Suïcidi per amor. Suïcidi per odi.

En casos de malalts depressius greus, lo que podríem dir Depressió Major Greu amb símptomes psicòtics, el malalt no veu sortida a la seva situació, no pot resistir la seva vida que pot ser socialment dolenta, però que no és una condició necessària doncs la malaltia es pot donar en un entorn social, econòmic i familiar correcta. Pensa que la solució al seu patiment és el suïcidi, però té família i creu que la situació social i/o econòmica i/o política i/o catàstrofes delirants afectaran a la seva família. Se sent obligat a estalviar-los aquest sofriment i a matar-los també a ells. Després es mata ell. El nom de suïcidi “per amor” no és l’adequat però l’utilitzarem per entendre millor l’altre.

Els suïcidis poden ser per odi. Els perdedors radicals, els que la societat rebutja, a l’escola, al carrer a la feina, a vegades a la mateixa família. Normalment nois amb poca visibilitat per les noies. Hi ha casos famosos com el de l’Escola de Columbine a EE.UU. l’any 1999.

Actualment es calcula que 22 veterans de guerra del mateix país es suïciden cada dia.

Casos com el de James Holmes, a EE.UU i Breivik a Noruega, no entrarien en aquest apartat ja que prèviament el primer patia psicosi i el segon era un militant polític rebutjat pel partit mes neonazi del seu país per “extremista”.

Però a partir de l’any 2000 és quan comencen a ser molt freqüents els suïcidis/homicidis per odi a una societat que creuen que els ha maltractat a ells i/o al seu poble. La llista és llarga, el més espectacular el de les Torres Bessones l’any 2001a la ciutat de Nova York.

Una altra característica a remarcà és la ideologia d’Al Qaeda o actualment de Daesh o com es digui. Aquesta ideologia és com una creuada contra l’occident, barreja de religió, odi i venjança per les creuades cristianes i l’explotació de l’Àfrica pels occidentals. Actualment i mitjançant les xarxes socials és una franquícia que pot utilitzar qualsevol persona amb un sentit de fracàs social-econòmic-afectiu que el situa en una situació de perdedor radical sense futur.

Andy Wahrol al veure l’evolució dels mitjans de comunicació ja va dir: “en el futur tothom serà mundialment cèlebre durant 15 minuts” . Aquest artista excèntric considerava que fer diners era un art. Inclús la seva mort, te quelcom d’excèntric, no massa aficionat a les drogues (excepte els medicaments per aprimar-se), va morir d’un problema cardíac després d’una intervenció de bufeta, sembla que per beure amb molt d’excés aigua que dissol els electròlits que necessita el cor per funcionar. Es deia que l’aigua aprimava. Va predir la facilitat  de ser reconegut mundialment degut als mitjans de comunicació cada vegada més potents.

També Karlheinz Stockhausen, compositor alemany de música clàssica del segle XX, va qualificar d’horrorós crim el de les Torres Bessones, però va dir que era la més gran obra d’art  feta per Lucifer en tot l’univers. Una mica neronià però així ho va dir.

Tot això per intentar explicar com una persona que no està psicòtica, potser si deprimida, troba una manera de suïcidar-se, saltar de l’anonimat enterbolit per problemes en que viu, i sumar a la seva venjança personal una venjança racial, contra els explotadors dels seus ancestres i els que actualment estan massacrant persones innocents a països amb els que se sent relacionat o senzillament creu que no els hi pot sortir gratis a les persones dels estats que fan aquesta “guerra”. Ell també pot fer “guerra” si volem “terrorisme”, exterminar persones només perquè estan a un territori determinat. Orient u Occident.

El tema de religió no és cabdal, les creuades es poden fer en nom de qualsevol religió, però el que hi ha al darrera és una altra cosa. Les víctimes poden ser blasfems (Charli Hebdo), jueus (Hyper Cacher), discotequers desfermats (Bataclan), persones amb tendències sexuals minoritàries (Orlando). Però també les persones indiscriminades del Passeig de Nice, de les Torres Bessones o de l’aeroport de Bruxelles.

Si amb un click podem tenir material pornogràfic per activitat masturbatòria, amb un clik podem tenir argumentari per un suïcidi/homicidi, tot i que segurament necessitarem més temps per arribar a l’èxtasi.

El Papa Francesc diu que somia amb una Europa en que ser emigrant no sigui delicte, que promogui els drets de tots sense oblidar els deures vers tots.

El amok de Malasia es considerat un trastorn dissociatiu propi de la cultura del país.

Normalment els suïcides/homicides són perdedors radicals i les víctimes solen ser indiscriminades.

“Guerra”?, “Terrorisme”?, “Revolució”? Hem de pagar un preu?

agost, 2016