Per una CUP seductora

La CUP es defineix como socialista, feminista, independentista i dels Països Catalans. Els països catalans estan representats en el mapa:

L’independentisme ha de passar a ser expansionista, de moment només tenim dret a votar per Catalunya a les 4 províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona). Aquest expansionisme, lliga amb l’Internacionalisme del partit  com a forma de relació igualitària, anticolonial i fraternal entre pobles, per la gestió comuna dels afers generals i per la superació dels conflictes internacionals. I això és l’independentisme, no dependre del capital, del patriarcat, i defensar els drets polítics, primer del nostre poble (Països Catalans) i continuar, si podem amb l’expansionisme i defensar drets polítics d’altres pobles germans (Còrsega, per exemple) amb aquest independentisme expansionista m’hi trobo bé. Amb un independentisme que es limita a lo possible, que és redueix en el seu territori, no.

 D’acord que la política ha d’esser independent (Sartori) i que l’Estat ha de desaparèixer (Marx).

Defensar el territori de les agressions, tot el territori possible, si no estaríem en un jardinet.

Democràcia participativa i directa. Dret a l’autodeterminació dels pobles.

Redistribució de la riquesa (Renda Bàsica Universal ). Equitat amb igualtat d’oportunitats.

Llibertat sexual, política de gènere. Reconeixement del treball sexual i del treball reproductiu. Equitat de gènere com a camí cap a una igualtat.

Defensa de les llengües, la cultura, les tradicions acceptades i llibertat religiosa.  

I socialisme. Avui  un socialista no pot buscar el progrés en el joc de les preocupacions patriòtiques, quan en el món sencer  està plantejada la lluita per l’equitat, contra el capitalisme. Tenen de desaparèixer les distincions de frontera, de llengua o de raça, per lluitar tots els treballadors precaris, les classes mitjanes empobrides i el proletariat del món sencer.