miércoles, 9 de agosto de 2017

Els meus referèndums

A la meva vida he tingut tres ocasions de votar en un referèndum: al 1978 el de la Constitució Espanyola, el 1985 en el de l’OTAN i el 9-N el 2014. En les tres ocasions no vaig votar, em vaig abstenir.

La abstenció sempre es un mecanisme opac, que pot ser degut a diferents motivacions.

La Constitució, era un cop acabada la dictadura, amb el suport del Partit Comunista que havia sigut legalitzat i del que era, com a mínim simpatitzant, i crec que fins i tot militant  tot i que mai vaig tenir el carnet del PSUC. Estava satisfet pel tema de “regions i nacionalitats”, per l’ús social en últim termini de la propietat, pel dret al treball, a la vaga i per altres raons similars. Però el fet de la Monarquia i del Monarca franquista no ho podia acceptar. I la llei del mínim esforç em va portar a l’abstenció i no al vot en blanc o el vot nul. No va ser una abstenció bel·ligerant ni indiferent.

L’OTAN, “de entrada no” havia dit Felipe Gonzalez. Jo havia fet tot el possible per obtenir l’exclusió del Servei Militar per motius de salut (un varicocele que encara conservo i que mai m’ha molestat). Al cap d’un o dos mesos al Hospital Militar de Zaragoza ho vaig aconseguir (“inútil temporal”). I encara en l’època franquista però prop dels 30 anys a la Clínica Militar de Girona vaig passar a “inútil total”. De fet no vaig enganyar ni al uròleg de Zaragoza ni al tinent coronel ( o comandant) de Girona. Els dos m’ho varen fer saber de paraula. Era al final del franquisme. Amb aquests antecedents vaig aplicar també el mínim esforç i no vaig anar a votar. Però aquesta si va ser una abstenció bel·ligerant.

El 9-N de 2014, militant ja feia anys d’ICV, vaig creure que la democràcia era quelcom més seriós que el que es va fer aquell dia. He parlat de la meva militància, perquè el duo que manaven a ICV el sr. Herrera i la sra. Camats, si que varen anar a votar i varen explicar inclús el sentit del seu vot, si/no el sr., i si/si la sra. La meva abstenció aquí també va ser bel·ligerant.

Agost, 2017



(Proper capítol: El referèndum del 1 d’octubre)

No hay comentarios:

Publicar un comentario