miércoles, 12 de agosto de 2015

EL TDAH

Argumentari que he rebut sobre el TDAH

1- sí és un diagnòstic inventat. com tots a salut mental. hi han unes alteracions de l'experiència, el llenguatge i/o el comportament (alteracions en relació a una norma que considerem 'entre tosts' comuna, sigui estadística, adaptativa al mitjà o normativa) i la medicina/psiquiatria les agrupa per fer-ne un síndrome que es repeteix amb un mateix patró, una mateixa evolució, nua mateixa resposta a tractaments, un mateix pronòstic, etc. Però no hi ha cap marcador biològic específic a cap transtorn mental. Tampoc al TDAH. No hi ha cap coneixement demostrable de la patofisiologia del transton. No hi ha cap coneixement específic ni a nivell genètic, ni estructural ni anatomopatològic. Per tant no és coneix causa. Per tant, ¿és una enfermetat?. Això depen de la definició d'emfermetat, de malaltia, de transtorn o de síndrome. Dit això:

2- penso que dintre dels diagnosticats de TDAH hi ha gent amb problemes diversos. estic segur que hi han nois amb un problema estructural cerebral amb uns simptomes molts concrets (de fet si tornem a la història del naixement d'aquest diagnòstic eren els diagnosticats llavors i portats per neuròlegs). però també hi ha una part de nois 'moguts' que no tenen perquè ser malalts. Hi ha un sobrediagnòstic actual en tant els comportaments (inquietut, impulsivitat, hiperactivitat...) són absolutament inespecífics i que hi hagi un o un altre comportament en una societat també depen d'aquesta societat (del que s'espera dels nois, del que se'ls exigeix, en definitiva de multitud de factors socials).

3- pel que fa al tractament: clar que les anfetamines milloren. també a mi si me les prenc. a medicina molta gent se les prenia per estudiar. tenen un efecte cerebral concret (milloren atenció, focalitzen la concentració). però aquest efecte farmacològic no s'ha de prendre com la senyal de que hi ha enfermetat. quan es donen potenciadors cognitius (ara nmolt de moda) a gent gran, ¿és perquè estan malalts? ¿malalts de vellessa?. les anfetamines (rubifen, concerta, atomoxetina) tenen efectes secundaris greus, s'ha de tenir en compte. adicció, cardiotoxicitat, insomni, risc de psicosi...

4- per mi, lo greu d'aquest protocol és que vol implantar, imposar, nua forma de veure, diagnosticar i tractar, problemes que no tenen una causa coneguda, imposant el model biologic reduccionista. això és un clar exemple de BIOPOLÍTICA. derivant la causa a l'interior dels individus, els governants no han de moure res a nivel social, polític i econòmic. el problema està als individus defectuosos, els mediquem i encara treiem un rendiment econòmic... més car seria modificar estructures educatives, familiars, laborals, socials i econòmiques.

i que consti que no m'hi poso amb els pares i mares i el que han de fer. penso que és més complicat que això i el problema arriba més lluny d'ells. el que volen és que el seu fill rendeixi per poder estar el millor possible el dia de demà. és lícit. la questio és si s'ha de fer ficant-se medicacio. aquesta és la tendència actual...

Anònim
Agost 2015 

Comentaris al argumentari que m’han enviat. En cursiva textual del argumentari

Punt 1.- “ sí és un diagnòstic inventat, com tots a salut mental” Torna la antipsiquiatria, gracies a Deu. No hi ha malalts mentals, si no tens un diagnòstic no ets malalt. Ets una persona que actua diferent de les altres (Fernando Savater dixit, al celebrar els 100 anys del Manicomi de Salt). Si no ets un malalt no et cal un metge, si les conductes que fas son una mica estranyes amb un psicòleg passes i sobretot cap medicament. “No hi ha cap marcador biològic específic  a cap trastorn  mental” Veritat com un temple; no hi ha depressions hi ha tristesa. No hi ha esquizofrènia hi ha conductes diferents. No hi ha bipolars: hi ha persones que uns dies estan contents i altres tristos. Ens faltava una nova onada de antipsiquiatria, benvinguda.

Punt 2.- Sobre el TDAH, “hi ha gent en problemes diversos” el Dr. Letamendi a sortit de la seva Plaça de Barcelona i ens ha recordat “que no hi ha malalties si no malalts”. “Hi ha un sobrediagnostic”, si hi ha un sobrediagnòstic és que hi ha un diagnòstic que s’utilitza malament. Però no havíem quedat que el diagnòstic era inventat ? El diagnòstic es un etiqueta i els verdaders antipsiquiàtres (que no antipsicòlegs) tenen de rebutjar les etiquetes, només faltaria que ens etiquetessin com els pots de melmelada.

Punt 3.-“ Pel que fa el tractament: clar que les amfetamines milloren, també a mi si me las prenc” i a mi. El que passa que també quan érem estudiants hi havia algun cas, que després de prendre la  “Centramina” o la “Simpatina” ( 10 i 5 mg, respectivament), es quedava tan tranquil que inclús es posava a dormir sobre el llibre. Els que tracten cocaïnòmens saben que hi ha casos que quan els hi pregunten perquè la prenen diuen que es perquè es queden tranquils i per contes d’anar com una moto a la discoteca a lligar es queden a casa a veure la TV tan ricament amb  una birra de companyia. Sabeu quin diagnòstic inventat tenien de petits ? Segur que ja ho heu endevinat. En quan els efectes secundaris completament d’acord. Recordar que el medicament que ha portat mes gent al cementiri es l’àcid acetil-salicílic (Aspirina), Laporte dixit.

Punt 4.- “BIOPOLITICA”gran concepte creat per M. Foucault, però clar Foucault era Foucault. Recomano llegir “ Histoire de la folie a l’âge clàssique”

¡¡ Visca la antipsiquiatria (que no antipsicologia)!! Que si l’utilitzem bé millorarà la psiquiatria actual, però si l’utilitzem malament farem el ridícul com Fernando Savater. De Foucaults i de Bassaglies en hi ha pocs.

lluis cipres, psiquiatre jubilat, antipsiquiatre en actiu
agost 2015



No hay comentarios:

Publicar un comentario