miércoles, 31 de julio de 2024
El drama del dret a l’habitatge
La Constitució Espanyola, a l'article 47, reconeix el dret a tenir un habitatge digne i imposa als poders públics el deure de promoure les condicions necessáries per fer-lo efectiu. Tenir un lloc digne on viure es un dret fonamental també recollit a la Declaració dels Drets Humans del 1948, la Carta Social Europea del 1961, revisada el 1996, i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. I el Parlament Europeu, en una resolució del 21 de gener de 2001, reclamaba a la Comissió i els estats membres que asseguressin que el dret a un habitatge adequat fos reconegut i executable com un dret fonamental.
Font: inici de la Editorial del 4 de juliol de 2024 del diari "El Punt Avui"
Els 4 escalencs sense casa des de el 24 d'abril, dos d'ells menors d'edat i nascuts a l'Escala. Continuen al carrer i s'exposen a la repressió de la Policia ( que sembla comprendre el problema).
Mentrestant els màxims responsables d'Habitatge i Serveis Socials el dia 4 de juliol passat varen dir que els recursos per aquesta familia s'havien acabat. Recordem la venda de ca la Matilde per 180.000€ i can Ramis per 501.000€. Es va comprar la Palmera per fer un parking de pagament pels cotxes en ple nucli antic.
Des d'aquest blog i mentre pugui i els 4 escalencs estiguin al carrer no pararé de denunciar aquesta situació.
Ja tenim a disposició de qui vulgui el tercer informe d'Habitatge de l'Escala ( despres del de SER.GI i APROP)
La Constitució espanyola, a l’article 47, reconeix el dret a tenir un habitatge digne i imposa als poders públics el deure de promoure les condicions necessàries per fer-lo efectiu. Tenir un lloc digne on viure és un dret fonamental també recollit a la Declaració de Drets Humans del 1948, la Carta Social Europea del 1961, revisada el 1996, i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. I el Parlament Europeu, en una resolució del 21 de gener del 2001, reclamava a la Comissió i els Estats membres que asseguressin que el dret a un habitatge adequat fos reconegut i executable com un dret fonamental. Però aquest continua essent un dret a conquerir i un problema que ni tan sols sembla estar en vies de solució, sinó que s’agreuja cada dia.LaLa Constitució espanyola, a l’article 47, reconeix el dret a tenir un habitatge digne i imposa als poders públics el deure de promoure les condicions necessàries per fer-lo efectiu. Tenir un lloc digne on viure és un dret fonamental també recollit a la Declaració de Drets Humans del 1948, la Carta Social Europea del 1961, revisada el 1996, i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. I el Parlament Europeu, en una resolució del 21 de gener del 2001, reclamava a la Comissió i els Estats membres que asseguressin que el dret a un habitatge adequat fos reconegut i executable com un dret fonamental. Però aquest continua essent un dret a conquerir i un problema que ni tan sols sembla estar en vies de solució, sinó que s’agreuja cada dia. LLa Constitució espanyola, a l’article 47, reconeix el dret a tenir un habitatge digne i imposa als poders públics el deure de promoure les condicions necessàries per fer-lo efectiu. Tenir un lloc digne on viure és un dret fonamental també recollit a la Declaració de Drets Humans del 1948, la Carta Social Europea del 1961, revisada el 1996, i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. I el Parlament Europeu, en una resolució del 21 de gener del 2001, reclamava a la Comissió i els Estats membres que asseguressin que el dret a un habitatge adequat fos reconegut i executable com un dret fonamental. Però aquest continua essent un dret a conquerir i un problema que ni tan sols sembla estar en vies de solució, sinó que s’agreuja cada dia. L
Sense esperança, el resultat no m'afectarà.
https://www.canal10.cat/video/25188-etna-estrems-es-desmarca-de-la-direccio-derc
Ella no creu amb l'Illa, jo tampoc, ja que va dir que posaria
l'Olga Pané de Consellera de Sanitat.
Jo no crec amb el Govern Aragonés, que porta el nom d'una
llei que vàrem tombar.
Jo no crec amb Puigdemont, tant extravagant, que ja va
nombrar com a Conseller de Sanitat a Comín, quasi tant extravagant com ell,
però simpàtic. També vàrem tombar una llei que portava el seu nom, Llei Comín.
PP, Vox i Aliança per Catalunya es dreta indisimulada (o
extrema si voleu).
I els Comuns? son pocs i tenen de demostrar que faran amb el
Hard Rock. “Anar-hi anant, anar-hi anant.........com L'OTAN ?” Tenen ministre
a Madrid que esta d'acord amb enviar armes a Ucraïna. simpàtic i guapo, això si.
La CUP es l’únic partit que demana la sortida de l’OTAN i la
desaparició de la educació i sanitat concertades. Però perd força i amb el seu
independentisme (que jo respecto) li passa com la cançó d’Antonio Machin “......dos
amores a la vez ......y no estar loco”. Te una figura com Laia Estrada que no
s’autoavalua prou.
En fi, els activistes d’esquerres, sempre perdem. Tot i
algunes victòries petites: lleis Comín i Aragonès, euro per recepta mèdica,
etc., etc.
Ara toca seguir un espectacle que se que el final no m’agradarà.
viernes, 26 de julio de 2024
Annex 1 del 3er. Estudi sobre habitatge a l'Escala. Cessió d'habitatges al Ajuntament
martes, 23 de julio de 2024
Guerra o Pau
A “El país
semanal” del 25 de maig 2024, hi ha un article de Javier Cercas, veí de
Verges, autor de la gran obra “Anatomia
de un instante” que es titula ,“Las
preguntas del pacifismo”. Ell es declara pacifista i es fa preguntes. I el
preocupa de sobremanera la classe de “pau”
que tindríem si no tinguéssim guerres. Es una pregunta amb trampa perquè no ho
sabem.
Violència a la vida sempre n’hi ha hagut i n’hi haurà.
Morts, violacions, tortures, desigualtats etc. Però amb la guerra que preparen
els Estats en els seus pressupostos de Defensa tenim assegurada una pau per
tot-hom ? o un negoci pels fabricants d’armes i una escabetxina dels més dèbils
?
A les preguntes que fa es pot contestar: Si el Govern
de la II República hagués disminuït gradualment la seva despesa militar, en
allò material i en personal, potser no hagués tingut feina en Franco. Amb més
Despesa Militar més destrucció, més morts i més misèria. Però no es pot
explicar quina “pau” hagués estat,
perquè no ho sabem. Les guerres ocorren perquè es preparen, amb els
pressupostos de Defensa.
El mateix en el cas de Hitler, quina classe de “pau”, tampoc o sabem. Si que sabem el
gran poder militar d’Alemanya, i com li anava al sr. Krupp el negoci.
El que si sabem es el cost de la guerra, abans i ara.
Sempre es una derrota.
I si parlem de les armes nuclears o de “les armes de destrucció massiva”, i de
les armes químiques. Fins aquí hem arribat amb evitar que hi hagués una “pau” que desconeixem. Si volem pau sense
cometes fem la guerra. Més val una pau per uns quants que una “pau” per tot-hom. Aquesta es la
filosofia actual.
El dret a la defensa pròpia esta reconegut sempre que
el mal que ens amenaça sigui una agressió il·legítima. Però en el Codi Penal
esta descrit entre persones concretes. En el cas de la guerra hi ha el “ius in bello” ( el dret de guerra). Es
un terme que prové de la religió catòlica, i que ha passat a lo civil, deixant
la religió.
Les guerres a l’Antiguitat i la Prehistòria eren per
dominar la riquesa de la terra. A l’Edat Mitjana varen començar les guerres
religioses. La Guerra Santa, la Yihjad, les Creuades, etc. Ara les Religions
estan contra la guerra.
Joan XXIII a “Pacem
in Terris” qüestiona la guerra justa, ni que sigui només per les armes
atòmiques. Per l’Islam la guerra no serveix per res. Tot i que hi ha Imams que
han anat pel seu compte i que el Coran com el nostre Codi Penal està per la
legitima defensa.
En la legítima defensa entraria la guerrilla, però es
un tema massa llarg per avui.
Es possible que la meva opinió sigui arrogant, que és
naïf i no es basa en certeses o evidències.
Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears (TNP), el
Tractat de Prohibició d'Assajos Nuclears a l'Atmosfera, a l'Espai Exterior i
Sota l'Aigua –també conegut com a Tractat de Prohibició Completa dels Assajos
Nuclears (TPCEN), que es va signar a 1996 però que encara no ha entrat en
vigor– i el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN). Qui
creu en aquestes accions no és naïf també ?
jueves, 11 de julio de 2024
Capítol IV Mesures per habitatges socials a l’Escala
"Res no hi ha de més degradant i excloent que la pèrdua de l’habitatge."
Al nostre municipi hem de tenir clar que la Administració no es mou per voluntat pròpia. Només si tenim la capacitat de pressionar els responsables polítics faran bé la seva feina. Si no estem organitzats, que no hi estem, malament rai.
Les administracions locals són
decisives en matèria d’habitatge.
El paper dels municipis marca
la diferència en l’aplicació real d’aquestes lleis, el coneixement dels propis drets
entre la població i l’atenció directa a les persones amb problemes d’habitatge,
però també l’acció de control i sanció davant els incompliments.
L’administració local té, també, competències en l’ordenació i disciplina
urbanístiques, la conservació i rehabilitació de l’edificació. A més, la Llei
18/2007, del dret a l’habitatge, estableix que els ajuntaments poden exercir
activitats complementàries de les pròpies d’altres administracions per
delegació, exercint l’autonomia local o amb concertació i col·laboració entre
administracions.
Les mesures:
1.- Control inspecció i
processos sancionadors
L’administració local ha de ser proactiva en la vigilància i els processos sancionadors davant els incompliments de la legislació vigent, com la Llei 18/2007 (assetjament immobiliari, condicions d’habitabilitat, permisos d’obres i reformes, etc.); la Llei 24/2015, sobretot pel que fa a l’obligatorietat de lloguer social i la penalització als pisos buits, a través de la sanció i l’expropiació temporal d’ús; així com la Llei Estatal pel Dret a l’Habitatge, molt especialment el règim de contenció de rendes.
Cal que les oficines
municipals d’habitatge i de serveis socials estiguin adequadament dotades de
recursos i personals, que tinguin proactivitat en la vigilància i en la
informació de la població. Cap persona llogatera no pot desconèixer els seus
drets en matèria d’habitatge.
A més, cal establir mecanismes
de supervisió i control a agents de la propietat immobiliària, administradors
de finques i agències immobiliàries, a través de les oficines municipals
d’informació al consumidor.
Els pisos turístics han de tenir
unes normes que es tenen d’inspeccionar i sancionar si cal.
2,. Serveis de seguiments,
acompanyament i mediació en situacions de dificultat
Es recomana la creació d’un
servei d’assessorament i mediació per a les persones afectades per
finalitzacions de contracte, impagament, pujades de preu inassolibles o altres
situacions de dificultat amb el lloguer i l’habitatge, amb l’objectiu de
prevenir-ne les expulsions i buscar solucions alternatives. També s’ha de
preveure la mediació entre les parts implicades, amb la finalitat de trobar una
solució satisfactòria.
Concretament, es urgent la
implementació del Servei d’Intermediació en la Pèrdua d’Habitatge al
municipi. Amb dedicació de juristes que coordinin la negociació amb la propietat,
intercanvi amb la defensa, l’impuls dels intents d’ajornament de desnonament i
atenció dels Serveis Socials.
3.- Llicències i planificació urbanística
Cal regular l’ús d’habitatges
per a fins turístics, aplicant el Decret Llei 3/2023 de 7 de novembre. Aprovar
mesures restrictives que permetin revocar llicències a mig termini si no es
donen condicions determinades; accessibilitat, seguretat, senyalització, salut
comunitària ( hi ha queixes de xinxes de llit, Cimex lectularius, veure el
facebook “L’Escala Francophone”)
Utilitzar la Llei de Turisme 13/2002, vigent des de 18/03/2023, articles 30,36 i 39. Amb la llei a la mà es pot iniciar una reducció de pisos turistics.
“En aquest
període ens han arribat 3 immobles de l’Agència d’Habitatge de Catalunya.
D’aquests 3 no en disposem cap.” L’Ajuntament els ha rebutjat Informe APROP
4) No més promocions privades.
“Prou totxo”. De
moment.
Estem amb 0 habitatges
de Protecció oficial
49 habitatges iniciats. Dades de IDESCAT
5) Mobilització d’habitatges buits.
993 segons IDESCAT.177 segons
APROP. 319 segons SERGI. 61 de grans tenidors segons CRITIC.
Utilitzant la lleis/decrets:
18/2007, 24/2015, 1/2022, 3/2023,etc
6) Tanteig i retracte en la compra venda d’habitatge
?.
L'Ajuntament coneix aquest mètode ?
7)Assegurar l’interès públic en les Promocions d’Habitatge de Protecció Oficial
Habitatges de Protecció
Oficial avui: 0
Web de l’Ajuntament, avui 3 juliol 2024
·
Es
publica el llistat d'admesos per als pisos amb protecció oficial
·
Sessió
informativa sobre els pisos de protecció oficial, el 2 de març
·
El
sorteig dels pisos amb protecció oficial, aquest vespre
·
El
sorteig dels pisos amb protecció oficial serà el dia 23 de novembre
·
Comença
el termini per presentar sol·licituds per accedir a un dels pisos amb protecció
oficial
·
El
projecte dels pisos de protecció oficial de l'Escala, endavant
·
Aprovades
les condicions d'accés als pisos de protecció oficia
·
L'Ajuntament
de l'Escala podrà començar a donar llicàncies al sector de l'Incasol a l'abril
·
Ja
es coneixen les 24 famílies amb prioritat per accedir a un dels pisos amb
protecció oficial
·
Darrers
dies per presentar la sol·licitud per a un dels pisos de protecció oficial
lunes, 1 de julio de 2024
Capítol III Voluntat política del Ajuntament en el tema d’habitatge
Cap persona podria acceptar −ni cap Administració podria justificar− que, davant una situació d’emergència mèdica, no hi hagués una resposta immediata dels serveis d’emergència, de la mateixa manera que no seria acceptable una resposta tardana d’un servei públic d’extinció d’incendis. Tanmateix, quan es tracta del dret a l’habitatge, no s’és prou conscient de l’afectació que la pèrdua −o, si s’escau, el risc de pèrdua− de l’habitatge habitual comporta envers les persones afectades, les quals no només veuen condicionat el seu dret a l’habitatge, sinó també el seu dret a la salut, a l’educació, al treball, a la vida privada i familiar, i a l’accés als subministraments bàsics, entre d’altres.
Si repassem la quantitat de habitatges amb gent empadronada, els habitatges de segona residència, els habitatges turístics o vacacionals i els buits (177 informe APROP 2021, 272 Informe SER·GI 2017), veurem que el turisme es, de llarg el que ocupa mes habitatges, més del 70%.
De moment no tenim Pla Local d’Habitatge.
Que el turisme es una font d’ingressos econòmics pel
poble i que no te perquè canviar, estarem d’acord. Una altre cosa es la Gestió
del Turisme per part de l’Ajuntament.
Als anys 60 es va començar a construir de manera
desordenada i sense cap ( o poc) control de l’Administració. L’Escala s’acabava
a la Caserna de Carrabiners en el que avui es el Passeig del Mar. A l’Era de
can Quilis ( o Kilis) de can Kilis al Riells només hi havia una casa aïllada
d’un pintor de parets. També el Camp Miramar. I de les Escoles i de Can Català,
recordo poc el que hi havia. Però jo no vinc a fer una crònica de turisme ni de
urbanisme. Ja fa temps que la construcció ha arribat fins el Camí dels Termes.
Per fer tot això i començar a donar serveis als
turistes varen venir gent de fora, normalment del Sud d’España, gent treballadora
i que avui se senten escalencs, com es natural.
El creixement va continuar i va tornar venir gent del
Sud o més ben dit del Nord d’Àfrica. “Aquells
primers venien a treballar i aquest últims a viure foten poca cosa i vinga
ajudes socials” Sento massa sovint aquesta expressió. Inclús de persones
descendents dels antics migrants.
En el boom de la construcció es va tapar zones marítimes,
com la Riba o el Passeig del Mar. No parlarem de les previsions del canvi
climàtic.
També es varen derruir cases emblemàtiques com a can
Llardent i últimament la casa de Mª Dolors Albert. Però tampoc es aquest el
tema central del article.
Aquest boom, ha fet que els actuals equips de Govern
de l’Ajuntament no pugin complir la llei 27/2013 (modificació de la 7/1985) article
26: es deurà prestar a tots els Municipis els serveis: d’enllumenat
públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, proveïment domiciliari
d'aigua potable, clavegueram, accés a els nuclis de població i pavimentació de
les vies públiques.
Però tampoc criticarem la manera progressiva es que es
va complint l’anterior obligació, ja hem parlat que va ser un boom.
Però ja des de fa anys l’Ajuntament intenta trobar
habitatges per atendre el lloguer social i les emergències, ha contactat amb
bancs ( i naturalment els bancs han guanyat sempre). A on té els diners
l’Ajuntament ? podria ser un element de pressió al banc ?. L’han enganyat, i fa
una setmana sentia com un càrrec del Govern deia mentider a un escalenc que viu
al carrer. No sé si ho és l’escalenc (jo no tenia que sentir aquest retret),
però el que si sé que els bancs menteixen. Per comprovar tot això podeu anar a
un resum de la pròpia web del Ajuntament, quan es posa “habitatge” al cercador. https://pallusonline.blogspot.com/2024/06/la-desorientacio-sobre-habitatge-de.html
I ja van 2 estudis pagats i sembla que anem pel
tercer.
Hi ha lleis que permeten actuar amb els habitatges buits. Que és feina? Clar però es que a França els Ajuntaments que no tenen habitatges socials i d’emergència reben multes de 140.000€ i més. Els multa el govern francès.
Aquí la Generalitat paga un 60% del preu que paguen els
municipis que lloguen habitatges.
No veiem voluntat política de solucionar el problema, sabem que es un problema general, però “ mal de molts consol de ximples”.Diuen que és un problema estatal, autonómic i local. Jo preferiria que diguessin que es un problema local, autonómic i estatal, si no sembla que utilitzem la dita anterior.
Però mentre es venen habitatges propietat del
Ajuntament ( ca la Matilde i can Ramis) i es compra terreny pels cotxes dels
turistes (La Palmera). Primer els cotxes després les persones.
Per acabar fins que l’Ajuntament no faci una declaració
clara i contundent de llogar ell com
arrendatari habitatges a un preu raonablement per sota el mercat (666,21€/mes,
l’any passat segons Incasol).
Fins que no comenci a treballar amb els habitatges
buits, camí llarg i emprenyador.