En aquesta entrevista la Regidora de Serveis Socials,
Habitatge i Comunicació, queda molt bé, natural, bona presència, i un discurs
fàcil d’entendre i il·lusionat. Crec que cap altre membre del Govern ho pot fer
millor. Parlo de la “mis en scene”
Comença l’entrevista el Director de Radio i TV local,
preguntant-li pels canvis importants de la seva Àrea, ja utilitza Acció Social per Serveis Socials. L’Acció ens fa pensar en moviment que en el
cas Social, seria actuar per evitar o millorar las situacions
perjudicials per, en el nostre cas, els escalencs. Activitat, agitació serien
sinònims. Completament d’acord amb el canvi de nom.
Serveis
seria acció de servir algú o alguna
cosa, com a servent, o criat. Aquestes connotacions de la paraula no convenen a
las tasca que es pot fer, des de l’Ajuntament.
Tot i que la llei 12/2007 es
diu llei de serveis socials i que “El Model
de Serveis Socials Bàsics de
Catalunya” de 2015, continua amb el mateix substantiu, però
estem al 2025 i el temps canvia les coses. Ara Acció.
La idea que es tenia era “de serveis pels pobres i desemparats”, però això actuava com
estigma.
Recordem l’Alcalde parlant del sòl d’INCASOL i insistint que serien habitatges “accessibles” no “socials”(7/4/2025,
Canal 10).
Sembla que la tasca pel precariat (neologisme que ve
de precari i proletari) continuarà com fins ara, ens estalviarem qualificar-la.
No pot ser que una persona treballadora, en pagar el
lloguer, quedi en situació de pobresa. Cal prohibir l'especulació i garantir
l'habitatge com a dret.
En relació amb el dret a l’habitatge
establert a la Llei de Catalunya,
l’acció pública del seu article 6 tampoc no ha estat explorada fins al moment
(tot i que sembla que el Contenciós Administratiu com a mínim admet
demandes). Situació que ja es va avisar al Govern Local degut a una sentencia
del Tribunal Constitucional que donava com dret subjectiu l’article 47 de la CE
i a un anàlisi del Catedràtic de Dret Administratiu Juli Ponce.
“Tots els ciutadans, en exercici de l’acció pública en matèria d’habitatge,
poden exigir davant els òrgans administratius i davant la jurisdicció contenciosa
administrativa el compliment de la legislació en matèria d’habitatge i de les
disposicions i les mesures establertes pel planejament urbanístic referides a
l’habitatge”.
Però ara amb l’Acció Social s’estendrà per tot
el poble amb temes que no afecten a l’àrea de vulnerabilitat econòmica.
Per exemple Salut
Mental, tema que sempre que es detecta té de derivar-se al CAP, a on a més
dels metges i infermeres tenen integrada una Treballadora Social per aquests
casos en constant contacte amb les Treballadores Socials del CSM i el CSMIJ de
Figueres i amb presència un cop a la setmana d’una Psicòloga Clínica dels CSM de
Figueres. Però no seré jo que m’oposaré a més col·laboració.
“El programa +60
l’ha petat” diu el Director parlant del veritable èxit del programa. Els de
+ 60 sabem que hem de ser cuidats especialment i no parlem dels +80. Però a can
Maset tenim una Llar de Jubilats amb una Junta formada per persones que son
emprenedores i que per qualsevol dubte tenen Acció Social al pis de sobre.
S’han fet
actes interessants com el d’una Geriatra del Hospital de Figueres parlant de
salut i sexe, una ex-Directora d’INCASOL sobre el tema de l’habitatge i molts
altres activitats lúdiques, artistiques, esportives, formatives i sortides
culturals.
A més tots
els escalencs tenim el CER amb diversos locals, bar i amplia terrassa.
Explico això
per la excesiva feina que tenen les treballadores d’Acció Social, situació que
el mateix Govern reconeix.
Un altre tema
es el Pla d’Igualtat de Gènere i LGTBIAQ+, tant necessari a un poble on encara
abundem les persones amb micro o macro actituts masclistes. Però les noies del
Grup de Sororitat crec que estan prou capacitades per aquesta tasca.
Crec més
urgent un Plan Contra la Desigualtat, si tenim en compte l’informació de
que el nostre index de Gini de 0,35 més alt que els pobles del voltant
(foro-ciudad.com). Un Ìndex Socioeconomic Territorial (IDESCAT) de 83, quant la
mitjana dels pobles de Catalunya la posen a 100, i Ripoll poble amb el mateix
nombre d’habitants el té a 91,9. Estem atravessats per la desigualtat.
Als Plens
parlen molt d’habitatge, però quan hi ha un desnonament- llançament de families
arrelades al poble i amb menors nascuts aqui, si s’ha fet bé la feina es pot
llogar un habitatge, encara que sigui turístic, complint la llei 24/2015
article 5.6, i la Generalitat paga un 60% del lloguer i més el que pot pagar
l’acollit que Serveis (perdò Acció) Social ho dictaminarà. Seria interessant
que l’Ajuntament ens digués quan paga dels habitatges que va a començar a
llogar el Sr. Puga i que despres tot i haver-hi ofertes de propietaris es va
deixar correr.
No patirem
tots d’aporofòbia ?
