5.- MOCIONS.
Resulta presentada pel seu indubtable interès social
la Moció següent:
Proposició dels Grups Municipals de L’Escala de
suport a la Iniciativa Legislativa Popular que presenten l'Observatori DESC,
les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca de Catalunya i l'Aliança contra la
Pobresa Energètica de Mesures Urgents per fer front a l'emergència Habitacional
i a la Pobresa Energètica a petició de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca
de L’Escala
Exposició de
motius
I
Catalunya és una de les Comunitats Autònomes més
afectades per la crisi econòmica. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya,
més de 200.000 llars tenen tots els seus membres a l’atur, de les quals 95.000
no perceben cap ingrés.
Aquesta situació d’emergència social és especialment
greu en l’àmbit de l’habitatge. El sobreendeutament hipotecari, de fet, és una
de les problemàtiques més punyents. Catalunya s’ha convertit en una de les
Comunitats Autònomes amb major nombre d’execucions hipotecàries i de
desnonaments. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, entre el
2008 i el 2013 es van iniciar 98.040 procediments d’execucions hipotecàries. En
molts casos, aquest procediments comporten no només la pèrdua de l’habitatge
habitual sinó també l’adquisició d’un deute exorbitant amb les entitats
financeres. A la problemàtica de les execucions hipotecàries s’hi afegeixen les
dificultats per fer front al pagament del lloguer.
Segons dades judicials, l’any 2013, un 67% dels
16.008 desnonaments que es van produir a Catalunya van estar relacionats amb
l’impagament del lloguer.
Aquest panorama de vulnerabilitat habitacional es
veu agreujat per l’existència d’un mercat privat de lloguer escàs, car i
altament especulatiu i per la manca d’un parc d’habitatge social que permeti
reallotjar les famílies afectades. Segons la Conselleria de Territori i
Sostenibilitat, els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 ‐un 1% del parc
habitacional‐,
front al 18% de què disposen els països de l’entorn europeu. L’exigua proporció
d’habitatges econòmicament accessibles contrasta amb els 448.356 pisos buits ‐13% del parc‐, que segons l’Institut
Nacional Estadística es concentren a Catalunya. En aquest context, no és
d’estranyar que cada cop siguin més nombroses les ocupacions de pisos buits per
part de famílies incapaces de fer front al pagament de l’habitatge.
Alhora,
resulta alarmant el creixement de la pobresa energètica entesa com la
dificultat per fer front a les factures de subministraments bàsics
d’electricitat, gas i aigua. Els preus d’accés aquest subministraments s’han
tornat inassequibles per a la població. Des de 2008, la llum ha pujat un 60% i
l’aigua un 66%. El Síndic de Greuges a l’Informe sobre La Pobresa Energètica a
Catalunya d’octubre de 2013 documenta els impactes socials, sanitaris i
medioambientals de la pobresa energètica, i denuncia el sobreesforç que implica
l’acumulació de deutes vinculats al pagament de factures de la llar. El mateix
informe recorda que Segons l’Enquesta de condicions de vida corresponent al
2011, a Catalunya hi ha 193.000 llars –un 6,9% del total– que no poden assumir
la despesa de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada.
Segons dades de l’Associació Espanyola de Ciències
Ambientals, només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’ha passat de 27.359
expedients de suspensió del subministrament d’aigua el 2011 a 72.039, el 2012.
Les dificultats per fer front al pagament de l’habitatge i la pobresa
energètica suposen, fins i tot, la pèrdua de vides humanes.
El creixement d’aquesta situació d’emergència social
i l’escassetat dels ajuts que reben les persones afectades contrasten amb els
ingents beneficis obtinguts per entitats financeres i empreses de
subministraments. Les cinc entitats financeres més grans de l’Estat espanyol
—Santander, BBVA, Caixabank, Popular y Sabadell— van tancar 2013 amb un
benefici de 7.674 milions. Cal recordar, igualment, que des de que va començar
la crisi les administracions públiques han transferit al voltant de 165.000
milions d’euros a les entitats financeres.
L’Informe Emergencia Habitacional en el Estado
Español de l’Observatori DESC i la PAH mostrava com algunes de les entitats que
més desnonen són precisament les que han concentrat la major part d’ajudes
públiques. La Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha xifrat en 80.000 els
pisos buits nous a estrenar que resten buits a Catalunya. Aquest diagnòstic es
pot estendre també a les empreses de subministrament energètic. Durant els 3
primers trimestres de 2013, l’oligopoli elèctric que opera a l’estat espanyol
(Endesa, Gas Natural‐Fenosa,
Iberdrola, EON Espanya i EDP) va obtenir 7.638 M€ de benefici, el doble que el
de les elèctriques europees. Només Endesa, principal empresa distribuïdora de
la llum a Catalunya, va declarar 1.879 M€ de benefici l’any 2013.
II
La manca de satisfacció de necessitats
habitacionals i energètiques bàsiques contradiu nombrosos compromisos
internacionals assumits pel Regne
d’Espanya i per la Generalitat de Catalunya.
La Declaració
Universal dels Drets Humans y el Pacte
Internacional de Drets Econò- mics Socials i Culturals, a l’article 11,
reconeix “el dret de tothom a un nivell de vida adequat per a ell i per a la
seva família, incloent‐hi
l'alimentació, el vestit i l'habitatge, i una millora contínua de condicions
d'existència”.
Segons l’Observació
General nº 4 del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de
Nacions Unides, el contingut del dret a l’habitatge comprèn l’accés permanent a
“recursos naturals i comuns, a aigua potable, a energia per la cuina, la
calefacció i la llum”. De fet el dret a
l’aigua i al sanejament es troben
reconeguts a l’Observació General nº
15. L’Observació General nº 7, per la seva banda, incorpora com a contingut del dret a l’habitatge la
protecció contra els desnonaments forçosos, i l’obligació de què els poders públics garanteixin el
reallotjament adequat de les persones sense recursos que es vegin afectades per
un desnonament.
Aquests continguts generen diferents tipus
d’obligacions per a les administracions
públiques.
En primer lloc, han
de fer “tots els esforços, fins al màxim de recursos disponibles” per satisfer‐los, atorgant prioritat als “col∙lectius
més vulnerables”. En segon terme, han d’assegurar‐los no només davant
l’administració sinó també front a abusos provinents de particulars.
(Observació General nº3).
Molts d’aquests drets i d’aquestes obligacions es
troben recollits també a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia de
Catalunya. L’article 47 de la
Constitució espanyola reconeix el dret a un habitatge digne i el vincula a
l’obligació dels poders públics d’impedir l’especulació. Junt al deure de combatre l’especulació,
els poders públics han de garantir que el dret de propietat no s’exerceixi de
manera anti social ‐
(article 33) i subordina tota la riquesa [...] sigui quina sigui la titularitat
“a l’interès general”. Aquesta obligació és especialment rellevant tractant‐se d’entitats
financeres i empreses que presten serveis econòmics d’interès general, sobretot
quan han estat beneficiàries d’ajuts i subvencions públiques.
També l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que totes les persones
tenen dret a viure lliures de situacions “d’explotació i maltractaments”, com
les que, de facto, comporten la manca d’un habitatge digne, el sobreendeutament
o la impossibilitat d’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas.
L’article 30, de fet, determina que “totes les persones tenen dret a accedir en
condicions d’igualtat als serveis d’interès general”. Per la seva banda, i a
l’igual que el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, l’article 42.3 de l’Estatut obliga els
poders públics a “vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral
de les persones, especialment de les més vulnerables”.
Ja en el marc de la legislació autonòmica, la
protecció del dret a l’habitatge i l’obligació d’eradicar‐ne els usos anòmals,
incloent‐hi l’habitatge buit,
està contemplada a la Llei 18/2007, de 28
de desembre, del dret a l’habitatge. L’article 4 d’aquesta llei, de fet,
determina que el “conjunt d'activitats vinculades amb el proveïment
d'habitatges destinats a polítiques socials” es configuri “com un servei
d'interès general per assegurar un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans”.
La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fa el mateix
en relació als subministraments bàsics als seus articles 251 i 252.
III
El Ple
d'aquest ajuntament, considerant que al nostre
municipi de L’Escala es donen unes condicions d'emergència habitacional igual
de greus, quan no pitjors per als col∙lectius més vulnerables, va aprovar una moció per declarar L’Escala lliure de
desnonaments i en defensa activa del dret a l'habitatge.
Igualment, el Ple també va aprovar una moció per a
la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d'entitats
financeres i altres grans empreses.
Així mateix i per les mateixes raons, el Ple de
l'ajuntament va aprovar una moció sobre la pobresa energètica a instàncies de
l'Aliança contra la pobresa Energètica.
Text
articulat de la Iniciativa Legislativa Popular que ha estat acceptada a tràmit
per la Mesa del Parlament de Catalunya en data 13 d'octubre de 2014.
Art.
1. Mesures contra el sobreendeutament de persones consumidores relacionat amb l’habitatge
habitual
1. Les mesures contemplades en aquest article tenen
per objecte establir mecanismes destinats a resoldre el sobreendeutament de les
persones físiques i les famí- lies, i en especial els deutes derivats de
l’habitatge habitual. Mitjançant la regulació d'un procediment extrajudicial i,
si escau, la d'un procediment judicial, per tal de donar solució a la situació
de sobreendeutament en què es trobi la persona física consumidora per causes
sobrevingudes. Aquesta previsió es basa en el fet que el dret de les persones
consumidores té caràcter de dret bàsic i és objecte d'una especial protecció,
conforme preveu l'article 121,1 de la Llei 22/2010 de 20 de juliol, reguladora
del Codi de Consum de Catalunya. Aquest procediments es regularan sens perjudici
del que estableix la legislació hipotecària i concursal.
2. A l'efecte de la present llei, ostentaran la
condició de consumidors les persones físiques que reuneixin les condicions
previstes a l’art. 111,2.a de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de
Consum de Catalunya.
3. Les persones físiques consumidores que es trobin
o es puguin trobar en una situació d’insolvència derivada del pagament de
l’habitatge poden iniciar els procediments regulats. Aquests procediments seran
aplicables a totes les persones físiques residents a Catalunya.
4. La persona consumidora o qualsevol dels creditors
podrà sol∙licitar un procediment extrajudicial per la resolució de situacions
de sobreendeutament derivades d’una relació de consum. Aquest es gestionarà per
les comissions de sobreeendetament, subjectes al procediment administratiu, amb
àmplies facultats de decisió atorgades (incloent la capacitat d’establir un pla
de pagaments o de reestructuració del deute) i subjectes a la revisió del jutge
competent. Es regularà reglamentàriament en el termini de tres mesos el
procediment i el funcionament de les comissions de sobreendeutament. El deutor
no podrà sol∙licitar la intervenció de la comissió de sobreendeutament si es
troba immers en un procediment judicial concursal, així mateix l’inici a
posteriori d’un procediment d’aquesta naturalesa haurà de ser comunicat a la
comissió que acordarà la finalització del procediment iniciat davant ella.
5. En el supòsit que no s’arribi a un acord per la
via extrajudicial s’iniciarà un procediment judicial simplificat en el què es
buscaran les fórmules adequades per la satisfacció dels deutes. Aquest
procediment judicial simplificat s’iniciarà per la persona física consumidora,
que aportarà informació completa sobre actiu i passiu, així com una proposta de
pla de pagaments. El jutge, analitzades les circumstàncies del sobreendeutament
de la persona física consumidora, la seva bona fe, les raons per les quals el
procediment extrajudicial no va finalitzar amb acord i el pla de pagament
presentat, podrà instar de nou un acord. En cas que no s’assoleixi acord, si en
el termini de 2 anys no s’han pogut satisfer els deutes ni s’ha acordat un pla
de pagament, s’iniciarà la liquidació dels actius per fer front als deutes.
Aquesta liquidació tindrà una durada màxima d’un any i un cop finalitzada el
jutge acordarà la cancel·- lació del passiu no satisfet.
Article
2. Mesures per evitar els desnonaments que puguin conduir a una situació de
manca d’habitatge.
1. Les persones i unitats familiars que tot i
aconseguir la dació en pagament continuïn en situació de vulnerabilitat es
podran acollir al lloguer forçós de l’habitatge executat durant un mínim de 3
anys.
2. Les
persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer
front al pagament del lloguer podran acollir‐se
al lloguer forçós de l’habitatge per un mínim de 3 anys, quan aquest sigui
propietat de persones jurídiques en les seves diferents formes, en especial
entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors, entitats de gestió
d’actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària i entitats
immobiliàries.
3. Les persones i unitats familiars en situació de
vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer d’habitatges
propietat de persones físiques gaudiran dels ajuts que evitin el
desallotjament.
4. Les administracions públiques es comprometran, en
qualsevol cas, a garantir el reallotjament adequat de les persones en situació
de vulnerabilitat per poder fer efectiu el desnonament.
Article 3. Mesures per evitar la pobresa
energètica lligada a la situació d’exclusió habitacional.
1. Les administracions públiques hauran de garantir
el dret a l’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas de les persones
en situació de vulnerabilitat mentre duri aquesta situació i com a mínim durant
3 anys.
2. Com a
principi de precaució s’establirà un protocol obligat de comunicació i
intervenció prèvia dels serveis socials per tal d’aplicar els ajuts necessaris
per a evitar el tall de subministrament, en cas que l’impagament sigui per
manca de recursos econòmics de les famílies afectades.
3. Les administracions públiques establiran els
acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament d’aigua
potable, de gas i d’electricitat per tal d’establir línies d’ajut o descomptes
molt significatius en el cost dels consums mínims de les persones en situació
de vulnerabilitat.
Article
4. Mesures per garantir la funció social de la propietat i impulsar la creació
d’habitatge assequible
1. L’Administració decretarà el lloguer forçós a
persones o unitats familiars en situació de vulnerabilitat durant un mínim de 3
anys dels habitatges en mans d’entitats financeres i agències associades, fons
d’inversió i entitats de gestió d’actius que romanguin en desús o
infrautilitzats de manera injustificada durant 2 anys.
2. Aquest
procediment s’aplicarà de forma preferent a les entitats financeres i de gestió
d’actius que hagin rebut ajuts públics.
Article
5: Despeses destinades a habitatge
1. La
Generalitat garantirà que en els supòsits contemplats als articles 2, 3, i 4
les despeses en matèria d’habitatge i de subministres bàsics no podran
comportar més d’un 30% dels ingressos familiars disponibles.
Per tot això
els grups Municipals de l'Ajuntament de L’Escala sota signants, a petició de la
Plataforma d'Afectats per la Hipoteca de L’Escala, elevada proposta al ple de
la corporació.
ACORDEN, per
unanimitat:
PRIMER.- Ratificar els compromisos presos per aquest
Ple en les mocions anteriorment citades per fer front a l’emergència
habitacional i a la pobresa energètica.
SEGON.- Donar suport a la proposta de Iniciativa
Legislativa Popular per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa
energètica presentada al Parlament de Catalunya per l'Observatori DESC, les
Plataformes d’Afectats per la Hipoteca de Catalunya i l'Aliança contra la
Pobresa Energètica.
TERCER.- Habilitar els espais municipals i oferir
els mitjans materials necessaris per a facilitar la recollida de signatures de
la ILP
QUART.- Convocar la Taula Municipal sobre Pobresa
Energètica i la taula d'habitatge per proposar l’organització d’actes i accions
de difusió i suport a la ILP.
Intervencions dels diferents portaveus dels Grups
municipals.
Ma. Josep Dubè mostra el seu suport a la Moció
presentada i afirma que la lectura de la mateixa i les reunions amb membres de
la PAH no ens fan encara ser prou conscients del que suposa el terrible drama
de 200.000 famílies amb tots els seus membres a l’atur i 95.000 que ja no tenen
prestacions ni ingressos de cap tipus.
Mostra el dolor que suposa aquest panorama a casa
nostra, a Catalunya, quan no és el que caldria esperar del propi país.
Recorda que
l’Ajuntament de L’escala ja va adoptar acords relacionats amb les vivendes en
mans de les entitats financeres, amb propostes de lloguer social, que han donat
resultats minsos en el nostre cas, prerò ressalta el paper testimonial i de
posició municipal.
Afirma una realitat que arriba al fet de llars que
no poden assumir les despeses d’aigua, gas o llum, sumits en una situació de
pobresa energètica.
En nom del seu Grup (CIU) dóna el seu suport als
quatre punts i reclama de l’Ajuntament que faci un seguiment del tema i
intervengui quan sigui possible, ja que considera que tenim la posibilitat de
canviar les coses per tal de sentir-nos orgullosos del nostre poble del nostre
país i dels nostres governants.
Àngel Rodriguez agraeix que a la intervenció
precedent s’ha reconegut i recordat el que l’Ajuntament de L’Escala ha fet ja
aprovant d’altres Mocions.
Explica que la realitat social supera qualsevol
situació imaginable, ja que l’efecte que té la desocupació; que els sous
baixen, que la llum ens la puguin tallar no és un altre que la condemna a un
aillament social i a una pitjor situació segons els casos.
Per part d’Iniciativa considera que cal treballar
per canviar les coses.
En Xavier Ballesta, en representació de Junts per
L’Escala, diu que sobren discursos i que, per descomptat, votarà a favor.
Considera que l’Ajuntament ha fet coses; s’ha reunit
amb entitats finaceres i amb membres de la PAH, però
que queda la sensació d’inactivitat o de inoperativitat en les diferents
Mocions i propostes que aprova.
Pensa que és el moment d’evitar la sensació de que ens
donem per satisfets amb el què s’està fent, quan caldria fer encara una mica
més per modificar les coses.
Estanislau Puig diu que es va rebre a l’Ajuntament
la Moció, per iniciativa d’un Regidor que sintonitza amb la beligerància social de la PAH.
Afirma que ell mateix és conscient del fet que els
costos socials tenen conseqüències directes i més immediates sempre per a les
classes més necessitades i que no cal perdre de vista que estem patint els
efectes d’una alta política, mentre que el paper municipal es redueix a posar
parxes en la mesura de les possibilitats.
Denuncia la connivencia dels grans partits amb una
política especialment centrada en que l’enriquiment no tenia límits i les
conseqüències, danys col·laterals, afecten una i altra vegada les classes més
necessitades.
Necessitats que des de l’Ajuntament de L’Escala s’ha
intentat pal·liar, colaborant perquè ningú no passi gana i, en aquest sentit,
explica que des del 2007 l’Ajuntament de L’Escala ha triplicat el pressupost
d’ajuda de 100.000,00 € a 300.000,00 €, dotant-nos d’un servei de banc
d’aliments, que té racionalitzada la distribució.
Per altra banda explica que els serveis socials
atenen la distribució d’ajuts cap de les peticions aigua llum, beques de
menjador..., sense deixar d’atendre cap sol·licitud, mirant de posar per davant
la prioritat d’atenció a les persones i manteniment de l’estat de benestar.
Afirma que la gent més activa de la
PAH sempre ha tingut al seu costat l’Ajuntament i els Serveis socials.
Explica que en diferents reunions amb directius de
Caixa de Pensions i Banc de Sabadell les dades que fan servir de L’Esobre scala
pisos per posar en lloguer difereixen clarament de les que ha de disposar la
PAH, de manera que caldrà activar la mesa que tenim oberta, aprofitant que el
grup de govern està format amb una coalició d’esquerres que pot cuallar en
propostes concretes.
Agraeix personalment el treball dels membres de la
PAH que són presents; que reconeix assumeixen un paper més actiu i que li són
conegudes.
agost, 2016
( Tan sols els paràgrafs en vermell es obra del transcriptor)
No hay comentarios:
Publicar un comentario