Preàmbul: Quan parlem d’Administració tant si és l’Ajuntament com l’ ONU, sempre podem acudir al Ajuntament i ell ja farà arribar a una Administració Superior, si es el cas.
Les lleis les fan per complir-les, no per fer maco.
Constitució espanyola:
Article 47.- Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics han de promoure les condicions necessàries i han d'establir les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació. La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l’acció urbanística dels ens públics.
Decret 306/2006, de 20 de juliol, pel qual es dóna publicitat a la Llei orgànica6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya
Article.- 26
Drets en l'àmbit de l'habitatge
Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d'establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.
Article.- 137
“1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’habitatge, que inclou en tot cas:
a) La planificació, l’ordenació, la gestió, la inspecció i el control de l’habitatge d’acord amb les necessitats socials i d’equilibri territorial.
b) L’establiment de prioritats i objectius de l’activitat de foment de les administracions públiques de Catalunya en matèria d’habitatge i l’adopció de les mesures necessàries per assolir-los, tant amb relació al sector públic com al privat.
c) La promoció pública d’habitatges.
d) La regulació administrativa del comerç referit a habitatges i l’establiment de mesures de protecció i disciplinàries en aquest àmbit.
e) Les normes tècniques, la inspecció i el control sobre la qualitat de la construcció.
f) Les normes sobre l’habitabilitat dels habitatges.
g) La innovació tecnològica i la sostenibilitat aplicable als habitatges.
h) La normativa sobre conservació i manteniment dels habitatges i la seva aplicació
Utilitzar la Llei de Turisme 13/2002, vigent des de 18/03/2023, articles 30,36 i 39. Amb la llei a la mà es pot iniciar una reducció de pisos turístics
DECRET LLEI 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic.
“Disposició addicional vint-i-setena
Les llicències urbanístiques d'habitatges d'ús turístic tenen una limitació temporal de cinc anys, prorrogables per períodes d'igual durada, sempre que el planejament urbanístic ho permeti d'acord amb els criteris de l'apartat 1. En cap cas es poden atorgar més llicències que les resultants d'aplicar un màxim de 10 habitatges d'ús turístic per 100 habitants. En l'atorgament de les llicències, i les seves pròrrogues, els municipis han de garantir el compliment dels principis de publicitat, objectivitat, imparcialitat, transparència i concurrència competitiva.”
(Vigent des de que la Generalitat va augmentar en nº de municipis amb lloguer tensionat i va afegir-hi l’Escala)
LLEI 1/2022, del 3 de març, de modificació de la Llei 18/2007, la Llei 24/2015 i la Llei 4/2016 per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge.
Article 1. Modificació de l'article 5 de la Llei 18/2007
1. Es modifica la lletra b de l'apartat 2 de l'article 5 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, que resta redactada de la manera següent:
«b) L'habitatge o l'edifici d'habitatges estiguin desocupats de manera permanent i injustificada durant un període de més de dos anys. Ni l'ocupació d'aquests habitatges sense títol habilitant ni la transmissió de llur titularitat a favor d'una persona jurídica no alteren la situació d'incompliment de la funció social de la propietat.»
2. Es modifica la lletra d de l'apartat 2 de l'article 5 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, que resta redactada de la manera següent:
«d) No es destini a residència habitual i permanent de persones, si és un habitatge amb protecció oficial o un habitatge reservat per al planejament urbanístic a aquest tipus de residència.»
3. Es modifica la lletra f de l'apartat 2 de l'article 5 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, que resta redactada de la manera següent:
«f) S'incompleixi l'obligació d'oferir una proposta de lloguer social abans d'interposar una demanda judicial en els termes que estableix la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.»
4. S'afegeix un apartat, el 2 bis, a l'article 5 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, amb el text següent:
«2 bis. Els supòsits a què fan referència les lletres b i d de l'apartat 2 constitueixen un incompliment del deure dels propietaris de les edificacions de dedicar-les a usos compatibles amb l'ordenació territorial i urbanística.»
5. S'afegeix un apartat, el 3 bis, a l'article 5 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, amb el text següent:
«3 bis. Les administracions competents en matèria d'habitatge poden declarar l'incompliment de la funció social de la propietat dels habitatges en el cas que els propietaris hagin estat requerits per a adoptar les mesures necessàries per a complir la funció social de la propietat i hagin incomplert el requeriment en el termini establert. La declaració de l'incompliment de la funció social pot comportar l'adopció de les mesures d'execució forçosa que determina la legislació en matèria d'habitatge i, en els supòsits de l'apartat 2 bis, les establertes per la legislació en matèria de sòl, incloent-hi l'expropiació forçosa en els casos establerts per llei.»
Article 3. Modificació de l'article 42 de la Llei 18/2007
S'afegeixen dos apartats, el 6 i el 7, a l'article 42 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, amb el text següent:
«6. En el cas d'habitatges de titularitat de persones jurídiques privades, si l'Administració requereix la persona responsable perquè adopti les mesures necessàries per a ocupar legalment i efectivament un o diversos habitatges perquè constitueixin la residència de persones, ha d'advertir-la en la mateixa resolució que, si l'habitatge no s'ocupa legalment i efectivament en el termini que estableixi, es podrà exigir l'execució forçosa de les mesures requerides mitjançant la imposició d'una multa coercitiva. En la situació assimilada relativa als edificis d'habitatges inacabats, el requeriment esmentat ha d'incloure les mesures necessàries per a acabar prèviament les obres d'edificació.
»7. En els supòsits establerts legalment, l'advertiment a què fa referència l'apartat 6 ha d'incloure la possibilitat de declarar l'incompliment de la funció social de la propietat a l'efecte d'iniciar el procediment per a la seva expropiació forçosa.»
Article 4. Modificació de l'article 113 de la Llei 18/2007
S'afegeix un apartat, el 2 bis, a l'article 113 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l'habitatge, amb el text següent:
«2 bis. La multa coercitiva a què fa referència l'article 42.6 té un import de mil euros per cada habitatge per lapses de temps d'un mes mentre romanguin desocupats, amb un import màxim total del 50% del preu estimat de l'habitatge.»
LLEI 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge a nivell estatal
Que vol fer efectiu el dret a un habitatge digne i adequat, establert per la Constitució i per l'Estatut, i la resta de drets constitucionals connexos. Es una estabilització de les lleis catalanes que anaven i venien del Tribunal Constitucional. Quan ni tombaven una llei la Generalitat en feia de seguida una altre.
En aquesta llei s'incorpora la masoveria urbana, el resident, sempre dins la política d'habitatge social, a canvi de viure-hi fa rehabilitació o fer de curador d'una galeria d'art, etc.
Jutjat d’instrucció nº 4 Figueres, Sentencia nº 131/2016:
No te el valor d’una llei però es una sentencia sobre una família que ocupava sense títol habilitant una casa. La mateixa família que el 24 d’abril va ser llançada al carrer:
"FALLO: Que debò absolver y absuelvo a M.D, y N.L del delito leve del que habian sido acusados en el presente procedimiento, declarando de oficio las costes procesales causadas en el mismo "
Expediente gubernativo:051/24Q
Denuncia del Jutjat que va procedir el 24/4/2024 al llançament del matrimoni i dos menors, sense avisar-los als encausats ni tampoc als Serveis Socials, tal com mana la Llei Estatal d’Habitatge i la Llei d’Enjudiciament Civil. M’estalvio el text de la denuncia i faig referència a la resposta de Justícia:
“Señalada dicha deficiencia, la Sra. Directora (Letrada de la Administración de Justicia) ya ha tomado las medidas oportunas para que dicha situación no se vuelva a producir
No queda nada más que pedir disculpas a Don Lluís Cipres Paltre en nombre de este Secretario Coordinador”
Llançament deficient i resposta només parcial del Ajuntament de l’Escala que va pagar un mes una habitació de pensió pels quatre escalencs, entre ells dos menors nascuts al poble. En un altre cas de fa anys va pagar durant 3 anys dos habitacions a la mateixa pensió
Davant les deficiències del llançament reconegudes per la Justicia l'Ajuntament podia utilitzar la via Contenciós-Administrativa, potser no per anular el llançament peró si per defensar als 4 escalencs, dos d'ells menors d'edat nascuts a l'Escala i per prepararse pels múltiples llançaments que es produiràn: de persones sense títol habilitant, de persones que han perdut l'habitatge per ejecució hipotecaria i per persones que no poden pagar el lloguer.
Hi ha mes lleis i sentències inclús intervencions de l’ONU ( edifici de Salt, c/ Dr. Castany): "Són exemples de mesures cautelars acordades davant l’ordre judicial del desallotjament del “Bloc de Salt”, a Girona, on es van aturar els desallotjaments de diverses famílies fins que hi hagués un reallotjament per part de l’Administració"
Estic disposat a informar a qui ho demani.
Capítol II
Tipus d’habitatges
-Post-data: En el Capítol I falta ressaltar que a la Constitució, el dret al Habitatge es incondicional (art. 47) i el dret a la Propietat esta condicionat (art. 33) "La funció social d'aquests drets en delimitarà el contingut, d'acord amb les lleis".
Habitatge: casa o part de la casa que hom pot habitar. Bé econòmic, de consum durador i de primera necessitat, hom en pot definir la qualitat (equipament, tipus de construcció), la forma (individual, col·lectiu) i el règim jurídic de fruïció (lloguer, propietat, etc).
Habitatge social
Habitatge promogut per entitats o empreses públiques i protegit per la legislació, destinat a sectors de població de renda baixa o mitjana. La administració decideix qui ocupa aquest habitatge.
Habitatge protegit
Un Habitatge de Protecció Oficial (HPO, també conegut com a Habitatge amb Protecció Pública o Habitatge Protegit) és un tipus d'habitatge de preu limitat i, gairebé sempre, parcialment subvencionat per l'administració pública espanyola. Un cop hi ha llista de demandants es poden sortejar.
L'objectiu de l'HPO és afavorir que els ciutadans amb rendes més baixes puguin adquirir o arrendar habitatges dignes i adequades a uns preus assequibles a les seves possibilitats
Habitatge cooperatiu
Les cooperatives d’habitatges són una societat de gestió democràtica i adhesió voluntària en que un conjunt de persones s’associen amb l’objectiu de procurar-se habitatge a preu de cost, Es tracta d’una iniciativa de base col·lectiva que posa els interessos col·lectius per damunt del benefici particular amb l’objectiu de garantir el dret a un habitatge digne i assequible.
Habitatge d’us turístic
Els habitatges d'ús turístic són cedits pel seu propietari a tercers a canvi d’un preu, per un període màxim de 31 dies, dues o més vegades l’any. El titular de l’activitat és la persona propietària de l’habitatge, encara que la comercialització es pugui encarregar a una persona física o jurídica a la qual prèviament se li ha encomanat la gestió.
Se cedeixen sencers i han de disposar de la cèdula d’habitabilitat i complir en tot moment les condicions tècniques i de qualitat exigibles als habitatges en general.
21/06/2024Barcelona vol eliminar tots els pisos turístics en quatre anys
“El Pais”23/6/2024 Collboni no renovarà cap llicencia de pis turístic
Un 22% dels habitatges de l'Escala son turistics, un 28% principals (residencials) i el 50% restant segones residències i habitatges buits
Habitatges de temporada
Els lloguers temporals van des dels 32 dies fins als 11 mesos. I pel que fa a la finalitat, el lloguer de mitja estada no es lloga per satisfer les necessitats permanents d’habitatge del llogater. Sinó, per cobrir altres necessitats com feina, vacances, estudis.
Per tant, es considera lloguer de temporada aquell arrendament que recau sobre un immoble habitable que té com a destinació primordial satisfer una necessitat d'habitatge diferent de l'habitatge habitual
Si es fa un lloguer de temporada a persones que volen un lloguer residencial, si es denuncia, normalment es converteix en un lloguer residencial.
DECRET LLEI 6/2024, de 24 d'abril, de mesures urgents en matèria d'habitatge
Article 5
»3. S'apliquen les normes relatives a l'arrendament per a usos diferent del d'habitatge al que té exclusivament una finalitat de lleure, vacances o recreativa. Aquesta causa o finalitat s'ha de fer constar en el contracte i s'ha d'acreditar degudament. La documentació acreditativa s'ha de dipositar juntament amb la fiança en el registre corresponent.
Habitatge residencial o principal
L'habitatge que consta com a domicili en el padró municipal.
Habitatge buit
La Generalitat de Catalunya va fixar aquesta definició: “S’entén per habitatge buit l’habitatge desocupat permanentment, sense causa justificada, durant més de 2 anys”
A aquest efecte, són causes justificades el trasllat per raons laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència i el fet que la propietat de l’habitatge sigui objecte d’un litigi judicial pendent de resolució. L’ocupació sense títol legítim no impedeix que es pugui considerar buit un habitatge.
Informacions que ajuden a conèixer el cas: padró d’habitants, dades del cadastre, consum d’aigua < a 6m3 d’aigua/any.
Habitatge segona residencia
Habitatge del que disposa una persona, que tot i no estar empadronada, te les mateixes proteccions que l'habitatge principal.
Habitatge de masoveria urbana
La masoveria ha de ser, d'una banda, un instrument per evitar la desocupació permanent dels habitatges i, d'altra, una política de foment de la rehabilitació. Els habitatges cedits en règim de masoveria urbana són considerats habitatges destinats a polítiques socials. La masoveria urbana és, per tant, un instrument alternatiu d’accés a l’habitatge assequible que cal impulsar des de l’àmbit local i divulgar entre la ciutadania.
Informacions oficials IDESCAT sobre habitatge a l’Escala (2021):
Principals 4.369
No principals: 10.777
Del no principals podem afegir que 3.213 son habitatges turístics i la resta 7.564 correspondrien a segones residencies i habitatges buits. Veig que IDESCAT ja ha tret el nº d’habitatges buits que el xifrava en més de 900, i que no era real, doncs incloïa habitatges no habitables. Un estudi de fa anys marcava uns 200 habitatges buits en estat correcte.
Comentar que seria convenient que l’Ajuntament a l’hora de renovar llicencies turístiques, fes inspeccions i reduís el que marca la llei que serien una mica mes de 2.000 habitatges turístics. Tinguem en compte la quantitat d’habitatges que son d’us turístic i no donats d’alta. Nomes amb inspecció i dedicació de personal en el tema ens aclarirem.
No pot ser que amb mes de 3.000 habitatges pels turistes (no parlem de segones residencies) quedin escalencs al carrer, com ara, entre ells menors d’edat nascuts al poble. Més endavant explicarem quina seria la solució transitòria, ja que 2.000 habitatges que fossin per llogar tot l’any per força milloraria la possibilitat dels joves que volen independitzar-se i dels treballadors amb sous “normals”.
Falta parlar del Habitatge ocupat, que si es un habitatge buit i per una familia vulnerable, només la via civil al tornarà a la propietat. La via penal sol absoldre als posibles delinqüents.
Capítol III
Voluntat política de l'Ajuntament en el tema d’habitatge
Cap persona podria acceptar −ni cap Administració podria justificar− que, davant una situació d’emergència mèdica, no hi hagués una resposta immediata dels serveis d’emergència, de la mateixa manera que no seria acceptable una resposta tardana d’un servei públic d’extinció d’incendis. Tanmateix, quan es tracta del dret a l’habitatge, no s’és prou conscient de l’afectació que la pèrdua −o, si s’escau, el risc de pèrdua− de l’habitatge habitual comporta envers les persones afectades, les quals no només veuen condicionat el seu dret a l’habitatge, sinó també el seu dret a la salut, a l’educació, al treball, a la vida privada i familiar, i a l’accés als subministraments bàsics, entre d’altres.
Si repassem la quantitat de habitatges amb gent empadronada, els habitatges de segona residència, els habitatges turístics o vacacionals i els buits (177 informe APROP 2021, 272 Informe SER·GI 2017), veurem que el turisme es, de llarg el que ocupa mes habitatges, més del 70%.
De moment no tenim Pla Local d’Habitatge.
Que el turisme es una font d’ingressos econòmics pel poble i que no te perquè canviar, estarem d’acord. Una altre cosa es la Gestió del Turisme per part de l’Ajuntament.
Als anys 60 es va començar a construir de manera desordenada i sense cap ( o poc) control de l’Administració. L’Escala s’acabava a la Caserna de Carrabiners en el que avui es el Passeig del Mar. A l’Era de can Quilis ( o Kilis) de can Kilis al Riells només hi havia una casa aïllada d’un pintor de parets. També el Camp Miramar. I de les Escoles i de Can Català, recordo poc el que hi havia. Però jo no vinc a fer una crònica de turisme ni de urbanisme. Ja fa temps que la construcció ha arribat fins el Camí dels Termes.
Per fer tot això i començar a donar serveis als turistes varen venir gent de fora, normalment del Sud d’España, gent treballadora i que avui se senten escalencs, com es natural.
El creixement va continuar i va tornar venir gent del Sud o més ben dit del Nord d’Àfrica. “Aquells primers venien a treballar i aquest últims a viure foten poca cosa i vinga ajudes socials” Sento massa sovint aquesta expressió. Inclús de persones descendents dels antics migrants.
En el boom de la construcció es va tapar zones marítimes, com la Riba o el Passeig del Mar. No parlarem de les previsions del canvi climàtic.
També es varen derruir cases emblemàtiques com a can Llardent i últimament la casa de Mª Dolors Albert. Però tampoc es aquest el tema central del article.
Aquest boom, ha fet que els actuals equips de Govern de l’Ajuntament no pugin complir la llei 27/2013 (modificació de la 7/1985) article 26: es deurà prestar a tots els Municipis els serveis: d’enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, proveïment domiciliari d'aigua potable, clavegueram, accés a els nuclis de població i pavimentació de les vies públiques.
Però tampoc criticarem la manera progressiva es que es va complint l’anterior obligació, ja hem parlat que va ser un boom.
Però ja des de fa anys l’Ajuntament intenta trobar habitatges per atendre el lloguer social i les emergències, ha contactat amb bancs ( i naturalment els bancs han guanyat sempre). A on té els diners l’Ajuntament ? podria ser un element de pressió al banc ?. L’han enganyat, i fa una setmana sentia com un càrrec del Govern deia mentider a un escalenc que viu al carrer. No sé si ho és l’escalenc (jo no tenia que sentir aquest retret), però el que si sé que els bancs menteixen. Per comprovar tot això podeu anar a un resum de la pròpia web del Ajuntament, quan es posa “habitatge” al cercador. https://pallusonline.blogspot.com/2024/06/la-desorientacio-sobre-habitatge-de.html
I ja van 2 estudis pagats i sembla que anem pel tercer.
Hi ha lleis que permeten actuar amb els habitatges buits. Que és feina? Clar però es que a França els Ajuntaments que no tenen habitatges socials i d’emergència reben multes de 140.000€ i més. Els multa el govern francès.
Aquí la Generalitat paga un 60% del preu que paguen els municipis que lloguen habitatges.
No veiem voluntat política de solucionar el problema, sabem que es un problema general, però “ mal de molts consol de ximples”.Diuen que és un problema estatal, autonómic i local. Jo preferiria que diguessin que es un problema local, autonómic i estatal, si no sembla que utilitzem la dita anterior.
Però mentre es venen habitatges propietat del Ajuntament ( ca la Matilde i can Ramis) i es compra terreny pels cotxes dels turistes (La Palmera). Primer els cotxes després les persones.
Per acabar fins que l’Ajuntament no faci una declaració clara i contundent de llogar ell com arrendatari habitatges a un preu raonablement per sota el mercat (666,21€/mes, l’any passat segons Incasol).
Fins que no comenci a treballar amb els habitatges buits, camí llarg i emprenyador.
Tindrem de demanar que faci inspeccions en els 3.213 habitatges turístic per veure si compleixen les condicions de la llei. O bé aplicar la DECRET LLEI 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, amb una reducció de més de 2.000 d’aquests habitatges.
Han passat 3 mesos i encara tenim 4 escalencs dormint a l'aire lliure, dos d'ells menors i nascuts a l'Escala. Permetre això ens diu quina voluntat política te l'Ajuntament vers les persones més precaries del poble. I quan dic Ajuntament parlo del Govern i també de l'oposició que davant la situació actual tampoc ha estat a l'altura.
En el Ple de dilluns passat (15/7/2024) ni fava sobre aquests covilatants.
Capítol IV
Mesures per habitatges socials a l’Escala
Res no hi ha de més degradant i excloent que la pèrdua de l’habitatge."
Al nostre municipi hem de tenir clar que la Administració no es mou per voluntat pròpia. Només si tenim la capacitat de pressionar els responsables polítics faran bé la seva feina. Si no estem organitzats, que no hi estem, malament rai.
Les administracions locals són decisives en matèria d’habitatge.
El paper dels municipis marca la diferència en l’aplicació real d’aquestes lleis, el coneixement dels propis drets entre la població i l’atenció directa a les persones amb problemes d’habitatge, però també l’acció de control i sanció davant els incompliments. L’administració local té, també, competències en l’ordenació i disciplina urbanístiques, la conservació i rehabilitació de l’edificació. A més, la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, estableix que els ajuntaments poden exercir activitats complementàries de les pròpies d’altres administracions per delegació, exercint l’autonomia local o amb concertació i col·laboració entre administracions.
Les mesures:
1.- Control inspecció i processos sancionadors
L’administració local ha de ser proactiva en la vigilància i els processos sancionadors davant els incompliments de la legislació vigent, com la Llei 18/2007 (assetjament immobiliari, condicions d’habitabilitat, permisos d’obres i reformes, etc.); la Llei 24/2015, sobretot pel que fa a l’obligatorietat de lloguer social i la penalització als pisos buits, a través de la sanció i l’expropiació temporal d’ús; així com la Llei Estatal pel Dret a l’Habitatge, molt especialment el règim de contenció de rendes.
Cal que les oficines municipals d’habitatge i de serveis socials estiguin adequadament dotades de recursos i personals, que tinguin proactivitat en la vigilància i en la informació de la població. Cap persona llogatera no pot desconèixer els seus drets en matèria d’habitatge.
A més, cal establir mecanismes de supervisió i control a agents de la propietat immobiliària, administradors de finques i agències immobiliàries, a través de les oficines municipals d’informació al consumidor.
Els pisos turístics han de tenir unes normes que es tenen d’inspeccionar i sancionar si cal.
2,. Serveis de seguiments, acompanyament i mediació en situacions de dificultat
Es recomana la creació d’un servei d’assessorament i mediació per a les persones afectades per finalitzacions de contracte, impagament, pujades de preu inassolibles o altres situacions de dificultat amb el lloguer i l’habitatge, amb l’objectiu de prevenir-ne les expulsions i buscar solucions alternatives. També s’ha de preveure la mediació entre les parts implicades, amb la finalitat de trobar una solució satisfactòria.
Concretament, es urgent la implementació del Servei d’Intermediació en la Pèrdua d’Habitatge al municipi. Amb dedicació de juristes que coordinin la negociació amb la propietat, intercanvi amb la defensa, l’impuls dels intents d’ajornament de desnonament i atenció dels Serveis Socials.
3.- Llicències i planificació urbanística
Cal regular l’ús d’habitatges per a fins turístics, aplicant el Decret Llei 3/2023 de 7 de novembre. Aprovar mesures restrictives que permetin revocar llicències a mig termini si no es donen condicions determinades; accessibilitat, seguretat, senyalització, salut comunitària ( hi ha queixes de xinxes de llit, Cimex lectularius, veure el facebook “L’Escala Francophone”)
Utilitzar la Llei de Turisme 13/2002, vigent des de 18/03/2023, articles 30,36 i 39. Amb la llei a la mà es pot iniciar una reducció de pisos turistics.
“En aquest període ens han arribat 3 immobles de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. D’aquests 3 no en disposem cap.” L’Ajuntament els ha rebutjat Informe APROP
4) No més promocions privades.
“Prou totxo”. De moment.
Estem amb 0 habitatges de Protecció oficial
49 habitatges iniciats. Dades de IDESCAT
5) Mobilització d’habitatges buits.
993 segons IDESCAT.177 segons APROP. 319 segons SERGI. 61 de grans tenidors segons CRITIC.
Utilitzant la lleis/decrets: 18/2007, 24/2015, 1/2022, 3/2023,etc
6) Tanteig i retracte en la compra venda d’habitatge
?.
L'Ajuntament coneix aquest mètode ?
7)Assegurar l’interès públic en les Promocions d’Habitatge de Protecció Oficial
Habitatges de Protecció Oficial avui: 0
Web de l’Ajuntament, avui 3 juliol 2024
· Es publica el llistat d'admesos per als pisos amb protecció oficial
· Sessió informativa sobre els pisos de protecció oficial, el 2 de març
· El sorteig dels pisos amb protecció oficial, aquest vespre
· El sorteig dels pisos amb protecció oficial serà el dia 23 de novembre
· Una quarantena de persones presenten la sol·licitud per accedir a un dels pisos amb protecció oficial
……
· Comença el termini per presentar sol·licituds per accedir a un dels pisos amb protecció oficial
· El projecte dels pisos de protecció oficial de l'Escala, endavant
· Aprovades les condicions d'accés als pisos de protecció oficia
· L'Ajuntament de l'Escala podrà començar a donar llicàncies al sector de l'Incasol a l'abril
· Ja es coneixen les 24 famílies amb prioritat per accedir a un dels pisos amb protecció oficial
· Darrers dies per presentar la sol·licitud per a un dels pisos de protecció oficial
Annex 1 del 3er. Estudi sobre habitatge a l'Escala.
Cessió d'habitatges al Ajuntament
Camp A ACCÉS, PRESERVACIÓ, I ÚS ADEQUAT DE L’HABITATGE
A.2 Mobilització del parc vacant privat
Instrument A2.03 CESSIÓ TEMPORAL D’HABITATGES A L’AJUNTAMENT
DESCRIPCIÓ
Contingut Mesures per promoure que els propietaris d’habitatges buits (particulars, empreses, entitats financeres, etc.) els cedeixin de manera remunerada a l’ajuntament (o ens instrumental municipal) per un període acotat de temps.
En funció de les necessitats i prioritats municipals, el servei pot comprendre, entre d’altres, la identificació i captació de propietaris i inversors privats amb habitatges buits, la informació i assessorament sobre les condicions, prestacions i avantatges vinculades al programa de cessió d’habitatges (cobertura de les despeses inicials, assistència jurídica gratuïta, etc.), i/o la creació d’un fons d’ajuts municipals complementari. La cessió dels habitatges queda supeditada a la demanda de lloguer de la zona on estigui ubicat l’habitatge i al seu estat de conservació.
Per altra banda, es pot optar per incrementar el parc d'habitatge amb finalitats socials amb programes que vinculin la cessió amb la rehabiltació dels habitatges buits i en mal estat, mitjançant la signatura de convenis amb els propietaris. En aquests convenis l'Ajuntament es fa càrrec de l'execució de les obres de rehabilitació - ja sigui per mitjà d'una contractació externa o via Plans d’Ocupació-, a canvi de la cessió temporal amb la facultat de cedir-ne l’ús temporal a tercers. Al conveni s’especificaran i es valoraran les obres a executar, la durada temporal de la cessió -proporcional a la inversió a realitzar-, les condicions i garanties de pagament i les clàusules de rescissió.
Objectius
• Estimular el mercat del lloguer.
• Incrementar el nombre d’habitatges de lloguer a preu assequible.
• Estimular l’ocupació del parc vacant, en especial de l’estoc d’obra nova.
• Complementàriament, promoure el manteniment i la rehabilitació del parc d’habitatges.
Beneficiaris
• Població en risc o estat d’exclusió social-residencial
• Població amb problemes d’accés a un habitatge assequible.
• Propietaris d’habitatges desocupats.
Marc normatiu
• Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge (art. 68–70).
• Decret 75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret a l'habitatge (art.21)
• Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent d’arrendament urbans.
Aplicabilitat
Recomanable per municipis amb experiència en la gestió de serveis d’habitatge, en especial aquells que ja gestionen programes dirigits a població en risc d’exclusió social-residencial o a població amb baixos recursos, així com en els quals es detecti que la seva població té una problemàtica específica a l’hora d’accedir a un habitatge amb lloguer social, és a dir, per sota del mercat.
Els habitatges cedits es poden incorporar a la borsa de mediació pel lloguer social municipal, garantint el compliment de les determinacions d’aquest tipus d’habitatges regulada al Decret
75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret a l'habitatge.
Calendari Mig termini (1-3 anys)
Fonts de Finançament
Finançament a partir del pressupost municipal i/o del pressupost de l’empresa o societat actuant (municipal, pública o privada).
Estimació econòmica
Inversió municipal dirigida a finançar l’estructura organitzativa (bàsicament despeses de personal), a campanyes de difusió i comunicació, al pagament de les quotes als propietaris, i a la prestació d’ajuts municipals associades, si es creen. Aquestes despeses són internalitzables en gran mesura dins de les despeses de l’Oficina Local d’Habitatge o dels serveis municipals d’habitatge, si n’hi ha.
Gestió
Gestió directa per part de l’ajuntament o una forma societària o empresa municipal, que haurà de definir les condicions i característiques del servei, articulada mitjançant la signatura de
convenis entre l’ajuntament i els agents privats o públics que cedeixin els habitatges.
Recomanable que la cessió es realitzi per un termini mínim de 5 anys.
Es pot derivar la gestió a una entitat sense ànim de lucre o a una empresa especialitzada que pot cobrar un percentatge del cànon o renda en concepte de despeses de gestió.
Actuacions vinculades
• A2.02 Foment de l’ocupació del parc d’habitatges vacant d’obra nova o procedent d’execucions hipotecàries.
• A2.06 Estudi específic del parc vacant.
• A2.07 Registre de parc vacant municipal
• A3.01 Control i eradicació de situacions de desocupacio permanent dels habitatges.
• A4.01 Mesa local de valoració de situacions d’emergència econòmica i social.
• A4.02 Fons Municipal d’habitatges d’emergència.
• A4.04 Registre d’habitatges destinats a polítiques socials
• A4.06 Gestió de l’ús i l’ocupació del parc públic.
• R2.03 Convenis per a l’execució de la rehabilitació edificatòria.
• R2.05 Rehabilitació municipal d’edificis privats a canvi del seu destí social.
• O1.01 Oficina Local d’Habitatge municipal o supramunicipal.
Indicadors Procés - Estructura:
• Nombre de propietaris contractats
• Nombre d’expedients de cessió temporal iniciats
• Temps mitjà de tramitació dels expedients de cessió
temporal
• Cost del servei de cessió temporal
• % de desviació respecte a la previsió (temps/recursos
econòmics)
Resultat:
• Nombre de consultes ateses (per tipologia)
• Nombre d’habitatges cedits a l’administració (per tipologia)
• Temps mitjà de cessió dels habitatges
• Grau de satisfacció de les persones usuàries del servei
Font: diba.cat
