Foc a la Platja i a Pekin: Capítol IV Mesures per habitatges socials a l’Escala

"Res no hi ha de més degradant i excloent que la pèrdua de l’habitatge."

Al nostre municipi hem de tenir clar que la Administració no es mou per voluntat pròpia. Només si tenim la capacitat de pressionar els responsables polítics faran bé la seva feina. Si no estem organitzats, que no hi estem, malament rai.

Les administracions locals són decisives en matèria d’habitatge.

El paper dels municipis marca la diferència en l’aplicació real d’aquestes lleis, el coneixement dels propis drets entre la població i l’atenció directa a les persones amb problemes d’habitatge, però també l’acció de control i sanció davant els incompliments. L’administració local té, també, competències en l’ordenació i disciplina urbanístiques, la conservació i rehabilitació de l’edificació. A més, la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge, estableix que els ajuntaments poden exercir activitats complementàries de les pròpies d’altres administracions per delegació, exercint l’autonomia local o amb concertació i col·laboració entre administracions.

Les mesures:

1.- Control inspecció i processos sancionadors

L’administració local ha de ser proactiva en la vigilància i els processos sancionadors davant els incompliments de la legislació vigent, com la Llei 18/2007 (assetjament immobiliari, condicions d’habitabilitat, permisos d’obres i reformes, etc.); la Llei 24/2015, sobretot pel que fa a l’obligatorietat de lloguer social i la penalització als pisos buits, a través de la sanció i l’expropiació temporal d’ús; així com la Llei Estatal pel Dret a l’Habitatge, molt especialment el règim de contenció de rendes.

Cal que les oficines municipals d’habitatge i de serveis socials estiguin adequadament dotades de recursos i personals, que tinguin proactivitat en la vigilància i en la informació de la població. Cap persona llogatera no pot desconèixer els seus drets en matèria d’habitatge.

A més, cal establir mecanismes de supervisió i control a agents de la propietat immobiliària, administradors de finques i agències immobiliàries, a través de les oficines municipals d’informació al consumidor.

Els pisos turístics han de tenir unes normes que es tenen d’inspeccionar i sancionar si cal.

2,. Serveis de seguiments, acompanyament i mediació en situacions de dificultat

Es recomana la creació d’un servei d’assessorament i mediació per a les persones afectades per finalitzacions de contracte, impagament, pujades de preu inassolibles o altres situacions de dificultat amb el lloguer i l’habitatge, amb l’objectiu de prevenir-ne les expulsions i buscar solucions alternatives. També s’ha de preveure la mediació entre les parts implicades, amb la finalitat de trobar una solució satisfactòria.

Concretament, es urgent la implementació del Servei d’Intermediació en la Pèrdua d’Habitatge al municipi. Amb dedicació de juristes que coordinin la negociació amb la propietat, intercanvi amb la defensa, l’impuls dels intents d’ajornament de desnonament i atenció dels Serveis Socials.

3.- Llicències i planificació urbanística

Cal regular l’ús d’habitatges per a fins turístics, aplicant el Decret Llei 3/2023 de 7 de novembre. Aprovar mesures restrictives que permetin revocar llicències a mig termini si no es donen condicions determinades; accessibilitat, seguretat, senyalització, salut comunitària ( hi ha queixes de xinxes de llit, Cimex lectularius, veure el facebook “L’Escala Francophone”)

Utilitzar la Llei de Turisme 13/2002, vigent des de 18/03/2023, articles 30,36 i 39. Amb la llei a la mà es pot iniciar una reducció de pisos turistics.

“En aquest període ens han arribat 3 immobles de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. D’aquests 3 no en disposem cap.” L’Ajuntament els ha rebutjat Informe APROP