miércoles, 31 de julio de 2024





COLABORACIÓN 

SUICIDIOS, FACTORES SOCIALES, LA VIVIENDA

Lluis Ciprès Médico psiquiatra jubilado 

El suicidio es una solución eterna por lo que a menudo no es más que un problema temporal” Ringel 

El suicidio siempre es multicausal. Hagamos un resumen de los principales factores que influyen: trastornos psiquiátricos, factores biológicos, rasgos de personalidad, historia familiar y factores genéticos y por último factores psicosociales. En el primer punto debemos pensar que los trastornos psiquiátricos son mucho más frecuentes de lo que pensamos, no todos se diagnostican por falta de medios o incluso los médicos no informan en muchas partes del mundo. Nos quedaríamos con una prevalencia del 65 al 85%, tengamos en cuenta que la prevalencia suma a todas las personas que en su vida han tenido un problema psiquiátrico. Es un motivo muy claro en muchísimos suicidios, incluso ha habido teorías defendiendo que siempre en un suicidio existe un trastorno psiquiátrico. No vamos a entrar en esta polémica. Destacar la depresión, los trastornos de conducta alimentaria, dependencia/abuso de sustancias. Los factores biológicos son muy importantes, primero el sexo, los hombres se suicidan más que las mujeres, actualmente prácticamente estamos en 4/1. Enfermedades que hacen sufrir mucho o incurables, las neurológicas, las respiratorias, en fin no las nombraremos todas. También la edad hace que sea más frecuente en porcentaje las edades avanzadas, a partir de 70 años, aunque por cantidad se da entre los 50-59 años el mayor número. En los últimos años ha habido un significativo aumento entre niños y adolescentes. Los rasgos de personalidad, el trastorno límite y los trastornos afectivos, destacan como elementos a tener en cuenta. Los trastornos esquizoide y esquizotípico, que provocando mucho aislamiento social también

Factores genéticos, los factores genéticos en un principio parecía que no influían (estudio de 1947), pero más adelante (estudios 1970, 1979) se dio validez a este factor. En el estudio del factor genético, Roy (1992) implica 5 líneas de investigación: estudios de riesgo familiar, estudios de gemelos, estudios de adopción y otras líneas de investigación genética. Historia familiar, una historia familiar positiva de suicidio violento debería ser considerada un fuerte predictor de conducta suicida en los casos de depresión mayor. Normalmente los casos de historia familiar positiva se deben a trastornos depresivos. Factores sociales: En el estudio de la conducta suicida existe una multitud de factores implicados. Esta confluencia de factores los podemos dividir en lejanos (psiquiátricos, biológicos y familiares) y cercanos que suelen ser los factores sociales variados y siempre negativos; la combinación entre factores lejanos y cercanos (sociales) potencia la posibilidad del acto suicida, Entre estos factores cercanos existe la pérdida del derecho humano fundamental que es la vivienda.
Desahucio en castellano, aplicado el término en medicina un enfermo “desahuciado” es un enfermo terminal. El lanzamiento es la muerte. Las personas ya están fuera de su casa, en la calle. La afectación en la salud mental en el momento en que un juez declara el desahucio, es siempre importante y el resultado puede ser el suicidio. Aunque no se dan las cifras de suicidios por ese motivo. En Catalunya este mes, dos hermanas han muerto por ese motivo. Fuente: “Publico”: “1 jul 2024 — Dos hermanas se suicidan en Barcelona antes de ser desahuciadas. Este lunes estaba fijada la expulsión de las dos mujeres, de 54 y 64 años...” Hace uno o dos meses un hombre de avanzada edad hizo lo mismo. No se dan cifras de los suicidios por problemes de vivienda. En la Plaza Sant Jaume de Barcelona una manifestación llevaba una pancarta que decia "No son suicidios, son asesinatos" Para muchas, el desahucio es percibido como la última hostia que te da la vida. Evitemos que lo sea.◼



El drama del dret a l’habitatge

 La Constitució Espanyola, a l'article 47, reconeix el dret a tenir un habitatge digne i imposa als poders públics el deure de promoure les condicions necessáries per fer-lo efectiu. Tenir un lloc digne on viure es un dret fonamental també recollit a la Declaració dels Drets Humans del 1948, la Carta Social Europea del 1961, revisada el 1996, i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. I el Parlament Europeu, en una resolució del 21 de gener de 2001, reclamaba a la Comissió i els estats membres que asseguressin que el dret a un habitatge adequat fos reconegut i executable com un dret fonamental.

Font: inici de la Editorial del 4 de juliol de 2024 del diari "El Punt Avui"

Els 4 escalencs sense casa des de el 24 d'abril, dos d'ells menors d'edat i nascuts a l'Escala. Continuen al carrer i s'exposen a la repressió de la Policia ( que sembla comprendre el problema).

Mentrestant els màxims responsables d'Habitatge i Serveis Socials el dia 4 de juliol passat varen dir que els recursos per aquesta familia s'havien acabat. Recordem la venda de ca la Matilde per 180.000€ i can Ramis per 501.000€. Es va comprar la Palmera per fer un parking de pagament pels cotxes en ple nucli antic.

Des d'aquest blog i mentre pugui i els 4 escalencs estiguin al carrer no pararé de denunciar aquesta situació.

Ja tenim a disposició de qui vulgui el tercer informe d'Habitatge de l'Escala ( despres del de SER.GI i APROP)



La Constitució espanyola, a l’article 47, reconeix el dret a tenir un habitatge digne i imposa als poders públics el deure de promoure les condicions necessàries per fer-lo efectiu. Tenir un lloc digne on viure és un dret fonamental també recollit a la Declaració de Drets Humans del 1948, la Carta Social Europea del 1961, revisada el 1996, i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. I el Parlament Europeu, en una resolució del 21 de gener del 2001, reclamava a la Comissió i els Estats membres que asseguressin que el dret a un habitatge adequat fos reconegut i executable com un dret fonamental. Però aquest continua essent un dret a conquerir i un problema que ni tan sols sembla estar en vies de solució, sinó que s’agreuja cada dia.LaLa Constitució espanyola, a l’article 47, reconeix el dret a tenir un habitatge digne i imposa als poders públics el deure de promoure les condicions necessàries per fer-lo efectiu. Tenir un lloc digne on viure és un dret fonamental també recollit a la Declaració de Drets Humans del 1948, la Carta Social Europea del 1961, revisada el 1996, i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. I el Parlament Europeu, en una resolució del 21 de gener del 2001, reclamava a la Comissió i els Estats membres que asseguressin que el dret a un habitatge adequat fos reconegut i executable com un dret fonamental. Però aquest continua essent un dret a conquerir i un problema que ni tan sols sembla estar en vies de solució, sinó que s’agreuja cada dia. LLa Constitució espanyola, a l’article 47, reconeix el dret a tenir un habitatge digne i imposa als poders públics el deure de promoure les condicions necessàries per fer-lo efectiu. Tenir un lloc digne on viure és un dret fonamental també recollit a la Declaració de Drets Humans del 1948, la Carta Social Europea del 1961, revisada el 1996, i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea del 2000. I el Parlament Europeu, en una resolució del 21 de gener del 2001, reclamava a la Comissió i els Estats membres que asseguressin que el dret a un habitatge adequat fos reconegut i executable com un dret fonamental. Però aquest continua essent un dret a conquerir i un problema que ni tan sols sembla estar en vies de solució, sinó que s’agreuja cada dia. L

Sense esperança, el resultat no m'afectarà.

 https://www.canal10.cat/video/25188-etna-estrems-es-desmarca-de-la-direccio-derc

Ella no creu amb l'Illa, jo tampoc, ja que va dir que posaria l'Olga Pané de Consellera de Sanitat.

Jo no crec amb el Govern Aragonés, que porta el nom d'una llei que vàrem tombar.

Jo no crec amb Puigdemont, tant extravagant, que ja va nombrar com a Conseller de Sanitat a Comín, quasi tant extravagant com ell, però simpàtic. També vàrem tombar una llei que portava el seu nom, Llei Comín.

PP, Vox i Aliança per Catalunya es dreta indisimulada (o extrema si voleu).

I els Comuns? son pocs i tenen de demostrar que faran amb el Hard Rock. “Anar-hi anant, anar-hi anant.........com L'OTAN ?” Tenen ministre a Madrid que esta d'acord amb enviar armes a Ucraïna. simpàtic i guapo, això si.

La CUP es l’únic partit que demana la sortida de l’OTAN i la desaparició de la educació i sanitat concertades. Però perd força i amb el seu independentisme (que jo respecto) li passa com la cançó d’Antonio Machin  “......dos amores a la vez ......y no estar loco”. Te una figura com Laia Estrada que no s’autoavalua prou.

En fi, els activistes d’esquerres, sempre perdem. Tot i algunes victòries petites: lleis Comín i Aragonès, euro per recepta mèdica, etc., etc.

Ara toca seguir un espectacle que se que el final no m’agradarà.

 

viernes, 26 de julio de 2024

Annex 1 del 3er. Estudi sobre habitatge a l'Escala. Cessió d'habitatges al Ajuntament

Camp A         ACCÉS, PRESERVACIÓ, I ÚS ADEQUAT DE                                 L’HABITATGE

A.2 Mobilització del parc vacant privat

Instrument A2.03 CESSIÓ TEMPORAL D’HABITATGES A                                         L’AJUNTAMENT

DESCRIPCIÓ

Contingut Mesures per promoure que els propietaris d’habitatges buits (particulars, empreses, entitats financeres, etc.) els cedeixin de manera remunerada a l’ajuntament (o ens instrumental municipal) per un període acotat de temps.

En funció de les necessitats i prioritats municipals, el servei pot comprendre, entre d’altres, la identificació i captació de propietaris i inversors privats amb habitatges buits, la informació i assessorament sobre les condicions, prestacions i avantatges vinculades al programa de cessió d’habitatges (cobertura de les despeses inicials, assistència jurídica gratuïta, etc.), i/o la creació d’un fons d’ajuts municipals complementari. La cessió dels habitatges queda supeditada a la demanda de lloguer de la zona on estigui ubicat l’habitatge i al seu estat de conservació.

Per altra banda, es pot optar per incrementar el parc d'habitatge amb finalitats socials amb programes que vinculin la cessió amb la rehabiltació dels habitatges buits i en mal estat, mitjançant la signatura de convenis amb els propietaris. En aquests convenis l'Ajuntament es fa càrrec de l'execució de les obres de rehabilitació - ja sigui per mitjà d'una contractació externa o via Plans d’Ocupació-, a canvi de la cessió temporal amb la facultat de cedir-ne l’ús temporal a tercers. Al conveni s’especificaran i es valoraran les obres a executar, la durada temporal de la cessió -proporcional a la inversió a realitzar-, les condicions i garanties de pagament i les clàusules de rescissió.

Objectius

• Estimular el mercat del lloguer.
• Incrementar el nombre d’habitatges de lloguer a preu assequible.
• Estimular l’ocupació del parc vacant, en especial de l’estoc d’obra nova.
• Complementàriament, promoure el manteniment i la rehabilitació del parc d’habitatges.
Beneficiaris
• Població en risc o estat d’exclusió social-residencial
• Població amb problemes d’accés a un habitatge assequible.
• Propietaris d’habitatges desocupats.

Marc normatiu

• Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge (art. 68–70).
• Decret 75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret a l'habitatge (art.21)
• Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent d’arrendament urbans.

Aplicabilitat

Recomanable per municipis amb experiència en la gestió de serveis d’habitatge, en especial aquells que ja gestionen programes dirigits a població en risc d’exclusió social-residencial o a població amb baixos recursos, així com en els quals es detecti que la seva població té una problemàtica específica a l’hora d’accedir a un habitatge amb lloguer social, és a dir, per sota del mercat.

Els habitatges cedits es poden incorporar a la borsa de mediació pel lloguer social municipal, garantint el compliment de les determinacions d’aquest tipus d’habitatges regulada al Decret
75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret a l'habitatge.

Calendari Mig termini (1-3 anys)

Fonts de Finançament

Finançament a partir del pressupost municipal i/o del pressupost de l’empresa o societat actuant (municipal, pública o privada).

Estimació econòmica

Inversió municipal dirigida a finançar l’estructura organitzativa (bàsicament despeses de personal), a campanyes de difusió i comunicació, al pagament de les quotes als propietaris, i a la prestació d’ajuts municipals associades, si es creen. Aquestes despeses són internalitzables en gran mesura dins de les despeses de l’Oficina Local d’Habitatge o dels serveis municipals d’habitatge, si n’hi ha.

Gestió

Gestió directa per part de l’ajuntament o una forma societària o empresa municipal, que haurà de definir les condicions i característiques del servei, articulada mitjançant la signatura de
convenis entre l’ajuntament i els agents privats o públics que cedeixin els habitatges.

Recomanable que la cessió es realitzi per un termini mínim de 5 anys.

Es pot derivar la gestió a una entitat sense ànim de lucre o a una empresa especialitzada que pot cobrar un percentatge del cànon o renda en concepte de despeses de gestió.

Actuacions vinculades

• A2.02 Foment de l’ocupació del parc d’habitatges vacant d’obra nova o procedent d’execucions hipotecàries.
• A2.06 Estudi específic del parc vacant.
• A2.07 Registre de parc vacant municipal
• A3.01 Control i eradicació de situacions de desocupacio permanent dels habitatges.
• A4.01 Mesa local de valoració de situacions d’emergència econòmica i social.
• A4.02 Fons Municipal d’habitatges d’emergència.
• A4.04 Registre d’habitatges destinats a polítiques socials
• A4.06 Gestió de l’ús i l’ocupació del parc públic.
• R2.03 Convenis per a l’execució de la rehabilitació edificatòria.
• R2.05 Rehabilitació municipal d’edificis privats a canvi del seu destí social.

O1.01 Oficina Local d’Habitatge municipal o supramunicipal.

Indicadors Procés - Estructura: 

• Nombre de propietaris contractats
• Nombre d’expedients de cessió temporal iniciats
• Temps mitjà de tramitació dels expedients de cessió
temporal
• Cost del servei de cessió temporal
• % de desviació respecte a la previsió (temps/recursos
econòmics)

Resultat:

 • Nombre de consultes ateses (per tipologia)
• Nombre d’habitatges cedits a l’administració (per tipologia)
• Temps mitjà de cessió dels habitatges
• Grau de satisfacció de les persones usuàries del servei

Font: diba.cat

martes, 23 de julio de 2024

Guerra o Pau

 


A “El país semanal” del 25 de maig 2024, hi ha un article de Javier Cercas, veí de Verges, autor de la gran obra “Anatomia de un instante” que es titula ,“Las preguntas del pacifismo”. Ell es declara pacifista i es fa preguntes. I el preocupa de sobremanera la classe de “pau” que tindríem si no tinguéssim guerres. Es una pregunta amb trampa perquè no ho sabem.

Violència a la vida sempre n’hi ha hagut i n’hi haurà. Morts, violacions, tortures, desigualtats etc. Però amb la guerra que preparen els Estats en els seus pressupostos de Defensa tenim assegurada una pau per tot-hom ? o un negoci pels fabricants d’armes i una escabetxina dels més dèbils ?

A les preguntes que fa es pot contestar: Si el Govern de la II República hagués disminuït gradualment la seva despesa militar, en allò material i en personal, potser no hagués tingut feina en Franco. Amb més Despesa Militar més destrucció, més morts i més misèria. Però no es pot explicar quina “pau” hagués estat, perquè no ho sabem. Les guerres ocorren perquè es preparen, amb els pressupostos de Defensa.

El mateix en el cas de Hitler, quina classe de “pau”, tampoc o sabem. Si que sabem el gran poder militar d’Alemanya, i com li anava al sr. Krupp el negoci.

El que si sabem es el cost de la guerra, abans i ara. Sempre es una derrota.

I si parlem de les armes nuclears o de “les armes de destrucció massiva”, i de les armes químiques. Fins aquí hem arribat amb evitar que hi hagués una “pau” que desconeixem. Si volem pau sense cometes fem la guerra. Més val una pau per uns quants que una “pau” per tot-hom. Aquesta es la filosofia actual.

El dret a la defensa pròpia esta reconegut sempre que el mal que ens amenaça sigui una agressió il·legítima. Però en el Codi Penal esta descrit entre persones concretes. En el cas de la guerra hi ha el “ius in bello” ( el dret de guerra). Es un terme que prové de la religió catòlica, i que ha passat a lo civil, deixant la religió.

Les guerres a l’Antiguitat i la Prehistòria eren per dominar la riquesa de la terra. A l’Edat Mitjana varen començar les guerres religioses. La Guerra Santa, la Yihjad, les Creuades, etc. Ara les Religions estan contra la guerra.

Joan XXIII a “Pacem in Terris” qüestiona la guerra justa, ni que sigui només per les armes atòmiques. Per l’Islam la guerra no serveix per res. Tot i que hi ha Imams que han anat pel seu compte i que el Coran com el nostre Codi Penal està per la legitima defensa.

En la legítima defensa entraria la guerrilla, però es un tema massa llarg per avui.

Es possible que la meva opinió sigui arrogant, que és naïf i no es basa en certeses o evidències.

Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears (TNP), el Tractat de Prohibició d'Assajos Nuclears a l'Atmosfera, a l'Espai Exterior i Sota l'Aigua –també conegut com a Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears (TPCEN), que es va signar a 1996 però que encara no ha entrat en vigor– i el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAN). Qui creu en aquestes accions no és naïf també ?

 

 


jueves, 11 de julio de 2024

Capítol IV Mesures per habitatges socials a l’Escala

 "Res no hi ha de més degradant i excloent que la pèrdua de l’habitatge."

Al nostre municipi hem de tenir clar que la Administració no es mou per voluntat pròpia. Només si tenim la capacitat de pressionar els responsables polítics  faran bé la seva feina. Si  no estem organitzats, que no hi estem, malament rai.

Les administracions locals són decisives en matèria d’habitatge.

El paper dels municipis marca la diferència en l’aplicació real d’aquestes lleis, el coneixement dels propis drets entre la població i l’atenció directa a les persones amb problemes d’habitatge, però també l’acció de control i sanció davant els incompliments. L’administració local té, també, competències en l’ordenació i disciplina urbanístiques, la conservació i rehabilitació de l’edificació. A més, la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, estableix que els ajuntaments poden exercir activitats complementàries de les pròpies d’altres administracions per delegació, exercint l’autonomia local o amb concertació i col·laboració entre administracions.

Les mesures: 

1.- Control inspecció i processos sancionadors

L’administració local ha de ser proactiva en la vigilància i els processos sancionadors davant els incompliments de la legislació vigent, com la Llei 18/2007 (assetjament immobiliari, condicions d’habitabilitat, permisos d’obres i reformes, etc.); la Llei 24/2015, sobretot pel que fa a l’obligatorietat de lloguer social i la penalització als pisos buits, a través de la sanció i l’expropiació temporal d’ús; així com la Llei Estatal pel Dret a l’Habitatge, molt especialment el règim de contenció de rendes.

Cal que les oficines municipals d’habitatge i de serveis socials estiguin adequadament dotades de recursos i personals, que tinguin proactivitat en la vigilància i en la informació de la població. Cap persona llogatera no pot desconèixer els seus drets en matèria d’habitatge. 

A més, cal establir mecanismes de supervisió i control a agents de la propietat immobiliària, administradors de finques i agències immobiliàries, a través de les oficines municipals d’informació al consumidor.

Els pisos turístics han de tenir unes normes que es tenen d’inspeccionar i sancionar si cal.

2,. Serveis de seguiments, acompanyament i mediació en situacions de dificultat

Es recomana la creació d’un servei d’assessorament i mediació per a les persones afectades per finalitzacions de contracte, impagament, pujades de preu inassolibles o altres situacions de dificultat amb el lloguer i l’habitatge, amb l’objectiu de prevenir-ne les expulsions i buscar solucions alternatives. També s’ha de preveure la mediació entre les parts implicades, amb la finalitat de trobar una solució satisfactòria.

Concretament, es urgent la implementació del Servei d’Intermediació en la Pèrdua d’Habitatge al municipi. Amb dedicació de juristes que coordinin la negociació amb la propietat, intercanvi amb la defensa, l’impuls dels intents d’ajornament de desnonament i atenció dels Serveis Socials.

3.- Llicències i planificació urbanística 

Cal regular l’ús d’habitatges per a fins turístics, aplicant el Decret Llei 3/2023 de 7 de novembre. Aprovar mesures restrictives que permetin revocar llicències a mig termini si no es donen condicions determinades; accessibilitat, seguretat, senyalització, salut comunitària ( hi ha queixes de xinxes de llit, Cimex lectularius, veure el facebook “L’Escala Francophone”)

Utilitzar la Llei de Turisme 13/2002, vigent des de 18/03/2023, articles 30,36 i 39. Amb la llei a la mà es pot iniciar una reducció de pisos turistics.

En aquest període ens han arribat 3 immobles de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. D’aquests 3 no en disposem cap.” L’Ajuntament els ha rebutjat Informe APROP

4)     No més promocions privades. 

“Prou totxo”. De moment.

Estem amb 0 habitatges de Protecció oficial

49 habitatges iniciats. Dades de IDESCAT 

5)     Mobilització d’habitatges buits. 

993 segons IDESCAT.177 segons APROP. 319 segons SERGI. 61 de grans tenidors segons CRITIC.

Utilitzant la lleis/decrets: 18/2007, 24/2015, 1/2022, 3/2023,etc

6)     Tanteig i retracte en la compra venda d’habitatge 

?. 

L'Ajuntament coneix aquest mètode ?

 

7)Assegurar l’interès públic en les Promocions d’Habitatge de Protecció Oficial 

Habitatges de Protecció Oficial avui: 0

Web de l’Ajuntament, avui 3 juliol 2024

·         Es publica el llistat d'admesos per als pisos amb protecció oficial

 

·         Sessió informativa sobre els pisos de protecció oficial, el 2 de març

 

 

·         El sorteig dels pisos amb protecció oficial, aquest vespre

 

·         El sorteig dels pisos amb protecció oficial serà el dia 23 de novembre

 

·         Una quarantena de persones presenten la sol·licitud per accedir a un dels pisos amb protecció oficial

……

 

·         Comença el termini per presentar sol·licituds per accedir a un dels pisos amb protecció oficial

 

·         El projecte dels pisos de protecció oficial de l'Escala, endavant

 

·         Aprovades les condicions d'accés als pisos de protecció oficia

 

·         L'Ajuntament de l'Escala podrà començar a donar llicàncies al sector de l'Incasol a l'abril

 

·         Ja es coneixen les 24 famílies amb prioritat per accedir a un dels pisos amb protecció oficial

 

 

·         Darrers dies per presentar la sol·licitud per a un dels pisos de protecció oficial

 

 

 

lunes, 1 de julio de 2024

Capítol III Voluntat política del Ajuntament en el tema d’habitatge

 

Cap persona podria acceptar −ni cap Administració podria justificar− que, davant una situació d’emergència mèdica, no hi hagués una resposta immediata dels serveis d’emergència, de la mateixa manera que no seria acceptable una resposta tardana d’un servei públic d’extinció d’incendis. Tanmateix, quan es tracta del dret a l’habitatge, no s’és prou conscient de l’afectació que la pèrdua −o, si s’escau, el risc de pèrdua− de l’habitatge habitual comporta envers les persones afectades, les quals no només veuen condicionat el seu dret a l’habitatge, sinó també el seu dret a la salut, a l’educació, al treball, a la vida privada i familiar, i a l’accés als subministraments bàsics, entre d’altres. 

Si repassem la quantitat de habitatges amb gent empadronada, els habitatges de segona residència, els habitatges turístics o vacacionals i els buits (177 informe APROP 2021, 272 Informe SER·GI 2017), veurem que el turisme es, de llarg el que ocupa mes habitatges, més del 70%.

De moment no tenim Pla Local d’Habitatge. 

Que el turisme es una font d’ingressos econòmics pel poble i que no te perquè canviar, estarem d’acord. Una altre cosa es la Gestió del Turisme per part de l’Ajuntament.

Als anys 60 es va començar a construir de manera desordenada i sense cap ( o poc) control de l’Administració. L’Escala s’acabava a la Caserna de Carrabiners en el que avui es el Passeig del Mar. A l’Era de can Quilis ( o Kilis) de can Kilis al Riells només hi havia una casa aïllada d’un pintor de parets. També el Camp Miramar. I de les Escoles i de Can Català, recordo poc el que hi havia. Però jo no vinc a fer una crònica de turisme ni de urbanisme. Ja fa temps que la construcció ha arribat fins el Camí dels Termes.

Per fer tot això i començar a donar serveis als turistes varen venir gent de fora, normalment del Sud d’España, gent treballadora i que avui se senten escalencs, com es natural.

El creixement va continuar i va tornar venir gent del Sud o més ben dit del Nord d’Àfrica. “Aquells primers venien a treballar i aquest últims a viure foten poca cosa i vinga ajudes socials” Sento massa sovint aquesta expressió. Inclús de persones descendents dels antics migrants.

En el boom de la construcció es va tapar zones marítimes, com la Riba o el Passeig del Mar. No parlarem de les previsions del canvi climàtic.

També es varen derruir cases emblemàtiques com a can Llardent i últimament la casa de Mª Dolors Albert. Però tampoc es aquest el tema central del article.

Aquest boom, ha fet que els actuals equips de Govern de l’Ajuntament no pugin complir la llei 27/2013 (modificació de la 7/1985) article 26: es deurà prestar a  tots els Municipis els serveis: d’enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, proveïment domiciliari d'aigua potable, clavegueram, accés a els nuclis de població i pavimentació de les vies públiques.

Però tampoc criticarem la manera progressiva es que es va complint l’anterior obligació, ja hem parlat que va ser un boom.

Però ja des de fa anys l’Ajuntament intenta trobar habitatges per atendre el lloguer social i les emergències, ha contactat amb bancs ( i naturalment els bancs han guanyat sempre). A on té els diners l’Ajuntament ? podria ser un element de pressió al banc ?. L’han enganyat, i fa una setmana sentia com un càrrec del Govern deia mentider a un escalenc que viu al carrer. No sé si ho és l’escalenc (jo no tenia que sentir aquest retret), però el que si sé que els bancs menteixen. Per comprovar tot això podeu anar a un resum de la pròpia web del Ajuntament, quan es posa “habitatge”  al cercador. https://pallusonline.blogspot.com/2024/06/la-desorientacio-sobre-habitatge-de.html

I ja van 2 estudis pagats i sembla que anem pel tercer.

Hi ha lleis que permeten actuar amb els habitatges buits. Que és feina? Clar però es que a França els Ajuntaments que no tenen habitatges socials i d’emergència reben multes de 140.000€ i més. Els multa el govern francès.

Aquí la Generalitat paga un 60% del preu que paguen els municipis que lloguen habitatges.

No veiem voluntat política de solucionar el problema, sabem que es un problema general, però “ mal de molts consol de ximples”.Diuen que és un problema estatal, autonómic i local. Jo preferiria que diguessin que es un problema local, autonómic i estatal, si no sembla que utilitzem la dita anterior.

Però mentre es venen habitatges propietat del Ajuntament ( ca la Matilde i can Ramis) i es compra terreny pels cotxes dels turistes (La Palmera). Primer els cotxes després les persones.

Per acabar fins que l’Ajuntament no faci una declaració clara i contundent de llogar ell  com arrendatari habitatges a un preu raonablement per sota el mercat (666,21€/mes, l’any passat segons Incasol).

Fins que no comenci a treballar amb els habitatges buits, camí llarg i emprenyador.

Tindrem de demanar que faci inspeccions en els 3.213 habitatges turístic per veure si compleixen les condicions de la llei. O bé aplicar la DECRET LLEI 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, amb una reducció de més de 2.000 d’aquests habitatges.

Han passat 3 mesos i encara tenim 4 escalencs dormint a l'aire lliure, dos d'ells menors i nascuts a l'Escala. Permetre això ens diu quina voluntat política te l'Ajuntament vers les persones més precaries del poble. I quan dic Ajuntament parlo del Govern i també de l'oposició que davant la situació actual tampoc ha estat a l'altura. 
En el Ple de dilluns passat (15/7/2024) ni fava sobre aquests covilatants.