Quan naixem, el obstetra i la família diuen quin sexe
té el nadó. La gran majoria son homes o dones. Però inclús entre els del mateix
sexe hi ha moltes diferències, hormonals, genètiques i que amb el creixement
normalment diferenciaran a les persones del mateix sexe.
Però el heteropatriarcat i el heteromatriarcat ( tots
dos de base capitalista) volen que quedi
només el model binari: o ets home, o ets dona. D’aquesta forma s’espera que la
major set sexual dels homes (les dones també en tenen però no agressiva) i el
major capital eròtic de les dones (C. Hakim) les relacions heterosexuals amb
penetració (activitat sexual
desitjada, en un moment o altre pels dos sexes) produirà la prole i de la prole
al proletariat, precaritzat o no. Els dos poders accepten que hi ha un nombre
minoritari de persones homosexuals, i ja els accepten mentre siguin minoritària.
També que hi ha un nombre molt minoritari de persones asexuals (gens
interessades per l’activitat sexual) però son poques, aproximadament un 1%.
X+Y= 95% (homes i dones cisgènere)
Z+W= 5% ( persones no cisgenere )
No tenen en compte que tots els que naixem tenim els
mateixos drets (és lo desitjable). I resulta que en la corba de Gauss no tot
son homes i dones, encara que si la gran majoria.
Els esports moderns s'haurien d'adaptar per
fomentar-ne la inclusió i eradicar la discriminació en lloc de perpetuar
l'exclusió i la discriminació.
Tot i que, entre els homes, hi ha una àmplia
diversitat de nivells de testosterona, mai no s'han establert reglamentacions
anàlogues per a ells.
A la Carta Olímpica, vigent a partir del 23
de Juliol de 2024, inclou el Principi 4, que estableix que “tota persona ha de tenir la possibilitat de
practicar esport sense discriminació de cap mena”, i el Principi 6, que
indica que “el gaudi dels drets i les
llibertats establerts en aquesta Carta Olímpica ha de garantir-se sense cap
mena de discriminació, ja sigui per raça, color, sexe, orientació sexual,
idioma, religió, opinions polítiques o d'una altra índole, origen nacional o
social, riquesa, naixement o una altra condició”.
Ja fa temps que científicament sabem que hi
ha variants en el sexe que no permeten utilitzar el binarisme. I aquestes
persones, molt minoritàries, tenen dret a practicar el deport. El sexe en
alguns països ja es permet qualificar-lo de X a part d’home i dona: Canadà.
Estats Units, Mèxic, Colòmbia, Argentina, Pakistan, Índia, Nepal, Austràlia i
Nova Zelanda també ofereixen la opció
X.
El sexe sempre ha sigut una mica
problemàtic pels Jocs Olímpics, en els primers les dones no podien participar. El
papa Pius X va dificultar la inclusió de les atletes amb aquesta màxima: “Si ets una dona amb aspiracions a
participar, no només ets una llibertina, sinó també una pecadora”.
Però actualment qui mana es el Comitè
Olímpic i accepta, normalment, el sexe que diu la persona i el Estat del que
prové. Abans es feien unes proves de sexe a les dones que eren humiliants i
escabroses. Això ja no existeix i si una dona te més andrògens dels normals es una loteria
que li toca i que molts homes també en tenen més que els seus companys.
No es va acceptar fer un “dòping”
a l’inrevés.
La boxejadora italiana que va dir que la
algeriana picava massa fort, de seguida va tenir el suport de la presidenta del
seu Govern la Sra. Meloni que sabem molt bé a quin camp ideològic està.
No hay comentarios:
Publicar un comentario