Qui cregui que la pornografia desapareixerà o es
prohibirà s’equivoca. Només parlarem de la pornografia com pel·lícula o video,
i de la dita mainstream (corrent
principal)
Si diem que actualment forma part de l’educació dels
nostres joves no estem exagerant.
Així ho expressa el sociòleg L. Ballester et alt. de
la Universitat Illes Balears: “la pornografia
a internet pot influir sobre les actituds sexuals, valors morals i activitat
sexual de la joventut; els homes són els
grans consumidors de pornografia a internet i els que pressionen més en el
canvi de les pràctiques sexuals”.
També forma part de l’educació dels nostres joves les
pel·lícules violentes i de guerra. I la guerra tampoc sembla que vol
desaparèixer i ningú la prohibeix.
L’expressió “mal
educat” la podríem aplicar al tema del que parlarem. La pornografia
gratuïta, la corrent, la que es presenta en forma de pel·lícula, educa malament
la sexualitat i sobretot en nens i adolescents. El filòsof P. B. Preciado parla
de “dispositiu virtual masturbatori”, sense
que pensem que la masturbació sigui, normalment, un problema.
Per quina via els més joves la poden veure?: Telèfons
mòbils i ordinadors. Primera pregunta quan ha de tenir un jove el seu telèfon
mòbil?
Actualment no pot conduir fins els 18 anys, però en
general es pensa que l’edat del telèfon mòbil ha d’esser inferior, inclús en
molts casos, molt inferior. Els experts sembla que coincideixen en els 16 anys.
Com a societat tenim l’excessiva necessitat de comunicar-nos i de controlar els
més joves. Sense mòbil no és tan fàcil.
Del control dels ordinadors de casa ja se’n cuidarà la
família i els de l’escola, els professors.
El contingut del tipus de pornografia que parlem té
unes característiques determinades: centrat en el coit, en el fal·lus (sempre
erecte), heteronormatiu, i patriarcal, dirigit als homes que són el número més
important de clients.
Els intents de fer un nou porno, dirigit més a les
dones o be el post-porno, de moment té un èxit molt més reduït.
A Barcelona la sueca Erika Lust, fa pel·lícules tenint en compte el desig femení però sense descuidar el públic masculí. Tot i
així el 60% de consumidors són homes.
El post porno sol estar fet per dones i té unes
característiques de crítica. No té la finalitat de excitar la libido. Una doctora
en sexologia americana va començar com actriu
porno i va desviar-se cap al post-porno amb performances tipus queer i transfeminista. P.B. Preciado i M. Llopis són els mes coneguts en el
tema al nostre país. També destaca l’organització suïssa Oil Productions que
van crear 4 noies.
|
L’educació sexual no està integrada en els estudis en el nostre país. A Catalunya s’està iniciant la introducció de l’educació afectiu-sexual amb la col·laboració de les Conselleries d’Educació i Igualtat i Feminismes, amb el programa Coeduca’t . Adjunto l’adreça online del pla./
|
https://blocs.xtec.cat/coeducacioiigualtat/videos-formacio-2/
https://blocs.xtec.cat/coeducacioiigualtat/videos-formacio-2/
A Noruega varen fer uns vídeos curts
presentats per una noia, que explicava sobre persones reals els òrgans sexuals i
alguna conducta de sexe, el tractament de la informació és educatiu i
científic, no pornogràfic o morbós.
A España ja tenim un denominat “porno
educatiu”, d’una empresa valenciana, que es de pagament i que tot i que evita
la morbositat i els presentadors/es es nomenen “teachers” veiem encara lluny de utilitzar-ho a les nostres
escoles, però no descartem que a la llarga aquest sigui un bon model.
No hay comentarios:
Publicar un comentario