integra: no crea guetos.

8.       La baixa exigència és un pont curt cap a habitatge, no un aparcament.

9.       Acompanyar és evitar recaigudes: és més humà i més eficient.

En última instància, el compromís que les corporacions locals haurien d'haver fet efectiu a partir del principi de proximitat no sembla haver-se complert. En el seu lloc, es segueix delegant al sector no lucratiu una responsabilitat pública mai del tot assumida. De tal sort que encara que en teoria la Xarxa d'Atenció a PSH formi part del sistema Públic de Serveis Socials, a la pràctica, al no haver-se garantit uns nivells mínims d' atenció, cobertura, etc. sempre apareixerà com un àmbit poc desenvolupat i en posició secundària respecte dels altres.