Es necessària la puntualitat per fer la revolució?

 “ La puntualidad es algo importante, es un medidor de nuestro avance en el espíritu revolucionario” Antonio Aponte.

“La revolución llega cuando nadie la espera; la puntualidad no es su fuerte” Daniel Bensaïd.  

“Rififi” de Jules Dassin.

“Rufufu” de Mario Monicelli. 

 “La bestia sin bozal”,  Gerardo Pisarello/Jaume Asens

Divendres, 28 de febrer, acabat d’arribar de l’Alt Empordà en tren, agafo el metro a Passeig de Gracia i vaig fins la Plaça de Sants, passejo pels voltants del carrer Riego, m’agrada l’ambient que no coneixia d’aquest barri , un parell de canyes i cap a La Directa a escoltar una xerrada sobre la “llei mordaza” i sobre un llibre dedicat “ a los criminalizados y reprimidos por desobedecer normas injustas”. A les 20’45 tenia una convocació a una altra banda de Barcelona.

A l’hora de començar, 19’30, el local ja esta ple.  No comencen fins passades les 19’45. Em poso un pel nerviós, però content d’estar allà.

Recordo que fa molts any Jules Dassin va fer una pel·lícula, “Rififi”, l’historia d’un robatori a una joieria. Pel meu cap passa que la joieria es el poder del capital. Els lladres els lluitadors contra el sistema. El robatori surt molt bé, tot estava controlat, sobretot el temps molt calculat. Un èxit.

  

Anys mes tard un italià, Mario Monicelli, va fer una rèplica de la pel·lícula  i la va anomenar “Rufufu” (Concha de Plata en el Festival de Cine de Donòstia). Els lladres ( anticapitalistes en el meu cap) que  volen assaltar una joieria (el capital) no van ben coordinats, i pregunten l’hora a un pastor que de matinada surt de la ciutat amb les ovelles. “Tarde, tarde...”  es la contesta del pastor.  El robatori, un desastre.

Una cosa tan delicada com girar la truita, que es lo que volíem totes les que estàvem a  la Directa, potser precisa puntualitat (no hi ha com anar a Barcelona per començar amb el deliri del entusiasme).

llcp28/02/2014