La façana marítima de l’Escala

Experiència personal

D’entrada he de dir que sempre he estat a favor de que els pobles o ciutats tinguin espais públics a l’aire lliure per convivència, per fer la xerrada, per prendre un cafè ( o un vi ), per passejar i respirar l’aire més pur possible, tot i que no tinc inconvenient que les fumadores puguin exercitar el seu hàbit (no sabem si això durarà sempre).

Els mitjans de transport a motor envaeixen aquest espai, allunyen usos i funcions urbanes i obliguen el vianant a ocupar un àmbit més reduït. La qualitat de vida es veu immediatament perjudicada, ja que augmenta el risc d'accident viari, la contaminació acústica i les emissions (1)

Potser estic influït per haver viscut, el 1964, la polèmica amb la retirada de circulació de cotxes al Portal de l’Àngel, carrers Canuda, Santa Anna, Portaferrisa  i d’altres, de Barcelona. Els comerciants varen penjar llençols als balcons de Portal del Angel i Plaça Villa de Madrid on deien de tot, menys guapo, al regidor responsable de qui no recordo el nom. A  l’època d’en Franco no s’atrevien amb l’alcalde José Mª de Porcioles. Aneu ara a parlar amb els comerciants.

Per aquella època treballava a l’editorial Gustavo Gili. Vaig passar a màquina la traducció d’un llibre alemany sobre urbanisme que ja defensava les zones de vianants i els aparcaments dissuasoris a les entrades de les ciutats i l’existència d’una bona xarxa de transport públic. El fet que ho recordi vol dir que em va interessar.

El tòpic

Ja es un tòpic explicar que a totes les ciutats i pobles que han volgut  una zona de vianants han tingut l’oposició frontal dels comerciants. Més tard no acceptarien de cap manera que tornessin els cotxes.

Però tot procés de conversió en zona de vianants exigeix un esforç

d'implicació ciutadana i dels principals col·lectius socials i econòmics

per aconseguir fer un front comú que posi en valor els beneficis

a curt, mitjà i llarg termini. A mitja i llarg termini es un llegat pels escalencs del futur que veuran com l’atracció de la vista de la badia fa que l’espai sigui molt concorregut amb la consegüent augment de les vendes dels comerços.

Es recuperarà lo que Joan Riera Arnay deia en el seu llibre  de la Platja de les Barques  “ Quelcom més que una platja....Era el punt d’encontre, de les argumentacions, de la comunicació....” (2)

Alguns exemples

 A New York, a Pearl Street (Brooklyn), les vendes varen augmentar un 172%, mentre a la resta de la ciutat, en el mateix període, varen augmentar  un 18% (3).

A San Cugat del Vallès: Aquesta situació es veu corroborada pels propis comerciants amb les enquestes que ha fet la Fundació RACC. Així, un 84% manifesta, en més o menys grau que la conversió en zona de vianants ha fet millorar el seu comerç. Pocs desitjarien tornar a la situació anterior (16%) però, en bona part, és perquè es tracta d’activitats poc compatibles amb una zona de vianants: tallers, magatzems, etc. (1)

A la  ciutat de Lima, al Perú, es va fer un estudi als comerciants d’una zona de vianants abans i després de instaurar-la. Any 2005, abans de la reforma: 83% en contra, 17% a favor. Any 2007 després de la reforma: 10% en contra, 90% a favor. (4)

Exactament el mateix va passar a Copenhague amb l’Strøget, A Montreal amb Villa-Marie , etc, etc i com podeu comprovar a llocs on la climatologia es dura i no deu ser molt agradable estar a la intempèrie. (5)

Aspectes a discutir

A les zones de vianants el trànsit motoritzat es limita al fet que els residents puguin accedir al seu habitatge, al servei de càrrega i descàrrega de mercaderies i a les emergències. Poden establir-se horaris i diferents usos segons el període del any.

La conversió en zona de vianants, a més de ser un instrument al servei de la mobilitat, també s’ha convertit en un element de dinamització econòmica.

Cada any veiem mes bicicletes a l’Escala, això ira a més. La senyalització no es bona, cada dia pugen dotzenes de ciclistes pel carrer de Gracia contra direcció. Es podria utilitzar el carrer Poca Farina per pujar les bicicletes, els veïns amb cotxe podrien seguir com fins ara, tampoc son tants.

La mobilitat a peu té prioritat respecte la bicicleta, excepte als carrils bici.

Hi ha la possibilitat de les zones de prioritat per a vianants (carrers residencials), també denominades vies de prioritat invertida o vies de coexistència. Exigeixen que no ha hagi aparcaments públics, que no es pugui estacionar. Amb el temps els cotxes defugen aquestes zones, que tenen d’estar ben senyalitzades. Senyal S-28:

S-28

Realitzar una campanya informativa que indiqui els avantatges de la implantació, l'abast de l'actuació, les mesures complementàries que es proposen, com afectaran als hàbits de residents i comerciants, així com la durada estimada de les obres. Aplicació d'eines sociològiques de discussió i consens, anàlisi de casos particulars (hotels, tallers, veïns no residents que disposen de plaça d'aparcament en la zona, etc.)

Possibilitats sociològiques de consens

Diversos tècnics varen expressar-se en el interesantíssim Simposi  “La regeneració urbana en municipis turístics costaners” fet el juny passat al MASLE.  Entre altres coses va quedar clar que tenim que cuidar els turistes, els residents, els turistes-residents i “els turistes que no volen turistes”        (cuidant les zones allunyades del centre i l’espai no urbanitzat). Això últim és per un altre dia. Entre altres coses el Conseller Santi Vila va parlar d’ “expulsar els cotxes dels municipis”  i “de moment fundacional”  en la seva intervenció en l’ inauguració del Simposi (6)

Altres tècnics en diversos moments: Dr.  Ole Thorson, enginyer de camins: “Durante mucho tiempo, las ciudades han dado la prioridad al vehículo y ha llegado el momento de invertir el orden”. Dr, Oriol Bohigas, arquitecte, catedràtic emèrit, sobre la reforma de la Diagonal de Barcelona en l’època de l’alcalde Hereu: “ És un tema molt complex, m’angoixa que pot decidir la ciutadania quan ja es difícil opinar des del punt de vista professional. Crec que en aquest debat qui tindria d’opinar son els tècnics”

El anar a peu, des de punt de vista mediambiental és el mitja de transport que menys impacte genera, no contamina, no crea gasos d’efecte hivernacle, ni fa soroll, ocupa poc espai, es barat i a més és saludable. Quasi el mateix podem dir de la bicicleta.

No es voler tornar als anys 60 com amb molta gràcia, explica Pere Juhé (7), no es voler tornar al anys 60, es voler anar als anys 60.......al 2060. I com ell diu, falten debats, enraonar i que cadascú porti els tècnics que cregui convenient i si convé fer-los debatre. Amb això crec que l’Ajuntament ha complert. Els grups que no els hi agradi el projecte que busquin el suport tècnic adequat i tots i sortirem guanyant. L’UBET ho pot fer i Joves l’Escala també.

Davant la decisió d’una part del govern municipal ( la part que més mana) d’aturar provisionalment el projecte, obrirem el debat i posarem les cartes sobre la taula, amb tècnics que no calgui anar-los a buscar molt lluny. A l’Escala o a les rodalies segur que en trobarem de ben trempats i disposats a participar, debatre amb la gent i desprès anar a sopar junts. Cadascú que pagui el sopar del seu tècnic.

 Crec que ha quedat clar que jo vull una reforma de la façana marítima si hem  de parlar-ne en parlarem.

L’idea de l’enquesta no l’entenc, però hi ha altres coses que tampoc entenc. Que hi farem¡¡

L’idea del referèndum esta a la llei de règim local. Primer s’ha de demanar. Sis regidors ho poden demanar.  Qui s’anima ? Els Joves l’Escala intenten trobar les firmes d’ escalencs necessàries que es una altre via. Qui firma ? (8)

Llcp1333

 (1) “Les zones de vianants” RACC, (2) “L’Escala i l’Empordà, de reüll” J.Riera, Llibres del Segle, pag. 41, (3)hhttp://www.nyc.gov/ ,   (4) "Evaluacion de los impactos generados por los proyectos de peatonalizacion: Estudio de un caso en la ciudad de Lima”. Lima, Julio de 2013. Tesis Ingenieria Civil  ( Asesor: Ingeniero. Felix Israel Cabrera Vega. Autora: Alejandra Rivera Cruz.) Universidad Católica del Perú.,( 5) etchttp://gehlarchitects.com, 6) http://www.radiolescala.cat/media-gallery/mediaitem/10737-xit-del-primer-simposi-sobre-urbanisme-a-l-escala,               (7) “L’Escalenc” juliol-agost 2014, pag.12.,                                                                 (8) http://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/ca-l4-2010.t3.html#t3