VIOLENCIA MASCLISTA

 La violència no es deu a trets singulars i patològics d'una sèrie d'individus, sinó a una manera cultural de definir les identitats i les relacions entre els homes i les dones. La violència masclista es produeix en una societat que manté un sistema de relacions de gènere que perpetua, la superioritat dels homes sobre les dones i assigna diferents atributs, rols i espais en funció del sexe.

Els feminismes sempre han sigut un moviment important per la lluita contra l’heteropatriarcat. La primera feminista, Olympe de Gouges va ser guillotinada el 1793.

La Sociologia ens ajuda a intentar un anàlisi de aquesta violència masclista:

Segons Bourdieu (1930-2002): a partir de la divisió sexual del Treball, s'atorga a l'home el poder de dominar la dona, aquesta violència simbòlica estructura les relacions desiguals entre els gèneres, un conjunt d’hàbits, percepcions i esquemes de relació que  reprodueixen les asimetries en les relacions entre homes i dones. Hi ha formes estructurals que limiten les possibilitats de pensament i d'acció que s'imposen a les oprimides i per tant també als que lluiten pel seu alliberament, com els moviments feministes.

Així, a la perpetuació del domini masculí hi concorre el treball permanent d'Institucions com la Família, l'Església, l'Escola o l'Estat: hi operen mecanismes encarregats de mantenir l'ordre dels sexes,  persistint la dominació sobre les dones en, entre d'altres, la permanència de la dona a l'àmbit domèstic. L'anàlisi i l'acció política que reconegui l'oposició masculí/femení en aquestes institucions podrà contribuir, a llarg termini, a la seva progressiva eliminació.

Bourdieu parla del Capital econòmic, social, cultural i simbòlic que considera acaparats pels homes. I la sociòloga Catherine Hakim (1948-), parla del “Capital eròtic” superior en la dona i de la crònica Insatisfacció Sexual dels homes. És molt criticada pels feminismes.

Si repassem una sèrie d’activitats on la violència i la força física poden esser útils, trobem una més gran participació dels homes:                                                  

Forces Armades d'Espanya: El 2018 el percentatge            de dones era del 12,7%, superava el de la mitjana dels països de l'OTAN, que era del 10,9%.

Mossos d'Esquadra El percentatge de dones agents no arriba al 22%.

Presons: A Catalunya hi ha 511dones privades de llibertat d’un total de 7.746 persones. No arriba al 7%.

Suïcidis: Catalunya any 2020, homes 414, dones 142. Una dona per cada 3 homes.

Esports: En les competicions oficials, els equips i les proves són per homes o per dones. No hi ha barreja. Es famós el cas de les Olimpíades de Barcelona, el 1992, al “tir al colomí”, que era mixta i la medalla d’or va ser per una dona. Hi va haver rebombori. Des de llavors separació homes i dones.

Encara que el paper del moviment feminista ha estat i serà significatiu per la defensa de les dones, és important avaluar què,  al seu interior, es mantenen formes de dominació masculina: autoritarisme, patriarcalisme, competència, exclusió i automenyspreu.

Tot aquest problema reclama urgentment una Educació Sexual Integral, no centrada sobre els potencials riscos de la sexualitat ja que aquest enfocament negatiu és sovint atemoridor per a nens i adolescents. D'altra banda, no respon a la seva necessitat d'informació o adquisició d'habilitats.

L’educació sexual, en el moment actual va a càrrec dels companys (com a la meva època) i d’Internet                            A Catalunya no tenim una Llei d’Educació Sexual Integral, com França o Portugal.

Educació sexual dels 0 a 100 anys. La gran esperança es la Consellera Tània Verge que sembla disposada a afrontar el tema. Li desitgem molta sort i encerts.