domingo, 29 de diciembre de 2024

Proposta d'habitatge públic

 Proposta d’habitatge públic per a l’Escala

·         Diari de Girona

·         28 Dec 2024

·         ALBERT PONS RAMOS

El govern de la Generalitat ha anunciat que la promoció de pisos de protecció oficial serà una prioritat de la seva acció de govern. Recupera el Pla de Barris i l’ARE (àrees residencials estratègiques) que entre 2003 i 2010 la Generalitat, de la mà del conseller Nadal, va impulsar.

L’anunci de la promoció de 50.000 habitatges de lloguer públic és una molt bona notícia. L’Escala, amb una població de més de 10.000 habitants, també té dèficit d’habitatge protegit. Des de la promoció que es va fer al barri Rosa Lau als anys 80 no se n’ha iniciat cap més. L’any 2008, es va avançar molt en un projecte de construcció d’un primer bloc de pisos als terrenys que Incasòl té a la Closa del Llop i Ajuntament i Generalitat van signar un conveni. Es va fer una campanya de difusió i la iniciativa va tenir molt bona acollida entre els escalencs. La Generalitat posava a disposició els terrenys i facilitava ajuts per a la promoció. El canvi de govern a la Generalitat el 2010 i la crisi del sector immobiliari van impedir que el projecte avancés.

La dificultat d’accedir a un habitatge s’ha anat agreujant. Cada vegada és més difícil trobar pisos a preus accessibles, o bé pisos de lloguer amb contractes de llarga durada.

Tot i que hi ha molts interrogants, sembla que assistim a un canvi de cicle. És hora de fer propostes viables que sintonitzin amb el propòsit manifestat pel govern de la Generalitat. La proposta que llancem creiem que és realista i que consolidarà l’estructura social de l’Escala, en garantirà el creixement harmònic i la cohesió social. La proposta:

1.- Creació del Patronat de l’Habitatge: L’Ajuntament hauria de crear un patronat. Les seves accions les marcarà el Pla Local d’Habitatge actualitzat. El Patronat el presideix l’alcalde o delega les competències en un regidor de l’equip de govern, amb l’assessorament tècnic. Tindrà un pressupost anual per cobrir les necessitats habitacionals que s’hagin analitzat i que l’Ajuntament es veu amb capacitat d’afrontar. Serà l’òrgan de govern receptor d’aquells ajuts i subvencions que arribin d’altres administracions. La participació en el Patronat de regidors d’altres partits i entitats que puguin aportar la seva col·laboració la determinarà l’equip de govern i l’aprovarà el Ple del consistori. Càritas, el coordinador del CAP o un representant del Rosa Lau –que pot aportar experiència en la gestió d’un barri amb habitatge de protecció oficial–, podrien ser candidats a formar-ne part. El Patronat gestionarà les iniciatives pròpies i les que aportin els seus membres en relació amb la construcció d’habitatge social.

2.- Constitució d’una cooperativa d’usuaris: S’hauria de constituir una cooperativa d’usuaris que serien els impulsors de l’obra. El comitè gestor determinarà els requisits necessaris per entrar a formar-ne part. L’Ajuntament és qui ha d’acompanyar el procés de difusió i promourà reunions per tal que la iniciativa tingui ressò entre els grups potencialment interessats. Caldrà fer arribar el missatge al conjunt de ciutadans que per falta de promoció d’habitatge públic no poden exercir el dret a tenir un habitatge digne tal com diu la Constitució.

La cooperativa actuaria integrada al Patronat Municipal que li donaria cobertura jurídica i assessorament legal i financer.

3.- Disposició de sòl: Als terrenys de la Closa del Llop, la Generalitat hi disposa de sòl apte per desenvolupar-hi més d’una promoció de pisos de protecció oficial. Incasòl propietària dels terrenys, seria l’organisme que hauria de facilitar la parcel·la a la cooperativa per construir-hi aquesta modalitat de pisos protegits.

4.- Promoció de pisos: La cooperativa s’haurà constituït amb un nombre suficient de membres que es veuran amb capacitat d’impulsar la construcció d’un primer bloc de pisos. La present proposta és que la promoció s’orienti a la construcció de pisos en règim d’usufructuaris pels socis de la cooperativa.

5.- Finançament: Del cost de la promoció se’n farà càrrec la cooperativa. Les entitats de crèdit, amb els acords que se suposa han pres amb la Generalitat, faran possible el finançament de la promoció. L’estudi de costos de la construcció i posada a disposició dels pisos determinarà l’aportació que ha de fer cada membre de la cooperativa. Incasòl facilitarà que l’operació no sigui onerosa pel que fa a la repercussió del preu del sòl sobre cadascun dels pisos. El Patronat Municipal de l’Habitatge assumirà l’aval bancari de l’operació financera. La licitació i adjudicació de l’encàrrec de construcció de l’obra es regirà pel procediment habitual d’adjudicació que fa servir l’administració pública.

 

Albert Pons Ramos, en representació

de la Comissió gestora per la promoció

d’habitatge públic de l’Escala

 

sábado, 14 de diciembre de 2024

Menors amb problemes d'habitatge, els afecta en el rendiment escolar

 


Docents de la Catalunya Central s’uneixen per exigir l’aturada dels desnonaments i garantir el dret a l’educació

Denuncien que aquesta situació afecta el rendiment i el benestar personal i emocional de l’alumnat

Divendres, 13 de desembre de 2024

Seguint l’exemple de Salt i Barcelona, un grup de docents de la Catalunya Central s’ha unit per dir prou als desnonaments i denunciar la “vulneració sistemàtica” del dret a l’habitatge i el dret a la infància. El grup ha fet públiques les seves reivindicacions aquest dijous a la tarda a Sant Vicenç de Castellet on denuncien que fa poc es va desnonar una família amb tres menors. “No podem normalitzar que part del nostre alumnat visqui amb la incertesa de perdre la seva llar”, lamenten. Un dels docents, Jordi Bordes, ha explicat a l’ACN que aquesta situació afecta “tant el rendiment com també el benestar personal i emocional” de l’alumnat.

Creiem que és primordial, per sobre de qualsevol tasca docent, que s’ha de garantir una vida digna pels infants”. Així s’explica Jordi Bordes, un dels docents que forma part del grup que s’ha constituït a la Catalunya Central per denunciar la problemàtica de l’habitatge i com això afecta als infants. D’aquesta manera, la comunitat educativa de les comarques centrals segueix els passos que ja s’han fet a Salt i a Barcelona.

L’objectiu dels docents és “fer xarxa” i aconseguir fer un mapa de l’abast de la problemàtica al territori i veure quins alumnes es troben en risc de ser desnonats. Bordes explica que, en moltes ocasions, hi ha casos que passen desapercebuts i creuen que això s’ha de revertir. “En cada ciutat o poble de la Catalunya Central on hi hagi un alumne amb problemes d’habitatge s’hi ha de poder donar una resposta global, també des del propi claustre del centre educatiu”, ha expressat.


L’emergència i els desnonaments d’infants

Dimecres, 6 de novembre de 2024

Cap de difusió social, incidència i sensibilització al Casal dels Infants per a l’acció social als barris, entitat membre de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS). És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració i en Periodisme.


Aquest dilluns a mig matí, mentre la població de Barcelona i altres comarques rebia als seus mòbils avisos de Protecció Civil alertant sobre pluges torrencials, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera estava en marxa un dispositiu dels Mossos d’Esquadra per desnonar una família amb un infant a càrrec. El Sindicat d’Habitatge del Raval, mobilitzat al carrer sota el xàfec per evitar el desnonament, informava més tard que el dispositiu s’havia aturat.

El fet, però, és una demostració de com la vulneració del dret a l’habitatge, que en si mateixa ja és una situació de desemparament per a les famílies afectades, es continua produint fins i tot en els contextos més adversos. L’emergència de les famílies que perden casa seva es manté en el temps i sembla sortir del focus de l’alarma social, encara que hi hagi infants que puguin quedar al carrer amb risc d’aiguats.

L’any passat es van produir a Catalunya 7.148 desnonaments, un de cada quatre dels que es van donar a tot l’Estat, i més de 1.255 van tenir lloc a Barcelona. Si les xifres han baixat (el 2013 a Barcelona hi va haver prop de 3.300 desnonaments) és, en part, arran de les moratòries de desnonaments impulsades pel Govern central, que van començar amb la pandèmia i que haurien de suspendre els desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa residencial (en la pràctica, molts se segueixen produint).

També pels efectes de la llei d’emergència habitacional aprovada pel Parlament de Catalunya el 2022 i anteriorment per la llei 24/2015, especialment pel que fa a l’obligació dels grans tenidors d’oferir un lloguer social a famílies vulnerables abans d’iniciar un desnonament. Entre el 2017 i el 2023, aquestes dues lleis han evitat que 20.000 famílies perdessin casa seva a Catalunya.

El mes passat, però, el Tribunal Constitucional, responent a un recurs del PP, tornava a posar pals a les rodes i acabava amb l’obligació per part dels grans tenidors d’oferir lloguers socials a famílies en risc abans d’interposar una demanda per desnonar-les. Uns grans tenidors que van ser els responsables del 51% dels desnonaments a Barcelona entre el 2020 i 2022, segons dades de l’observatori DESCA.

Amb moratòries provisionals d’efectes insuficients i amb les lleis més protectores del dret a l’habitatge escapçades, l’emergència residencial a molts barris seguirà enquistada. I això, avui dia, significa que més de 200 famílies amb infants a càrrec del barri del Raval de Barcelona visquin en pensions o altres allotjaments temporals d’urgència, segons xifres d’uns serveis socials desbordats. I que prop de 700 famílies a tota la ciutat esperin un habitatge de la mesa d’emergència, segons dades del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, amb un temps d’espera de mitjana d’entre dos i quatre anys i mig.

Els allotjaments temporals d’urgència no són el lloc adient on viure per a cap nen o nena, i normalment no se’ls deixa estar-s’hi durant el dia, entre primera hora del matí i el vespre, obviant que un habitatge ha de ser molt més que un sostre durant la nit. Hi ha famílies que s’han de traslladar d’una pensió a una altra, en pics de la demanda turística. Sovint, a més, se les reubica lluny del seu barri, i això vol dir distanciar-les del centre educatiu dels infants i de la seva xarxa de suport comunitària, bàsica perquè tirin endavant.

L’externalització de la gestió d’aquests recursos d’urgència va suposar l’any passat una despesa de 36 milions d’euros per a l’Ajuntament. El consistori va impulsar abans de l’estiu un nou protocol per limitar l’estada de les famílies a sis mesos i oferir-los ajudes per trobar habitatges, que va ser rebutjat pel ple. Caldria apostar, tal com ha reclamat la Sindicatura de Greuges de Barcelona, per un model que garanteixi la gestió eficient dels recursos, desvinculada de l’oferta turística, i s’adeqüi a les necessitats de les famílies i els seus infants.

En qualsevol cas, fins i tot aquestes solucions s’esgoten. Ens trobem amb famílies a les quals ni tan sols se’ls troba un allotjament d’urgència, que a Barcelona els asseguraria passar-hi com a mínim quinze nits, i només tenen accés a dues nits al Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB). En altres municipis, no cal dir-ho, les solucions d’allotjament temporal encara són més escasses. Tot plegat evidencia que, davant d’una emergència amb l’habitatge estructural, les eines per fer-hi front també han de ser-ho, i això implica tornar a impulsar lleis que blindin que cap infant en risc d’exclusió social pugui quedar-se sense casa seva.

miércoles, 11 de diciembre de 2024

El tema de l'habitatge no ens deixa tranquils

 A tot l'estat espanyol i naturalment també a Catalunya el problema del habitatge esta present, però en aquest bloc tractarem el problema que tenim al poble de l'Escala.

Només tenim constància dels dos informes encarregats per l'Ajuntament, un a SER·GI (2017) i l'altre a APROP (2021). Ara ja tenim una família amb dos menors nascuts al poble que no poden viure de una manera "digna i adequada" tal com diu l'article 47 de la Constitució Espanyola i el 26 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. No parlem ja dels Tractats Internacionals als quals Espanya s'ha adherit, recordo perfectament la intervenció de la ONU a l'any 2013 parant el llançament de les persones que ocupaven (de forma il·legal) un edifici d'habitatges a Salt, per no donar alternativa habitacional.

Fins fa poc el tema del dret a l'habitatge era ignorat per la Justícia ordinària, però per pressió d'instàncies internacionals i de juristes progressistes del país, les coses van canviant.

Cal prendre consciència de la revolució silenciosa que ha tingut lloc a la jurisprudència del TEDH, a la del TJUE. També el Tribunal Constitucional Espanyol amb la "Nota Informativa nº 52/2024: El Ple del TC reconeix com a dret constitucional el dret al habitatge" després de la sentència  79/2024.

Actualment esta en mans judicials el llançament d'una altre família  escalenca, matrimoni i 4 menors d'edat nascuts a l'Escala. L'efecte sobre la salut física i mental del cas es evident. Caldrà acudir a la llei 14/2010 de protecció a la infància i adolescència ? Crec que es trobarà una sortida digne i adequada, ja que segons la Constitució existeix l'obligatorietat d'intervenir dels poders públics.


miércoles, 4 de diciembre de 2024

El Jutjat de Figueres suspèn el llançament d'avui a les 12 hores

Parlem d'una família escalenca, un matrimoni i 4 fills, 3 menors d'edat nascuts a l'Escala.

 Primer es va aconseguir passar el 4 de novembre al 4 de desembre, avui. El Jutjat, després de la nova presentació dels recursos econòmics de la família que aquesta vegada s'ha fet amb el total anual i no només amb les nòmines d'uns mesos (l'estiu) ha donat dos mesos més de temps per trobar un nou habitatge per la família.

Esperem que amb el suport de la tècnica d'habitatge  es trobarà una solució abans del 4 de febrer.

L'habitatge es un problema social i de salut. 







domingo, 1 de diciembre de 2024

Salut i habitatge

 La Capçalera Barcelona ( col·lectiu de joves professionals sanitaris i sanitàries) el passat dissabte dia 23 varen cridar: No hi ha dret a la Salut sense dret a l’habitatge”.

Marcelo Covelo, metge de família i membre de La Capçalera Barcelona, “Cada vegada ve més gent dient que no arriba a final de mes, que no pot pagar el lloguer, que es troba en risc de desnonament… i podem certificar l’impacte que tota aquesta inseguretat residencial té sobre la salut. Aquesta problemàtica implica, per a les persones que la pateixen, un 30% més de risc de patir ansietat o depressió, un pitjor control de les patologies cròniques, 10 anys menys d’esperança de vida –si es tracta de persones sense llar, que viuen al carrer– i quatriplica les taxes de suïcidi, entre d’altres conseqüències.”

Jo fa 15 anys que no practico la Medecina, no sé si aquesta reflexió es exagerada o no. Però que salut i habitatge estan relacionats es un fet.

Sobre habitatge i l’Incasol, una noticia del Canal 10 diu:  En els terrenys, que són propietat d'Incasòl, es contempla edificar una promoció de tres blocs amb un total 84 pisos, i que el consistori preveu que siguin en règim de lloguer”. 

Bona noticia, tot i que 84 d’entrada semblen molts, molt bé que siguin de lloguer ( veurem el tipus de lloguer), i naturalment que sigui el consistori que ho proposi.

FoCAP i Marea Blanca varen reclamar: “l’accés a un habitatge digne i varen posar de manifest com l’actual crisi de l’habitatge condiciona la salut de la població

Mentrestant una família escalenca amb dos menors nascuts a l’Escala dormen, en una vella caravana, en un hort d’Albons.

Si ningú fa res, el proper 4 de desembre a les 12h. seran llançats al carrer per ordre judicial una família escalenca amb 4 fills, 3 menors nascuts al poble.

Mentrestant no sabem quants habitatges buits, habitables hi ha a l’Escala, no són els més de 900 que deia Idescat, SER·GI (2017) en el seu seriós estudi, diu que 241. També parla de 47 ocupacions il·legals. Actualment no ho sabem.

Si que sabem que l’Escala, per sort, te un gran atractiu per persones de fora i que en 3 anys hi ha hagut 1.500 compres d’habitatge. Això no es un problema sempre que es gestioni bé. Només explicarem un punt per aconseguir-ho, l’Ajuntament te d’ingressar molts mes diners dels que ingressa. No m’estendré més, penseu como ho pot fer i perquè.

A l’Escala 310  persones o entitats tenen més de 10 habitatges.