Per entendre lo que estan oferint els partits,
sobretot els nous, hem de anar a buscar al politòleg argentí Ernesto Laclau,
defensor del “populisme” entès en el sentit de oferir una solució fàcil a
problemes difícils.
Per Laclau estem en el postmarxisme i actualment es pot considerar classe treballadora a
persones que es guanyen molt bé la vida. La idea de que aquesta classe farà la
revolució ja es pot desar.
Per Laclau es tenen de oferir “significants buits”
que en cada moment es pot omplir amb un contingut clar i determinant, fàcil
de entendre.
Agafem exemples:
Partit Popular
: España unida, millora de l’economia, els corruptes a la presó. A Catalunya:
primer els de casa.
Partit Socialista:
España unida, millorarem encara més la economia, acabar amb la corrupció.
Convergència i ERC:
la independència d’España es la solució.
IU i ICV:
a punt de desaparèixer per no tenir una idea força, anar contra les
desigualtats no es suficient, molta gent pensa que pot sortir-hi perdent.
Defensar l’esquerra no es clar. Es esquerra l’Hollande ? Era esquerra en
Zapatero ? Era esquerra en Carrillo ? Com a mínim han fet coses dubtoses per
una esquerra “de veritat”, sense que el de veritat vulgui dir res.
PNV: “Som els mes
rics d’España. Només amb bascs juguem a primera divisió ”.
Bildu: Rics
i fora d’España.
Podemos:
Els de dalt a baix i els de baix a dalt. El 99% ( la gran majoria amunt) i el
1% (mig milió d’espanyols) avall. Poca
gent se sent del 1%. Tothom hi guanya.
Ciudadanos: España
unida, millorarà l’economia i a més nosaltres no robem.
PxC: Primer els de
casa, ens sobren els emigrants.
De fet dels antics, els únics partits que han
conservat el missatge son ERC i el PNV. ERC
s’ha convertit en eRC i el PNV en PnV, però els canvis son mínims.
juliol 2015
Pensaba que profundizarías más en el tema. Las habas contadas no dejan resquicio al debate.
ResponderEliminar