Queer’s

 El 26 de Desembre de 2018 vaig escriure un article, “LGTBI, per molts anys” per celebrar els 40 anys de la despenalització de la homosexualitat. Explicava els trets d’aquestes persones i acabava dient: Un altre dia parlarem dels Queer (Q), “els rars”.

El 22 de juny passat  va fer 40 anys de la llei del divorci.

El dia 29 de juny passat es va presentar l’Avantprojecte de Llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets LGTBI. Una limitació d’aquesta llei és que les persones s’han de definir com homes o dones i no tenen possibilitat de definir-se com un tercer sexe (que a part de les persones que no se senten ni homes ni dones, faria falta pels intersexuals no intervinguts quirúrgicament ). Tot arribarà.

“Queer” en anglès vol dir estrany o rar. Era utilitzat com un insult en tema sexual: maricon, marimacho, bollera, travesti, puta etc. Pretenia reunir tots els senyals d'allò abjecte, desplaçat per la injúria fora de l'espai social, el "queer" estava condemnat al secret i la vergonya. Va caldre esperar fins a mitjans dels anys vuitanta del passat segle perquè, empesos per la crisi del Sida, un conjunt de microgrups decidissin reapropiar-se de la injúria "queer" per fer-ne un lloc d'acció política i de resistència a la normalització.

Les neurociències ens demostren que no hi ha un cervell masculí i  un cervell femení, que tots els cervells tenen matèria masculina i femenina barrejada.  No arriba al 8% els cervells clarament masculins i cervells clarament femenins (Lila McLellant, Quartz, 2017). Podríem situar el sexe al cervell i no per sota de la cintura? Els genitals i l’anus tenen també  funcions excretores.

Encara ara, el sexe és un fet biològic objectiu, en la gran majoria dels casos. Trobem persones amb testicles i altres amb ovaris. Però en la realitat neixen criatures que l’obstetra no sap dir si és nen o nena, l’ONU els valora com un 1% dels casos, pràcticament com els pèl-rojos. Són els Intersexuals que inclús poden tenir testicle i ovari. Ens queda estudiar els gens que poden ser XX (dona) o XY (home), però també casos de barreja inesperada (3 gens o inclús només 1 gen) segons els estudis de Klinefelter i Turner, ben coneguts pels estudiants de medecina. Molts d’aquests casos són intervinguts de petits, de comú acord el metge i els pares que naturalment quan veuen la situació solen afectar-se molt. No és mutilació genital aquest fet? Molts d’ells, de grans, s’han queixat d’aquest tema. En principi pensàvem que la mutilació genital era cosa de països africans.

Hem d’acceptar que hi ha temes sexuals no visibles; un d’ells el desig sexual, que pot ser hetero, homo, bi o no tenir-ne. Kinsey feia set grups de persones en quan desig sexual, un de clarament hetero, un altre de clarament homo, i els altres 5 de barreja d’homo i hetero. Algunes persones d’aquests 5 grups practicaven la bisexualitat, no cal estranyar-se, una alcaldessa d’una ciutat important de Catalunya ho va fer públic. Mes endavant Kinsey va afegir-hi el grup asexual, sense desig.

Un altre tema sexual no visible és el gènere que és com se sent una persona, a part del sexe gonadal, genètic, hormonal etc, en aquest grup hi ha els Transexuals.  

Moltes persones d’aquests grups variats es consideren queer’s, són revolucionaris del sexe.