EN RUBIALES COM A SÍMPTOMA

 

Ja fa temps que el feminicidi, assassinat d’una dona per raons sexistes, és un problema que ens colpeja massa sovint i sembla que no trobem solucions adequades al drama. Va ser Diana Russell, una activista feminista sudafricana, qui va començar a utilitzar la paraula.

Queda clar que l’origen és el masclisme o sexisme de la població. També la misogínia que és l’antifeminisme. En la literatura medieval la misogínia era un tòpic molt conreat ( L’Espill, el Llibre de les dones)

La ciència, fins al segle XIX, donava una explicació biològica sobre la pretesa inferioritat femenina. La discriminació contra la dona ha estat present en la vida quotidiana i de manera legal, és a principis del segle XX  quan van començar a desaparèixer les barreres amb l'accés a l'educació universitària, a determinades professions, el dret a votar  (1971 a Suïssa), etc.

La desigualtat entre homes i dones en el sentit intel·lectual no existeix.

L’aparició del feminisme i la lluita de les dones contra les desigualtats  es basa en la igualtat de drets de la dona i del home.

Actualment el problema és que el masclisme està molt present en els actuals adults ja que estava a l’educació que hem rebut la majoria, a l’escola i a casa. No es salven tampoc la majoria de dones.

A finals dels anys 50 l’actriu Sara Montiel, a la pel·lícula “El ultimo cuplé” cantava una cançó, “És mi hombre” que deia “.....si me pega me da igual, es natural....”. Famosa es la pel·lícula de Steven Spielberg de 1985 “El color púrpura”, un masclisme criminal als EE.UU. dins la societat afrodescendent.

La ja desapareguda Montserrat Roig, va anar a Llofriu a fer una entrevista a Josep Plà, “Perquè vol escriure tenint aquestes cames tan boniques” li va deixar anar el geni masclista.

Fa poc ens hem embafat amb el cas Rubiales, el petó (piquito) robat i la sacsejada d’ous. Clars símptomes de masclisme. El que ens hagin embafat els mitjans no li treu la importància de que puguem veure a on som. Els que encara reconeixem el nostre masclisme resistent a la teràpia, ens recorda alguna situació que ens fa avergonyir tot i el temps que ha passat.

Els feminismes estan dividits. El Partido Feminista de España, que formava part d’Izquierda Unida i la seva presidenta, Lidia Falcon, activista antifranquista amb estada a la presó, va ser expulsat de I.U. per la no acceptació de la Llei Trans.

Els grups feministes, a casa nostra, quasi sempre es tracta de grups unisex, format per dones amb bon nivell cultural, no racialitzades, laiques (la multiculturalitat es dolenta pel feminisme?) i sense masses problemes econòmics. Mayobre, estudiant J. Butler, caracteritzava la categoria dona «com una ficció unitària i excloent que sota la pretensió d'universalitat, imparcialitat i igualtat només representa les dones heterosexuals, blanques i de classe mitjana dels països occidentals» .

Normalment aquest grups tenen la idea de que només hi ha homes i dones. Tot el que no estigui en aquest dos grups són excepcions malaltisses  (malgrat que l’OMS i altres institucions ho neguin). Accepten l’existència dels LGB, però consideren anormals els ITQ+.

El problema de la violència de gènere va per llarg, el porno s’ha afegit, però no és la causa principal. La violència del mascle es molt superior al de la femella (Bourdieu). I el capital eròtic es molt superior el de la femella que el del mascle (Hakim)

Segons l’OMS (Estàndards d’Educació Sexual per Europa i principis orientadors pel la violència de gènere), les bases a partir de la qual podem lluitar contra aquest tràgic fenomen són:

a) Educació sexual.-  L’educació sexual ha de començar en el moment del naixement, no inclou només els aspectes físics, emocionals, aspectes relatius a la interacció sexual i els contactes sexuals; sinó també una varietat de altres aspectes, com l'amistat o confiança sentimental, la seguretat i l’atracció. Si utilitzem el concepte de forma àmplia, podrem entendre perquè, a diversos països, l'educació sexual comença als primers nivells d’escola primària. Els grups d’edat són: 0-4, 4-6, 6-9, 9-12, 12-15, i 15 o més. Quan de forma oficial comença al nivell secundari, en general, la definició de “contactes sexuals” és molt més estreta. Aquesta diferència a la definició també explica per què a alguns països es prefereix el terme "educació afectiu sexual" o termes similars per referir-se a "educació sexual".

b) accés universal a la salut i cobertura universal de salut i equitat

c) drets humans

d) sensibilitat a les qüestions de gènere i igualtat a les diversitats culturals i ètniques

e) enfocament de la totalitat del curs de vida

f) resposta integral

g) participació comunitària

h) autonomia i apoderament de les supervivents

i) involucrant els homes

bell hooks : “la presa de consciència feminista dels homes és tan essencial per al moviment revolucionari com els grups de dones” . “El feminisme es per a tothom” Ed. Tigre de Paper