Capítol III Voluntat política del Ajuntament en el tema d’habitatge

 

Cap persona podria acceptar −ni cap Administració podria justificar− que, davant una situació d’emergència mèdica, no hi hagués una resposta immediata dels serveis d’emergència, de la mateixa manera que no seria acceptable una resposta tardana d’un servei públic d’extinció d’incendis. Tanmateix, quan es tracta del dret a l’habitatge, no s’és prou conscient de l’afectació que la pèrdua −o, si s’escau, el risc de pèrdua− de l’habitatge habitual comporta envers les persones afectades, les quals no només veuen condicionat el seu dret a l’habitatge, sinó també el seu dret a la salut, a l’educació, al treball, a la vida privada i familiar, i a l’accés als subministraments bàsics, entre d’altres. 

Si repassem la quantitat de habitatges amb gent empadronada, els habitatges de segona residència, els habitatges turístics o vacacionals i els buits (177 informe APROP 2021, 272 Informe SER·GI 2017), veurem que el turisme es, de llarg el que ocupa mes habitatges, més del 70%.

De moment no tenim Pla Local d’Habitatge. 

Que el turisme es una font d’ingressos econòmics pel poble i que no te perquè canviar, estarem d’acord. Una altre cosa es la Gestió del Turisme per part de l’Ajuntament.

Als anys 60 es va començar a construir de manera desordenada i sense cap ( o poc) control de l’Administració. L’Escala s’acabava a la Caserna de Carrabiners en el que avui es el Passeig del Mar. A l’Era de can Quilis ( o Kilis) de can Kilis al Riells només hi havia una casa aïllada d’un pintor de parets. També el Camp Miramar. I de les Escoles i de Can Català, recordo poc el que hi havia. Però jo no vinc a fer una crònica de turisme ni de urbanisme. Ja fa temps que la construcció ha arribat fins el Camí dels Termes.

Per fer tot això i començar a donar serveis als turistes varen venir gent de fora, normalment del Sud d’España, gent treballadora i que avui se senten escalencs, com es natural.

El creixement va continuar i va tornar venir gent del Sud o més ben dit del Nord d’Àfrica. “Aquells primers venien a treballar i aquest últims a viure foten poca cosa i vinga ajudes socials” Sento massa sovint aquesta expressió. Inclús de persones descendents dels antics migrants.

En el boom de la construcció es va tapar zones marítimes, com la Riba o el Passeig del Mar. No parlarem de les previsions del canvi climàtic.

També es varen derruir cases emblemàtiques com a can Llardent i últimament la casa de Mª Dolors Albert. Però tampoc es aquest el tema central del article.

Aquest boom, ha fet que els actuals equips de Govern de l’Ajuntament no pugin complir la llei 27/2013 (modificació de la 7/1985) article 26: es deurà prestar a  tots els Municipis els serveis: d’enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, proveïment domiciliari d'aigua potable, clavegueram, accés a els nuclis de població i pavimentació de les vies públiques.

Però tampoc criticarem la manera progressiva es que es va complint l’anterior obligació, ja hem parlat que va ser un boom.

Però ja des de fa anys l’Ajuntament intenta trobar habitatges per atendre el lloguer social i les emergències, ha contactat amb bancs ( i naturalment els bancs han guanyat sempre). A on té els diners l’Ajuntament ? podria ser un element de pressió al banc ?. L’han enganyat, i fa una setmana sentia com un càrrec del Govern deia mentider a un escalenc que viu al carrer. No sé si ho és l’escalenc (jo no tenia que sentir aquest retret), però el que si sé que els bancs menteixen. Per comprovar tot això podeu anar a un resum de la pròpia web del Ajuntament, quan es posa “habitatge”  al cercador. https://pallusonline.blogspot.com/2024/06/la-desorientacio-sobre-habitatge-de.html

I ja van 2 estudis pagats i sembla que anem pel tercer.

Hi ha lleis que permeten actuar amb els habitatges buits. Que és feina? Clar però es que a França els Ajuntaments que no tenen habitatges socials i d’emergència reben multes de 140.000€ i més. Els multa el govern francès.

Aquí la Generalitat paga un 60% del preu que paguen els municipis que lloguen habitatges.

No veiem voluntat política de solucionar el problema, sabem que es un problema general, però “ mal de molts consol de ximples”.Diuen que és un problema estatal, autonómic i local. Jo preferiria que diguessin que es un problema local, autonómic i estatal, si no sembla que utilitzem la dita anterior.

Però mentre es venen habitatges propietat del Ajuntament ( ca la Matilde i can Ramis) i es compra terreny pels cotxes dels turistes (La Palmera). Primer els cotxes després les persones.

Per acabar fins que l’Ajuntament no faci una declaració clara i contundent de llogar ell  com arrendatari habitatges a un preu raonablement per sota el mercat (666,21€/mes, l’any passat segons Incasol).

Fins que no comenci a treballar amb els habitatges buits, camí llarg i emprenyador.

Tindrem de demanar que faci inspeccions en els 3.213 habitatges turístic per veure si compleixen les condicions de la llei. O bé aplicar la DECRET LLEI 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, amb una reducció de més de 2.000 d’aquests habitatges.

Han passat 3 mesos i encara tenim 4 escalencs dormint a l'aire lliure, dos d'ells menors i nascuts a l'Escala. Permetre això ens diu quina voluntat política te l'Ajuntament vers les persones més precaries del poble. I quan dic Ajuntament parlo del Govern i també de l'oposició que davant la situació actual tampoc ha estat a l'altura. 

En el Ple de dilluns passat (15/7/2024) ni fava sobre aquests covilatants.