Turisme i desigualtats

El turisme ha canviat el nostre poble d’una forma excepcional i en poc temps. Tradicionalment dedicat a la pesca, en particular de l’anxova i la sardina, actualment centra la seva activitat en el turisme, una industria que vol inversió i rendiment. Si es cuida i s’autolimita, podem tenir un turisme familiar, fidel i que no entorpeixi la vida normal dels vilatans i dels propis turistes. Hem de tenir en compte que es una industria que no es pot deslocalitzar, però pot arruïnar-se si disminuïm la qualitat dels seus valors positius.

Perquè quedi clar el que penso: jo no desitjo que vingui més gent l’estiu, però si que es vagi repartint al llarg de tot l’any.

Tenim massa totxo i els 900 i pico de habitatges buits (encara que molts ja no son habitables ara), donen capacitat de rehabilitació sobrada pel futur e inclús per esponjar el territori com passa al voltant de l’església. La rehabilitació va ser aconsellada pel tècnic de SER·GI,  davant l’obre nova. Aquest problema no és només de l’Escala, en les conferències sobre  “l’Escala poble/ciutat” l’arquitecta Itziar Gonzalez va explicar que al acabar la carrera va fer el “jurament hipocràtic” que mai faria obra nova.

Tal com està el mon crec que hem d’anar a un creixement de les persones i a un decreixement de les intervencions que malmetin la nostra casa, la Terra.

El turisme ha fet menys pobres als escalencs que anàvem a comprar a fiar i es pagava quan hi havia bona pesca. Inclús ha produït  un bon nombre de famílies benestants, i potser algun milionari en euros. Jo m’alegro  i tampoc amagaré, que com tants d’altres, a més de treballar tota la vida (però amb tendència a malgastar) el que tinc prové més de la herència de la meva família que del meu treball. El francès Piketty ho explica bé en “El capital del segle XXI”, quan parla de les desigualtats.

El 1986 érem 4.720 habitants, el 2011, 10.554. Ara sembla que ens hem estabilitzat i per mi es bo.

Les obres noves han passat de 358 el 2004 a 14 el 2017, passant pel zero de 2011.

Aquesta frenada fa que les xifres d’atur hagin augmentat quasi el doble amb 10 anys. Tot i que ara s’estabilitzen amb tendència a la baixa.

El turisme fa augmentar els preus dels lloguers i no tots els escalencs tenen casa pròpia i els preus en general La mitjana del preu de lloguer per tot l’any el 2018 a l’Escala ha sigut de 523€/mes, superior a Girona (511) i a Ripoll (369).

Parlo de Girona i Ripoll perquè dels 32 municipis de més de 5.000 habitants de les comarques gironines, son el 1er. i el 2on. més rics. L’Escala està all lloc 26, per darrera de Palafrugell i per davant de Tossa, Platja d’Aro, Roses, Castelló d’Empúries i Lloret de Mar que es el més pobre. Tots pobles turístics. Sorpresa? Cap. El turisme fa mes rics als rics utilitzant molta ma d’obra que son els més pobres. Hem de llegir a Piketty i desfer les desigualtats. Com ? Només hi ha una manera. Veurem que ens proposen els partits a les properes municipals.

(Dades de Xifra, Idescat i Habitatge Generalitat Catalunya)