Els psiquiatres, els polítics i els que manen de veritat

Totes les persones tenim una personalitat. Des de la psiquiatria s'estudien els Trastorns de la Personalitat que son 1) el paranoide, 2) l'esquizoide, 3) el disocial, 4) el de inestabilitat emocional (impulsiu o límit), 5) l'histriònic 6)l’obsessiu, 7) l’ansiós, 8) el dependent i es pot afegir un calaix de sastre de trastorns específics (trastorn narcisista) i amb els inespecífics (Classificació Internacional de Malalties -10, Trastorns mentals i del comportament).

Un grup de 35 psiquiatres de EE.UU. han enviat una carta al "New York Times" alertant “dels greus problemes d'estabilitat emocional" del president Trump. Tot això sense haver-lo visitat mai i trencant la Regla Goldwater de 1973 establerta a EE.UU. desprès que el candidat Goldwater va ser considerat inapte per ser president del país per més de 1.000 psiquiatres que no l’havien visitat mai.

Últimament un diari espanyol han entrevistat al Dr,  Rojas Marcos, psiquiatre, que treballa des de fa molts anys a EE.UU, i a la pregunta de com veu al sr. Trump no fa cap diagnòstic i es limita a donar una opinió sense connotacions psiquiàtriques. Això es el correcte.

Fa anys un psiquiatre català famós, va fer per TV un diagnòstic de Sadam Hussein quan encara era viu. No recordo que va dir però si que parlava com psiquiatre i em va sorprendre que aquest professional, a qui conec, ho fes.

Sabem de la relació de Churchill, Bush fill i Boris Yeltsin amb l’alcohol. Hitler (era) i Trump (és) abstemi.

Lo de Clinton amb la becaria. Abans a Espanya es deia estupro, i ara pot ser abús sexual art. 181.3 del Codi Penal “....quan el consentiment s’obtingui fent prevaldre una situació de superioritat manifesta del responsable  sobre la víctima”. President/becària.

De la cortisona que prenia John Kennedy per la malaltia d’Addison i que aquest medicament pot provocar hipomania, amb hiperactivitat i hipersexualitat.

El coronel Gadafi, amb els seus vestits, barrets, ulleres i les seves amazones envoltant-lo. No seria difícil de posar-li també un trastorn de personalitat molt corrent.

Hitler que prenia 40 comprimits diaris, entre ells amfetamines, segons els escrits del seu metge Morell. Però no sabem l’efecte sobre les seves decisions.

Berlusconi amb el  seu “bunga bunga”. Empresari d’èxit i president del govern italià una colla d’anys.

Podria continuar, però el que vull dir es que la Psiquiatria, i per tant els psiquiatres no poden desqualificar un polític que encara viu, i utilitzant la psiquiatria ( en minúscula) per desqualificar-lo. No es la seva feina.

Al mon esta ple de persones especials, suposant que totes les persones no siguem especials i no tinguem les nostres coses que o bé es veuen des de l’exterior o no es veuen però nosaltres les sentim.

Jo no em preocuparia massa de la part psiquiàtrica de Trump, que a lo millor no te cap diagnòstic, cosa difícil a EE.UU amb el nou DSM-V, i si el té no ho sabem i que molts grans governants, artistes i empresaris d’èxit i científics ( John Nash) han tingut problemes i han tirat endavant fent bones coses.

A mi no em fa por Trump. Amb fa por el sistema polític neoliberal del que sembla no tinguem alternativa excepte la Renda Bàsica Universal que no és ni molt menys la solució del problema.

En resum, aquesta gent no mana, els que manen son els  promotors del sistema neoliberal que tenim avui al mon i que els hi dona un rendiment increïble (222 milions d’euros per un jugador de futbol). El Sr. Trump no pot accionar el botó vermell, si no te el permís de l’elit que mana. Abans el matarien, simulant un accident o amb un instrument com en Lee Harvey Oswald en el cas Kennedy. 

agost 2017