Només uns punts per deixar el tema obert:
“El temps a la presó ha de servir per reeducar, reinserir i preparar per
al retorn a la vida en llibertat” (Secreteria General de
Instituciones Penitenciaries.Ministerio del Interior. Gobierno de España)
Article 25.2 de la Constitució:
“Les
penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap
a la reeducació i reinserció
social ......”
Julia Shaw,
psicòloga criminalista (La Vanguardia 05/09/2019): “La nostra infinita capacitat per fer mal fa que el crim sigui humà.No
ens ajuda a entendre’l qualificar als assassins de monstres inhumans”
Concepcion Arenal:
“Obriu escoles i es tancaran presons”
Secretaria
General de Instituciones Penitenciarias
(2017) “Documentos Penintenciarios 16” : “Las probabilidades de reincidencia de
los internos se incrementan al aumentar el tiempo de estancia en prisión”.
Consejo General
del Poder Judicial: “Màs del 58% de los presos lo son por delitos
contra el patrimonio y la salud pública”. O sigui robatoris y drogues. Persones
pobres normalment.
El càstig pels delictes ha anat baixant de crueltat
en el temps, de forma progressiva i sense pausa. Recordem lo que explicava Foucault
dels suplicis (Segles XVII i XVIII) :
"La
pena de mort comprèn tota mena de morts: uns poden ser condemnats a ser
penjats, uns altres al fet que els tallin la mà o la llengua i els pengin a
continuació; altres, per delictes més greus, a ser trencats vius i a expirar en
la roda, després d'haver-se'ls desllorigat; altres, a ser desconjuntats fins
que arribi la mort, altres a ser ofegats i altres a ser cremats vius”
Ara
als països democràtics no hi ha suplicis i en alguns persisteix la pena de mort
(EE.UU.)
Anem a les presons. A l'Estat
espanyol la presó
perpètua va ser abolida per la Constitució Espanyola del 1978. La Llei
Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, vigent a
partir de 2015
(“llei mordassa”), recupera la presó permanent (revisable) deixant per tant en mal lloc
la possibilitat de reinserció del condemnat. Els percentatges de gent que estan
a favor de la presó perpètua i inclús de la pena de mort per segons quins
crims, son mes elevats del que creiem (Gallup).
La presó no seguirà existint en el futur només com a
model de càstig de l'activitat delictiva, tal com la coneixem avui dia. Si la
presó va tenir el seu origen en un moment històric determinat, per una sèrie de
circumstàncies concretes, arribarà, de la mateixa manera, a tenir també un
final. Comparem els interns del maig de 2010 (76.951) amb la mitjana de
2018 (50.871) (Ministeri del Interior)
La pena
privativa de llibertat es pot complir en règim d'extrema severitat, o en un
règim de benevolència quan el reu compleix la pena no només en centres oberts o
no penitenciaris sinó, fins i tot, en el propi domicili amb el corresponent
control de l'Administració penitenciària. Això últim, ho possibilita la
tecnologia, que ha avançat, prou, perquè, en gran nombre de casos, la pena de
privació de llibertat pugui anar evolucionant cap a formes de limitació de la
llibertat menys perjudicials per als penats i les seves famílies i més
adequades a la finalitat correctora i reeducadora de la pena, tal com mana la
nostra Constitució.
L'estada al medi carcerari comporta, normalment,
l'inici d'una carrera criminal. En un futur pròxim la tendència ha d'estar en
el suport dels règims oberts, perquè reinserir fora de la societat té poc
sentit, atès que l'ambient negatiu que es respira en els recintes carceraris
pot perjudicar qualsevol acció positiva encaminada a la finalitat
resocialitzadora de la pena.
El compliment
de la pena al exterior passa per monitorar amb radiofreqüència,
GPS y per la xarxa mòbil de vigilància electrònica.
Recordem que cada vegada s’accepten conductes que
abans eren delictes: avortament, homosexualitat, nudisme, adulteri etc.
La presó té de ser
un Centre de Tractament, tancat, dels que han delinquit, tal com diu la Constitució.
Y tal com va passar amb alguns manicomis, el tractament, en molts casos s’ha de
fer a la Comunitat. I, si cal, el reingrés.
El personal de les
presons és clarament insuficient (els
sindicats Acaip, CCOO y UGT a Pontevedra
viva.com parlen de "
decadència
total i absoluta" del
sistema de presons).
Al setembre de
2010, Acaip (sindicat de personal de presons) denuncia 130 interns morts per
sobredosi en les 83 presons espanyoles.
Però la misèria
no es només dels interns a Espanya. Es dediquen 1.806€/mes per intern. A Noruega 9.167€/mes.
Tindrem
tractaments específics per assassins en sèrie i delinqüents sexuals. I els
tractaments, com en altres àmbits, poden fracassar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario