L’Acte que es va fer divendres 28 març a la Sala dels Jubilats sobre els terrenys públics de la Closa del Llop

 Quatre persones d’un prestigi indiscutible, l’únic polític escalenc a la taula un ex-alcalde del PSC.

La finalitat, únicament tractar d’un problema greu del poble com és l’habitatge. Totes les idees eren benvingudes. 

Convidat l'Equip de Govern a presidir l'acte s'hi va negar. Cap Regidor del Govern hi va assistir.

Consultat un regidor va dir que ell tenia teatre i que els altres devien tenir alguna altre cosa a fer. 

Cinquanta persones de públic, secretari general d'UGT, director ABS de l'Escala, cinc Associacions de Veïns ( Rosa Lau, Jubilats, Camp del Pilans, Càritas i UBET). Diversos Regidors de l'oposició.

L'Alcalde diu que els terrenys no són de l'Ajuntament. Però sí són seus i meus i de tots els que érem allà. Podien explicar el model d'habitatge que té el Govern Municipal. Segur que en té un, segur. 

“Algú va volar sobre el niu del cucut “

 No llegeixo masses temes de Psiquiatria, disciplina que vaig exercí durant 30 anys, però fa uns dies em va cridar l’atenció un article que deia “Electroxoc: tractament necessari o abús psiquiàtric?”

Crec que els lectors de l’Escalenc els hi pot interessar la meva opinió sobre el tema, ja que vaig utilitzar aquest mètode, tot i que ara ja farà15 anys que no exerceixo. Normalment no es parla massa d’aquest tractament i a qui se’ls hi ha aplicat tampoc no solen parlar-ne.

L’article del que parlo, posa exemples per veure els  , efectes (dolents, segons l’autora) del tractament amb electroxocs (TEC), parla de la pel·lícula de Milos Forman “Algú va volar sobre el niu del cucut “, una gran obra que va obtenir diversos Oscar’s (1976): a la millor pel·lícula, al millor director, al millor actor ( el genial Nicholson), a la millor actriu ( l’antipàtica infermera Fletcher) i al millor guió adaptat.

Si ho recordeu els que l’heu vist, al psicòpata (Nicholson) li aplicant el TEC. Tot i ser un tractament que en principi fa por ja que en aquell temps els feien sense anestesia i necessitaven personal per aguantar les convulsions a tot el cos que produïa el tractament. El psicòpata, quan al porten a l’habitació que fan el tractament, fa broma amb els infermers i els consola, “tranquils no passarà res”. Veiem  com li apliquen i les convulsions. Tot seguit la pel·lícula ens mostra la reunió quotidiana del grup de malalts mentals amb la infermera cap i es veu com arriba el protagonista amb els ulls desviats i amb una marxa insegura. 

Però tot era comèdia, s’afegeix al grup amb cara normal, moviments normals i rient i explicant que el TEC li ha donat una força sexual que si agafés una noia........la cara de la infermera cap es un poema.
Això es per explicar que en la pel·lícula no es mostra cap efecte secundari del TEC. Dolor no en fa perquè el passar la corrent es perd la consciencia immediatament que es el que passa en un atac epilèptic. Al fer-ho sense medicació (relaxants musculars, anestèsics, etc.) provocava a posteriori dolors a les cames i braços per les convulsions, però d’això en la pel·lícula no en surt res.

El verdaderament acollonant es al final de la pel·lícula, ja que el psicòpata continua amb les seves malifetes i li apliquen una lobotomia frontal (tallar un petit tros de cervell de la zona frontal). Avui dia esta totalment prohibit al mon. Els malalts quedaven mansos i tranquils per tota la vida. El descobriment de la intervenció va ser del portuguès Egas Moniz, premi Nobel de Medecina el 1949, segon premi Nobel a un psiquiatre. El primer va ser al 1927 per  Wagner-Jauregg, injectava sang de malalts de paludisme a pacients amb Paràlisis General Progressiva, malaltia que portava al Psiquiàtric perquè encara no se sabia que era degut a la sífilis. Amb la infecció de paludisme hi havia un període d’alta febre que semblava que millorava al pacient. Després amb la penicil·lina es va acabar d’anar al Psiquiàtric (sempre Estació Terminus)

Que serà que els dos únics psiquiatres que han obtingut un Premi Nobel els hi hagin dat per actuacions actualment prohibides a tot el mon ?

El electroxoc es practica a tot el mon, es un tractament imprescindible sobretot per depressions molt greus. I es menys perillós que un part.  Jo hi estic a favor i voldria que me l’apliquessin  a mi o a la meva família davant d’aquests tipus de depressions.
 

Valoració de les 12 propostes del Govern Sanchez per un membre del Sindicat de Llogateres de l'Escala

1. L'Administració General de l'Estat acaba de transferir més de 3.300 habitatges i gairebé 2 milions de metres quadrats de sòl residencial a l'Empresa Pública d'Habitatge acabada de crear, per construir milers d'habitatges protegits destinats a lloguer assequible

 Positiva la creació d'una Empresa Pública d'Habitatge, l'habitatge com la salut i l'educació és una responsabilitat de l'Administració. 

2. Al llarg del primer semestre de l'any, l'Empresa Pública d'Habitatge començarà a incorporar els més de 30.000 habitatges que actualment té la SAREB, 13.000 de manera immediata.

Bé, però massa tard, sí les caixes podrien haver estat liquidades sense més ni més, fins i tot ens hauríem estalviat el rescat amb diners públics, així va néixer la SAREB; els defensors de la solució presa diuen que això hauria fet perdre diners als clients perquè el Fons de Garantia de Dipòsits no podia cobrir el forat. Ara sembla que mai deixaran caure un Banc. No tothom té diners al banc. 

3. Mecanisme legal perquè la nova Empresa Pública dHabitatge   tingui prioritat en la compra dhabitatges i de sòls, i un altre per garantir que tot  l’habitatge construït per l’Estat mantingui indefinidament la seva titularitat pública.

Completament d'acord

4. El Govern crearà un nou Projecte Estratègic del Pla de Recuperació, el PERTE d'Habitatges, destinat a impulsar la innovació i la modernització del sector de la construcció industrialitzada i modular. Es localitzarà a la província de València per contribuir a la reconstrucció del teixit econòmic afectat per la DANA.

Completament d'acord.

5. Sistema de garanties públiques per protegir propietaris i llogaters que participin en lloguer assequible

Completament d'acord

6. Programa d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges buits per destinar-los al lloguer a preu assequible.

D'acord

7. Proposar al Congrés dels Diputats l'aprovació d'una exempció fiscal del 100% de l'IRPF per a aquells propietaris que lloguen el seu habitatge segons l'Índex de Preus de Referència, sense necessitat que es trobin en zones declarades tensionades

Em sembla excessiu, crec que el 19% que és el que es descompta al propietari actualment per lloguers de fins a 12.450€/any, es el correcta

8. Portar al Parlament una reforma fiscal perquè els pisos turístics tributin com a negoci, impulsant en el marc de la nova directiva europea sobre l'IVA l'aplicació d'una fiscalitat al lloguer turístic que l'equipara al d'altres activitats econòmiques

D'acord. Però a Catalunya es te d'aplicar també el Decret Llei 3/2023, de 7 de novembre, Disposició Final Primera de 10 huts/100 habitants.

9. Canviar el règim d'avantatges fiscals que tenen les anomenades SOCIMIS perquè només apliquin a la promoció d'habitatge de lloguer assequible

És urgent l’eliminació d'eines d'especulació financera. D'acord

10. Limitar la compra d’habitatges per part d’estrangers extracomunitaris no residents.

Es una manera d’evitar especulació. D’acord.

11. Endurir la regulació que persegueixi el frau als lloguers de temporada i crear un fons perquè els governs autonòmics i municipals puguin reforçar les inspeccions

D’acord

12. Mantenir i augmentar els programes d’ajuda que estaran recollits en un nou Pla Estatal d’Habitatge

D’acord. Però no permetre cap llançament sense habitatge alternatiu de persones empadronades i amb certificat històric de convivència, no condemnades per cap delicte. 

 

Proposta d'habitatge públic

 Proposta d’habitatge públic per a l’Escala

·         Diari de Girona

·         28 Dec 2024

·         ALBERT PONS RAMOS

El govern de la Generalitat ha anunciat que la promoció de pisos de protecció oficial serà una prioritat de la seva acció de govern. Recupera el Pla de Barris i l’ARE (àrees residencials estratègiques) que entre 2003 i 2010 la Generalitat, de la mà del conseller Nadal, va impulsar.

L’anunci de la promoció de 50.000 habitatges de lloguer públic és una molt bona notícia. L’Escala, amb una població de més de 10.000 habitants, també té dèficit d’habitatge protegit. Des de la promoció que es va fer al barri Rosa Lau als anys 80 no se n’ha iniciat cap més. L’any 2008, es va avançar molt en un projecte de construcció d’un primer bloc de pisos als terrenys que Incasòl té a la Closa del Llop i Ajuntament i Generalitat van signar un conveni. Es va fer una campanya de difusió i la iniciativa va tenir molt bona acollida entre els escalencs. La Generalitat posava a disposició els terrenys i facilitava ajuts per a la promoció. El canvi de govern a la Generalitat el 2010 i la crisi del sector immobiliari van impedir que el projecte avancés.

La dificultat d’accedir a un habitatge s’ha anat agreujant. Cada vegada és més difícil trobar pisos a preus accessibles, o bé pisos de lloguer amb contractes de llarga durada.

Tot i que hi ha molts interrogants, sembla que assistim a un canvi de cicle. És hora de fer propostes viables que sintonitzin amb el propòsit manifestat pel govern de la Generalitat. La proposta que llancem creiem que és realista i que consolidarà l’estructura social de l’Escala, en garantirà el creixement harmònic i la cohesió social. La proposta:

1.- Creació del Patronat de l’Habitatge: L’Ajuntament hauria de crear un patronat. Les seves accions les marcarà el Pla Local d’Habitatge actualitzat. El Patronat el presideix l’alcalde o delega les competències en un regidor de l’equip de govern, amb l’assessorament tècnic. Tindrà un pressupost anual per cobrir les necessitats habitacionals que s’hagin analitzat i que l’Ajuntament es veu amb capacitat d’afrontar. Serà l’òrgan de govern receptor d’aquells ajuts i subvencions que arribin d’altres administracions. La participació en el Patronat de regidors d’altres partits i entitats que puguin aportar la seva col·laboració la determinarà l’equip de govern i l’aprovarà el Ple del consistori. Càritas, el coordinador del CAP o un representant del Rosa Lau –que pot aportar experiència en la gestió d’un barri amb habitatge de protecció oficial–, podrien ser candidats a formar-ne part. El Patronat gestionarà les iniciatives pròpies i les que aportin els seus membres en relació amb la construcció d’habitatge social.

2.- Constitució d’una cooperativa d’usuaris: S’hauria de constituir una cooperativa d’usuaris que serien els impulsors de l’obra. El comitè gestor determinarà els requisits necessaris per entrar a formar-ne part. L’Ajuntament és qui ha d’acompanyar el procés de difusió i promourà reunions per tal que la iniciativa tingui ressò entre els grups potencialment interessats. Caldrà fer arribar el missatge al conjunt de ciutadans que per falta de promoció d’habitatge públic no poden exercir el dret a tenir un habitatge digne tal com diu la Constitució.

La cooperativa actuaria integrada al Patronat Municipal que li donaria cobertura jurídica i assessorament legal i financer.

3.- Disposició de sòl: Als terrenys de la Closa del Llop, la Generalitat hi disposa de sòl apte per desenvolupar-hi més d’una promoció de pisos de protecció oficial. Incasòl propietària dels terrenys, seria l’organisme que hauria de facilitar la parcel·la a la cooperativa per construir-hi aquesta modalitat de pisos protegits.

4.- Promoció de pisos: La cooperativa s’haurà constituït amb un nombre suficient de membres que es veuran amb capacitat d’impulsar la construcció d’un primer bloc de pisos. La present proposta és que la promoció s’orienti a la construcció de pisos en règim d’usufructuaris pels socis de la cooperativa.

5.- Finançament: Del cost de la promoció se’n farà càrrec la cooperativa. Les entitats de crèdit, amb els acords que se suposa han pres amb la Generalitat, faran possible el finançament de la promoció. L’estudi de costos de la construcció i posada a disposició dels pisos determinarà l’aportació que ha de fer cada membre de la cooperativa. Incasòl facilitarà que l’operació no sigui onerosa pel que fa a la repercussió del preu del sòl sobre cadascun dels pisos. El Patronat Municipal de l’Habitatge assumirà l’aval bancari de l’operació financera. La licitació i adjudicació de l’encàrrec de construcció de l’obra es regirà pel procediment habitual d’adjudicació que fa servir l’administració pública.

 

Albert Pons Ramos, en representació

de la Comissió gestora per la promoció

d’habitatge públic de l’Escala

 

Salut pel 2025

 

Menors amb problemes d'habitatge, els afecta en el rendiment escolar

 

Docents de la Catalunya Central s’uneixen per exigir l’aturada dels desnonaments i garantir el dret a l’educació

Denuncien que aquesta situació afecta el rendiment i el benestar personal i emocional de l’alumnat

Divendres, 13 de desembre de 2024

ACN

Seguint l’exemple de Salt i Barcelona, un grup de docents de la Catalunya Central s’ha unit per dir prou als desnonaments i denunciar la “vulneració sistemàtica” del dret a l’habitatge i el dret a la infància. El grup ha fet públiques les seves reivindicacions aquest dijous a la tarda a Sant Vicenç de Castellet on denuncien que fa poc es va desnonar una família amb tres menors. “No podem normalitzar que part del nostre alumnat visqui amb la incertesa de perdre la seva llar”, lamenten. Un dels docents, Jordi Bordes, ha explicat a l’ACN que aquesta situació afecta “tant el rendiment com també el benestar personal i emocional” de l’alumnat.

“Creiem que és primordial, per sobre de qualsevol tasca docent, que s’ha de garantir una vida digna pels infants”. Així s’explica Jordi Bordes, un dels docents que forma part del grup que s’ha constituït a la Catalunya Central per denunciar la problemàtica de l’habitatge i com això afecta als infants. D’aquesta manera, la comunitat educativa de les comarques centrals segueix els passos que ja s’han fet a Salt i a Barcelona.

L’objectiu dels docents és “fer xarxa” i aconseguir fer un mapa de l’abast de la problemàtica al territori i veure quins alumnes es troben en risc de ser desnonats. Bordes explica que, en moltes ocasions, hi ha casos que passen desapercebuts i creuen que això s’ha de revertir. “En cada ciutat o poble de la Catalunya Central on hi hagi un alumne amb problemes d’habitatge s’hi ha de poder donar una resposta global, també des del propi claustre del centre educatiu”, ha expressat.

L’emergència i els desnonaments d’infants

Dimecres, 6 de novembre de 2024

Pau Dachs

Cap de difusió social, incidència i sensibilització al Casal dels Infants per a l’acció social als barris, entitat membre de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració i en Periodisme.

Aquest dilluns a mig matí, mentre la població de Barcelona i altres comarques rebia als seus mòbils avisos de Protecció Civil alertant sobre pluges torrencials, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera estava en marxa un dispositiu dels Mossos d’Esquadra per desnonar una família amb un infant a càrrec. El Sindicat d’Habitatge del Raval, mobilitzat al carrer sota el xàfec per evitar el desnonament, informava més tard que el dispositiu s’havia aturat.

El fet, però, és una demostració de com la vulneració del dret a l’habitatge, que en si mateixa ja és una situació de desemparament per a les famílies afectades, es continua produint fins i tot en els contextos més adversos. L’emergència de les famílies que perden casa seva es manté en el temps i sembla sortir del focus de l’alarma social, encara que hi hagi infants que puguin quedar al carrer amb risc d’aiguats.

L’any passat es van produir a Catalunya 7.148 desnonaments, un de cada quatre dels que es van donar a tot l’Estat, i més de 1.255 van tenir lloc a Barcelona. Si les xifres han baixat (el 2013 a Barcelona hi va haver prop de 3.300 desnonaments) és, en part, arran de les moratòries de desnonaments impulsades pel Govern central, que van començar amb la pandèmia i que haurien de suspendre els desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa residencial (en la pràctica, molts se segueixen produint).

També pels efectes de la llei d’emergència habitacional aprovada pel Parlament de Catalunya el 2022 i anteriorment per la llei 24/2015, especialment pel que fa a l’obligació dels grans tenidors d’oferir un lloguer social a famílies vulnerables abans d’iniciar un desnonament. Entre el 2017 i el 2023, aquestes dues lleis han evitat que 20.000 famílies perdessin casa seva a Catalunya.

El mes passat, però, el Tribunal Constitucional, responent a un recurs del PP, tornava a posar pals a les rodes i acabava amb l’obligació per part dels grans tenidors d’oferir lloguers socials a famílies en risc abans d’interposar una demanda per desnonar-les. Uns grans tenidors que van ser els responsables del 51% dels desnonaments a Barcelona entre el 2020 i 2022, segons dades de l’observatori DESCA.

Amb moratòries provisionals d’efectes insuficients i amb les lleis més protectores del dret a l’habitatge escapçades, l’emergència residencial a molts barris seguirà enquistada. I això, avui dia, significa que més de 200 famílies amb infants a càrrec del barri del Raval de Barcelona visquin en pensions o altres allotjaments temporals d’urgència, segons xifres d’uns serveis socials desbordats. I que prop de 700 famílies a tota la ciutat esperin un habitatge de la mesa d’emergència, segons dades del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, amb un temps d’espera de mitjana d’entre dos i quatre anys i mig.

Els allotjaments temporals d’urgència no són el lloc adient on viure per a cap nen o nena, i normalment no se’ls deixa estar-s’hi durant el dia, entre primera hora del matí i el vespre, obviant que un habitatge ha de ser molt més que un sostre durant la nit. Hi ha famílies que s’han de traslladar d’una pensió a una altra, en pics de la demanda turística. Sovint, a més, se les reubica lluny del seu barri, i això vol dir distanciar-les del centre educatiu dels infants i de la seva xarxa de suport comunitària, bàsica perquè tirin endavant.

L’externalització de la gestió d’aquests recursos d’urgència va suposar l’any passat una despesa de 36 milions d’euros per a l’Ajuntament. El consistori va impulsar abans de l’estiu un nou protocol per limitar l’estada de les famílies a sis mesos i oferir-los ajudes per trobar habitatges, que va ser rebutjat pel ple. Caldria apostar, tal com ha reclamat la Sindicatura de Greuges de Barcelona, per un model que garanteixi la gestió eficient dels recursos, desvinculada de l’oferta turística, i s’adeqüi a les necessitats de les famílies i els seus infants.

En qualsevol cas, fins i tot aquestes solucions s’esgoten. Ens trobem amb famílies a les quals ni tan sols se’ls troba un allotjament d’urgència, que a Barcelona els asseguraria passar-hi com a mínim quinze nits, i només tenen accés a dues nits al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). En altres municipis, no cal dir-ho, les solucions d’allotjament temporal encara són més escasses. Tot plegat evidencia que, davant d’una emergència amb l’habitatge estructural, les eines per fer-hi front també han de ser-ho, i això implica tornar a impulsar lleis que blindin que cap infant en risc d’exclusió social pugui quedar-se sense casa seva.

El tema de l'habitatge no ens deixa tranquils

 A tot l'estat espanyol i naturalment també a Catalunya el problema del habitatge esta present, però en aquest bloc tractarem el problema que tenim al poble de l'Escala.

Només tenim constància dels dos informes encarregats per l'Ajuntament, un a SER·GI (2017) i l'altre a APROP (2021). Ara ja tenim una família amb dos menors nascuts al poble que no poden viure de una manera "digna i adequada" tal com diu l'article 47 de la Constitució Espanyola i el 26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. No parlem ja dels Tractats Internacionals als quals Espanya s'ha adherit, recordo perfectament la intervenció de la ONU a l'any 2013 parant el llançament de les persones que ocupaven (de forma il·legal) un edifici d'habitatges a Salt, per no donar alternativa habitacional.

Fins fa poc el tema del dret a l'habitatge era ignorat per la Justícia ordinària, però per pressió d'instàncies internacionals i de juristes progressistes del país, les coses van canviant.

Cal prendre consciència de la revolució silenciosa que ha tingut lloc a la jurisprudència del TEDH, a la del TJUE. També el Tribunal Constitucional Espanyol amb la "Nota Informativa nº 52/2024: El Ple del TC reconeix com a dret constitucional el dret al habitatge" després de la sentència  79/2024.

Actualment esta en mans judicials el llançament d'una altre família  escalenca, matrimoni i 4 menors d'edat nascuts a l'Escala. L'efecte sobre la salut física i mental del cas es evident. Caldrà acudir a la llei 14/2010 de protecció a la infància i adolescència ? Crec que es trobarà una sortida digne i adequada, ja que segons la Constitució existeix l'obligatorietat d'intervenir dels poders públics.