Menors amb problemes d'habitatge, els afecta en el rendiment escolar

 

Docents de la Catalunya Central s’uneixen per exigir l’aturada dels desnonaments i garantir el dret a l’educació

Denuncien que aquesta situació afecta el rendiment i el benestar personal i emocional de l’alumnat

Divendres, 13 de desembre de 2024

ACN

Seguint l’exemple de Salt i Barcelona, un grup de docents de la Catalunya Central s’ha unit per dir prou als desnonaments i denunciar la “vulneració sistemàtica” del dret a l’habitatge i el dret a la infància. El grup ha fet públiques les seves reivindicacions aquest dijous a la tarda a Sant Vicenç de Castellet on denuncien que fa poc es va desnonar una família amb tres menors. “No podem normalitzar que part del nostre alumnat visqui amb la incertesa de perdre la seva llar”, lamenten. Un dels docents, Jordi Bordes, ha explicat a l’ACN que aquesta situació afecta “tant el rendiment com també el benestar personal i emocional” de l’alumnat.

“Creiem que és primordial, per sobre de qualsevol tasca docent, que s’ha de garantir una vida digna pels infants”. Així s’explica Jordi Bordes, un dels docents que forma part del grup que s’ha constituït a la Catalunya Central per denunciar la problemàtica de l’habitatge i com això afecta als infants. D’aquesta manera, la comunitat educativa de les comarques centrals segueix els passos que ja s’han fet a Salt i a Barcelona.

L’objectiu dels docents és “fer xarxa” i aconseguir fer un mapa de l’abast de la problemàtica al territori i veure quins alumnes es troben en risc de ser desnonats. Bordes explica que, en moltes ocasions, hi ha casos que passen desapercebuts i creuen que això s’ha de revertir. “En cada ciutat o poble de la Catalunya Central on hi hagi un alumne amb problemes d’habitatge s’hi ha de poder donar una resposta global, també des del propi claustre del centre educatiu”, ha expressat.

L’emergència i els desnonaments d’infants

Dimecres, 6 de novembre de 2024

Pau Dachs

Cap de difusió social, incidència i sensibilització al Casal dels Infants per a l’acció social als barris, entitat membre de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració i en Periodisme.

Aquest dilluns a mig matí, mentre la població de Barcelona i altres comarques rebia als seus mòbils avisos de Protecció Civil alertant sobre pluges torrencials, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera estava en marxa un dispositiu dels Mossos d’Esquadra per desnonar una família amb un infant a càrrec. El Sindicat d’Habitatge del Raval, mobilitzat al carrer sota el xàfec per evitar el desnonament, informava més tard que el dispositiu s’havia aturat.

El fet, però, és una demostració de com la vulneració del dret a l’habitatge, que en si mateixa ja és una situació de desemparament per a les famílies afectades, es continua produint fins i tot en els contextos més adversos. L’emergència de les famílies que perden casa seva es manté en el temps i sembla sortir del focus de l’alarma social, encara que hi hagi infants que puguin quedar al carrer amb risc d’aiguats.

L’any passat es van produir a Catalunya 7.148 desnonaments, un de cada quatre dels que es van donar a tot l’Estat, i més de 1.255 van tenir lloc a Barcelona. Si les xifres han baixat (el 2013 a Barcelona hi va haver prop de 3.300 desnonaments) és, en part, arran de les moratòries de desnonaments impulsades pel Govern central, que van començar amb la pandèmia i que haurien de suspendre els desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa residencial (en la pràctica, molts se segueixen produint).

També pels efectes de la llei d’emergència habitacional aprovada pel Parlament de Catalunya el 2022 i anteriorment per la llei 24/2015, especialment pel que fa a l’obligació dels grans tenidors d’oferir un lloguer social a famílies vulnerables abans d’iniciar un desnonament. Entre el 2017 i el 2023, aquestes dues lleis han evitat que 20.000 famílies perdessin casa seva a Catalunya.

El mes passat, però, el Tribunal Constitucional, responent a un recurs del PP, tornava a posar pals a les rodes i acabava amb l’obligació per part dels grans tenidors d’oferir lloguers socials a famílies en risc abans d’interposar una demanda per desnonar-les. Uns grans tenidors que van ser els responsables del 51% dels desnonaments a Barcelona entre el 2020 i 2022, segons dades de l’observatori DESCA.

Amb moratòries provisionals d’efectes insuficients i amb les lleis més protectores del dret a l’habitatge escapçades, l’emergència residencial a molts barris seguirà enquistada. I això, avui dia, significa que més de 200 famílies amb infants a càrrec del barri del Raval de Barcelona visquin en pensions o altres allotjaments temporals d’urgència, segons xifres d’uns serveis socials desbordats. I que prop de 700 famílies a tota la ciutat esperin un habitatge de la mesa d’emergència, segons dades del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, amb un temps d’espera de mitjana d’entre dos i quatre anys i mig.

Els allotjaments temporals d’urgència no són el lloc adient on viure per a cap nen o nena, i normalment no se’ls deixa estar-s’hi durant el dia, entre primera hora del matí i el vespre, obviant que un habitatge ha de ser molt més que un sostre durant la nit. Hi ha famílies que s’han de traslladar d’una pensió a una altra, en pics de la demanda turística. Sovint, a més, se les reubica lluny del seu barri, i això vol dir distanciar-les del centre educatiu dels infants i de la seva xarxa de suport comunitària, bàsica perquè tirin endavant.

L’externalització de la gestió d’aquests recursos d’urgència va suposar l’any passat una despesa de 36 milions d’euros per a l’Ajuntament. El consistori va impulsar abans de l’estiu un nou protocol per limitar l’estada de les famílies a sis mesos i oferir-los ajudes per trobar habitatges, que va ser rebutjat pel ple. Caldria apostar, tal com ha reclamat la Sindicatura de Greuges de Barcelona, per un model que garanteixi la gestió eficient dels recursos, desvinculada de l’oferta turística, i s’adeqüi a les necessitats de les famílies i els seus infants.

En qualsevol cas, fins i tot aquestes solucions s’esgoten. Ens trobem amb famílies a les quals ni tan sols se’ls troba un allotjament d’urgència, que a Barcelona els asseguraria passar-hi com a mínim quinze nits, i només tenen accés a dues nits al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). En altres municipis, no cal dir-ho, les solucions d’allotjament temporal encara són més escasses. Tot plegat evidencia que, davant d’una emergència amb l’habitatge estructural, les eines per fer-hi front també han de ser-ho, i això implica tornar a impulsar lleis que blindin que cap infant en risc d’exclusió social pugui quedar-se sense casa seva.