Les eleccions del 26 Juny

Em resulta difícil però opinar, a fons, dels resultats de les eleccions espanyoles del 26-J (que naturalment comprenen Catalunya). El primer partit d’España es el cinquè a Catalunya, el segon el quart, el tercer el primer i el quart el sisè.

A part de que tant a Catalunya com a España l’ordre dels resultats dels partits no ha variat en relació  al 20-D.

I del 20-D a les anteriors eleccions, tots estem d’acord en que es deteriora fortament el bipartidisme ( PP-PSOE a España, CiU i PSC a Catalunya) i que a la primera surten amb molta força, Podemos i C’s, tot un èxit, altre cosa son els somnis.

No puc deixar de comentar l’augment de vots a España i Catalunya del PP. També a la circumscripció de Girona, ha guanyat a Roses i La Jonquera. Crec que això te una gran importància. Al meu poble, EnComúPodem puja 4 vots i el PP 50. Queda clar que el PP no ha deixat créixer l’extrema dreta fora del seu jardí. Tot i que a Catalunya i a Girona la suma de vots de PP+C’s disminueix en comparació al 20-D.

De IU podríem dir el mateix que de ICV, però es un altre tema que avui no toca, com deia aquell.

No em veig amb ganes de parlar de les eleccions del 26-J en general, que seria el normal. Només unes idees sobre Catalunya i Girona.

La confluència d’esquerres ha sigut positiva, hem guanyat a Catalunya i hem aconseguit per primera vegada a Girona una diputada.

Els problemes de la falta de estructura de Podem, sobretot a les comarques gironines, es una ocasió per fer pedagogia ideològica i de logística política.

A la confluència,  amb EUiA no podem permetre tenir problemes. Equo, ni hi és ni se l’espera. BCNenComú, es un tema de Barcelona, i el nom de Comuns crec que el podem assumir nosaltres sense cap problema. I com ICV, com Comuns, podem fer una bona feina al carrer amb la gent a les PAH’s, amb els iaioflautes, amb le Marea Blanca i altres Marees,  amb la Xarxa de Drets Socials etc. I mireu si soc pallús que no em donava compte que havia ajuntat, més amunt, les paraules Comuns i podem. Doncs EnComúPodem, (ECP). I fer com el PP, no deixar créixer en els nostre pobles moviments d’esquerra fora del nostre jardí.

I dintre ECP, ICV i tota la nostra historia, que no detallaré. I sense aires de superioritat  (dissimulant, a qui li calgui) fer pedagogia i treballar. Les persones poc preparades  ja van caient per si soles.

I a la moció de confiança del President Puigdemont del setembre hi haurà el “o lo tomas o lo dejas” a la CUP amb pressupostos dintre el paquet i la CUP  faci el que faci, patirà. Si a la CUP hi ha la “Lluita internacionalista”, “Poble lliure”, “Endavant”, “Arrel” i d’altres, també es pot crear un grup de “Independentistes agnòstics i promiscus “ que en comú podríem lluitar pel futur més trencador amb el sistema actual.

Ha tornat a sortir En Comú Podem.

lluis ciprés paltrè

L’Escala, juliol 2016