La clau dels discursos dels partits polítics : Laclau

Per entendre lo que estan oferint els partits, sobretot els nous, hem de anar a buscar al politòleg argentí Ernesto Laclau, defensor del “populisme” entès en el sentit de oferir una solució fàcil a problemes difícils.

 

Per Laclau estem en el postmarxisme i actualment  es pot considerar classe treballadora a persones que es guanyen molt bé la vida. La idea de que aquesta classe farà la revolució ja es pot desar.

Per Laclau es tenen de oferir “significants buits” que en cada moment es pot omplir amb un contingut clar i determinant, fàcil de entendre.

Agafem exemples:

Partit Popular : España unida, millora de l’economia, els corruptes a la presó. A Catalunya: primer els de casa.

Partit Socialista: España unida, millorarem encara més la economia, acabar amb la corrupció.

Convergència i ERC: la independència d’España es la solució.

IU i ICV: a punt de desaparèixer per no tenir una idea força, anar contra les desigualtats no es suficient, molta gent pensa que pot sortir-hi perdent. Defensar l’esquerra no es clar. Es esquerra l’Hollande ? Era esquerra en Zapatero ? Era esquerra en Carrillo ? Com a mínim han fet coses dubtoses per una esquerra “de veritat”, sense que el de veritat vulgui dir res.

PNV: “Som els mes rics d’España. Només amb bascs juguem a primera divisió ”.

Bildu: Rics i fora d’España.

Podemos: Els de dalt a baix i els de baix a dalt. El 99% ( la gran majoria amunt) i el 1%  (mig milió d’espanyols) avall. Poca gent se sent del 1%. Tothom hi guanya.

Ciudadanos: España unida, millorarà l’economia i a més nosaltres no robem.

PxC: Primer els de casa, ens sobren els emigrants.

De fet dels antics, els únics partits que han conservat el missatge son ERC i el PNV. ERC  s’ha convertit en eRC i el PNV en PnV, però els canvis son mínims. 

juliol 2015