Turisme i l’Escala

 L’Escala ha prosperat econòmicament amb l’arribada del turisme.

El llibre “Guia de la Costa Brava” de Josep Pla de 1945 fa una descripció del poble amb una dependència total de la pesca de la sardina i l’anxova. Es veritat que quan es pescava s’eixugaven els deutes dels pescadors a les botigues de queviures. També teníem les vinyes i els horts.

Lourdes Boix “ Imatges i Records”, 1995: per la pesca hi va haver barques a “la Platja” fins el 1962, boters/barrilers, corders, espardenyers, modistes i  fabriques de punt. Producció de vi de les vinyes, avui desaparegudes. Ara tenim un turisme que ha trencat  l’equilibri econòmic, urbanístic i social.

Com constatava Josep Pla, «ens estan destruint el país davant els nostres ulls, i l’estan destruint amb una frivolitat, un desvergonyiment, una intensitat i rapidesa absolutament inaudits».

Sant Feliu de Guíxols va ser el primer Ajuntament (1957) a construir una plaça de toros pensada per als visitants. La van batejar España Brava

La prosperitat econòmica ha trencat l’equilibri, l’equitat i ha creat una divisió social, es ben veritat. Hi ha persones que tenen els immobles, els negocis, botigues, hostaleria etc. i les persones que nomes tenen la seva força de treball.

Tornaríem enrere ? Es clar que no. Però les desigualtats son flagrants. Banc d’Aliments, Serveis Socials desbordats, Càritas a tot gas.

La pandèmia ha sigut llegida pels polítics com un accident i hem tornat a la mateixa conducta de sempre, treball precari, habitatge precari amb oc(k)upacions no tan sols d’entitats financeres, si no també de segones residencies.

I mentre uns escalencs, d’una o altre manera ens enriquim amb el turisme, el turisme viu dels altres escalencs. Tenim un terç de la població empadronada d’origen estranger, molt més de la meitat d’aquesta població es de l’Africa, de Sud-Amèrica i dels països del Est (Xifra)

Quan parlem de turisme de qualitat, volem dir de gent rica, que potser gasten més, però el repartiment es el mateix, uns escalencs viuen del turisme (40%) i tenen el 70% dels recursos econòmics. I el turisme viu dels altres (60%) que tenen el 30% dels recursos  del poble (Fedea,2016)

Si que es veritat que últimament tenim alguns (pocs) empadronats amb un alt nivell econòmic, que han fet pujar la Renda Familiar Disponible per Habitant de 12.000€, al 2015 a més de 15.000€ el 2019 (Idescat). Però ja sabeu l’acudit dels pollastres i l’estadística. 

En les persones que han d’anar al CAP el turisme fa que les esperes siguin més llargues, no es compleix el contracte de CatSalut-Fundació Privada Empordà i tot el personal te d’atendre tant els “targeteros” com als privats.

L’habitatge, degut al turisme,  fa que els preus de lloguer per tot l’any (poc freqüents ) són molt elevats. Hi ha molt lloguer turístic legal i il·legal. Això perjudica a les famílies mes pobres que no poden pagar aquests lloguers i als joves que volen independitzar-se dels seus pares.

Els preus, en general, també son més alts que en altres poblacions no turístiques. Si el volum de turistes és elevat es produirà una forta pressió sobre les infraestructures i serveis públics dels ajuntaments, que afectarà, entre d'altres, tasques de sanejament i neteja viària, seguretat ciutadana, trànsit i neteja de platges.

Cal recordar que la participació dels Ajuntaments als Tributs de l'Estat es realitza en funció de la població resident i no sobre la base de la població assistida del municipi.

Possibles solucions: Taxa turística ? Augment impostos als propietaris ? De totes formes la liquidació del pressupostos de l’Àrea Social de l’Escala no va arribar al 50% (2020).