No llegeixo masses temes de
Psiquiatria, disciplina que vaig exercí durant 30 anys, però fa uns dies em va
cridar l’atenció un article que deia “Electroxoc: tractament necessari o
abús psiquiàtric?”
Crec que els lectors de l’Escalenc els hi pot
interessar la meva opinió sobre el tema, ja que vaig utilitzar aquest mètode,
tot i que ara ja farà15 anys que no exerceixo. Normalment no es parla massa
d’aquest tractament i a qui se’ls hi ha aplicat tampoc no solen parlar-ne.
L’article del que parlo, posa exemples per veure els , efectes (dolents, segons l’autora) del
tractament amb electroxocs (TEC), parla de la pel·lícula de Milos Forman
“Algú va
volar sobre el niu del cucut “, una
gran obra que va obtenir diversos Oscar’s (1976): a la millor pel·lícula, al
millor director, al millor actor ( el genial Nicholson), a la millor
actriu ( l’antipàtica infermera Fletcher) i al millor guió adaptat.
Si ho recordeu els que l’heu vist,
al psicòpata (Nicholson) li aplicant el TEC. Tot i ser un tractament que en
principi fa por ja que en aquell temps els feien sense anestesia i necessitaven
personal per aguantar les convulsions a tot el cos que produïa el tractament.
El psicòpata, quan al porten a l’habitació que fan el tractament, fa broma amb
els infermers i els consola, “tranquils
no passarà res”. Veiem com li
apliquen i les convulsions. Tot seguit la pel·lícula ens mostra la reunió
quotidiana del grup de malalts mentals amb la infermera cap i es veu com arriba
el protagonista amb els ulls desviats i amb una marxa insegura.
Però tot era comèdia,
s’afegeix al grup amb cara normal, moviments normals i rient i explicant que el
TEC li ha donat una força sexual que si agafés una noia........la cara de la
infermera cap es un poema.
Això es per explicar que en la pel·lícula
no es mostra cap efecte secundari del TEC. Dolor no en fa perquè el passar la
corrent es perd la consciencia immediatament que es el que passa en un atac
epilèptic. Al fer-ho sense medicació (relaxants musculars, anestèsics, etc.)
provocava a posteriori dolors a les cames i braços per les convulsions, però
d’això en la pel·lícula no en surt res.
El verdaderament acollonant es al
final de la pel·lícula, ja que el psicòpata continua amb les seves malifetes i
li apliquen una lobotomia frontal
(tallar un petit tros de cervell de la zona frontal). Avui dia esta totalment
prohibit al mon. Els malalts quedaven mansos i tranquils per tota la vida. El
descobriment de la intervenció va ser del portuguès Egas Moniz, premi
Nobel de Medecina el 1949, segon premi Nobel a un psiquiatre. El primer va ser
al 1927 per Wagner-Jauregg,
injectava sang de malalts de paludisme a pacients amb Paràlisis General
Progressiva, malaltia que portava al Psiquiàtric perquè encara no se sabia que
era degut a la sífilis. Amb la infecció de paludisme hi havia un període d’alta
febre que semblava que millorava al pacient. Després amb la penicil·lina es va acabar d’anar al Psiquiàtric (sempre
Estació Terminus)
Que serà que els dos únics psiquiatres que han
obtingut un Premi Nobel els hi hagin dat per actuacions actualment prohibides a
tot el mon ?
El electroxoc es practica a tot el mon, es un
tractament imprescindible sobretot per depressions molt greus. I es menys
perillós que un part. Jo hi estic a favor i voldria que me
l’apliquessin a mi o a la meva família
davant d’aquests tipus de depressions.
.png)
