Sexologia, la ciència absent

 

Per sortir de l'anomenat biologisme imperant: es va definir el sistema sexogènere,   que plantejarà l'assignació d'una sèrie d'aquests “sexes” al camp biològic per col·locar en el social i polític la que serà introduïda com a perspectiva del “gènere.”

Fins que les malalties de transmissió sexual i els embarassos no desitjats varen ser un problema important no es va pensar en l’Educació Sexual.

Dic ciència absent perquè no hi ha al nostre país la possibilitat de fer una llicenciatura de sexologia. Una altra cosa son masters, cursos etc. La majoria d’ells pagant força diners. Encara avui els Sexòlegs no tenen identitat professional.

Però entendre que és el sexe en humans, sense entrar en la fisiologia o la biologia, és un tema pendent. Per suposat l’estudi fisiològic i el biològic  de l’activitat sexual es primordial. I també l’estudi psicològic i mèdic que poden precisar certs casos en aquesta activitat.

Ens agradi o no, la patologia existeix. Es tracta, no obstant això, de no contribuir que augmenti posant-hi l'accent. Tampoc estaria de més recordar que la sexologia ha estat excessivament confosa amb la clínica, com aquesta amb els tractaments. I s'ha oblidat que el seu objecte primer no és tant el de intervenir com explicar la realitat sexual.

Veiem que són dos institucions internacionals molt importants:

OMS: Millorar la salut per a tothom, a tot arreu

UNESCO: Unim les persones i les nacions a través de l'educació, la cultura i la ciència.

En aquest article, deixarem a part, mentre puguem el tema sanitari i abordarem nomes el coneixement des d’on a de partir l’estudi de la sexualitat. La definició de sexes, les seves característiques i l’estudi del desig, del plaer i de l’afectivitat.

Primer definirem a les persones que han parit les dones. No n’hi ha d’altres, fins ara.

Posarem dos extrems, un home i una dona. Dintre aquesta línia hi caben totes les persones, encara que no es considerin homes ni dones, però estaran dins la línia. I també persones que físicament no podem distingir si son dones o homes.

Totes aquestes persones són sexuades i em de tenir en compte el desig, plaer sexual i atracció romàntica (o emocional)

L’educació sexual ha d’actuar des del naixement fins a la mort. Tot i que fins els tres anys sembla que les criatures no tenen consciència del seu sexe. Però els pares, els germans grans i qui convisqui amb ells han de tenir en compte que son persones sexuades des del naixement.

La necessitat física i afectiva de tocar-nos, de donar-nos plaer i d'intimitat, ens acompanya des de que naixem fins que morim. La sexualitat es reelabora durant una vida. Pertoca a tota la pell no només als genitals.

A totes les societats la majoria de les persones són heterosexuals, és a dir, busquen amb l'altre sexe les seves relacions íntimes i el plaer sexual. La heterosexualitat constitueix per tota societat la base de la reproducció.

No obstant això, també hi ha moltes altres tendències sexuals minoritàries: homosexualitat , bisexualitat, transvestisme, transsexualitat, asexualitat, gènere fluid  i “queer” (aquests individus rebutgen tota classificació). L’adjectiu en català el  podem traduir  per “rar”

El gènere fluid és diferent de la bisexualitat. La bisexualitat es una capacitat sempre present de poder tenir relacions sexual amb els dos sexes. A La Vanguardia del dia 9 de febrer de 2024 s’explica que una marca australiana de roba ( Bonds) fa models pels de sexe fluid. I el passat mes de gener es va estrenar al nostre país la pel·lícula “Slow”, que sembla que enfoca de manera adequada les relacions d’una parella en que ell es asexual.

Les pràctiques sexuals encara són més diverses. Freud va dir que els éssers humans tenien "perversions polimorfes". Amb això volia dir que les tendències sexuals humanes són molt variades i que les persones poden practicar-les encara que, en una societat donada, algunes considerin immorals o siguin il·legals.

Kinsey  també va descriure el desig sexual d’una forma gràfica. Tenim la pel·lícula “Kinsey” protagonitzada per Liam Neeson (2004)

El mon no s’acabarà. El percentatge de heterosexuals que senten desig i amor és tan gran, que es toquen i moltes vegades tenen sexe amb penetració vaginal i volen o no un embaràs. En diem follar tot i que hi ha moltes maneres d’estimar i contactar sexualment sense penetració vaginal.