Europa i el neoliberalisme
El neoliberalisme manté els fonaments de el
liberalisme, que es resumeixen en propietat privada, lliure mercat i lliure
comerç. En què rauria la diferència? La diferència estaria en què el neoliberalisme
absolutitza el creixement econòmic al convertir-lo en un objectiu en si mateix,
el que deixa de banda el discurs moral reformista del liberalisme clàssic. A
diferència del liberalisme clàssic, el neoliberalisme veu amb desconfiança la
recerca de la igualtat social, ja que considera que les diferències socials són
les que dinamitzen l'economia.
Les polítiques neoliberals es defensen assumint la política pública com una mesura de gestió motivada exclusivament per criteris tècnics, ocultant el caràcter ideològic que tota decisió política necessàriament conté. La Unió Europea com a institució encarna en bona mesura aquest projecte, exerceix una dura disciplina sobre els comptes públics nacionals dels Estats membres emparant-se en el principi d'Estabilitat Pressupostària.
Sistemes de Sanitat
Tradicionalment hem parlat de 4 sistemes de Salut: Bismarck, Beveridge, Semashko i Assegurança Privada. Tots tenen les seves avantatges i el seus inconvenients, excepte el d’Assegurança Privada que és el sistema d’EE.UU. i que deixa a la majoria de població sense cobertura. El Bismark ( Alemanya, França, etc.) es paga en el contracta de treball i l’Estat és el gestor entre els afiliats i les empreses que donen el servei sanitari públic; eximeixen (a Alemanya) a les persones que guanyen més de 49.000€/any de pagar al sistema públic i poden contractar una empresa privada; un 10% de la població està en aquesta situació. El Beveridge (Anglaterra, Espanya, etc.), és l’Estat qui paga l’atenció sanitària a tothom amb els impostos, conviu amb les empreses sanitàries privades que en aquests moments veuen la sanitat com un bon negoci; si no fos pel barreig amb lo privat, seria el millor. El Semashko (URSS, Cuba, ex-satèl·lits i alguns asiàtics), el Govern ho controla tot, no hi ha privada, ni possibilitats de negociar amb el Govern, Actualment està canviant molt. Cuba te un bon nivell sanitari però molt pobre en recursos, el menjar en els hospitals el solen portar els familiars i també en alguns casos la roba del llit.
La pandèmia i les polítiques sanitàries
A Catalunya la pandèmia ha demostrat la
qualitat del nostre personal sanitari i el desastre dels nostres dirigents
polítics. Inclús un dirigent polític quan ha fet de metge epidemiòleg ho ha fet
bé, però tornarà a la política per carregar-se l’ICS. Els activistes sanitaris
hem d’aprofitar el moment o els neoliberals acabaran de liquidar la sanitat pública,
des del Cercle de Salut (Bohigas, José Maria, Arqués etc.) ja parlen de revertir
la “privadofòbia”, ells també veuen l’oportunitat.
Ni Europa, ni España, ni el proper Govern Català ens ho posaran fàcil. Però desprès de l’Avantprojecte de Llei Comín, de la Llei Aragonés i la nova ubicació de l’Hospital Trueta, hem d’estar animats.
Tendències econòmiques que afecten a la Salut
Ja em parlat del neoliberalisme imperant. Aquesta
situació ha implicat un fugida del Dret Administratiu, a Catalunya l’atenció
sanitària ha passat, en molts casos, a la gestió privada a base de Consorcis,
Empreses Públiques (IAS per ex.) i Fundacions.
Passem de l’acrònim XHUP a SISCAT, ja hem
perdut la P de públic.
Llei 8/2007 (Govern
del Tripartit): Es crea l'Institut Català de la Salut com a entitat de dret
públic de la Generalitat, que actua subjecte a dret privat, tot i
que el control financer i auditoria recau sobre la Intervenció General de la
Generalitat.
El 2012 es fa la “reformulació” de l’ICS seguin a Price Waterhouse.
Els PERTE ens avisen de la intenció del
Partit Socialista de crear les APP’s (Associacions Públiques-Privades) per
gestionar els milions que arribaran de Europa per lluitar contra la pandèmia.
No fan cas del informe del Tribunal de Comptes Europeu nº 9 de 2018.
