L’habitatge i la nova legislatura municipal a l’Escala

El dia 21 d’abril es va celebrar al CER una xerrada/debat sobre el tema de les ocupacions d’habitatges sense títol habilitant. El motiu era el desè aniversari de la PAH del nostre poble.

Com a co-fundador de la PAH voldria agrair a la Junta del CER, la seva col·laboració. També als participants de la mesa: el sots-inspector dels MM.EE. responsable de la Comissaria de l’Escala, el responsable de ImmoHabitat, i  la tècnica de Càritas. La cadira de representació del Govern de l’Ajuntament va quedar buida. Però per primera vegada en un debat sobre habitatge va estar present a primera fila del públic l’Alcalde i dos tècniques de Serveis Socials de l’Ajuntament. Estem molt agraïts de la seva participació, no hi estàvem acostumats.

Voldria aclarir  alguns conceptes sobre habitatge que moltes vegades no queden clars als medis de comunicació.

Tipus d’ocupació:

-        Social, per precarietat econòmica

-        Política, per portar a terme accions, xerrades, vídeos, festivals diversos etc.. A l’Escala no conec cap cas d’aquest tipus, però potser recordareu el “Banc  Oc(k)upat” del barri de Gràcia a Barcelona, i actualment els edificis “El Kubo” i “La Ruina” del barri Sarrià/Sant Gervasi de Barcelona.

-                               Delicuencial, s’utilitza l’espai per fer activitats il·legals (drogues, prostitució, festes etc.).

Altres situacions que també son considerades ocupacions, no compleixen les característiques d’ocupar un habitatge sense títol habilitant. Per exemple ara es parla de “lloguerocupació”, en aquest cas hi ha un document signat per las parts, i el que passa es que una part deixa de complir el pacte signat, sigui un contracte de lloguer o bé una hipoteca.

L’ocupació d’un habitatge que és el domicili d’algú o inclús segona residència, és una ocupació clarament delictiva “violació de domicili” i sempre és delicte, cosa que no passa amb l’ocupació social d’un habitatge que no es domicili, ni segona residencia, que  es qualifica com “usurpació”  i que a vegades pot no ésser delicte en base al «in extrema necessitate omnia sunt communi» de Tomàs d’Aquino encara existent al nostre Codi Penal (art. 20.5).

Actualment hi ha pocs problemes amb les hipoteques però es previsible que amb el augment dels interessos bancaris, tornin a augmentar. Si que hi ha problemes de no poder pagar el lloguer o de contractes de lloguer finalitzats i l’arrendatari no marxa.

L’Ajuntament te dos documents sobre el problema: un de 2017 de SER.GI i un altre de 2021 d’APROP. Els documents ens informen de més de 100 habitatges buits, ningú empadronat, no són d’ús turístic, ni segona residencia. Idescat informa de més de 900 habitatges buits, però en el treball sobre el terreny dels autors dels informes esmentats, estarien entre més de 100 i 200 els habitatges buits habitables. La quantitat d’ocupacions segons els informes és d’un centenar, la majoria socials.

Sobre les ocupacions hem de distingir els que tenen el certificat de vulnerabilitat de Serveis Socials i els que no. I també els empadronats i els que no ho estan.

Ara hi ha una moratòria pels desnonaments, però un cop la Ley de la Vivienda sigui aprovada pel Senat, començarà el degoteig, via civil no penal, dels llançaments, és a dir, “al carrer” els desnonats. Aquesta llei, tot i que no ho impedeix al 100%, farà difícil deixar algun escalenc que viu i treballa al poble, al carrer.

Les Administracions han de solucionar el problema. Tenint en compte els preus dels lloguers i davant el poc èxit (volgut?) dels lloguers amb  el suport de l’Ajuntament, només es pot fer una cosa:  que l’Ajuntament llogui habitatges per tot l’any  com arrendatari (el millor arrendatari per un propietari), amb el permís del propietari per rellogar l’habitatge a una persona vulnerable, però que pagarà el que marca la llei 24/2015 ( art. 5.7.a))

Això no surt car perquè l’Ajuntament pot cobrar el 60% del lloguer a la Generalitat + el que paga la persona vulnerable. Per un lloguer de 600€, l’Ajuntament li costa aproximadament uns 120€/mes.

I si aplica bé les lleis, el problema de l’habitatge no li representarà una despesa. Però fins ara no s’ha posat en pràctica.