viernes, 25 de marzo de 2016

Resposta a l’ article de la Directa: “La medicalització de la vida quotidiana: qué passa amb el TDAH ?” de Pilar Gómez del 15-03-16

Ja hi tornem. La segona onada d’ antipsiquiatria (la primera anarcocomunista i aquesta pijoprogre ) ataca de nou.

1er.: parla de medicaments una persona que no en pot prescriure. Tothom té dret a parlar de tot, només faltaria.

2on.: El citat document de consens el firmen 111 entitats, en el nom de 30 de les quals apareix la paraula psicoanàlisi, d’altres Freud o Jung. Moltes més son gabinets particulars de psicoteràpia. El psicoanàlisi, desgraciadament, encara no està cobert per la Sanitat Pública.

3er.: També es veritat que hi ha entitats amb prestigi demostrat com la AEN, CAP’s i d’altres que conec bé. Partits polítics: dels progressistes només falta Podemos. Hi ha la CUP, EUiA, BCNencomú i una agrupació d’ICV. Cap partit de la vella política. PP, PSOE, C’s, CDC, ERC. La cosa queda clara que es tracta de gent progressista.

4art.: no existeixen marcadors biològics que evidenciïn aquesta causalitat” parlant del TDAH. Vaja com amb la esquizofrènia, que potser també deu ser un invent.

5e.: Molts dels autors de la guia del Departament de Salut tenen conflictes d’interessos. Però pràcticament tots treballen a la Sanitat Pública.

6e.: “la toxicitat dels fàrmacs pel TDHA” expressada per l’ Institut Català de Farmacologia, és ben certa. Recordem però que el Director de l’ esmentat Institut defensa que el medicament que ha enviat més gent al cementiri es l’àcid acetil salicílic (Aspirina)
7e.: Els tractament ambulatoris obligatoris no existeixen.

8e.: El poder econòmic de les industries farmacèutiques fa por, com el de les automobilístiques, les d’ armament i les financeres

9e.: Però l’autora no diu si el TDAH existeix o és un invent. I en cas  d’existir, si en alguns casos es pot prescriure metilfenidat ( a 3€ aproximadament la capça, tot i que hi ha presentacions mes cares)

10è.: Una cosa es el sobrediagnòstic, la sobremedicalització, que com el seu nom diu son errors. Però una altra cosa es donar informació que pot fer dubtar els pares dels nens afectats (ben diagnosticats) i ben medicats. Això es una imprudència.

Res més.

lluís ciprés paltré, metge-psiquiatre jubilat
subscriptor de la Directa
l’Escala 19 de març 2016


No hay comentarios:

Publicar un comentario